animals

A l'ocellet [o pardalet] no li toquis el niuet

Ens recomana no pertorbar la intimitat de les persones, no ficar-se amb allò que més s'estimen o no destorbar el seu refugi i llar. Significa literalment que no s'han de destorbar els nius dels ocells ni tocar-ne els ous o els polls, ja que si es fa, els pares podrien abandonar el niu. Adverteix que no s'ha de malmetre ni interferir en la vida domèstica o familiar de ningú, ja que la casa d'un mateix és el lloc sagrat on se sent segur.

animals consells persones

A l'octubre, la llana creix i el fred neix

Es refereix al fet que a les ovelles, toses abans de l´estiu, els comença a créixer la llana, en consonància amb el fred que, presumiblement, començarà

animals mesos oratge

A l'olla de bull, cap mosca s'hi acosta

Significa que el perill, l'activitat intensa o una persona amb molt de caràcter i autoritat actuen com a dissuasius, evitant que els altres s'hi acostin per fer nosa, aprofitar-se'n o buscar problemes. Així com les mosques eviten posar-se en una olla de menjar que està bullint perquè saben que es cremarien, les persones s'allunyen prudentment de les situacions tenses, dels problemes greus o d'aquells assumptes que els poden portar complicacions personals.

animals menjar

A l'olor de la tonyina, s'escarota l'albarginia

[Escarotar: encrestar-se, agitar-se o posar-se dret, simbolitzal'excitació o la reacció davant de la presència o l'estímul de l'altre]. Simil eròtic-vegetal de les relacions home-dona. Descriu de manera humorística l'excitació sexual o la forta atracció entre un home i una dona quan hi ha proximitat física o "química". L'olor de la tonyina s'associa a l'olor o a la presència dels òrgans genitals femenins. L'albergínia per la seva forma allargada, és el símbol vegetal de l'atribut masculí.

amor animals plantes

A la Bisbal són gats i alabaus

[La Bisbal d'Empordà, ciutat, de la comarca del Baix Empordà (Girona)]. Gats: dir que els d'un poble són "gats" sol fer referència al fet que són espavilats, astuts i vius. Alabaus: s'utilitza tradicionalment com a sinònim de pretensiós, fatxenda o ufanós]. Es feia servir des de fora de la localitat per descriure els bisbalencs, amb un punt d'ironia, com a gent espavilada i una mica orgullosa o presumida.

animals llocs

A la boca del ca, no hi busquis pa

Ens recorda que no hem de buscar coses positives, ajuda o generositat en un lloc o en una persona on és impossible que n'hi hagi, ja que per naturalesa no en pot oferir. Igual que la boca d'un gos (ca) és un lloc perillós d'on només sortiran mossegades o lladrucs, i mai pa (aliment o bondat), no podem esperar una bona acció de qui no té ganes d'ajudar o de qui actua amb mala intenció.

animals menjar

A la burra que està prenyada fes-li anar ben carregada

Fa referència a la tradició i a la visió antiga del treball de càrrega, tot i que des del punt de vista veterinari i de cura animal actual no és una pràctica recomanable. Reflecteix la mentalitat antiga de la feina al camp, on s'aprofitava al màxim la força dels animals de càrrega sense tenir en compte el seu estat físic o de gestació. S'utilitza per a descriure o criticar les situacions en què es dona a algú feina de manera abusiva i sense cap mena de compassió.

animals

A la casa del costat mengen pollastre

Es diu dels qui presumeixen de les riqueses, l'estatus o la bonança material dels seus veïns o de l'entorn, sovint amb un toc d'enveja o ironia.

animals casa diners menjar

A la Cuca fera [o Cucafera] li agrada molt lo verd

[Cuca fera: drac monstruós que ha precedit la processó del Corpus per representar la idolatria o l'heretgia]. Fa referència al fet que a una persona (sovint un home, sota la metàfora de la cuca fera) li agraden les dones joves o, en general, els plaers carnals i l'erotisme. El color "verd" s'associa al desig, la joventut o els acudits i pensaments picants. S'aplica per a dir que algú té debilitat per les coses bones de la vida, pels luxes o per allò que li resulta atractiu i temptador.

animals

A la curta o a la llarga, el galgo a la llebre mata

Significa que, amb constància, paciència o persistència, s'acaba aconseguint el propòsit desitjat i es vencen les dificultats, de la mateixa manera que la constància del gos acaba superant la velocitat de la llebre.

animals

A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]

Suggereix que les activitats d'oci femení (ballar) i els sons naturals dels animals (rebruixar) són coses "diabòliques" o antinaturals, atribuint-ne l'origen al dimoni. S'utilitza per criticar o desaprovar l'alegria desmesurada o el ball a les dones, posant-lo al mateix nivell que el soroll molest d'un ase.

animals diable festa persones ensenyar

A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga]

