Refranys diners

A menut [o A la menuda] (Venut en petites quantitats. Al detall, en partides petites)

maneres de dir, diners

A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all (Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec)

mesos, plantes, diners, festivitats, camp

A ningú demanaràs els diners que guardaràs (Vol dir que tot allò que s'estalvia es tindrà sempre disponible sense haver d'acudir als altres)

diners

A ningú li amarga un dolç (Vol dir que tothom està content de rebre obsequis)

diners

A on no hi ha farina, tot és moïna (Vol dir que allà on no hi ha recursos per a viure, no sol mancar-hi irritació ni malestar)

diners, menjar

A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més (Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més)

diners

A pagar, a peu, a cobrar, a cavall (Ens ve a dir, amb una imatge ben clara, que no tinguem pressa per pagar, però sí per a cobrar)

diners, animals

A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries)

diners, oficis, camp, bona, any, treball

A pagues (Es diu d'una compravenda quan el seu import va pagant de mica en mica. A terminis, a termes, a crèdit)

maneres de dir, diners

A pare estalviador, fill balafiador [o malgastador] (A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit)

parentiu, diners

A parts iguals (Es diu quan d'una feina, d'un pagament o d'una atra cosa, se'n fan parts iguals. A mitges, la meitat cada un)

maneres de dir, treball, diners

A pesseta, i dormir en Tereseta (Es refereix al fet que ningú dóna res per res)

diners, maneres de dir

A poc cabal, Déu li vol mal (Ve a dir que la fortuna afavoreix més als rics que als pobres, els quals estan més desemparats davant de qualsevol desgràcia)

diners, déu

A pocs doblers, poca música (La quantitat de diners disponible decideix la qualitat i la quantitat del resultat)

música, diners, festa

A preu d'or (A un preu molt alt)

maneres de dir, diners

A preu de baratura (A un preu molt baix. A preu de saldo, molt bé de preu, regalat, a vil preu)

maneres de dir, diners

A qui bé sol pagar, tots li volen fiar (Qui té paraula i respon és apreciat per tots)

persones, diners

A qui es casa, la bossa se li torna rasa

amor, diners

A qui fa una casa, la bossa li torna rasa

diners

A qui gastar li dol, no compra el que vol

diners

A qui mira sempre a terra no li fies lo diner (Aconsella guardar-nos dels hipòcrites)

consells, cos huma, diners

A qui no duga capa pel gener, no li deixes cap diner (Qui no té el mínim imprescindible per a sobreviure no és gens probable que ens torne mai el préstec)

diners, mesos, indumentària

A qui no paga tots el saluden (Es diu humorísticament com a crítica envers algun malpagador amb qui ningú vol trencar les relacions amb l’esperança que algun dia pague)

diners

A qui poc gasta, poc li basta (Qui compra poques coses és perquè té poques necessitats)

diners

A qui té diner, ningú li pregunta com l'ha fet.

diners

A qui ven, ningú [no] li dóna l’enhorabona (Qui es desfà del que tenia és perquè, en molts casos, li fan falta els diners per a alguna altra cosa i s’empobreix)

diners

A ric no deguis, i a pobre no prometis

diners

A ric tractament, pobre testament (Significa que l’aparença de riquesa no es correspon moltes vegades amb la realitat)

persones, diners

A robar al camí ral [o real] (Ho diu qui no compra un producte, perquè en troba el preu exagerat. Abusen massa; ho fan massa descaradament, això)

maneres de dir, diners

A suc de doblers (A força de gastar, de despendre diners)

maneres de dir, diners

A toca i tocaràs (Al comptat, immediatament. Cobrant de seguida, sense fiar)

diners, maneres de dir

A toca tecla (Al comptat, immediatament)

maneres de dir, diners

A toca-toni (Pagament que es fa al moment de la compra, immediatament. Bitllo-bitllo, trinco-trinco, a toca i tocaré, al comptat, l'un sobre l'altre )

maneres de dir, diners

A tot nas (Es diu d’una cosa on no s'hi han estalviat diners. De categoria, on no hi mancava res, amb tots els detalls, amb tots els ets i uts, ben parit)

maneres de dir, diners, cos huma

A vegades més val perdre que guanyar [o Moltes vegades, perdent se guanya] (Significa que cal treure tot el partit possible de les pèrdues, que a vegades porten un guany superior al que s'esperava)

diners

A vegades val més un consell que un duro

diners, consells

A vegades, cent pessetes són més que mil duros (Es refereix a que, segons les circumstàncies, cosa poc valuós, ens vaig poder solucionar un problema)

diners

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

amor, déu, diners

Abans era Déu l’amor, ara és l’or. (Realment, la riquesa material sol influir més els humans que no l’espiritual)

amor, diners, déu

Abarateix, botiguer, i guanyaràs més diners

diners

Abella, ovella o església, si vols riquesa (Suposa que l'apicultura, el bestiar de llana i l'estat eclesiàstic són coses lucratives)

animals, diners, maneres de dir

Abillar-la (Tindre diners)

maneres de dir, diners

Acabar els anissos (Acabar els diners)

diners, maneres de dir

Acabar els quartos (Sens ha acabat la paciència, que ja no ens en queda més i que estem a punt de perdre els nervis. Els quartos els hem dentendre com a sinònim de diners i es fa una comparació entre perdre una cosa molt valuosa i perdre la paciència)

diners, maneres de dir

Acabar els torrons (Acabar els recursos, allò de què es disposava. Quedar sense força, sense diners, sense recursos. Acabar els collons, quedar llassat, acabar la corda, decaure; empobrir-se, quedar escurat, acabar el gas, acabar el pit)

maneres de dir, diners

Acabar primer el pa que la talent (No tenir mitjans suficients per a alimentar-se com cal)

maneres de dir, diners, menjar

Acabar-se les garrofes (Acabar-se els diners, els mitjans de subsistència)

maneres de dir, diners

Açò és pagar i plorar (Otenir una cosa a costa del seu preu i de molts d'esforços per adquirir-la)

maneres de dir, riure/plorar, diners

Aconsola’t de gastar si et vols casar (Cal estalviar per fer front a les despeses que implicarà el casament)

persones, diners, amor

Afaitar-li els diners (Robar-li)

maneres de dir, diners

Pàgina 2 de 37.

El Refranyer