Tema
animals
4.768 refranys catalogats sota aquest tema.
A l'escorxador arriben més anyells que moltons
animals menjar
A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal
Cada u ha d'acudir a qui el pot curar.
animals oficis persones salut
A l'hora del porc
Sense puntualitat, molt fora del temps oportú
temps maneres de dir animals
A l'hort, li va tan bé el formiguer com el femer
Tots els cucs i insectes excaven galeries i estoven i oxigenen la terra, mentre que el fem li aporta nutrients
animals camp
A l'ocellet no li toquis el niuet
A l'ocellet no li toquis el niuet
animals
A l'octubre, la llana creix i el fred neix
Es refereix al fet que a les ovelles, toses abans de l´estiu, els comença a créixer la llana, en consonància amb el fred que, presumiblement, començarà
animals mesos oratge
A l'olla de bull, cap mosca s'hi acosta
Denota que tothom fuig de perill i esquiva els compromisos.
animals menjar
A l'olor de la tonnyina, s'escaròta l'albarginia
Simil eròtic-vegetal de les relacions home-dona
animals amor plantes
A la Bisbal són gats i alabaus
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
animals llocs
A la boca del ca, no hi busquis pa
animals menjar
A la burra que està prenyada fes-li anar ben carregada
animals
A la casa del costat mengen pollastre
Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns
animals menjar casa diners
A la cuca fera li agrada molt lo verd
Ho diuen als jovenets de gresca per amenaçar-los amb les males conseqüències que els vicis solen reportar
animals
A la curta o a la llarga, el galgo a la llebre mata
El comportament natural és immutable
animals
A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]
Suggereix que les activitats d'oci femení (ballar) i els sons naturals dels animals (rebruixar) són coses "diabòliques" o antinaturals, atribuint-ne l'origen al dimoni. S'utilitza per criticar o desaprovar l'alegria desmesurada o el ball a les dones, posant-lo al mateix nivell que el soroll molest d'un ase.
animals diable festa persones ensenyar
A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga]
A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat
persones animals
A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaça
Vol dir que les dones solen repetir allò que han sentit, com les garses que aprenen de repetir allò que senten
persones animals
A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura
Reflecteix una mentalitat masclista i brutal d'altres èpoques. La frase suggereix que a les dones (i a les mules) se les guanya, se les té contentes o se'ls millora l'aspecte i el caràcter mitjançant el menjar o els regals (allò que "entra per la boca"). Avui en dia, s'entén com una expressió molt masclista i objectivadora, ja que equipara la dona a un animal de càrrega (la mula) i redueix el seu valor a l'aspecte físic i al comportament condicionat per qui li proveeix menjar.
animals cos huma persones
A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero
Allò que és bonic i eficient en la joventut decau a la vellesa
animals persones
A la dona i la cabra, corda llarga
La cabra necessita un espai suficient per a poder-se alimentar, com la dona necessita el seu espai de llibertat
persones animals
A la gallina forastera, tots li piquen a la mollera [...a la cresta]
animals
A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrel
Cal estar deixondit per a poder aprofitar totes les oportunitats.
animals cos huma dormir
A la llarga el llebrer, a la llebre mata
animals mesos
A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa
Recomana perseverança en la persecució d’alguna finalitat
animals
A la mà de llop sempre hi ha foc
Significa que d'una persona malintencionada, perillosa o enemiga només se'n pot esperar mal i perill. Indica la persistència de la mala intenció, similar a com el foc sempre crema.
animals foc
A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit
Significa que la gent poderosa domina els dèbils
animals mar
A la mar, no ve d’un peix
mar animals
A la mar, per un peix no s’hi coneix
animals mar
A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures
animals festivitats mesos
A la Mata qui no és gat és gata, i qui no arrapa
Poble castellonenc de la comarca dels Ports
llocs animals
A la mula vella, alleugera-li la rella
Significa que, quan un animal (o una persona) es fa vell i perd facultats, cal ajudar-lo o alleugerir-li la càrrega de feina. La rella és la part de l'arada que trenca la terra. Si la mula és vella, no pot arrossegar tant de pes com quan era jove, per la qual cosa cal aprofundir menys la rella (alleugerir-la) perquè la feina no sigui tan dura. S'utilitza per demanar consideració, paciència i ajuda amb els més grans, reconeixent que el pas del temps disminueix la capacitat física.
animals vell
A la mula, la barca i el carro, la càrrega al cul
El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant
treball mar animals
A la nit, tot gat és gris
Vol dir que a les fosques tothom és igual o semblant, tant si és bell com si és lleig, tant si és bo com si és dolent.
