animals

A qui res li cou, posa-li un bou

S'utilitza per referir-se a algú que no està mai satisfet o que posa objeccions a tot, especialment quan es tracta de buscar la perfecció. Com que no hi ha ningú perfecte, es diu a qui creu ser-ho.

animals persones

A qui s'unta de mel, les mosques li corren darrera

Significa que les persones massa benèvoles, tova o que es mostren excessivament condescendents corren el risc que els altres se n'aprofitin, abusin de la seva bondat o les explotin.

animals

A qui segueix l’escarabat, l’alé pudent l’abat

És un avís sobre les males companyies o accions. Significa que qui s'associa amb persones de mala reputació o s'involucra en assumptes tèrbols, acaba sortint-ne perjudicat o tacat. Fa referència a que els escarabats tenen una glàndula secretora molt pudenta que fan servir per a aücar els seus predadors.

animals

A qui té abelles mai no li han faltat bones postres

Gran veritat. Ja que qui té ruscos d'abelles té assegurada la mel, que és un dels edulcorants naturals més rics, sans i tradicionals de la nostra gastronomia. En sentit figurat significa que qui és treballador, previsor o té recursos propis (com les abelles que fan mel), sempre tindrà el que necessita per gaudir de la vida.

animals

A qui té males puces, no li vagis amb murgues.

[Tenir males puces: Tenir mal humor, ser de caràcter agre i saltar a la primera de canvi. Anar amb murgues: Fer bromes pesades, molèsties, impertinències o venir amb la llanda / insistències emprenyadores (murga)]. Vol dir que no s'ha de provocar, emprenyar o fer bromes pesades a una persona que té mal geni, poca paciència o un caràcter dur i irritable.

animals consells mal

A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina

Es diu irònicament quan s’ha produït una injustícia en afavorir més a qui no s’ho mereix que a qui s’ho mereix. La sardina representa el menjar humil, senzill o de poc valor, i es dóna injustament a qui treballa de veritat. La gallina: Es considerava un menjar molt millor o un privilegi, i sovint acaba sent per a qui fa el gos (és a dir, el mandrós, qui no fa res o s'esforça menys).

animals treball

A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina

Critica la injustícia laboral o social on es premia més qui menys s'esforça (la gallina, considerat menjar millor) que qui treballa de valent (la sardina, peix humil). S'utilitza per denunciar situacions on el treball no és valorat o retribuït correctament.

animals treball

A quinze de març pega el sol a l'ombria i l'oreneta canta

Pel març es comencen a notar els canvis i el sol incideix cada dia més perpendicular sobre la terra. Segons l'adagi, en aquest mateix període se senten els piulets de l'oroneta, un ocell molt cantador que campa pels conreus.

animals cantar mesos

A rata sadolla, forment li amarga

[Sadoll significa fart, tip o assaciat]. Significa que els qui tenen abundància de béns no estimen en el que val allò que posseeixen.

animals

A Reus per Sant Pere bou i arròs

29 juny. [Municipi de la província de Tarragona i la capital de la comarca del Baix Camp]. La Diada de Sant Pere és la festa grossa de Reus. El dinar tradicional era el següent: de primer plat, arròs a la cassola; de segon, bou rostit, i, de postres, crema o bunyols.

animals mesos plantes sants

A riu brut de torrentada, es peix hi fa xalada

[Fer xalada: significa divertir-se o gaudir de valent]. El sentit literal significa qye quan hi ha una riuada o l'aigua del riu es regira amb fang, el peix s'hi troba bé, s'alimenta amb més facilitat i aprofita la revolada. En sentit figurat vol dir que quan hi ha avalots o desordes, sempre hi ha qui se n'aprofita i hi fa negoci..

animals oratge mar

A Riudoms bones gàbies i mals muixons

[Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Indica que el poble compta amb una bona estructura o marc (les gàbies), però que sovint els habitants o personatges que l'habiten tenen un caràcter difícil o conflictiu (els mals moixons). Els ocells de les gàbies són els veïns i habitants. La frase s'utilitza habitualment per il·lustrar la ironia que, malgrat tenir un entorn excel·lent, les relacions humanes o els personatges locals poden arribar a ser controvertits.

animals llocs

A Rossell, ni dona ni porcell

[Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat]. És una dita burlesca o despectiva (molt habitual en la tradició oral per criticar o "motejar" els pobles veïns) que desaconsella buscar parella (dona) o fer negocis amb bestiar (porcell) en aquesta localitat. Com a contraresposta humorística o defensiva, des de Rossell sovint s'ha contestat amb una altra dita per girar la truita: "Si vols cosa bona, de Rossell, porcell i dona".