Expressa la idea que a les dones i als animals de càrrega (en aquest cas, la burra) se'ls ha de sotmetre, castigar o obligar per la força perquè facin el que hom vol o es comportin segons la norma. Forma part del refraner antic i tradicional català i espanyol, que sovint reflecteix relacions de domini masclista, violència domèstica normalitzada i una visió subjugada de la dona.

animals persones

A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaça

Significa que no s'ha de confiar cap secret a una dona, ja que —segons la tradició misogína d'aquesta dita— tendeixen a explicar-ho tot públicament, de la mateixa manera que les garses repeteixen els sorolls o allò que senten. El consell que vulguis donar a una dona o a una garsa s'ha de dir a la plaça (en públic), perquè en privat no es guardarà en secret. És una dita d'arrel tradicional i caràcter masclista que compara la discreció femenina amb el comportament d'aquest ocell.

animals persones

A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura

Reflecteix una mentalitat masclista i brutal d'altres èpoques. La frase suggereix que a les dones (i a les mules) se les guanya, se les té contentes o se'ls millora l'aspecte i el caràcter mitjançant el menjar o els regals (allò que "entra per la boca"). Avui en dia, s'entén com una expressió molt masclista i objectivadora, ja que equipara la dona a un animal de càrrega (la mula) i redueix el seu valor a l'aspecte físic i al comportament condicionat per qui li proveeix menjar.

animals cos huma persones

A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero

Significa que allò que és jove, bell, àgil o eficient (en aquest cas referit a la joventut de la dona i a la velocitat del gos llebrer per caçar) acaba declinant i perdent les seves qualitats en arribar a la vellesa.

animals persones

A la dona i la cabra, corda llarga

Indica que, igual que una cabra necessita espai per a pasturar i moure's, la dona necessita la seua llibertat i autonomia per a desenvolupar-se plenament. La dita compara el tracte cap a les dones amb el maneig dels animals de pastura en l'antiguitat. Tot i que sovint s'ha inclòs dins de la tradició de dites populars amb un cert caràcter patriarcal o misògin, el sentit popular actual posa l'accent en la necessitat d'evitar el control excessiu o l'ofec.

animals persones

A la gallina forastera, tots li piquen a la mollera [...a la cresta]

Significa que la gent de fora o qui arriba nou a un lloc sol patir rebuig, atacs o abusos per part del grup local establert. La gallina forastera: Representa la persona estrangera, nova o forana que arriba a una comunitat. Picar a la mollera o cresta: Simbolitza les maltractances, les crítiques o la marginació que rep qui no és del lloc.

animals

A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrel

Significa que cal estar despert per a poder aprofitar totes les oportunitats o aconseguir allò que es desitja.

animals cos huma dormir

A la llarga el llebrer, a la llebre mata

[Llebrer: Gos de caça prim i ràpid]. Vol dir que amb perseverança, insistència i paciència s'acaben superant les dificultats o aconseguint els objectius propòsits, per llargs o difícils que semble. Prové de que la llebre és un animal ràpid i àgil, capaç de fer regatejos que descoloquen els seus perseguidors. En canvi, el llebrer destaca per la resistència i el seu galop sostingut que manté el ritme sense rendir-se, acabarà atrapant-la per pur esgotament.

animals mesos

A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa

[Llebrer: Gos de caça prim i ràpid]. Vol dir que amb perseverança, insistència i paciència s'acaben superant les dificultats o aconseguint els objectius propòsits, per llargs o difícils que semble. Prové de que la llebre és un animal ràpid i àgil, capaç de fer regatejos que descoloquen els seus perseguidors. En canvi, el llebrer destaca per la resistència i el seu galop sostingut que manté el ritme sense rendir-se, acabarà atrapant-la per pur esgotament.

animals

A la mà de llop sempre hi ha foc

Significa que d'una persona malintencionada, perillosa o enemiga només se'n pot esperar mal i perill. Indica la persistència de la mala intenció, similar a com el foc sempre crema.

animals foc

A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit

Significa que els poderosos, els rics o els qui tenen més autoritat dominen, aprofiten o s'imposen sempre als més febles. Descriu una llei de la desigualtat social o natural, on la força, els diners o la influència prevalen sobre la justícia. Està inspirat en la natura i el món marí, on els peixos grans depreden els petits per supervivència.

animals mar

A la mar, no ve d’un peix

Significa que quan es tracta d'una quantitat molt gran o d'un negoci important, perdre o afegir una cosa petita no té gens d'importància. Fa referència a la immensitat del mar, on la presència o absència d'un sol peix no altera el total de l'aigua o de la pesca. S'usa per restar importància a una pèrdua petita o a un petit error quan el volum global és immens.

animals mar

A la mar, per un peix no s’hi coneix

Significa que no s'ha de donar tanta importància a un petit error o pèrdua petit, perquè davant d'un problema o d'una situació molt gran, un detall menor no té gens de valor.

