`

Refranys animals

animals persones

Val més un esparrall [o una sardina, o un reix] a la mà que una tonyina nedar

És preferible poc, o lleig, o roí, però segur, a allò improbable o quimèric

animals

Val més un ocell a la mà que cent en el ram

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

animals

Val més un ocell a la mà que una grua a volar

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

animals

Val més un ocell al puny que una grua lluny

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

animals

Val més un passerell que esperar una oca

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

animals

Val més un pinsà a la mà, que una grua al cel

Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser

animals

Val més un tord en la mà que una perdiu volant

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

animals menjar

Val més una alosa al plat que una perdiu volant

Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser

animals menjar

Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

menjar animals

Val més una arengada en pau que una perdiu en guerra

Aconsella preferir viure modestament en pau a nadar en l’abundància momentàniament

menjar animals

Val més una costelleta que una sardineta

Entre dues opcions, convé elegir la millor

animals

Val més una perdiu a la mà, que dues volant

Vol dir que cal donar més importància a les coses petites però segures, que a les grans però insegures

animals

Val més una sardina en pau que una perdiu en guerra

Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser

animals

Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades

És molt més rendible un equip satisfet de la seua feina que la potencialitat d’una riquesa futura

menjar animals maneres de dir

Valer més el farciment que el gall [pollastre o titot]

Dedicar més esforços i diners a allò que és accessori que no pas a allò que és principal

maneres de dir animals

Valer més el suc que la perdiu [o el peix]

Extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment

maneres de dir menjar animals

Valer [o pujar]més la salsa que els caragols [o el peix]

Ésser més bona la part accidental que la principal d'una cosa

animals

Vedella mansa, a sa mare i a l’ajena mama

Amb gràcia i bones maneres es pot aconseguir el que altres no poden

animals

Vedella mansa, de totes les vaques mama

Amb gràcia i bones maneres es pot aconseguir el que altres no poden

animals

Vedella manyaga, de totes les vaques mama ][manyaga = falaguera, amorosa, dolça]

Amb gràcia i bones maneres es pot aconseguir el que altres no poden

mar animals oratge

Vent llebeig, molta mar i peix fresc

Les aigües remenades agiten els peixos, que s’enreden fàcilment en les xarxes

oratge mar animals

Vent xaloc, molta mar i peix poc

Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aigües més profundes

maneres de dir colors animals

Verd com una granota

D'un color verd molt pujat, molt intens

camp animals vinya persones

Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada

Es diu per a denotar que falta algun detall perquè la feina estiga ben rematada. La cabra es menja l’agràs o agram i poda la vinya

maneres de dir animals

Vermell com un perdigot

Estar enrojolat, haver-se tornat vermell, ruboritzar-se

maneres de dir animals

Vermell com una gamba

Expressió per a dir que una persona que és molt vermella de cara

animals maneres de dir

Vés i que et donen tres dies de bous

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir animals

Vés-te'n a gambar loros

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir animals

Ves-te'n a parir panteres

Ho diuen a algú que molesta, que fa nosa en un lloc. Despatxar-lo de mala manera. Vés a fer punyetes!, vés a fer la mà!, vés a passejar diaris!

animals llocs gent

Viladecans: vila-de-gossos; pocs i merdosos

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

llocs animals

Vinalesa, la burra estesa

Poble valencià de la comarca de L'Horta

maneres de dir animals

Vista l'albarda, vist el burro

Vol dir que cal disposar les coses segons la categoria d'aquell per a qui es fan

animals

Viure com el burro Vitòria, sense pena ni glòria

És a dir, viure plàcidament i despreocupadament

maneres de dir animals

Viure de l'aire com els camaleons

No tindre mitjans suficients per viure

oratge animals

Vol de mosquit, pluja tot seguit

Es diu perquè la presència de mosquits és considerada com a senyal de pluja

animals maneres de dir

Volada de coloms

Es diu d'una acció feta amb la finalitat de distreure a qualcú

saber persones animals

Volen saber més ets ous que ses gallines

Es diu referint-se als infants o gent jove que pretenen saber més que els vells en coses pròpies de l'experiència

animals

Voleu mal a un gos? Digau que és rabiós

Significa que en voler perjudicar algú, no hi ha com calumniar-lo atribuint-li el defecte més gran que pugui tenir

animals oratge

Vols d’ocells, la pluja darrera d’ells

Quan volen formant nuvolades, és prou possible que siga imminent, però quan les formigues es tapen el forat, la pluja és immediata

animals

Voltors i vilans, cosins germans

Les dues espècies són de la família de les rapaces. Ací es refereixen a col·lectius humans que es comporten d’una manera reprovable

maneres de dir animals

Xafadet de la bacona

Es diu a u que no acaba d'estar acabat del tot

animals festivitats mesos

Xai nascut per Nadal només fa nosa al corral.

Els xais nascuts per aquesta època són poc vividors i moren aviat.

llocs animals

Xerta besa el cul al matxo

Municipi de la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

persones casa animals

Xics i polls, caguen la casa

El jovent i els animals més joves solen embrutar la casa, mentre que els grans respecten l’espai dels humans adults

animals

Xiques peix! La figa em creix

Animar a les xiques a menjar fent alusió a que els seus atributs sexuals seran més grans i atractius per a una possible parella

maneres de dir persones animals

Xiquetes mengeu peix que la figa creix

Animar a les xiques a menjar fent alusió a que els seus atributs sexuals seran més grans i atractius per a una possible parella

parentiu animals

Xiquets i gossos, cadascú els d’ell

A ningú li agrada aguantar les molèsties dels altres

animals persones maneres de dir

Xiquets mengeu peix que el piu creix

Animar als xics a menjar fent alusió a que els seus atributs sexuals seran més grans i atractius per a una possible parella

parentiu riure/plorar animals

Xiquets ploreu que pardalets tindreu

Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència

llocs animals mon

Xitxo, fui del món i passa a Gorga!

Població alacantina a la comarca del Comtat

animals

«Poll de juliol, porta dol»; «Polls de juliol, el cap els dol»; «Polls de juliol, el cap o el cul sempre els dol»

Es diu perquè en el juliol, per l'excés de calor, els pollets es crien delicats i se'n solen morir molts