animals llocs persones

A rossí cansat, mudar-li el pienso

[Rossí: És un cavall de treball, sovint vell o cansat]. Significa que, quan una persona està farta, esgotada o desmotivada amb una situació o un mètode de treball, cal canviar d'estratègia, de rutina o d'estímuls per a recuperar el rendiment o l'interès. Fa referència a que si un cavall està cansat i ja no vol caminar, una manera de motivar-lo o fer que es recupere és canviar-li el menjar per un de millor o diferent.

animals

A Sant Andreu tota mosca morta és

30 novembre. Certament, ja que el fred mata mosques, mosquits i molts altres insectes volàtils

animals mesos oratge sants

A sant Anton, un pas de bou

17 gener. Significa que cap a Sant Antoni Abat el dia ja s'ha allargat de manera clara i notable. Indica que el sol es pon més tard, guanyant terreny a la foscor. La claror ja és prou evident com per comparar-la amb el "pas d'un bou" (més llarg i feixuc).

animals mesos sants

A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni

17 gener. És quan aprofiten els caçadors per caçar-la col·locant el perdigot en una gàbia perquè les atrega amb el seu cant

animals mesos sants caça

A Sant Feliu, les garces hi fan el niu

26 maig. És el moment de construir els seus nius i nidificar.

animals mesos sants

A Sant Josep lo tord marxe i l'oreneta ve

19 març. L'oreneta és l'ocell que ens anunciava l'arribada de la primavera, donc prefereix el temps càlid. Mentre que el el tord se'n va a terres més fredes.

animals sants

A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi, despatxa el criat i mata el rossí

11 novembre. Mata el porc: La despensa s'omple de proteïna per als mesos de fred. Enceta el vi: Es tasta la collita nova per celebrar la feina feta. Despatxa el criat: Com que a l'hivern hi ha poca feina al camp (les hores de sol són poques), l'amo estalviava sous acomiadant els mossos fins a la primavera. Mata el rossí (o el cavall vell): Si l'animal ja no podia treballar, no valia la pena gastar civada per mantenir-lo durant l'hivern; una decisió freda de pura supervivència.

animals mesos sants vinya

A sant Silvestre totes les burres porten cabestre

31 desembre. [Cabestre: Corda que s'adapta al cap d'una bístia i serveix per subsectar-la]. Suggereix que en aquesta data, tradicionalment lligada al canvi de cicle, cal tenir els animals ben controlats perquè comença la seva època de zel o simplement per la necessitat de recollir-los.

animals mesos sants

A sant Silvestre, estira [o lliga] el burro del cabestre.

31 desembre. [Cabestre: Corda que s'adapta al cap d'una bístia i serveix per subsectar-la]. Suggereix que en aquesta data, tradicionalment lligada al canvi de cicle, cal tenir els animals ben controlats perquè comença la seva època de zel o simplement per la necessitat de recollir-los.

animals mesos sants

A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bèstia qui no ho coneix

Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Aquest refrany popular català descriu com s'allarguen els dies al voltant del solstici d'hivern (13 de desembre - 6 de gener), indicant un increment progressiu i gairebé imperceptible al principi: "pas de puça" (13/12), "pas de pardal" (Nadal) i el creixement ja evident per Reis ("ase/bèstia qui no ho coneix").

animals festivitats mesos sants

A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bobo és qui no ho coneix, a Sant Antoni un pas de dimoni, a Santa Agnés una hora més

Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Santa Agnés: 21 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.

animals festivitats mesos sants

A Santa Tecla, tords a la taleca

23 setembre. [taleca = sarró, sac, bossa]. Els tords són ocells migratoris que arriben amb els primers freds. La dita indica que, per aquestes dates, ja se'n poden trobar i caçar per posar-los a la taleca (el sarró o bossa que fan servir els caçadors per guardar les peces).

animals mesos sants

A Sentmenat, ni dona ni gat.

[Sentmenat és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental] .Dita que empraven els pobles veïns de Sentmenat, per dir que a Sentmenat ni les dones valien la pena, ni els gats servien per a res (amb revenja i rivalitat).

animals llocs persones

A so de flabiol no s’agafa peix

[flabiol = flauta de pastor]. Qui pretenga alguna cosa o objectiu ha d’evitar pregonar la seua idea si no vol que algú altre se l’apropie o se li avance. Anunciar o pregonar a "so de flabiol" (amb molta escandalera o fent-ho saber a tothom) pot provocar que algú altre s'avanci, et copii la idea o s'apropiï de l'objectiu.

animals música

A so de tabals no s'agafen llebres [o anar a caçar llebres en tambor]

