animals

Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

animals menjar

Val més una arengada en pau que una perdiu en guerra

És un elogi a la humilitat tranquil·la davant del luxe conflictiu. L'arengada: Representa el menjar més pobre, assequible i senzill (el "menjar de pobre" per excel·lència a la nostra terra). La perdiu: Simbolitza el tiberi, la riquesa, el luxe i el plat més exquisit que un es pot posar a la taula. Ens diu que és molt millor menjar poc i de poca qualitat si ho fas amb tranquil·litat i harmonia, que no pas tindre un banquet de reis enmig de crits, disputes, maldecaps o guerres familiars.

animals menjar

Val més una costelleta que una sardineta

Entre dues opcions, convé elegir la millor

menjar animals

Val més una perdiu a la mà, que dues volant

Vol dir que cal donar més importància a les coses petites però segures, que a les grans però insegures. Prioritza la seguretat davant l'especulació. Ens adverteix del perill de perdre el que ja tenim per cobejar o perseguir una cosa millor que està fora del nostre abast immediat.

animals

Val més una sardina en pau que una perdiu en guerra

És un elogi a la humilitat tranquil·la davant del luxe conflictiu. La sardina: Representa el menjar més pobre, assequible i senzill (el "menjar de pobre" per excel·lència a la nostra terra). La perdiu: Simbolitza el tiberi, la riquesa, el luxe i el plat més exquisit que un es pot posar a la taula. Ens diu que és molt millor menjar poc i de poca qualitat si ho fas amb tranquil·litat i harmonia, que no pas tindre un banquet de reis enmig de crits, disputes, maldecaps o guerres familiars.

animals

Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades

És molt més rendible un equip satisfet de la seua feina que la potencialitat d’una riquesa futura

animals

València tota voltada de figueres palejals; ençà estan les figues verdes, ja les piquen els pardals

Aquesta és una popular cobla tradicional valenciana, sovint cantada en albaes o cançons populars, que descriu l'entorn de València amb un to satíric o festiu sobre la precocitat. La dita fa referència a la ufanor de les figueres i com els ocells piquen el fruit abans d'hora.

animals llocs plantes

Valer més el farciment que el gall [pollastre o titot]

Dedicar més esforços i diners a allò que és accessori que no pas a allò que és principal

menjar animals maneres de dir

Valer més el suc que la perdiu [o el peix]

Extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment

maneres de dir animals

Valer [o pujar]més la salsa que els caragols [o el peix]

Ésser més bona la part accidental que la principal d'una cosa

maneres de dir menjar animals

Vedella mansa, a sa mare i a l’ajena mama

Amb gràcia i bones maneres es pot aconseguir el que altres no poden

animals

Vedella mansa, de totes les vaques mama

Amb gràcia i bones maneres es pot aconseguir el que altres no poden

animals

Vedella manyaga, de totes les vaques mama

[manyaga = falaguera, amorosa, dolça]. Amb gràcia i bones maneres es pot aconseguir el que altres no poden

animals

Vedells i minyons, tot l’any són bons

[vedell = jònec, cria dels bòvids / minyó = nen, infant]. Alaba la companyia de xiquets en la casa

animals bona parentiu

Vendre la burra

Enganyar

maneres de dir animals

Vent llebeig, molta mar i peix fresc

Les aigües remenades agiten els peixos, que s’enreden fàcilment en les xarxes

mar animals oratge

Vent mestral, ni peix ni pardal

Quan predomina aquest vent hi ha poques preses a capturar.

animals oratge

Vent mestral, peix de tall

[Peix de tall: Aquell que es ven a talls, perquè l'animal és molt gros]. Ho solen dir els pescadors.

animals oratge mar

Vent xaloc, molta mar i peix poc

Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aigües més profundes

oratge mar animals

Ventades de gener maten l'ovella i el pastor també

oficis mort animals mesos oratge

Ventar [alguna cosa] com els burros els pets

Fer-la molt abundantment, amb facilitat

maneres de dir animals

Verd com una granota

D'un color verd molt pujat, molt intens

maneres de dir colors animals

Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada

Es diu per a denotar que falta algun detall perquè la feina estiga ben rematada. La cabra es menja l’agràs o agram i poda la vinya

camp animals vinya persones

Vermell com un perdigot

Estar enrojolat, haver-se tornat vermell, ruboritzar-se

maneres de dir animals

Vermell com una gamba

Expressió per a dir que una persona que és molt vermella de cara

maneres de dir animals

Vés i que et donen tres dies de bous

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

animals maneres de dir

Vés-te'n a gambar loros

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir animals

Ves-te'n a parir panteres

Ho diuen a algú que molesta, que fa nosa en un lloc. Despatxar-lo de mala manera. Vés a fer punyetes!, vés a fer la mà!, vés a passejar diaris!

maneres de dir animals

Veure les orelles al llop

Trobar-se en perill, detectar un risc imminent o adonar-se a temps d'una situació perillosa. Indica la percepció d'una amenaça abans que sigui massa tard per reaccionar.

animals cos huma maneres de dir

Veure-hi més que un àguila

Tenir una visió molt aguda, penetrant i capaç de percebre detalls a gran distància o ocults. S'utilitza per descriure algú amb una capacitat d'observació excepcional o una gran agudesa visual, similar a la dels ocells rapinyaires.

animals maneres de dir

Veure-hi més que una àliga

Tenir molta perspicàcia

animals maneres de dir

Vi bo, que boví

vinya animals bona

Vi en dejú mata el cuc.

Suggereix que beure una mica de vi al matí, abans de menjar res, és saludable o ajuda a la digestió. L'expressió "matar el cuc" s'utilitza generalment per referir-se a menjar o beure un poc per fer passar la gana, especialment fora d'hores.

animals vinya

Vi, cavall i blat, ven-los aviat.