animals mar

A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va

12 octubre. Marca el pas definitiu del bon temps a l'ambient fresc pròpiament tardorenc. Indica l'arribada dels tords (ocells migratoris) que venen a passar l'hivern o a alimentar-se de les olives i fruits de la temporada. Assenyala que les orenetes marxen cap a terres més càlides (com l'Àfrica) perquè ja no hi ha prou insectes per alimentar-se amb la baixada de les temperatures.

animals festivitats mesos

A la Mata qui no és gat és gata, i qui no arrapa

[Poble castellonenc de la comarca dels Ports]. Destaca el caràcter viu, espavilat o murri dels seus habitants. "Qui no és gat és gata": Vol dir que tothom al poble és viu, despert o d'un tarannà similar. "I qui no arrapa": Fa referència a la capacitat d'aprofitar les oportunitats, ser aprofitat, murri o espavilat per "agafar" o rascar el que convinga (amb la metàfora de les ungles del gat).

animals llocs

A la mula vella, alleugera-li la rella

Significa que, quan un animal (o una persona) es fa vell i perd facultats, cal ajudar-lo o alleugerir-li la càrrega de feina. La rella és la part de l'arada que trenca la terra. Si la mula és vella, no pot arrossegar tant de pes com quan era jove, per la qual cosa cal aprofundir menys la rella (alleugerir-la) perquè la feina no sigui tan dura. S'utilitza per demanar consideració, paciència i ajuda amb els més grans, reconeixent que el pas del temps disminueix la capacitat física.

animals vell

A la mula, la barca i el carro, la càrrega al cul

Significa que el pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant. En la mula: El pes s'ha de repartir bé sobre l'anca perquè l'animal no perda la postura ni es faça mal. A la barca: Si la càrrega queda mal col·locada (mal centrada), l'embarcació perd flotabilitat, es torna inestable o perillosa. Al carro: Repartir el pes adequadament (sovint cap a la part posterior o equilibrat sobre l'eix) evita que s'alces les vares o que faça massa esforç.

animals treball mar

A la nit, tot gat és gris

Vol dir que a les fosques tothom és igual o semblant, tant si és bell com si és lleig, tant si és bo com si és dolent. S'utilitza sovint per indicar que quan no hi ha llum o claredat sobre un assumpte, les distincions evidents desapareixen.

animals

A la panxa del bou ni neva ni plou

S'utilitza per dir que algú està protegit, resguardat o "a res" del mal temps o dels problemes, tot i estar en una situació absurda o estreta. Prové del conte d'en Patufet. En Patufet és un noi petit que està a la panxa d'un bou. Quan els seus pares el busquen cridant "Patufet, on ets?", ell respon des de dins de l'animal amb la cançó: "Sóc a la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou! Quan el bou farà un pet, sortirà en Patufet".

animals oratge

A la perdiu, a primera vista; a la guatla, sense pressa; al conill, quan pugues

Són recomanacions als caçadors fetes en base a la dificultat de detectar-los. "A la perdiu, a primera vista": La perdiu és un ocell ràpid, que vola de cop i s'allunya. Per això, cal disparar al moment en què es veu. "A la guatla, sense pressa": La guatlla té un vol lent, curt i rectilini. El caçador té més temps per apuntar bé abans de disparar. "Al conill, quan pugues": El conill corre fent ziga-zagues i s'amaga entre els matolls i cal aprofitar qualsevol instant per disparar.

animals caça

A la petarrellada

[Petarrellada: Un munt de branquillons, palla o rostolls encesos que fan soroll en crepitar o espetegar]. Manera de coure els caragols, que consisteix a posar-los sobre una rajola i cobrir-los de llenya encesa (petarrellada).

animals menjar maneres de dir

A la primera cullerada, mosca

S'utilitza per indicar que només començar, ja ens trobem amb un obstacle, una errada o un contratemps inesperat. Representa la idea d'haver topat d'entrada amb allò que precisament es volia evitar o que les coses comencin malament des del primer moment. La imatge que evoca és molt gràfica i desagradable: algú que seu a taula amb gana, es posa la primera cullerada de sopa a la boca i, immediatament, s'hi troba una mosca. Tot el menjar queda arruïnat des de l'inici.

animals menjar maneres de dir

A la primera garbera, cucut enrere

[El cucut (Cuculus canorus) és un ocell migratori que arriba a la primavera]. Fa referència al cicle agrícola i al comportament de la natura, especialment lligada a l'arribada i marxa del cucut. Significa que quan es comença a fer la sega i a recollir les primeres garberes (les feixes o feixos de blat), el cucut ja deixa de cantar o comença a marxar cap a terres més càlides.

animals camp

A la rata que només sap un forat prompte se la fa el gat

Qui només sap un ofici, depén d’un sol salari o no té més un únic recurs, ho passarà ben malament si un dia li falla. Si només coneixes o tens una sortida, davant d'un perill o un imprevist no tens marge de maniobra i ets vulnerable (igual que la rata que només té un forat per escapar del gat).