[Tabal: instrument musical de percussió, de so indeterminat, format per una caixa cilíndrica i dues membranes de cuir o pell (semblant a un tambor o timbal)]. Significa que cal ser prudent, discret i actuar sense fer soroll ni estridències si volem aconseguir el nostre objectiu, igual que no es pot caçar una llebres fent sonar un tabal o un timbal perquè fugirien espaordides.

animals maneres de dir música caça

A so de tabals no s’agafen pardals

[Tabal: instrument musical de percussió, de so indeterminat, format per una caixa cilíndrica i dues membranes de cuir o pell (semblant a un tambor o timbal)]. Significa que qui pretenga alguna cosa o objectiu ha d’evitar pregonar la seua idea si no vol que algú altre se l’apropie o se li avance. Anar pregonant, fent gaires o picant tabals (tambors) només serveix perquè la gent se n'assabenti i s'esvcnedisquen les oportunitats o s'apropien de la idea.

animals música caça

A so de timbals, no s'hi agafen llebres

[Timbal: instrument musical de percussió (membranòfon) format per una caixa cilíndrica o hemisfèrica (de fusta o de metall) que té les bases cobertes per dues pells o membranes tibants]. Significa que cal ser prudents i discrets per a obtenir allò que ens proposem, procurant fer-ho sense estridències ni soroll. Si intentes caçar una llebres picant un timbal (o un tabal), el soroll espantarà l'animal i fugirà; per tant, les coses importants o delicades requereixen silència i astúcia.

animals música caça

A ta casa no tens sardina i a la dels altres demanes gallina

S'utilitza per criticar les persones hipòcrites o exigents. Es refereix a qui no té recursos propis o és gasiu a casa seva, però pretén gaudir de luxe o abundància quan és convidat.

animals maneres de dir

A tal burro, tal albarda

[Albarda: És la peça de l'arnés que es posa sobre el llom de les bèsties de càrrega per protegir-les i subjectar la càrrega]. Vol dir que cal disposar les coses segons la categoria d'aquell per a qui es fan

animals maneres de dir

A terres estranyes, les vaques coten els bous [o les vaques cornegen els bous]

Significa que, quan un es troba fora de casa o en terres estranyes, els qui normalment tenen menys autoritat o importància (les vaques) acaben manant o imponint-se sobre els qui en tenen més (els bous). Posa de manifest com canvien les jerarquies o el respecte quan un està en un entorn aliè o desconegut, on els rols habituals es inverteixen.

animals

A tot arreu tenen bec, les oques [o sempre han tingut bec, les oques]

Els defectes o els inconvenients són molt comuns. Arreu se'n fan de bolets, quan plou; a tot arreu passen coses

maneres de dir animals

A tot pardal, li agrada escoltar el seu cant

Significa que tothom està satisfet amb les seves pròpies accions, opinions o creacions, i que ens agrada parlar de nosaltres mateixos o escoltar les nostres pròpies raons per sobre de les dels altres. Al·ludir a un pardal és una forma de parlar de qualsevol persona corrent. El refrany ve a dir que fins i tot l'ésser més insignificant o el cant més senzill es considera valuós per a qui el produeix.

animals música

A tothora el gos pixa i la dona plora.

És un refrany popular de caire misogin que forma part de la tradició oral i recull estereotips patriarcals sobre les dones. El refrany equipara fets quotidians o suposadament inevitables (com que un gos pixa sovint) amb la idea pejorativa que les dones tenen una inestabilitat emocional constant, ploren per qualsevol cosa o utilitzen el plor de manera recurrent.

animals persones riure/plorar

A un altre gos amb eix os

Significa rebutjar una cosa que es prersenta com a bo sense ser-ho. S'utilitza per a rebutjar una mentida, una excusa poc creïble o un intent d'engany, fent veure a l'interlocutor que no som tan rucs com es pensa.

animals

A un gat vell no li digues moixina

Indica que no cal intentar ensenyar coses noves o donar lliçons a algú que ja té molta experiència. És a dir, a una persona sàvia i bregada en la vida no se la pot enganyar ni alliçonar fàcilment perquè ja ho ha vist tot. A l'igual que un gat vell sap perfectament com caçar ratolins i no necessita que li ensenyin, les persones grans tenen una saviesa pràctica que supera els consells dels inexperts.

animals persones ensenyar

A un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts

Vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure. S'utilitza per a explicar que, en entorns on tothom comparteix el mateix origen (com els germans d'una mateixa casa o els membres d'una comunitat), cadascú té les seves pròpies característiques, capacitat o caràcters. Les puputs colguen els ous de manera esglaonada. Això fa que en un mateix niu de puput hi hagi una diferència d'edat i de mida molt entre el primer pollet (el més gros) i l'últim (el més menut).

