diners

Aferrar-se a un emblanquinat

Tenir poca feina i pocs ingressos. Aprofitar les engrunes

maneres de dir diners

Afluixar la bossa [o desembutxacar, o afluixar la mosca]

Aquestes expressions col·loquials signifiquen pagar diners, generalment de mala gana o per força. Són sinònims de: Gratar-se la butxaca; desembutxacar, afluixar els cordons, l'armilla; fer el gest, despendre, sovint referit a despeses imprevistes o pagaments necessaris.

diners maneres de dir

Afluixar la moma

Significa pagar diners, generalment de manera reticent o forçada. S'utilitza quan algú ha de desemborsar una quantitat econòmica que no tenia ganes de donar.

diners maneres de dir

Afluixar [o amollar] la mosca

Pagar diners sense ganes de fer-ho

maneres de dir animals diners

Agafar bons garrots

No tenir gens de guany o no poder-se alimentar com cal

bona menjar diners maneres de dir

Ahir bover, hui cavaller

Es diu com a burla del nou ric que es pensa o manifesta que és ric de nissaga

diners oficis persones

Ahir pastor, i avui senyor

Es diu referint-se a canvis ràpids de fortuna

oficis diners

Aixecar-se amb la bomba

Arruïnar-se

maneres de dir diners

Això s'acabarà, pujant el vi

Es refereix a quan paguen justos per pecadors

vinya diners

Això són excuses de mal pagador

Pretextos sense fonament

maneres de dir diners

Ajustar-los costa, gastar-los, no els diners]

Guanyar diners és de mal fer, despendre'n no. Els cèntims, se'n van de seguida

maneres de dir diners

Al burro flac, tot són puces [o mosques]

Es refereix a que la misèria porta més misèria

animals diners

Al dret o a l’inrevés, a cada casa vinguen diners

Sempre s’ha de mirar pels seus i no perdre ocasió d’afavorir la pròpia família

diners parentiu

Al gust de qui paga vist en Tonet

Es diu de qui fa qualsevol cosa per tal de viure sense treballar.

diners

Al joc no cal més que dues coses: paciència i diners

diners joc

Al loco i al qui té, tot li està bé

El que fan els rics i els bojos, per estrambòtic que siga, no sol sorprendre a ningú

persones diners

Al mal pagador, terminis curts és el millor

Vol dir que del mal pagador s'ha de cobrar el que es pugui i no pretendre de cobrar-ho tot.

diners mal

Al marit, barca; la muller, arca

Els marits feien feina física i les dones administraven els diners de la família

diners parentiu mar

Al no guanyar només se li pot dir perdre

diners

Al pas que van, caldrà pagar per badallar

diners

Al pobre honrat, fes-li sempre costat

Importa més en la vida la virtut, que és constant, que no la fortuna, que és canviant

persones diners

Al pobre no és profitós acompanyar-se amb el poderós.

A cada u li convé relaccionar-se amb els de la mateixa classe social, si no vol veure’s forçat a gastar allò que no té i a assistir a actes en els que se sentirà inferior

diners persones

Al pobre que no fa dany, no el deixes morir de fam

Recomana ser clarividents, caritatius i discrets amb els pobres que per dignitat o per vergonya no demanen res a ningú

persones diners

Al pobre que no té clam, no el deixes morir de fam [clam = anomenada, fama]

Recomana ser clarividents, caritatius i discrets amb els pobres que per dignitat o per vergonya no demanen res a ningú

diners persones menjar

Al pobre tot li fa.

S'apanya amb qualsevol cosa.

diners

Al pobre vergonyant, dona-li de quan en quan

Recomana ser clarividents, caritatius i discrets amb els pobres que per dignitat o per vergonya no demanen res a ningú

diners donar persones

Al pobre, el pa se li floreix el forn

Es diu quan a algú li ha eixit malament alguna cosa, sobretot quan es tracta d'u mateix.

diners menjar

Al pobre, el sol se'l menja

Significa que al pobre no l'escolta ningú

diners

Al que es casa per interès, li ixen los comptes al revés

Significa que quan es descobrixen les segones intencions d’algú, la persona enganyada ja no confiarà mai més en qui ha pretés enganyar

amor diners parentiu

Al qui no té, el Rei li fa franc

Significa que si el deutor no té mitjans per a pagar, és inútil intentar obligar-lo al pagament

persones diners

Al qui té diners, mai ningú li pregunta com els ha fet

Generalment s’admira i es procura freqüentar els rics i els triomfadors, però quasi ningú es planteja l’origen de la fortuna, per si de cas és il·lícita o immoral, com sol ser

persones diners

Al qui té les butxaques plenes, tots li gasten compliments

La gent en general sol comportar-se diferentment amb un ric que amb un pobre, normalment per conveniència