animals

A la res vella alívia-li la rella

Significa que, quan un animal (o una persona) es fa vell i perd facultats, cal ajudar-lo o alleugerir-li la càrrega de feina. La rella és la part de l'arada que trenca la terra. Si la res és vella, no pot arrossegar tant de pes com quan era jove, per la qual cosa cal aprofundir menys la rella (alleugerir-la) perquè la feina no sigui tan dura. S'utilitza per demanar consideració, paciència i ajuda amb els més grans, reconeixent que el pas del temps disminueix la capacitat física.

animals vell

A la terra i al bestiar jamai los deus fatigar

Convé tractar bé i no abusar d'allò que ens dóna de menjar per a evitar el perjudici de tots. La terra necessita temps, descans i cura per regenerar els seus nutrients i no exhaurir-se i el bestiar que treballava al camp no s'havia de maltractar ni sobrecarregar, ja que fer-ho perjudicava directament el rendiment i la supervivència de la pagesia.

animals camp

A la Torre el gat hi corre

[La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat]. Forma part del folklore popular i de les rivalitats o bromes sanes entre els pobles veïns de la comarca, utilitzant la rima senzilla entre Torre i corre. El gat s'associa de manera natural a l'acció de bellugar-se d'un lloc a un altre.

animals llocs

A la vaca vella, no li cal esquella

Literalment ens diu que una vaca vella té experiència coneix perfectament el camí cap a la pastura i sap tornar sola al ramat, per tal no necessita portar una esquella perquè el pastor la controli. Aplicat a les persones amb edat i experiència ja saben com actuar i què han de fer en cada situació; no necessiten que ningú les vigili, les guiï ni els doni instruccions. Qui té un valor, un coneixement o una posició consolidada no necessita fer soroll, presumir ni portar ornaments per demostrar-ho.

animals

A la vellea, puces

Es diu com a justificació d’alguna paraula o actuació insòlita d’alguna persona major, ja que el cervell també envelleix i totes les facultats corporals minven. Prové de quan els animals de granja o domèstics (com els gossos o els gats) es feien vells i es passaven el dia jaient, perdien forces i la capacitat de netejar-se bé. Era llavors quan els paràsits, com les puces, aprofitaven la seua feblesa per a atacar-los més.

animals vell

A la vora de convents i rius, les orenetes no hi fan niu

Aconsella no viure ni buscar problemes prop de llocs o persones que poden resultar perilloses o inestables. Els rius són inestables. i una crescuda pot arrossegar els nius • que les orenetes fan amb fang a la vora. Els convents eren edificis on es feien tasques constants de neteja, manteniment o reformes, per la qual cosa es destruïen sovint els nius que els ocells intentaven construir en els seus ràfecs.

animals

A la vora del cendrer l’escarabat i el mixet

[Cendrer: Lloc on queden les cendres calentes o les brases d'un foc que s'apaga. Escarabat: Insecte que s'amaga a la vora del terra o prop del foc buscant recer. El mixet: El gat (o gatet) a qui li agrada estirar-se a la vora de la llar de foc per aprofitar la calor]. Fa referència a la tendència d'aquests animals a buscar la calor de la llar, les brases o la llar de foc.

animals

A les Borges les aus van tortes

[Les Borges del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp a Tarragona]. S'utilitza en to humorístic per assenyalar situacions estranyes o per recordar el famós paisatge de la zona. El sentit literal fa broma dient que el vent que bufa a la zona de les Borges és tan fort, o el terreny tan capriciós, que fins i tot els ocells (les aus) perden el rumb o s'han de torçar de costat per a poder volar recte.

animals llocs

A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell.

Destaca tres elements de la vida tradicional per a assegurar l'estabilitat, la saviesa i el benestar a la llar: Amo vell: Representa l'experiència, el seny i el coneixement de la gestió de la casa i la feina, adquirits amb els anys. Vi vell: Simbolitza la maduresa, la qualitat i el bon gust; un vi que ha tingut temps de reposar i millorar en bóta. Porc vell: Fa referència a la garantia de subsistència i abundància de menjar (un porc ben engreixat i madur per a la munió de la família a l'hivern).

animals casa persones vinya vell

A les fosques ballen les mosques

Indica que allò que es fa a la foscor no es pot veure ni s'evidencia. Fa referència a com la manca de llum amaga les accions de les persones. També s'aplica a les parelles de nuvis que buscaven la foscor per a fer manetes o carícies d'amagat.

amor animals

A les gràcies de cries i al cant de pardal, en ta vida convides, que et faran quedar mal