animals persones

A un vell rossí, cal herba tendra

Vol dir que a les persones grans o envellides se'ls ha de proporcionar comoditats, cures especials i elements suaus o fàcils per fer-los la vida més agradable. Així com un cavall vell no pot mastegar el farratge dur i necessita herba tendra, les persones grans necessiten tractes més delicats, menjars més tous o comoditats adaptades a la seva vellesa. També s'utilitza per a descriure, de forma irònica o picant, la preferència o la necessitat de les persones grans per les parelles molt joves.

animals persones vell

A vegades per un mosquit, perd la paciència el més sofrit

Vol dir que les coses petites, molestes i repetitives poden fer perdre la calma fins i tot a la persona més pacient, tranquil·la o resilient. Igual que un simple mosquit que brunz és capaç de treure de polleguera algú que normalment aguanta bé les adversitats, els petits problemes continuats fatiguen més que una dificultat grossa i puntual.

animals persones

A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines

Significa que les persones amb molta experiència ja coneixen els trucs de la vida i no necessiten que els ensenyin coses que dominen a la perfecció. Igual que una guineu vella sap com caçar gallines gràcies als anys, els veterans tenen una saviesa natural que els fa experts.

animals vell ensenyar

A veure qui trau el carro estacat

Significa veure qui és capaç de resoldre una situació molt difícil, de desempallegar-se d'un problema complex o de tirar endavant un projecte que s'ha quedat completament parat (com un carro que s'ha quedat clavat o enfonsat en el fang).

animals treball

A Vic el més bon pagès, és un ruc de trenta-tres

[Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. En el refranyer antic, el número 33 s'associava a la figura de l'ase per a potenciar-ne la bajanada (ser un "ase de trenta-tres lletres" o "un ruc coronat"). Venia a dir que fins i tot el pagès més espavilat d'allí continuava sent un tros de quòniam.

animals camp llocs persones

A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic

[Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. Retrata amb ironia i afecte els trets més característics de Vic: Capellans: Fa referència a la seua llarga tradició eclesiàstica (seu episcopal, seminari i gran presència d'esglésies i convents). Llonganisses: Recorda el seu producte gastronòmic més emblemàtic. Canaris: Fa referència al costum de tenir ocells cantaires (canaris) a les cases o a la afició ornitològica. Pa de pessic: Destaca un altre dels productes dolços tradicionals.

animals llocs menjar persones

A Vinebre cargols, a la Torre (de l'Espanyol) raboses i a Cabassers bocamolls

[Els dos primers són municipis de la comarca tarragonina de La Ribera de l'Ebre i l'últim del Priorat]. Vinebre cargols: Fa referència a l'abundància d'aquest mol·lusc o a la tirada que tenen els seus habitants a collir-ne. A la Torre (de l'Espanyol) raboses: Solen indicar que els del poble tenen fama de ser espavilats, murris o astuts. A Cabassers bocamolls: Implica que xerra més del compte o que no sap guardar secrets.

animals cos huma llocs

A vista d'ocell

Guaitant una cosa des d’un lloc alt. A vol d'ocell, vist des de dalt, vist des del cel. La comparança es fa amb l'ocell per la seva capacitat de volar a gran altura i la seva anatomia visual, que li permeten tenir una visió panoràmica i global de la terra.

animals maneres de dir

A voltes [o de vegades] els sabuts són rucs [o burros]

Reflecteix perfectament una realitat humana: tenir molts estudis, títols o coneixements teòrics no sempre és sinònim de tenir sentit comú, saviesa pràctica o intel·ligència emocional.

animals persones

A vora de castell, convent i riu, ocellet, no faces niu

Utilitza la metàfora de l'ocell per donar un consell vital als humans: busca la tranquil·litat i evita viure a prop dels focus de conflicte (el poder/castell), dels perills ocults (els depredadors/convent) i de les forces incontrolables de la natura (les riuades/riu).

animals persones

A, e, i, o, u, el burret sap més que tu

Es diu com a broma o burla a l’escolar, sobretot quan comencen a aprendre les vocals. Quan un nen es equivoca en una lliçó, no sap una resposta o vol fer rabiola a un altre, li canta aquesta tornada per dir-li (de broma) que fins i tot un ruc és més llest que ell. Fa servir l'ase o el burro com el símbol màxim de la ignorància o de la tossuderia. Per tant, dir que el burret en sap més que tu és la bofetada humorística definitiva.

animals saber ensenyar

Abans el(s) porc(s) que la casa.

