animals

Els hostes i el peix, al tercer dia put

Les relacions humanes són convenients, però solen resultar perjudicials quan se n’abusa

persones animals

Música de gossos i gats

Discussió en què tothom parla i ningú s'entén

animals música

" La panxa'l gos "

animals

"A" és la lletra dels ases

Es diu després que algú diu «Ah!» expresant que ja ha entès el que es deia.

animals

"Les orenetes diuen: "lleva't, lleva't de matí"

El cant de l'oreneta és un xisclet fresc que no s'acaba mai i que sembla que digui: "-Vit, vit, xirrivit!" Els pagesos diuen que l'oreneta, quan canta, diu: "-Lleva't de matí, lleva't de matí!"

animals

"Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor

Es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dóna com a probable

oficis animals

A Abrera, per Sant Pere maten la garsa

29 juny. [Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat]. Fa referència a una antiga tradició o llegenda popular d'aquesta vila, que celebra la seua Festa Major el 29 de juny. Fan la festa major i és fama que mengen garsa. Sovint s'utilitzava amb un to de burla o rivalitat per part dels pobles veïns, insinuant que a Abrera eren tan pobres o tan rústics que havien de caçar garses (un ocell que no es considera comestible) per a poder fer el tiberi de la festa.

animals llocs sants

A Agullana, carden llana, pengen lloques a Darnius, a la Jonquera gavatxos i a Sant Llorenç rabatxins

[Municipis gironens de la comarca de l'Alt Empordà]. Els d'Agullana sempre s'havien distingit com a paraires, ja que es cuidaven de la major part de la llana de les comarques pirinenques. Diuen que ells van ser els qui van substituir les agulles d'agavellar la llana per les cardes. Els habitants de Darnius són anomenats satíricament «caganius» per la gent dels pobles veïns. Sant Llorenç de la Muga. «Rabatxins» són unes formigues que nien en els tronchs dels arbres, sobre tot de les oliveres.

animals llocs

A Albalat, les rates pareixen gats

[Poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. S'utilitza tradicionalment per suggerir, de forma irònica, que en aquesta localitat, com que és terra de marjal i horta rica amb l'arròs, s'exagera dient que les rates estan tan ben alimentades i són tan grosses que es confonen amb els gats. Moltes vegades, els pobles del voltant fan servir la dita per a dir que a Albalat són tan "especials" o exagerats que fins i tot els animals petits semblen gegants.

animals llocs

A Albalat, lloques

[Albalat de la Ribera, poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. S'utilitza l'apel·latiu de "lloques" (gallines que estan covant els ous i es posen agres o "clueques") per a descriure el caràcter dels seus habitants o per a fer-los la ronya.

animals llocs

A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya

[Municipi barceloní de la comarca del Maresme]. Aquesta dita fa referència a la fama de collidors de cargols que tenen els habitants d'Alella, especialment quan plou i aquests mol·luscs surten a passejar. Només quan els cargols «treuen banya» (després de la pluja).

animals llocs

A Alforja van matar un bou a paraulades

Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp

animals llocs parlar

A Altafulla, mosquits

Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona

llocs animals

A al·lot i mul, p'es cul

Vol dir que els càstigs s'han d'aplicar per escalivar, no per fer mal

persones animals

A animal donat, no li posis peros

Accepta els regals com te’ls donen, ja que s’acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia

animals donar

A Arbeca, molt bestiar i poca teca

Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida

animals llocs

A ase magre, tot són mosques [o ple de mosques]

Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres. Ase magre, carregat de mosques, ase vell, carregat de nafres

animals salut

A ase ruc, arrier [o traginer] boig [o foll]

Adverteix als tossuts que no volen fer alguna cosa que resultaran més mal parats que si la feren, perquè qui té el poder pot exercir-lo per les males

animals oficis

A ase traïdor, verdanc i punyidor

A algú que va per mal camí, cal castigar-lo i corregir-lo.

animals

A Barcelona fins els gossos porten rellotge

Municipi de la comarca del Barcelonès a la província de Barcelona

llocs animals

A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res

Enfilen uns quants indrets, que enllaça ciutats importants dels Països Catalans, ben distants. És una forma de geografia popular que servia per identificar els pobles per la seva producció o per algun defecte divertit. Barcelona: Les barques (el port i el comerç). Tarragona: El peix (la tradició marinera del Serrallo). València: Les taronges (l'horta). Benavent: "No hi ha res" (una manera de dir que és un lloc petit o menys "important" en comparació).

