Refranys animals

A l'ase [o animal, o bèstia] que no conegues; no li toques les orelles [o no li fregues, o no li pegues, o no li faces festes, o no li vages al darrere] (Amb els desconeguts (persones o animals) s’ha d’anar amb mirament o precaució, a fi de no ofendre’l

animals, persones

A l'Escala maten l'oca, a Bellcaire l'esplomoquen i a Torroella se la foten tota (Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona)

animals, llocs

A l'escorxador arriben més anyells que moltons

animals, menjar

A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal

oficis, persones, salut, animals

A l'hora del porc (Sense puntualitat, molt fora del temps oportú)

temps, maneres de dir, animals

A l'hort, li va tan bé el formiguer com el femer (Tots els cucs i insectes excaven galeries i estoven i oxigenen la terra, mentre que el fem li aporta nutrients)

animals, camp

A l'ocellet no li toquis el niuet (A l'ocellet no li toquis el niuet)

animals

A l'octubre, la llana creix i el fred neix (Es refereix al fet que a les ovelles, toses abans de l´estiu, els comença a créixer la llana, en consonància amb el fred que, presumiblement, començarà)

animals, mesos, oratge

A l'olla de bull, cap mosca s'hi acosta

menjar, animals

A l'olor de la tonnyina, s'escaròta l'albarginia (Simil eròtic-vegetal de les relacions home-dona)

animals, amor, plantes

A la Bisbal són gats i alabaus (La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona)

animals, llocs

A la boca del ca, no hi busquis pa

animals, menjar

A la burra que està prenyada fes-li anar ben carregada

animals

A la casa del costat mengen pollastre (Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns)

animals, menjar, casa, diners

A la cuca fera li agrada molt lo verd (Ho diuen als jovenets de gresca per amenaçar-los amb les males conseqüències que els vicis solen reportar)

animals

A la curta o a la llarga, el galgo a la llebre mata (El comportament natural és immutable)

animals

A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar] (Fa crítica de la general tendència femenina al ball)

animals, diable, festa, persones, ensenyar

A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga] (A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat)

persones, animals

A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaça (Vol dir que les dones solen repetir allò que han sentit, com les garses que aprenen de repetir allò que senten)

persones, animals

A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura

animals, cos huma, persones

A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero (Allò que és bonic i eficient en la joventut decau a la vellesa)

animals, persones

A la dona i la cabra, corda llarga (La cabra necessita un espai suficient per a poder-se alimentar, com la dona necessita el seu espai de llibertat)

persones, animals

A la gallina forastera, tots li piquen a la mollera [...a la cresta]

animals

A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrel

animals, cos huma, dormir

A la llarga el llebrer, a la llebre mata

animals, mesos

A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa (Recomana perseverança en la persecució d’alguna finalitat)

animals

A la mà de llop sempre hi ha foc

animals, foc

A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit (Significa que la gent poderosa domina els dèbils)

animals, mar

A la mar, no ve d’un peix

mar, animals

A la mar, per un peix no s’hi coneix

animals, mar

A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va (12 octubre) (És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures)

mesos, animals, festivitats

A la Mata qui no és gat és gata, i qui no arrapa (Poble castellonenc de la comarca dels Ports)

llocs, animals

A la mula vella, alleugera-li la rella (Cal tindre consideració i comprensió amb els animals vells, ja tots perdem facultats a la vellesa)

animals, vell

A la mula, la barca i el carro, la càrrega al cul (El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant)

treball, mar, animals

A la nit, tot gat és gris

animals

A la panxa del bou ni neva ni plou

animals, oratge

A la perdiu, a primera vista; a la guatla, sense pressa; al conill, quan pugues (Són recomanacions als caçadors fetes en base a la dificultat de detectar-los)

animals, caça

A la petarrellada (Manera de coure els caragols, que consisteix a posar-los sobre una rajola i cobrir-los de llenya encesa)

maneres de dir, animals, menjar

A la primera cullerada, mosca (Només començar, ja ens trobem amb un obstacle)

maneres de dir, animals, menjar

A la primera garbera, cucut enrere (Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori)

animals, camp

A la rata que només sap un forat prompte se la fa el gat (Qui només sap un ofici, depén d’un sol salari o no té més un únic recurs, ho passarà ben malament si un dia li falla)

animals

A la res vella alívia-li la rella (Cal tindre consideració i comprensió amb els animals vells, ja tots perdem facultats a la vellesa)

vell, animals

A la terra i al bestiar jamai los deus fatigar (Convé tractar bé i no abusar d'allò que ens dóna de menjar per a evitar el perjudici de tots)

animals, camp

A la Torre el gat hi corre (La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat)

llocs, animals

A la vaca vella, no li cal esquella

animals

A la vellea, puces (Es diu com a justificació d’alguna paraula o actuació insòlita d’alguna persona major, ja que el cervell també envelleix i totes les facultats corporals minven)

vell, animals

A la vora de convents i rius, les orenetes no hi fan niu (Fugim dels llocs insegurs)

animals

A la vora del cendres l’escarabat i el mixet

animals

A la vora del riu no faces niu (No convé estar en llocs perillosos, per tranquils que semblen. Els corrents d’aigua poden desbordar-se)

aigua, animals

A les Borges les aus van tortes(Les Borges del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp a Tarragona)

animals, llocs

Pàgina 3 de 96.

El Refranyer