Critica que es prenga més en consideració allò secundari que allò principal. Es diu quan tradicionalment, es dedica més a alimentar i engreixar els animals del corral— abans que a les necessitats de les persones de la família o als assumptes realment importants de la llar. Antigament, les famílies criaven porcs al corral de casa i els alimentaven amb les sobres. La dita assenyala el risc de prioritzar la cura del bestiar per damunt del benestar o de les prioritats familiars.

animals casa menjar

Abans li falten peixos al mar que als vells coses que contar

Significa que les persones grans sempre tenen un munt d'històries i experiències per explicar, ja que han viscut molts anys. És una manera simpàtica i exagerada de dir que el seu coneixement és infinit, de la mateixa manera que sembla impossible que el mar es quedi sense peixos.

animals persones vell mar

Abella de juliol, el cap li dol

S'associa a la calor sufocant de l'estiu. Aquesta dita relaciona la fatiga provocada per les altes temperatures amb animals nascuts durant aquest mes (com l'abella) .La fortor del sol fa mal de cap a tothom.

animals cos huma mesos oratge

Abella, ovella o església, si vols riquesa

Vol dir que l'apicultura (les abelles i la producció de mel), la ramaderia ovina (el bestiar de llana) i la carretera eclesiàstica o l'estat religiós eren tradicionalment considerats negocis o camins segurs per aconseguir prosperitat econòmica i riquesa.

animals diners maneres de dir

Abellerols per l’horta, tanca la porta

[Abellerols (Merops apiaster): són ocells migratoris]. Els abellerols davallen de la muntanya cap als sembrats al setembre buscant un clima més benigne. És senyal que l'estiu s'acaba, el temps refresca i comença l'època de recollir-se (cal tancar la porta).

animals camp oratge

Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars

Antigament, era costum beneir els ruscs o posar-los sota l'advocació d'algun sant (sovint Sant Bernat o Sant Ambròs, patró dels apicultors) per evitar que les malalties o el mal temps mataren la colònia. Si l'abellar estava "santificat", la producció estava assegurada. El refrany destaca el doble benefici que ens donen: La mel: L'aliment dolç per excel·lència, el fruit del camp que arriba a la taula dels homes. La cera: Indispensable antigament per a fer els ciris que il·luminaven els altars.

animals

Abelles i bestiar boví, pel març se sol morir

Fa referència a la vulnerabilitat d'aquests animals durant el mes de març. Amb els canvis de temperatura, les abelles surten del tancament hivernal, però encara les temperatures variables (amb fred o vent) poden debilitar o matar els eixams. Cap a final d'hivern i principis de primavera, les reserves de farratge de l'any anterior s'acaben, el bestiar està més prim després de mesos durs i els canvis bruscs de temps (fred, humitat o pluges) afavoreixen malalties o debilitat física.

animals mesos mort oratge

Abelles i ovelles, no estigues mai sense elles

Destaca la importància i el valor econòmic tradicional de tenir abelles (apicultura) i ovelles (ramaderia) per a la subsistència i la prosperitat al camp. Es considera que la mel i la cera de les abelles, juntament amb la llana i la llet o la carn de les ovelles, eren elements clau i lucratius per a l'economia rural tradicional.

animals

Abril mullat, creix l'herba per al ramat

Quan l’oratge s’adiu amb el temps corresponent, tot va bé. La pluja de l'abril és vital perquè creixin els pastures dels prats. Si plou en aquesta època, el bestiar tindrà herba de sobres per alimentar-se durant els mesos següents. L'aigua primaveral és sinònim d'abundància i de bona producció de llet i carn.

animals mesos oratge plantes

Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat

Fa referència a la influència de la meteorologia de la primavera sobre el camp. Bo pel blat: Les pluges d'abrilafavoreixen el creixement i la maduració dels cereals com el blat, garantint una bona collita. Mal pel bestiar: La humitat excessiva, el fang i el fred en aquest mes perjudiquen els animals (que pateixen més humitat o malalties a la intempèerie) i a vegades dificulten algunes feines de l'hort o la pastura.

animals camp mal mesos oratge+2

Acabada la Quaresma, acabat el bacallà

Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes. Fa referència a que durant la Quaresma, la tradició catòlica manava no menjar carn els divendres i en determinats dies de dejuni. Per substituir la carn, el bacallà en salaó i altres peixos es van convertir en els protagonistes de la taula. En acabar la Quaresma i arribar la Pasqua, la prohibició s'acabava, la gent tornava a menjar carn i, per tant, "s'acabava el bacallà" com a plat obligat o quotidià.