Ens adverteix que no hem de presumir mai de les habilitats dels nostres fills ni dels animals que tenim, ja que sovint ens faran quedar malament. Les gràcies que fan els nens i el cant dels ocells són espontanis. No els podem programar com si fossin una màquina. Si convides algú a casa perquè escolti cantar el teu ocell o per veure les gràcies del teu fill, és molt probable que l'animal s'acovardeixi o que el nen tingui vergonya i no faci res. Per això, quedaries malament davant dels convidats.

animals persones

A les tres sopa de rap

S'utilitza per parlar de les tres de la tarda, o bé per confirmar un determini irrefutable, una decisió presa. L'origen d'aquesta dita està en la Fonda d'en Simón, situada al carrer de l'Esparteria de Barcelona. Aquesta fonda tenia el costum de repartir gratuïtament una sopa als pobres just en acabar el servei dels clients, exactament a les tres de la tarda. Aquesta sopa es feia aprofitant les escorrialles, els caps de peix (com el rap) i les deixes que havien quedat a la cuina.

animals menjar

A lloc on habiten porcs, no hi cerquis espigues

Significa que no es poden demanar bons fruits, resultats o comportaments d'un entorn o de persones que no en tenen. Igual que un camp ple de porcs estarà furgat i destrossat, i per tant és impossible trobar-hi espigues de blat, tampoc podem esperar trobar educació, cultura o bondat en un lloc on domina la vulgaritat o la mala educació.

animals persones

A llop dorment, no li entra res en dent

Significa que la peresa i dormir massa són causes de fam i de pobresa. Igual que un llop que es queda adormit no pot caçar i es queda sense menjar, les persones que no s'esforcen ni treballen no aconsegueixen el que necessiten per viure.

animals

A l’ase que més treballa, a aquest li donen menys palla

Sempre sembla que qui més treballa i més feina fa, topa amb unes condicions pitjors per poder desenvolupar les seves habilitats. Utilitza una metàfora del món rural i pagès, on l'ase (animal de càrrega) que més feina feia no sempre rebia la millor alimentació (la palla).

animals treball

A l’era el blat, i el ramat al prat

Recomana que cada u i cada cosa estiga en el lloc convenient: A l’era el blat: L'era és l'espai circular on tradicionalment es bategia el blat per separar el gra de la palla. Significa que la collita ja s'ha fet. I el ramat al prat: Indica que el bestiar és on troba l'aliment i pastura lliurement, aprofitant el bon temps.

animals camp plantes

A l’estiu tota cuca viu

Vol dir que en l'estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment, perquè hi ha fruits arreu, la temperatura és alta, es troba feina [si parlem de persones], etc.

animals estacions oratge salut

A l’estiu, cada [o tota] cuca fa son niu

Expressa que amb el bon temps i la calor és més fàcil conservar la salut, trobar aliment, gaudir de la vida a l'aire lliure, afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus, en contrast amb les dificultats del fred hivern.

animals estacions

A l’estiu, els ocells fan son niu

Expressa que amb el bon temps i la calor és més fàcil conservar la salut, trobar aliment, gaudir de la vida a l'aire lliure, afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus, en contrast amb les dificultats del fred hivern.

animals estacions

A l’olla bullint no hi cauen mosques

Significa que el perill, l'activitat intensa o una persona amb molt de caràcter i autoritat actuen com a dissuasius, evitant que els altres s'hi acostin per fer nosa, aprofitar-se'n o buscar problemes. Així com les mosques eviten posar-se en una olla de menjar que està bullint perquè saben que es cremarien, les persones s'allunyen prudentment de les situacions tenses, dels problemes greus o d'aquells assumptes que els poden portar complicacions personals.

animals menjar treball

A mala anyada hort i porc

Significa que en època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa (com els productes de l'hort i el porc de la granja) perquè no es pot gastar ni comprar a fora. Davant de les dificultats o un mal any de collites/economia, s'ha de tirar endavant amb el que un mateix produeix.

animals any camp

A mala hora, el gos no lladra

Ens fa la impressió que els gossos només lladren quan ens molesten, i realment lladren quan perceben sensacions: les vibracions d’un terratrèmol, sorolls inhabituals o artificials... Significa que cal ser previsor i no confiar que els altres ens avisin dels perills, aconsellant la discreció i la vigilància quan hi ha motius de por o sospita.

animals

A mala [o bona] hora gos no lladra

Es diu per aconsellar la discreció i vigilància diligent quan hi ha motius de temença. Adverteix que el perill o les desgràcies mai avisen abans d'arribar. Tradicionalment, els gossos eren els millors guardians perquè lladraven quan sentien qualsevol soroll estrany o s'acostava un desconegut. S'utilitza com a metàfora per a dir que no ens hem de confiar encara que tot semble tranquil, perquè les coses roïnes ("a mala hora") passen sense fer soroll.

animals consells

A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent

Destaca el consol material o gastronòmic com a remei per suportar un mal marit o una mala situació familiar. La dita suggereix que, davant d'una mala convivència, el bon menjar i beure actuen com a compensació o distracció.