diners persones

Al rei, se’l mira per la moneda

Al monarca se l’estima segons el valor de la moneda en la que figura

diners

Al remat, tots a demanar

Es refiar que una generositat desmesurada pot portar a la ruïna

diners

Al ric donar, és tirar aigua a mar

Fer regals o donar diners a guanyar a qui ja en té molts és cosa inútil

diners donar aigua mar

Al ric i al boig, tot li para bé

Es diu per a justificar un comportament estrany

diners salut

Al ric pegaràs, i cridarà; al pobre pegaràs, i callarà

diners parlar

Al ric tothom lo rep bé

diners

Al ric, els amics li són enemics

Pel compte que li té, ha de controlar molt bé que no li facen una mala passada i se n’aprofiten

diners amistat persones

Al ric, que cau, el sostenen; al pobre, l’espenten

Així és; per això es rescaten els bancs en perjudici dels usuaris que els mantenen

persones diners

Alaba't, ruc, que a la fira [a a vendre] et duc

S'aplica al qui, estant en perill de sofrir una gran pèrdua, encara es vol donar importància i bravejar

diners animals

Alçar la grípia [a algú]

Restringir-li les possibilitats de guanyar o d'obtenir mitjans de vida

maneres de dir diners

Alforges plenes trauen les penes

diners

Allà on hi ha diners, hi ha alegria, i allà on no n'hi ha hi ha porqueria.

Lloança de les alegries dels diners.

diners alegria

Allà on no arribis tu, hi arribaré jo

Ho diu qui està disposat a ajudar a un altre amb diners

diners

Allà on no hi ha pa, no hi ha pau

Indica que la falta de les coses necessàries produeix dissensions i desorde a les famílies. La dita juga amb la similitud fonètica entre "pa" i "pau" per transmetre una veritat universal: Sense recursos o menjar a taula, neix la discòrdia, ja sigui en una família, en un poble o en un país. La pau no és només l'absència de guerra, sinó l'existència de justícia i seguretat alimentària.

amistat diners

Allà on plou, hi degota

Significa que en els llocs on hi ha abundància de diners, recursos o oportunitats, és fàcil obtenir-ne una part o beneficiar-se'n. S'utilitza per indicar que el benefici sol anar on ja n'hi ha, similar a expressions com: Qui oli remena, les mans se n'unta; qui oli mesura, els dits se n’unta.

diners

Allargar els cordons [de la bossa]

Significa gastar més diners o donar més llibertat en les despeses. Prové de l'acció física d'obrir les antigues bosses de diners, que es tancaven frunzides amb un cordó; en afluixar o allargar el cordó, la bossa s'obria per poder treure'n les monedes.

diners maneres de dir

Allargar més els peus que el llençol

Es diu d’algú que s’ha excedit en les seves despeses. Estirar més el braç que la màniga, extralimitar-se, allargar més el peu que la sabata

maneres de dir indumentària diners cos huma

Allargar [o estirar] més el braç que la mànega

Despendre més del que es pot gastar; extralimitar-se

maneres de dir cos huma diners

Allò que molt val, molt costa

És molt lògic que les coses molt elaborades, artesanals, difícils d’aconseguir o escasses costen més car que unes altres de corrents

diners

Allò que no deixa, deixa-ho

Recomana liquidar i traure profit d’allò que no dóna producció

diners

Allò que no es paga es deixa a deure

diners

Allò que no s'ha de pagar, no és car

diners

Allò que perd la butxaca, el cos ho guanya

Significa que és preferible dedicar el temps a u mateix que no a fer diners

cos huma diners indumentària

Als criats no els degues massa, perquè et trauran de ta casa

Significa que els deutes en general acaben arruïnant el deutor

diners oficis persones casa

Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de ta casa

Significa que el patró no ha de deure favors als seus subordinats, perquè si els en deu, queda lligat amb ells per obligacions oneroses

casa diners treball

Als rics, no els falten amics

Certament: uns, de cor; altres, de conveniència

persones diners amistat

Am diners torrons i amb dacsa esclafitons

Vol dir que en diners es pot comprar tot

diners maneres de dir plantes

Amb això i cinc cèntims et daran un llonguet

Es diu referint-se a una cosa que no val res

maneres de dir diners

Amb aquell qui no té, el rei hi perd els drets

Significa que davant la pobresa no es pot esser exigent

diners

Amb bona vida, pare i mare s'oblida

Quan es té una bona economia, en general se sol recordar poc els sacrificis que els pares han fet per un

parentiu diners bona

Amb diner guanyat al joc mai no arribaràs al lloc

diners joc

Amb dinerets, torronets, i amb pessetetes, caixetes

Vol dir que en diners es pot comprar tot

diners

Amb dinerets, xolites

Vol dir que en diners es pot comprar tot

maneres de dir diners

Amb diners a la mà

Pagant de seguida. Al comptat, pagant bitllo-bitllo, pagant a l'acte

diners maneres de dir

Amb diners carxofes, i amb papers milotxes

Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden

plantes diners

Amb diners tot es pot fer, menys anar al cel

Significa que els diners tenen un gran poder per aconseguir coses materials o influència, però hi ha límits, especialment els espirituals, morals o de salut, que no es poden comprar. Destaca el poder adquisitiu del diner (tot es pot comprar/fer) però reconeix la limitació davant la mort o la salvació eterna ("anar al cel").

diners

Amb diners, a tot s'arriba

Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden

diners

Amb diners, carxofes; quant més, més grosses

Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden

plantes diners

Amb diners, carxofes; si en vols més, para el cabàs

Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden

diners plantes

Amb diners, encara que ximplet, que bona persona el noiet!

Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden

diners persones

Amb diners, pertot arreu fien

Qui té riquesa i patrimoni mereix més confiança que qui no té res amb què respondre a un préstec o un deute

diners

Amb diners, sant Pere balla

29 juny. Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden

diners mesos sants

Amb diners, sense dona i un rossí, fins a la fi.

persones animals diners

Amb diners, torrons, i amb pessetes, casquetes

[casquetes = Pastissets farcits de confitura]. Vol dir que amb diners tot es pot comprar

diners menjar

Amb el diner a la mà, tot el món faràs ballar

Significa que els diners tenen el poder d'aconseguir qualsevol cosa, influir en les persones i facilitar la resolució de problemes o l'obtenció de favors.

cos huma diners

Amb el diner no s'hi juga, perquè sempre et toca el perdre

diners joc

Amb la bossa dels demés, tothom seria almoiner.

diners

Amb la cartera ben plena avantatges de tota mena

Si tens la cartera plena, pots comprar la millor. Bàsicament, aquesta dita ens recorda que el món es mou pels diners.

diners

Amb la dona i el diner, cuidadós has de ser

Recomana no deixar perdre les bones coses que es tenen

persones diners

Amb la roba de l'esquena

Sense posseir res

indumentària maneres de dir diners

Amb la roba que porta

Sense posseir res

diners maneres de dir indumentària

Amb les mans al cap

Arruinar-se. Sense res. Amb les mans a la butxaca, amb la roba que porta, amb la roba a l'esquena, pelat com un cogombre, pobre com un grill, pobre com un rupit, amb les mans enlaire, van haver de deixar la clau sot

diners maneres de dir

Amb les mans buides

Sense posseir res

diners cos huma maneres de dir

Amb les mans darrere

Molt pobre

maneres de dir diners cos huma

Amb mans netes no es guanyen dobletes

[Dobleta» és el mot que designava la moneda d'or espanyola del sistema decimal a la fi del segle XIX]. Allò que és valuós o estimat requereix esforç i diligència, fins i tot molèsties.

cos huma diners

Amb molt fills no hi ha qui es faci ric

Sol passar

diners parentiu

Amb oli a les piques, les cases són riques

L’oli d’oliva emmagatzemat és una valuosa moneda de canvi

plantes casa diners

Amb qui em jugo els quartos, jo?

Ho diu qui desconfia d'un amic o d'un soci. Com hem quedat?, quina confiança et puc tenir?

maneres de dir diners

Amb qui no té, el rei hi perd

Significa que davant la pobresa no es pot esser exigent

diners

Amb raó o sense raó, vagi el pobre a la presó

Indica que sovint les persones mancades de recursos o d'influència són condemnades encara que tinguin la raó

diners

Amb un cap com el teu, trobaràs diners a tot arreu

Es diu d’una persona intel·ligent que pot aconseguir el que es proposa

diners maneres de dir

Amic de plets, pocs diners; amic de metges, poca salut

salut oficis diners

Amic fins a la mort si a la butxaca no em fas toc

Adverteix que l’economia pot afectar la millor amistat

amistat diners persones indumentària

Amic vell val més que els diners

Podem confiar en allò que coneixem de temps

persones diners amistat

Amics fins al cel, però a la bossa no hi toquem

Reflecteix que per molt bona que sigui una amistat, quan hi ha diners pel mig, les coses es poden espatllar ràpidament. És millor mantenir les finances separades dels afectes per evitar conflictes. La confiança té un límit, i aquest límit sol ser la butxaca. Per conservar un bon amic, de vegades el millor és no fer-hi negocis ni demanar-li préstecs.

amistat diners

Amistat de monja, purgatori de bossa

Adverteix que l’amistat amb religiosos acabarà perjudicant-nos l’economia

persones amistat diners

Amollar el mos

Significa pagar, donar diners. També s'usa metafòricament en la vida quotidiana per a descriure el fet de cedir, donar llibertat o rebaixar la severitat. El «mos» és la peça de ferro de la brida que es posa a la boca del cavall per a dirigir-lo. Quan el genet amolla (afluixa) el mos, deixa que l'animal avance amb menys control i més llibertat.

diners maneres de dir

Amollar-se de sa cotilla

Desemborsar diners

maneres de dir diners