animals festivitats menjar

Acabar-se la palla, morir-se el burro, assolar-se el pessebre, tot fon un

S'utilitza per a descriure una situació de ruïna total, desastre encadenat o col·lapse absolut on tot s'acaba de fermellar o s'esfondra alhora, sense marge de solució. En la imatge camperola, quedar-se sense aliment (la palla), perdre l'animal de càrrega o de treball (el burro) i veure com s'enderroca la infraestructura o l'habitatge del bestiar (el pessebre) representa la pèrdua completa dels mitjans de subsistència d'una casa de pagès; tot passa a ser la mateixa ruïna acumulada.

animals camp mort

Acabat el juny, no canta el cucut

[El cucut (Cuculus canorus) és un ocell migratori que arriba a la primavera. El seu cant ("cu-cut, cu-cut") és el símbol de l'arribada del bon temps]. Els cucuts canten per atreure parella i delimitar el seu territori de cria. Quan s'acaba la temporada de reproducció callen per passar desapercebuts davant dels depredadors. En sentit figurat es diu per tancar una discussió, per dir que ja és tard per reclamar alguna cosa, o que s'ha acabat el temps de disbauxa i cal posar-se a treballar.

animals cantar mesos

Acabat el setembre, les perdius són fetes

Significa que, en acabar el mes de setembre (coincidint sovint amb Sant Miquel, el 29 de setembre), les cries de perdiu (perdigots) ja han crescut i s'han fet adultes. Com que a finals de setembre ja estan desenvolupades i independents dels pares, tradicionalment marcava l'inici de la temporada de caça.

animals mesos sants caça

Ací hi ha gat en sac

Significa haver-hi una cosa desconeguda, un misteri, quelcom que no es comprèn.

animals

Açí no es pateix de rés, i cada poll com un cigró

Es refereix a persones que volen aparentar el que no són o a situacions on s'intenta fer veure que tot va molt bé i que no hi ha cap problema, quan la realitat és ben diferent o exagerada. Fa burla d'aquells que presumeixen d'una importància o riquesa que no tenen, comparant un simple poll amb la grandària d'un cigró. Si en un corral els pollets són tan grossos, redons i sans com un cigró, és senyal que estan molt ben nodrits i que el propietari té recursos de sobra.

animals diners persones

Acudir com mosques

Significa anar un gran nombre de persones o animals a un lloc, generalment atrets per alguna cosa que els interessa o que els resulta molt llaminera. De la mateixa manera que les mosques apareixen en qüestió de segons i en gran quantitat quan detecten una substància dolça (com la mel) o menjar, les persones reaccionem igual davant de: Ofertes o coses debades, diners o negocis fàcils o tafaneries.Equivalències: Anar-hi una pila de gent, un munt de, un fotral de, una infinitat de, una mala cosa de

animals maneres de dir

Adéu febrer, que amb ta gelada, no m'has mort cap ovella ni m'has fet cap pelada

Recorda la llegenda de la pastora i el mes de febrer. La història explica el següent: L'elogi i l'ofensa: Una vella pastora es va burlar del febrer dient-li que havia sigut un mes fluix i que no havia aconseguit matar cap ovella ni deixar-la "pelada" de fred. La venjança: Ofès, el febrer va demanar dies manllevats al mes de març. Amb aquestes jornades extres, va desfermar una gelada tan terrible que va fer passar el "març marçot" a la història com un dels mesos més durs per al bestiar.

animals mesos oratge

Afartar-se com un porc

Signifiva menjar en excés o de manera indecorosa (sense maneres o amb molta voraçitat). Fa referència, de forma molt visual, a la imatge del porc en un corral, un animal associat tradicionalment a la voraoritat i al fet de menjar tot el que li posen davant fins que ja no pot més. S'utilitza sovint després d'un tiberi familiar, una boda o un dinar de Nadal on s'ha abusat del menjar.

animals menjar maneres de dir

Afluixar [o amollar] la mosca

Significa pagar diners sense ganes de fer-ho. La comparança amb la mosca prové de la metàfora del puny tancat. Si intentes atrapar una mosca amb la mà, has de tancar el puny amb molta força i de pressa perquè no s'escapi. La dita compara aquesta imatge amb la mà d'un avar, que reté les monedes apretant fort el puny per no gastar-les. Per tant, obligar algú a afluixar la mosca significa forçar-lo a obrir la mà (com si deixés anar l'insecte) per acabar entregant els diners.

animals diners maneres de dir

Afollar nius

[Afollar significa destruir, xafar, fer malbé o avortar]. Significa desfer el niu, traure'n els pardals o els ous del niu. Era una gamberrada típica dels xiquets als pobles antigament.

