El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys animals
Els hostes i el peix, al tercer dia put (Les relacions humanes són convenients, però solen resultar perjudicials quan se n’abusa)
persones
,
animals
L’aigua, per als peixos (Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes)
animals
,
aigua
,
beure
Música de gossos i gats
animals
,
música
" La panxa'l gos "
animals
"A" és la lletra dels ases
animals
"Les orenetes diuen: "lleva't, lleva't de matí"
animals
"Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor (Es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dóna com a probable)
oficis
,
animals
A Abrera, per Sant Pere maten la garsa (Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat)
animals
,
sants
,
llocs
A Agullana, carden llana, pengen lloques a Darnius, a la Jonquera gavatxos i a Sant Llorenç rabatxins (Municipis gironens de la comarca de l'Alt Empordà)
llocs
,
animals
A Albalat, les rates pareixen gats (Poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa)
llocs
,
animals
A Albalat, lloques (Albalat de la Ribera, poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa)
llocs
,
animals
A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya (Municipi barceloní de la comarca del Maresme)
llocs
,
animals
A Alforja van matar un bou a paraulades (Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp)
animals
,
llocs
,
parlar
A Altafulla, mosquits (Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona)
llocs
,
animals
A al·lot i mul, p'es cul (Vol dir que els càstigs s'han d'aplicar per escalivar, no per fer mal)
persones
,
animals
A animal donat, no li posis peros (Accepta els regals com te’ls donen, ja que s’acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia)
animals
,
donar
A Arbeca, molt bestiar i poca teca (Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida)
animals
,
llocs
A ase magre, tot són mosques [o ple de mosques] (Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres. Ase magre, carregat de mosques, ase vell, carregat de nafres)
animals
,
salut
A ase ruc, arrier [o traginer] boig [o foll] (Adverteix als tossuts que no volen fer alguna cosa que resultaran més mal parats que si la feren, perquè qui té el poder pot exercir-lo per les males)
animals
,
oficis
A ase traïdor, verdanc i punyidor
animals
A Barcelona fins els gossos porten rellotge (Municipi de la comarca del Barcelonès a la província de Barcelona)
llocs
,
animals
A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res
llocs
,
animals
,
mar
,
plantes
A Barcelona i a Cubells, deu mules són cinc parells (És una crítica a qui diu alguna obvietat)
llocs
,
animals
A Benicarló tots tenen cara de bacó (Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat)
llocs
,
animals
,
cos huma
A bèstia que no conegues, no li faces xanxes (És arriscat prendre’s confiances amb qui no sabem com pot reaccionar)
animals
A bèstia solta no li cal cabestre (Qui és lliure pot fer el li apetisca)
animals
A boca tancada, no entra ni mosca ni alada (És preferible callar que parlar i errar)
cos huma
,
animals
,
parlar
A bon burro, no ho cansis (Indica que no hem d'abusar de la confiança de la gent que ens vol)
animals
,
persones
A bon ca, bon os
animals
A bou flac tot són mosques (Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes)
animals
A bou vell, esquella nova (La vellesa només es pot intentar dissimular decorant-la)
animals
A bou vell, picarol nou (Significa que una persona un poc vella ha d'anar ben vestida per compensació)
maneres de dir
,
indumentària
,
animals
A burra que criï, no li diguis arri (Les mares que crien estan més pendents de la cria que de l’obligació, que passa a ser secundària)
animals
A burro barra (Dit d'una acció o cosa que es fa sense pensar en el resultat que donarà)
maneres de dir
,
animals
A burro donat no li mires l'ouera (Accepta els regals com te’ls donen, ja que s’acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia)
animals
A burro gemegador, carrega'l sense por (No facis cas d’aquells que es queixen gaire sovint)
animals
A burro manso, càrrega amb ell (Invita a aprofitar-se de qui és bondadós)
animals
A burro mort, la civada al rabo (Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte)
animals
,
plantes
A burro mort, la civada, per baix del rabo (Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte)
plantes
,
animals
A burro mort, les garrofes, per baix del rabo (Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte)
animals
,
plantes
A burro tossut, tant és dir-li: xo com arre (La voluntat humana és inútil quan l’animal no vol o no pot.)
animals
A burro vell, albarda nova (La falta de bellesa es dissimula amb elements decoratius)
animals
A ca gros no cal dir-li quisso (Convé no despertar la possible ira de qui puga resultar-nos perjudicial)
animals
A ca magre, moltes puces (Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes)
animals
A cada ocellet li agrada el seu niuet (Cada u sol estar pagat de les seues pròpies coses)
animals
A Canet lo Roig, raboses (Municipi castellonenc que es troba a la comarca del Baix Maestrat)
animals
,
llocs
A carn de llop, dent(s) de gos (La solució a cada problema ha de ser proporcionada)
animals
A carro estacat tot és ajuda
animals
A casa de l'hortolà, sempre és més gras el marrà [o bacona] (Qui viu de vendre la verdura que produeix cuida més que a si mateix els pocs animals que té perquè d’ells traurà el benefici més gran)
animals
,
camp
A casa de llebrers, no hi busquis engrunes (Com que el menjar és incert perquè no s’ix a caçar cada dia, mai no sobra res perquè s’aprofita tot)
animals
,
caça
Pàgina 1 de 96.
Refranys animals