animals llocs plantes mar

A Barcelona i a Cubells, deu mules són cinc parells

És una crítica a qui diu alguna obvietat

llocs animals

A Benicarló tots tenen cara de bacó

Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

llocs animals cos huma

A bèstia que no conegues, no li faces xanxes

És arriscat prendre’s confiances amb qui no sabem com pot reaccionar

animals

A bèstia solta no li cal cabestre

Qui és lliure pot fer el li apetisca

animals

A boca tancada, no entra ni mosca ni alada

És preferible callar que parlar i errar

cos huma animals parlar

A bon burro, no ho cansis

Indica que no hem d'abusar de la confiança de la gent que ens vol

animals persones

A bon ca, bon os

animals

A bou flac tot són mosques

Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes

animals

A bou vell, esquella nova

La vellesa només es pot intentar dissimular decorant-la

animals

A bou vell, picarol nou

Significa que una persona un poc vella ha d'anar ben vestida per compensació

maneres de dir indumentària animals

A burra que criï, no li diguis arri

Les mares que crien estan més pendents de la cria que de l’obligació, que passa a ser secundària

animals

A burro barra

Dit d'una acció o cosa que es fa sense pensar en el resultat que donarà

maneres de dir animals

A burro donat no li mires l'ouera

Accepta els regals com te’ls donen, ja que s’acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia

animals

A burro gemegador, carrega'l sense por

No facis cas d’aquells que es queixen gaire sovint

animals

A burro manso, càrrega amb ell

Invita a aprofitar-se de qui és bondadós

animals

A burro mort, la civada al rabo

Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte

animals plantes

A burro mort, la civada, per baix del rabo

Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte

plantes animals

A burro mort, les garrofes, per baix del rabo

Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte

animals plantes

A burro tossut, tant és dir-li: xo com arre

La voluntat humana és inútil quan l’animal no vol o no pot.

animals

A burro vell, albarda nova

La falta de bellesa es dissimula amb elements decoratius

animals

A ca gros no cal dir-li quisso

Convé no despertar la possible ira de qui puga resultar-nos perjudicial

animals

A ca magre, moltes puces

Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes

animals

A cada ocellet li agrada el seu niuet

Cada u sol estar pagat de les seues pròpies coses

animals

A Canet lo Roig, raboses

Municipi castellonenc que es troba a la comarca del Baix Maestrat

animals llocs

A carn de llop, dent(s) de gos

Significa que davant d'una persona agressiva, perillosa o de mala fe (el llop), cal algú que sàpiga respondre amb la mateixa contundència o astúcia (la dent del gos).

animals

A carro estacat tot és ajuda

animals

A casa de l'hortolà, sempre és més gras el marrà [o bacona]

Qui viu de vendre la verdura que produeix cuida més que a si mateix els pocs animals que té perquè d’ells traurà el benefici més gran

animals camp

A casa de llebrers, no hi busquis engrunes

Com que el menjar és incert perquè no s’ix a caçar cada dia, mai no sobra res perquè s’aprofita tot

animals caça

A casa d’en Margall, més mana la gallina que no el gall

Critiquen els marits tolerants, de poc caràcter o absents de les seues obligacions

parentiu animals

A casa, que no he mort peix!

Frase amb què hom indica l’hora del tornar

maneres de dir animals

A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sell [o a l’animal és al que s’aparella]

En totes parts s’actua similarment i se li encomana la faena dura al pobre i al dòcil

llocs animals

A cavall corredor [o menjador], cabestre curt

A qui li sobra energia, és massa nerviós, pretén les coses abans d’hora o gastar més del que pot ser, convé retenir-lo

animals

A cavall de

Entre. Enmig

maneres de dir animals

A cavall desbocat [o desenfrenat], mira'l de lluny i amagat

Convé ser caut amb els animals i les persones quan estan enfadats

animals

A cavall donat [o regalat] no li mires el dentat [o pèl]

Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes

maneres de dir donar animals

A cavall flastomat, el pèl li lluu

Es diu perquè sovint les persones a qui es vol més mal són les que viuen més temps i tenen més bona sor

animals

A cavall gros no li falten mosques

Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres

animals

A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada

A qui per naturalesa pròpia actua convenientment o diligentment no cal dir-li com ha d’actuar

animals

A cavaller nou, cavall vell

A qui té poca experiència en alguna cosa cal facilitar-li l’aprenentatge mitjançant qui ja en té

animals oficis

A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen

[Sadoll: Que està assaciat]. Significa que quan algú ja està tip o satisfet, les coses bones (fins i tot les més apetitoses, com peres o cireres) ja no li venen de gust o li semblen desagradables.

animals menjar plantes

A cóm es venen les peres? -Segons cauen les bésties

Aquesta és una resposta per a no respondre directament a una pregunta sobre el preu o per indicar que el preu és variable i arbitrari. Antigament, la fruita es transportava en cistells a sobre d'animals de càrrega (rucs, mules). Si una bèstia ensopegava i caia, les peres quedaven escampades pel terra, sovint colpejades o brutes. "Segons cauen les bésties" vol dir que el preu depèn de les circumstàncies del moment, de la sort o de l'estat del gènere.