animals vinya parentiu

A mig gener, cada gallina al joquer

[El joquer (o galliner) és el lloc on les gallines van a jeure i a reposar a la nit]. Fa referència a la puresa i l'allargament gradual de les hores de llum i al comportament del bestiar de ploma. Les gallines s'adapten al canvi de llum i de cicle natural, i tornen a augmentar la posada d'ous després del fred i la foscor més intensa de desembre.

animals mesos

A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa

Significa que ve el bon temps, el sol roda alt, la natura desperta amb la primavera i els animals busquen parella.

animals mesos oratge

A Mollerussa, a cavall d'una puça

[Capital de la comarca del Pla d'Urgell (Lleida)]. És una dita rimada (Mollerussa / puça) que utilitza la ironia i el disbarat. Antigament, Mollerussa era un poble menut de pas (abans de créixer gràcies al canal d'Urgell i la fira). Els pobles del voltant feien la burla dient que era tan menut que per a recórrer-lo o per a arribar-hi no calia un bon cavall, sinó que es podia anar "a cavall d'una puça", exagerant de forma còmica la seua xicoteta mida.

animals llocs

A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort

Municipis de les comarques centrals de la província de Barcelona. Aquest refrany prové d'una corranda. [Corranda: És una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs].

animals llocs

A Nadal, una passa de gall

25 desembre. Indica que la duració del dia s'allarga una mica. Com que el pas d'un gall és molt petit, la dita explica que el sol comença a guanyar hores de llum de manera molt lenta.

animals festivitats mesos

A on anirà el bou que no llaure

És una pregunta que té un significat clar: qui no vol treballar o no servix per a la seua faena, té un futur negre. És una crítica a les persones desfeineres, recordant-los que si no treballen, ningú els mantindrà. Prové de que abans, el bou era un animal de treball. Mantindre'l era car perquè menjava molt; l'única manera de justificar la seua presència era que estiguera fort i llausara. Si un bou es tornava vell o incapaç d'estirar l'aladre, el seu destí era inevitable: l'escorxador.

animals camp treball

A on està el gos, se’n va el gat

Fa referència a la relació de submissió o desconfiança entre aquests dos animals. Habitualment, els gats defugen els gossos, encara que quan tots conviuen en una mateixa casa, pot ocórrer al revés. En sentit figurat s'utilitza sovint per il·lustrar relacions de poder on el més feble o prudent s'aparta davant la presència del més fort o dominant

animals persones

A on hi ha bous, el pessebre està brut

Significa que allà on hi ha activitat, treball intens, o convivència nombrosa, és inevitable que hi hagi desordre, petites molèsties o brutícia. S'utilitza per indicar que les conseqüències negatives són naturals quan es fa molta feina.

animals

A on hi ha campanes, hi ha batalls, borregos que crien llana, i porcs que mengen i grunyen com la bacona d’Artana

[Artana: Municipi castellonenc (La Plana Baixa]. Assenyala que les realitats humanes i quotidianes (els conflictes, la feina del camp o els comportaments) són pràcticament idèntiques a tot arreu. Recorda que allà on hi ha comunitats hi ha discussions (batalls), ramats (borregos) i animals que fan la seva vida natural. Anomena la bacora d'Artana per referir-se a les persones que es queixen, parlen amb irritació o no estan satisfetes, fins i tot quan tenen les necessitats cobertes.

animals llocs

A on l'àliga pena i el bé falleix i la lloba cria, no em veuràs, Penaila, en tota ma vida

[Penaila: Fa referència al municipi de Penàguila, situat a la comarca de l'Alcoià]. S'utilitza com una exageració per parlar de llocs molt remots o d'indrets on la natura és tan salvatge i amagada que sembla impossible arribar-hi o ser-hi mai.

animals llocs

A on posarem sant Roc que no el caguen les mosques?

16 agost. Es diu per a decidir a qui es mostra indecís en alguna cosa o ho diu aquell a qui no li deixen fer el que pretén. En sentit figurat, es diu de: Persones que s'ofenen per qualsevol petitesa. Coses que es guarden amb un zel excessiu. Algú que vol ser el centre d'atenció i tractat amb honors especials.

animals mesos sants

A Organyà, bon bestiar

[Municipi de la comarca de l'Alt Urgell a la província de Lleida]. Fa referència a la tradició ramadera i a la important Fira de Sant Andreu d'Organyà. Destaca la qualitat del bestiar que històricament s'hi criava i comercialitzava.

animals bona llocs

A pagar, a peu, a cobrar, a cavall

Ens ve a dir, amb una imatge ben clara, que no tinguem pressa per pagar (per això hi anem a peu, lentament), però sí per a cobrar allò que ens deuen (per això hi anem a cavall, amb molta celeritat).