animals maneres de dir

Agafa aire, perdigó

[Perdigó: cria de la perdiu o el perdiuot jove)]. Expressió utilitzada quan algú s'acalora s'enfada o perd els nervis. Equival a dir-li a una persona que es calmi, que es prengui un respir o que es relaxi abans de continuar parlant o actuant. La comparança amb el perdigó s'utilitza sovint com un apel·latiu afectuós, informal o un punt irònic per a referir-se a un xic jove, a un fadrí o, en general, a algú que va un poc accelerat o despistat.

animals maneres de dir

Agafar el toro (bou o brau) per les banyes

Significa afrontar una situació difícil, un problema greu o un perill de manera directa, decidida i sense por, en lloc d'evitar-lo o buscar excuses per a ajornar-lo. Prové del món de la tauromaquia. Quan s'agafava un animal pel cap o per les banyes de manera directa, s'intentava dominar-lo i controlar-lo per enfrontar el perill en lloc de fugir-ne. Equivalències: Fer cara, acarar, arriscar-se, ésser valent

animals maneres de dir

Agafar peix

Significa literalment pescar, però en sentit figurat s'utilitza per aconseguir allò que hom es proposa. Fer una bona operació, un bon negoci. Obtenir una cosa, pescar quelcom, aconseguir, acabar.

animals maneres de dir

Agafar puces

Significa emborratxar-se o beure alcohol en excés. Tradicionalment es deia que el borratxo es movia contínuament i feia gestos rars com si estigués ple de puces que el picaren per tot arreu i no el deixaren parar quiet.

animals maneres de dir beure

Agafar [o posar] polls

Significa agafar una enrabiada, enfadar-se molt o posar-se de molt mal humor. Quan una persona té polls, la saliva de l'insecte provoca una picor de cap insuportable. Això fa que l'afectat estigui permanentment neguitós, remugant, gratant-se i de molt mal humor. D'aquí que algú que s'ha enfadat de cop sembli que hagi "agafat polls" per aquest estat d'irritació sobtada.

animals maneres de dir

Agafar-se [o arrapar-se] com una paparra

[La paparra (o caparra a moltes zones del valencià) és un àcar paràsit que s'apega a la pell dels animals (i dels humans)]. És una locució o frase feta que significa agafar-se molt fort a algú o a alguna cosa, o bé ser una persona molt pesada, enganxadissa o importuna que no se separa de tu.

animals maneres de dir

Agarrar el porc per la cua

Significa asonseguir alguna cosa amb gran dificultat o quasi per miracle. El porc és un animal corpulent, fort, molt ràpid i que sol estar brut, de manera que la seua pell resulta esvarosa. Intentar frenar o capturar un porc en moviment agarrant-lo només per la seua xicoteta cua cargolada és una tasca pràcticament impossible: s'escapa de les mans constantment.

animals maneres de dir

Agarrar peix [o agarrar el peix per la cua]

Significa aconseguir allò que algú es proposava o induir algú a fer alguna cosa en profit nostre o a imitació nostra. S'utilitza per fer referència a l'èxit obtingut a l'hora d'assolir una fita complicada o un objectiu que requeria molt d'esforç, fent l'analogia de la dificultat real que suposa subjectar un peix viu per la cua sense que s'escoli.

animals maneres de dir

Agarrar un matxo

Significa agarrar un gran enfadament, una enrabietada, un enuig molt gran o un atac de banyes. Prové del comportament dels matxos (l'animal híbrid nascut de cavall i ruca, o de ase i euga). Aquests animals tenen la reputació popular de ser extremadament bords, tercs i tous quan es giren el cap. Si un matxo es planta o s'enrabia, és gairebé impossible fer-lo canviar d'actitud. Per tant, l'expressió compara la teuesa d'una persona enfadada amb la d'aquest animal.

animals persones maneres de dir

Agost arribat, el porc tancat

Fa referència a la tradició ramadera i a la gestió dels animals de granja. Antigament, a l'agost (època de molta calor i canvi en l'alimentació disponible al camp o al bosc), es tancava el porc al corral o a l'estable per a iniciar la seva engreixada intensiva o protegir-lo de les altes temperatures i de la manca de pastures lliures.

animals mesos

Agradar més que a un porc la dacsa

S'utilitza com a forma emfàtica per expressar que una cosa (especialment un menjar) agrada moltíssim a algú. Es basa en la voracitat amb què els porcs mengen la dacsa (blanquet o blat de moro), de manera que quan alguna cosa "agrada més que a un porc la dacsa", vol dir que la persona en té una afecció o devoció extraordinària.