animals
A la panxa del bou ni neva ni plou
animals oratge
A la perdiu, a primera vista; a la guatla, sense pressa; al conill, quan pugues
Són recomanacions als caçadors fetes en base a la dificultat de detectar-los
animals caça
A la petarrellada
Manera de coure els caragols, que consisteix a posar-los sobre una rajola i cobrir-los de llenya encesa
maneres de dir animals menjar
A la primera cullerada, mosca
Només començar, ja ens trobem amb un obstacle
maneres de dir animals menjar
A la primera garbera, cucut enrere
Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
animals camp
A la rata que només sap un forat prompte se la fa el gat
Qui només sap un ofici, depén d’un sol salari o no té més un únic recurs, ho passarà ben malament si un dia li falla
animals
A la res vella alívia-li la rella
Cal tindre consideració i comprensió amb els animals vells, ja tots perdem facultats a la vellesa
vell animals
A la terra i al bestiar jamai los deus fatigar
Convé tractar bé i no abusar d'allò que ens dóna de menjar per a evitar el perjudici de tots
animals camp
A la Torre el gat hi corre
La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat
llocs animals
A la vaca vella, no li cal esquella
animals
A la vellea, puces
Es diu com a justificació d’alguna paraula o actuació insòlita d’alguna persona major, ja que el cervell també envelleix i totes les facultats corporals minven
vell animals
A la vora de convents i rius, les orenetes no hi fan niu
Fugim dels llocs insegurs
animals
A la vora del cendres l’escarabat i el mixet
animals
A la vora del riu no faces niu
No convé estar en llocs perillosos, per tranquils que semblen. Els corrents d’aigua poden desbordar-se
aigua animals
A les Borges les aus van tortes
Les Borges del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp a Tarragona
animals llocs
A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell.
vinya vell persones casa animals
A les fosques ballen les mosques
Indica que allò que es fa a les fosques no es veu. S'aplica a les parelles de nuvis que buscaven la foscor per a fer manetes
animals amor
A les gràcies de cries i al cant de pardal, en ta vida convides, que et faran quedar mal
Normalment són actuacions sense fonament, que tenen lògica només per a ells o són simulades, i solen ser de poca durada
persones animals
A les tres sopa de rap
A les tres no menja ningú
animals menjar
A lloc on habiten porcs, no hi cerquis espigues
Vol dir que és absurd cercar una cosa allà on no pot lògicament existir
animals
A llop dorment, no li entra res en dent
Significa que la peresa i el massa dormir són causa de fam i de vida miserable
animals
A l’ase que més treballa, a aquest li donen menys palla
Sempre sembla que qui més treballa i més feina fa, topa amb unes condicions pitjors per poder desenvolupar les seves habilitats
treball animals
A l’era el blat, i el ramat al prat
Recomana que cada u i cada cosa estiga en el lloc convenient: A l’era el blat: L'era és l'espai circular on tradicionalment es bategia el blat per separar el gra de la palla. Significa que la collita ja s'ha fet. I el ramat al prat: Indica que el bestiar és on troba l'aliment i pastura lliurement, aprofitant el bon temps.
animals camp plantes
A l’estiu tota cuca viu
Vol dir que en l'estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment, perquè hi ha fruits arreu, la temperatura és alta, es troba feina [si parlem de persones], etc.
animals estacions oratge salut
A l’estiu, cada [o tota] cuca fa son niu
El bon temps afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus
estacions animals
A l’estiu, els ocells fan son niu
El bon temps afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus
estacions animals
A l’olla bullint no hi cauen mosques
Manifesta que a treballar o quan hi ha problemes no solen acudir els aprofitats
treball animals menjar
A l’olor de la tonyina s’escarota l’albergina
És un eufemisme sexual
plantes amor animals
A mala anyada hort i porc
En època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa, perquè no es pot gastar
any camp animals
A mala hora, el gos no lladra
Ens fa la impressió que els gossos només lladren quan ens molesten, i realment lladren quan perceben sensacions:les vibracions d’un terratrèmol, sorolls inhabituals o artificials...
animals
A mala [o bona] hora gos no lladra
Es diu per aconsellar la discreció i vigilància diligent quan hi ha motius de temença
consells animals
A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent
animals vinya parentiu
A mig gener, cada gallina al joquer
A mig gener, cada gallina al joquer
animals mesos
A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa
Significa que ve el bon temps, el sol roda alt i els animals busquen parella
animals mesos oratge
A Mollerussa, a cavall d'una puça
És la capital de la comarca del Pla d'Urgell a a província de Lleida
llocs animals
A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort
Municipis de les comarques centrals de la província de Barcelona. Aquest refrany prové d'una corranda. [Corranda: És una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs].
animals llocs
A Nadal, una passa de gall
25 desembre. Indica que la duració del dia s'allarga una mica
animals festivitats mesos
A on anirà el bou que no llaure
animals camp
A on està el gos, se’n va el gat
Habitualment, els gats defugen els gossos, encara que quan tots conviuen en una mateixa casa, pot ocórrer al revés
animals
A on hi ha bous, el pessebre està brut
animals
A on l'àliga pena i el bé falleix i la lloba cria, no em veuràs, Penaila, en tota ma vida
animals
A on posarem sant Roc que no el caguen les mosques?