animals diners

A Pals tots són bèsties i animals

[Municipi de la comarca del Baix Empordà (Girona)]. S'utilitza de manera satírica i humorística per referir-se als seus habitants pel fet que molta gent del poble es dedicava a la ramaderia o tenia bestiar. Forma part d'un refrany més llarg que afegeix una burla (els jocs de paraules entre pobles veïns): "A Pals tot són bèsties i animals, menys el rector i la majordoma (o la minyona) que són un home i una dona (o que són de fora)."

animals llocs

A pardal vell, gàbia nova

Vol dir que no es pot enganyar o atraure fàcilment a una persona experimentada (el pardal vell) amb trucs o aparences noves i enganyoses (la gàbia nova), ja que té prou experiència per no caure-hi. Fa referència a la dificultat de fer entrar un ocell vell, que ja coneix els perills, dins d'una gàbia, per molt bonica o nova que sigui. S'aplica a la vida real per recordar que l'experiència i la prudència protegeixen de les trampes o les promeses buides.

animals vell

A pas de formiga

Significa fer les coses de manera molt lenta, poc a poc o amb constància. Es fa servir quan una acció, un treball o un desplaçament avança a molt poca velocitat. Fa referència al pas petit i constant de les formigues, que tot i ser lent, els permet arribar lluny amb esforç continuat.

animals maneres de dir

A peix gras salsa magra, a peix magre salsa grassa

Literalment significa que s'ha de combinar el tipus d'aliment amb el condiment adequat: al peix gras amb salses lleugeres, mentre que al peix magre amb salses greixoses per equilibrar el plat. Figuradament s'utilitza per dir que a la vida cal buscar la compensació i la mesura. S'aplica al caràcter i l'economia: Qui té un caràcter fort o "gras", li convé algú més calmat o "magre" i quan les coses van bé (època grassa) cal ser moderat (magre) i estalviar per quan vinguin les vaques primeres.

animals menjar

A pèl [o en pèl, al pèl]

Significa anar despullat o fer una activitat sense protecció (com relacions sense preservatiu o a cavall muntant sense cap guarniment. Sense sella, sense res, desensellat).

animals cos huma maneres de dir

A pell de conill

Indica que una situació imponderable o perillosa es resol de manera massa ràpida o d'un sol cop, sovint amb sorpresa o urgència. Fa referència a l'ofici de pelar conills. El conill és el més fàcil i ràpid de despullar de la seva pell. Per això, fer una cosa "a pell de conill" va passar a significar fer una acció de manera immediata, neta i sense perdre ni un segon.

animals maneres de dir

A penes és gat, ja volta pel terrat

Es diu dels impacients o precoços. S'utilitza per descriure algú que apren de pressa, que espavila molt jove o que comença a fer coses de grans quan encara és una criatura o un aprenent. Fa una analogia amb els gats: encara que el gatet sigui molt petit (a penes és gat), ja té l'instint d'enfilar-se i explorar els llocs alts (ja volta pel terrat).

animals

A perdiu per barba i avant [o peti qui peti]

S’aplica als qui volen fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir. S'aplicava a un repartiment o tiberi generós (una perdiu sencera per a cadascú), on cadascú mira per si mateix sense contemplacions. S'utilitza quan algú vol tirar endavant una acció, projecte o caprici "a tot vent i a tota vela", expressant una actitud tossuda o decidida a fer la seva passe el que passe (peti qui peti).

animals menjar

A peresa no el guanyeu, mai en Sam va dur un bonítol

[El bonítol és un peix blau molt preuat, de la família de la tonyina]. L'expressió prové d'una cançó marinera: "En Sam i la meva barca", de l'escriptor i periodista Carles Casanovas. La cançó, que té un ritme molt alegre i un punt satíric, explica les desventures del patró d'una barca vella que s'ha d'aguantar les ganes de tirar en Sam al mar perquè, tot i ser un dropo de primera, al cap i a la fi es fan companyia mentre naveguen.

animals mar

A petit ocell, petit niu

Significa que cada ésser o persona s'adapta a la seva mida, condició o possibilitats, de manera que allò que és petit ja té prou amb allò senzill i proporcionat a la seva realitat. Un ocell petit construeix un niu petit; no necessita grans mansions ni excessos per viure i protegir la seva cria. Sovint s'utilitza per parlar amb senzillesa d'una llar humil, d'un negoci modest o de conformar-se i trobar la felicitat amb allò que s'ajusta a les nostres pròpies necessitats.

animals

A peu de gat

Sense fer soroll. Cautelosament. Anant d'amagat, caminant amb precaució, tot parant molt d’esment a no fer soroll. Anar amb peus de plom, posar els peus plans, anar sorrer, anar a peu pla

maneres de dir animals

A peu i a cavall

Amb totes les forces, sense amollar. Fent tot el que es pot fer. Fermament, tenaçment, en tot i per tot, anant a totes, valent-se de tots els mitjans, al màxim

animals maneres de dir

A picada d'escurçó no hi és a temps l'extremunció

Adverteix sobre l'extrema perillositat de la picada de l'escurçó, exagerant de manera dramàtica la rapidesa amb què pot provocar la mort abans que arribi l'auxili religiós de l'extremunció. Tot i que les picades d'escurçó (com l'Vipera aspis o l'Vipera latastei) són doloroses i requereixen assistència mèdica urgent i l'administració d'antídot, no són generalment mortals en qüestió de minuts per a un adult sa.