animals plantes

A darrer de març o primer d'abril, canta el cucut si és viu

Es el moment de la seva arribada

animals cantar mesos

A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé

En passar l'hivern la garsa es prepara per criar

mesos animals

A eixe fins els pollastres li ponen

Es diu de la persona afortunada

maneres de dir animals

A eixe fins les rates se li tornen conills

animals

A falta de bous llauren els ases

Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser

animals

A falta de gallina, bo és el caldo de faves

Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser

menjar plantes bona animals

A falta de grives, bones són merles

Vol dir que en les dificultats cal acceptar la solució menys dolenta, encara que no sigui la que un voldria

animals

A falta de truites són bons els barbs

Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser

animals bona menjar

A fam de ca, no li donis carn, dóna-li pa

Quan la fam és molta, no convé assaciar-la amb aliments cars

animals menjar

A fam de llop, dent de gos

Significa que quan es té una necessitat extrema (fam de llop), un ha de ser capaç de menjar qualsevol cosa o d'espavilar-se amb energia (dent de gos), deixant de banda les manies o la delicadesa.

animals

A fibló de vespa, cera d’orella

Un consell de medicina natural. Suggereix l'ús de cera d'orella per calmar el dolor i la inflamació causats per la picada. Tot i ser un remei tradicional, actualment es recomana netejar la zona, aplicar gel durant 10 minuts i utilitzar antihistamínics o antiinflamatori.

animals salut

A fibló [o picada] d'abella, cera d'orella

Perquè la cera d'orella és bona, segons creença vulgar, per curar els pics d'abella

maneres de dir salut cos huma animals

A Finestrat, ni home ni gos ni gat

[Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa]. Indica la mala fama que tenia antigament la gent del poble, suggerint que no s'hi havia de confiar en ningú ni en res.

animals llocs persones

A fosques es cacen les mosques

Es diu per justificar activitats o ocupacions que no es poden fer de dia

animals caça

A gall que fa renou, li estrenyen el coll

Si algú es vol destacar gaire, és fàcil que trobi oposició. Vol dir que el qui es declara contra els poderosos sol esser víctima del poder d'aquests

animals

A gallina externa, tots li diuen xo

A ningú li ve bé deixar entrar a casa pròpia o a l’hort al forani i al desconegut

animals

A gallina forastera tots la piquen

Cada col·lectiu humà o animal s’estranya i li molesta que algun foraster pretenga alterar o interferir-se en la comunitat. Per això són típiques les novatades entre gent de poc coneixement

animals

A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla

Es diu referint-se a les dones casades que, encara que siguin velles, poden infantar

animals parentiu

A gat mesquer no t'hi acostis, que et traurà els ulls

[Gat mesquer: Geneta].

animals cos huma

A gat vell rateta [o ratolí] jove [o tendre/a]

Qui té més experiència que un altre, trau més profit de les coses, les obté abans que els altres o tria les millors

animals

A gat vell, no cal mostrar-li rata

Quan es té experiència en la vida, un no es deixa enganyar o enlluernar per promeses, sinó que actua per pròpia iniciativa

animals

A gat vell, no li cal cascavell

Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot

animals vell

A gata vella, no li digues moixeta

Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot

animals

A gos flac, tot són puces

Vol dir que damunt els pobres solen recaure totes les calamitats

animals

A gos maleït, el pèl lluït

A qui roba o s’aprofita dels altres li solen anar les coses millor que als afectats

animals

A gos vell, no hi ha sus, sus

Significa que els vells són difícils d'enganyar

animals vell

A gos vell, no hi ha tus-tus

Significa que els vells són difícils d'enganyar

animals

A grossa bèstia, morral gros

Significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre

animals

A l'agost, vesprades de gos

mesos animals

A l'amic i el cavall no el canses mai

No convé abusar de ningú, perquè ens podem quedar sols i desemparats

animals amistat

A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere

Aconsella no abusar de la confiança amb noves amistats

animals amistat

A l'ase encarat, deixa'l

No convé discutir amb persones de poc coneixement.

animals

A l'ase i al mul, la càrrega al cul

El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant

animals treball

A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer

A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat

animals persones

A l'ase regalat, no li miris el bast

Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes

animals

A l'ase tossut, tant és dir-li arri com só

Dit de qui no fa cas.

animals

A l'ase [o animal, o bèstia] que no conegues; no li toques les orelles [o no li fregues, o no li pegues, o no li faces festes, o no li vages al darrere]

Amb els desconeguts s’ha d’anar amb mirament o precaució, a fi de no ofendre’l

animals persones

A l'Escala maten l'oca, a Bellcaire l'esplomoquen i a Torroella se la foten tota

Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona

animals llocs