16 agost. Es diu per a decidir a qui es mostra indecís en alguna cosa o ho diu aquell a qui no li deixen fer el que pretén. En sentit figurat, es diu de: Persones que s'ofenen per qualsevol petitesa. Coses que es guarden amb un zel excessiu. Algú que vol ser el centre d'atenció i tractat amb honors especials.
animals mesos sants
A Organyà, bon bestiar
Municipi de la comarca de l'Alt Urgell a la província de Lleida
animals bona llocs
A pagar, a peu, a cobrar, a cavall
Ens ve a dir, amb una imatge ben clara, que no tinguem pressa per pagar, però sí per a cobrar
diners animals
A Pals tots són bèsties i animals
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
animals llocs
A pardal vell, gàbia nova
La falta de bellesa es dissimula amb elements decoratius
animals
A pas de formiga
Molt lentament
maneres de dir animals
A peix gras salsa magra, a peix magre salsa grassa
Cada sabor o densitat de la carn en general demana un condiment o un altre per a realçar-lo
menjar animals
A pèl [o en pèl, al pèl]
Es diu de qui munta un cavall sense cap guarniment. Sense sella, sense res, desensellat
cos huma animals maneres de dir
A pell de conill
Indica que una situació imponderable es resol massa ràpidament
animals maneres de dir
A penes és gat, ja volta pel terrat
Es diu dels impacients o precoços
animals
A perdiu per barba i avant [o peti qui peti]
S’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui volen fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir
menjar animals
A peresa no el guanyeu, mai en Sam va dur un bonítol
animals mar
A petit ocell, petit niu
animals
A peu de gat
Sense fer soroll. Cautelosament. Anant d'amagat, caminant amb precaució, tot parant molt d’esment a no fer soroll. Anar amb peus de plom, posar els peus plans, anar sorrer, anar a peu pla
maneres de dir animals
A peu i a cavall
Amb totes les forces, sense amollar. Fent tot el que es pot fer. Fermament, tenaçment, en tot i per tot, anant a totes, valent-se de tots els mitjans, al màxim
animals maneres de dir
A picada d'escurçó no hi és a temps l'extremunció
Convé acudir ràpidament a un centre d’urgències mèdiques havent fet un torniquet si se sap i es pot
salut animals mort
A plors de xiquet i a cants de pardal, si fas cas et faran quedar mal
No convé prestar atenció a coses supèrflues, sense fonament, que poden dur a engany o confusió
animals persones riure/plorar
A pollastre per barba, i caigui qui caigui
Repartir en funció dels mèrits
animals
A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà el món s'acabarà
La vinguda del cucut és molt observada per la gent del camp.
animals mesos mon
A primers de juliol, un pas de cargol
La durada de la llum solar comença a acurtar des de Sant Joan, el 24 de juny. "Un pas de cargol": Indica que la pèrdua de llum diària és quasi imperceptible, molt lenteta. Aquesta disminució es fa més evident a mesura que avança l'estiu: per Sant Jaume ja es diu que el dia acurta "un pas de bou".
animals mesos
A prop d'un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat
Quan convivim amb animals, hem de vigilar on deixem el nostre menjar, el qual desapareixerà de segur quan ens girem de cul. I, referit a béns i interessos, també pot passar amb les persones
animals
A qui cou, cavalca [o va a cavall]
Vol dir que l'interessat directament en una cosa és el qui se n'ha de preocupar i ha de molestar-se el que calgui per fer anar bé l'assumpte
animals
A qui Déu vol bé, la gossa li pareix garrins
S'aplica, en sentit figurat, a qui té bona sort, a qui aconsegueix beneficis sense mèrit seu, sense fer alguna cosa.
animals déu
A qui es fa de mel, les mosques se’l mengen.
Vol dir que l’amabilitat o condescendència excessiva és causa que els altres abusin d’aquelles qualitats
animals
A qui és ovella el llop se'l menja
Indica que el qui obra amb massa bondat sol esser víctima dels dolents.
animals
A qui està picat de l'alacrà, sols de l'ombra s'assusta ja
El que ha patit algún dany, amb no res ja creu que li tornarà a ocórrer
animals maneres de dir