animals mort salut

A plors de xiquet i a cants de pardal, si fas cas et faran quedar mal

Significa que no s'ha de fer cas de les coses buides, passatgeres o sense fonament, com ara les enrabiades d'un nen petit o el cant efímer d'un ocell, ja que prestar-los massa atenció o creure-s'ho pot portar a equivocar-se o a fer el ridícul.

animals persones riure/plorar

A pollastre per barba, i caigui qui caigui

Repartir en funció dels mèrits. És una manera molt col·loquial, decidida i un punt humorística d'expressar que es tirarà endavant una acció o decisió sense fer excepcions, costi el que costi i assumeixin les conseqüències que siguin (sovint relacionat amb un repartiment equitatiu, una celebració o una despesa).

animals

A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà el món s'acabarà

[El cucut (Cuculus canorus) és un ocell migratori que arriba a la primavera]. La vinguda del cucut és molt observada per la gent del camp. Resumeix l'arribada del cucut comú (Cuculus canorus), el cant del qual marca el final de l'hivern i l'esclat de la nova estació.

animals mesos mon

A primers de juliol, un pas de cargol

La durada de la llum solar comença a acurtar des de Sant Joan, el 24 de juny. "Un pas de cargol": Indica que la pèrdua de llum diària és quasi imperceptible, molt lenteta. Aquesta disminució es fa més evident a mesura que avança l'estiu: per Sant Jaume ja es diu que el dia acurta "un pas de bou".

animals mesos

A prop d'un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat

Quan convivim amb animals, hem de vigilar on deixem el nostre menjar, el qual desapareixerà de segur quan ens girem de cul. I, referit a béns i interessos, també pot passar amb les persones

animals

A qui cou, cavalca [o va a cavall]

Vol dir que l'interessat directament en una cosa és el qui se n'ha de preocupar i ha de molestar-se el que calgui per fer anar bé l'assumpte

animals

A qui Déu vol bé, la gossa li pareix garrins

S'aplica, en sentit figurat, a qui té bona sort, a qui aconsegueix beneficis sense mèrit seu, sense fer alguna cosa.

animals déu

A qui es fa de mel, les mosques se’l mengen.

Si et mostres massa dolç, feble o indulgent, la gent s'aprofitarà de tu. Les persones amb males intencions (les "mosques") aniran a buscar aquells qui no saben dir "no" o no tenen caràcter per defensar-se. Ser bona persona no significa deixar que els altres et trepitgin. La bondat extrema sovint atreu persones demanaires o interessades. És important ser amable, però també ferm i valent quan la situació ho requereix.

animals

A qui és ovella el llop se'l menja

Indica que el qui obra amb massa bondat sol esser víctima dels dolents. Avisa que cal tenir caràcter i saber defensar-se per no ser víctima dels altres.

animals

A qui està picat de l'alacrà, sols de l'ombra s'assusta ja

El que ha patit algún dany, amb no res ja creu que li tornarà a ocórrer

animals maneres de dir

A qui et dóna un capó, dóna-li la cuixa i l'aló

Convé ser agraïts amb qui ens afavoreix, per tal que en alguna possible precarietat futura ens torne a afavorir

menjar animals

A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina

Critica la injustícia laboral o social on es premia més qui menys s'esforça (la gallina, considerat menjar millor) que qui treballa de valent (la sardina, peix humil). S'utilitza per denunciar situacions on el treball no és valorat o retribuït correctament.

animals

A qui la serp ha mossegat, la corda li fa por

Significa que qui ha patit un mal o una experiència traumàtica en el passat, es torna molt cautelós i tendeix a espantar-se o desconfiar fins i tot de coses innòcues que li recorden el perill. La imatge de la corda representa un estímul visual semblant al de la serp, la qual cosa activa una alerta exagerada però comprensible.

animals

A qui no mata porc, no se li dóna llonganissa

Significa que els beneficis no solen arribar a qui no fa mèrits per obtenir-los. En l'època de la matança del porc, només qui participava en la feina dura i costosa de criar i matar l'animal podia gaudir dels productes derivats com la llonganissa.

animals consells

A qui no té traces, el llop se'l menja

Significa que el qui no s'enginya per obtenir allò que vol o per defensar-se, sol fracassar o esser vençut. Fa referència a la manya, l'habilitat, la iniciativa o la traça personal per resoldre problemes. El "llop" representa l'adversitat, el perill o la competència a la vida, que s'aprofita dels qui són passius o mancats de recursos.

animals consells