Refranys animals

A casa d’en Margall, més mana la gallina que no el gall (Critiquen els marits tolerants, de poc caràcter o absents de les seues obligacions)

parentiu, animals

A casa, que no he mort peix! (Frase amb què hom indica l’hora del tornar)

maneres de dir, animals

A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sell [o a l’animal és al que s’aparella] (En totes parts s’actua similarment i se li encomana la faena dura al pobre i al dòcil)

llocs, animals

A cavall corredor [o menjador], cabestre curt (A qui li sobra energia, és massa nerviós, pretén les coses abans d’hora o gastar més del que pot ser, convé retenir-lo)

animals

A cavall de (Entre. Enmig)

maneres de dir, animals

A cavall desbocat [o desenfrenat], mira'l de lluny i amagat (Convé ser caut amb els animals i les persones quan estan enfadats)

animals

A cavall donat [o regalat] no li mires el dentat [o pèl] (Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes)

maneres de dir, donar, animals

A cavall flastomat, el pèl li lluu (Es diu perquè sovint les persones a qui es vol més mal són les que viuen més temps i tenen més bona sor)

animals

A cavall gros no li falten mosques (Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres)

animals

A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada (A qui per naturalesa pròpia actua convenientment o diligentment no cal dir-li com ha d’actuar)

animals

A cavaller nou, cavall vell (A qui té poca experiència en alguna cosa cal facilitar-li l’aprenentatge mitjançant qui ja en té)

animals, oficis

A cavaller vell, cavall nou

animals

A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen (Quan s’ha menjat, ja no abelleixen les menges més apetitoses)

animals, menjar, plantes

A cóm es venen les peres? -Segons cauen les bésties

animals, plantes

A darrer de març o primer d'abril, canta el cucut si és viu (es el moment de la seva arribada)

animals, cantar, mesos

A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé (En passar l'hivern la garsa es prepara per criar)

mesos, animals

A eixe fins els pollastres li ponen (Es diu de la persona afortunada)

maneres de dir, animals

A eixe fins les rates se li tornen conills

animals

A falta de bous llauren els ases (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

animals

A falta de gallina, bo és el caldo de faves (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

menjar, plantes, bona, animals

A falta de grives, bones són merles (Vol dir que en les dificultats cal acceptar la solució menys dolenta, encara que no sigui la que un voldria)

animals

A falta de truites són bons els barbs (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

animals, bona, menjar

A fam de ca, no li donis carn, dóna-li pa (Quan la fam és molta, no convé assaciar-la amb aliments cars)

animals, menjar

A fam de llop, dent de gos (Quan hi ha necessitat s’acaben les manies i les preferències)

animals

A fibló de vespa, cera d’orella (Un consell de medicina natural)

salut, animals

A fibló [o picada] d'abella, cera d'orella (Perquè la cera d'orella és bona, segons creença vulgar, per curar els pics d'abella)

maneres de dir, salut, cos huma, animals

A Finestrat, ni home ni gos ni gat (Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa)

animals, persones, llocs

A fosques es cacen les mosques (Es diu per justificar activitats o ocupacions que no es poden fer de dia)

animals, caça

A gall que fa renou, li estrenyen el coll (Si algú es vol destacar gaire, és fàcil que trobi oposició. Vol dir que el qui es declara contra els poderosos sol esser víctima del poder d'aquests)

animals

A gallina externa, tots li diuen xo. (A ningú li ve bé deixar entrar a casa pròpia o a l’hort al forani i al desconegut

animals

A gallina forastera tots la piquen (Cada col·lectiu humà o animal s’estranya i li molesta que algun foraster pretenga alterar o interferir-se en la comunitat. Per això són típiques les novatades entre gent de poc coneixement)

animals

A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla (Es diu referint-se a les dones casades que, encara que siguin velles, poden infantar)

animals, parentiu

A gat mesquer no t'hi acostis, que et traurà els ulls

animals, cos huma

A gat vell rateta [o ratolí] jove [o tendre/a] (Qui té més experiència que un altre, trau més profit de les coses, les obté abans que els altres o tria les millors)

animals

A gat vell, no cal mostrar-li rata (Quan es té experiència en la vida, un no es deixa enganyar o enlluernar per promeses, sinó que actua per pròpia iniciativa)

animals

A gat vell, no li cal cascavell (Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot)

animals, vell

A gata vella, no li digues moixeta (Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot)

animals

A gos flac, tot són puces (Vol dir que damunt els pobres solen recaure totes les calamitats)

animals

A gos maleït, el pèl lluït (A qui roba o s’aprofita dels altres li solen anar les coses millor que als afectats)

animals

A gos vell, no hi ha sus, sus (Significa que els vells són difícils d'enganyar)

animals, vell

A gos vell, no hi ha tus-tus (Significa que els vells són difícils d'enganyar)

animals

A grossa bèstia, morral gros (Significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre)

animals

A l'agost, vesprades de gos

mesos, animals

A l'amic i el cavall no el canses mai (No convé abusar de ningú, perquè ens podem quedar sols i desemparats)

animals, amistat

A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere (Aconsella no abusar de la confiança amb noves amistats)

animals, amistat

A l'ase encarat, deixa'l

animals

A l'ase i al mul, la càrrega al cul (El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant)

animals, treball

A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer (A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat)

animals, persones

A l'ase regalat, no li miris el bast (Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes)

animals

A l'ase tossut, tant és dir-li arri com só

animals

Pàgina 2 de 96.

El Refranyer