Adverteix que hi ha determinats productes amb els quals no es pot especular ni esperar massa per fer negoci, ja que el seu valor pot caure en picat ràpidament. El refrany ensenya que és millor un guany segur i immediat que arriscar-se a perdre-ho tot buscant un preu més alt en el futur. El vi es pot picar, perdre qualitat o desavinagrar-se, el cavall envelleix i el blat corre el risc de fer-se malbé si agafa humitat.

animals plantes vinya

Vi, dona i cavall, només per tu, i no els alabis a ningú

vinya persones animals

Viladecans: vila-de-gossos; pocs i merdosos

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

animals llocs gent

Vinalesa, la burra estesa

Poble valencià de la comarca de L'Horta

llocs animals

Visca la gallina, visca amb sa pepina [pepina = pepida, malaltia de les gallinàcies]

Exalta la qualitat de la seua carn en tota circumstància

animals

Vista l'albarda, vist el burro

Vol dir que, per les aparences externes o pels complements d'una cosa, ja es pot saber perfectament de què es tracta. L'albarda és l'aparell que es posa al llom de les bèsties de càrrega; per tant, si veus l'albarda, ja saps que el que hi ha a sota (o qui la porta) és el ruc. Significa que quan algú no es pot venjar o descarregar la seva ira contra la persona responsable d'una ofensa, ho fa contra una cosa que li pertany, o contra un intermediari, buscant danyar sense enfrontar-se.

animals maneres de dir

Viu a la ciutat per malament que et vagi, menja moltó per car que est costi

salut menjar animals

Viure com el burro Vitòria, sense pena ni glòria

És a dir, viure plàcidament i despreocupadament

animals

Viure com una ostra

Sol, sense companyia

maneres de dir animals

Viure de l'aire com els camaleons

No tindre mitjans suficients per viure

maneres de dir animals

Vol de mosquit, pluja tot seguit

Es diu perquè la presència de mosquits és considerada com a senyal de pluja

oratge animals

Volada de coloms

Es diu d'una acció feta amb la finalitat de distreure a qualcú

animals maneres de dir

Volen saber més ets ous que ses gallines

Es diu referint-se als infants o gent jove que pretenen saber més que els vells en coses pròpies de l'experiència

saber persones animals

Voler el gos i el collar

Voler-ho tot

maneres de dir animals

Voleu engreixar l'ase? doneu-li palla

Que no es coneix bé una persona, fins haver-la tractat íntimament.

animals

Voleu mal a un gos? Digau que és rabiós

S'usa per indicar que, quan es vol perjudicar una persona, es recorre a calúmnies greus que destrueixen la seva reputació, igual que acusar un gos de rabiós provocava la seva eliminació.

animals

Vols d’ocells, la pluja darrera d’ells

Indica que quan es veuen grans vols d'ocells (generalment migratoris o quan volen baix), és senyal que la pluja s'acosta. Aquesta dita suggereix un canvi de temps imminent i l'arribada de precipitacions.

animals oratge

Voltors i vilans, cosins germans

Les dues espècies són de la família de les rapaces. Ací es refereixen a col·lectius humans que es comporten d’una manera reprovable

animals

Xafat [o Xafadet] de la bacona

Es diu a u que no acaba d'estar acabat del tot

animals maneres de dir

Xai i cabrit, compra'ls d'abril

animals mesos

Xai nascut per Nadal només fa nosa al corral.

25 desembre. Els xais nascuts per aquesta època són poc vividors i moren aviat.

animals festivitats mesos

Xerrar com peix en brases

Parlar excessivament

animals parlar maneres de dir

Xerrar com un lloro

Parlar molt

parlar maneres de dir animals

Xerrar més que un cabàs de granotes

Xerrar molt

maneres de dir parlar animals

Xerrar més que una cotorra [o lloro, o més que un advocat, o més que el vi, o més que setze, o més que un sac de nous, o xerrar pels colzes o per les butxaques]

Xerrar molt, parlar amb massa insistència

maneres de dir parlar animals

Xerta besa el cul al matxo

Municipi de la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs animals

Xics i polls, caguen la casa

El jovent i els animals més joves solen embrutar la casa, mentre que els grans respecten l’espai dels humans adults

persones casa animals

Xiques peix! La figa em creix

Animar a les xiques a menjar fent alusió a que els seus atributs sexuals seran més grans i atractius per a una possible parella

animals

Xiquetes mengeu peix que la figa creix

Animar a les xiques a menjar fent alusió a que els seus atributs sexuals seran més grans i atractius per a una possible parella

maneres de dir persones animals

Xiquets i gossos, cadascú els d’ell

Significa que cadascú ha de fer-se responsable i aguantar les molèsties, l'educació o el comportament dels seus propis fills o mascotes. Indica que no s'han d'imposar ni traspassar aquestes responsabilitats a tercers, ja que ningú vol suportar les incomoditats alienes.

animals parentiu

Xiquets mengeu peix que el piu creix

Animar als xics a menjar fent alusió a que els seus atributs sexuals seran més grans i atractius per a una possible parella

animals persones maneres de dir

Xiquets ploreu que pardalets tindreu

Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència

parentiu riure/plorar animals

Xisclar més que les orenetes per l'abril

Cridar molt

animals mesos maneres de dir

Xitxo, fui del món i passa a Gorga!

Població alacantina a la comarca del Comtat

llocs animals mon

«Poll de juliol, porta dol»; «Polls de juliol, el cap els dol»; «Polls de juliol, el cap o el cul sempre els dol»

Es diu perquè en el juliol, per l'excés de calor, els pollets es crien delicats i se'n solen morir molts

animals