animals menjar plantes maneres de dir

Agradar [una cosa] tant [a un] com al gat les garrotades

Significa no agradar gens. S'utilitza de manera irònica per indicar tot el contrari: que quelcom resulta profundament desagrabable, incòmode o molest per a algú.

animals plantes maneres de dir

Àguila vella, terra novella

Significa que una persona experimentada, sàvia o amb molta trajectòria (l'àguila vella) és capaç de moure's, prosperar o ensenyar amb èxit en un entorn nou o desconegut (la terra novella). L'àguila és un símbol de visió, poder i saviesa; en ser "vella", acumula una gran experiència que li permet dominar qualsevol territori, per molt nou que sigui.

animals

Ah gener, gener, no m'has mort cap ovella ni l'esqueller! La llum pegava a XALOC, el MIGJORN qui tronava, el LLEBEIG que n'estava a punt de toc i retoc i la TRAMUNTANA hi dava d'aigua amb un carbassot

És un agraïment del pastor cap al mes de gener per haver superat l'hivern sense pèrdues de ramat. L'agraïment del pastor: Celebra que el gener s'ha portat bé i no ha mort cap ovella ni l'esqueller (el mascle cabró o l'ovella guia que duu l'esquella principal). Els vents esmentats: Fa referència a la volta dels punts cardinals i els vents tradicionals (xaloc, migjorn, llebeig i tramuntana), descrivint un temps canviant o benigne que va permetre salvar el bestiar.

animals mesos

Ah gener, generot, que m’has mort les ovelles i l’esquellot

[L’esqueller o esquellot és el mascle que duu l’esquella, que és la referència sonora per tal que el ramat no es disperse per la muntanya]. És un lament del pastor. El refrany expressa que el fred intens i les gelades d'aquest mes són tan forts que poden matar el bestiar (ovelles) i el mascle capdavanter que porta l'esquella (esquellot).

animals mesos

Ah! l'ase de casa també ho fa

És una dita o resposta de rebot popular. S'utilitza de manera burleta o enginyosa quan algú diu "Ah!" (per exemple, per expressar sorpresa, comprensió o que s'acaba d'adonar de quelcom), i l'altre li respon això per treure-hi importància o per fer veure que no n'hi ha per tant. Indica que l'acció que s'està lloant o comentant és tan òbvia, bàsica o elemental que fins i tot l'animal més ruc o ensinistrat de la casa la sabria fer.

animals

Ahuixar mosques

[Ahuixar: Espantar o fer fugir animals (gossos, gats, galls o porcs)]. Significa perdre el temps com un boig. Torbar-se, romancejar, fotesejar, fer estaries, gratar.

animals maneres de dir

AI cul te piquen les garses!

Resposta humorística a qui et dona les gracies

maneres de dir cos huma animals

AI gat vell no li digues “mau”

Significa que no s'ha d'intentar donar lliçons, enganyar o explicar coses evidents a una persona experimentada, astuta o que ja en sap molt sobre la vida. Un gat vell sap perfectament com funciona el món; per tant, anar-li amb gesticulacions infantils o paraules òbvies (com dir-li "mau") és una pèrdua de temps.

animals maneres de dir

Ai, quin ase tant valent, porta càrrega i no se'n sent

És una cançó de bressol. La versió més estesa diu: "Ai, quin ase tant valent, porta càrrega i no se'n sent; porta vi, porta oli, porta la Mare de Déu d'Agost!" (o de vegades: "porta farina per fer el pa del meu fadrí"). Es diu per animar algú (sovint un nen petit que ajuda a portar alguna cosa o que aguanta fort) comparant-lo amb la resistència d'un ase, que és un animal de treball noble, fort i patidor que no es queixa mai de la càrrega.

animals persones

Aigua de maig, mal pels animals

Si plou a l’hora de segar, enfanga la terra i ja no alimenta les plantes sinó que les podreix i els animals de pastura es queden sense aliment

oratge mesos aigua camp animals

Aigua de maig, pesta per al bestiar

Vol dir que les aigües d'aquest mes es consideren perjudicials per a les pastures

aigua animals mesos oratge

Aigua i sol, temps de cargol

Aquestes són les condicions ambientals que afavoreixen l'activitat del cargol. Els cargols necessiten la humitat de la pluja i la secreció de la seva bava per poder desplaçar-se i refrescar-se. Després de ploure, quan torna a sortir el sol (creant un ambient humit i tebi), és el moment perfecte perquè surtin a buscar aliment.

aigua animals oratge

Aigua roja, anguila segura

L’anguila es pesca fàcilment en l’aigua tèrbola resultant de la pluja perquè no veu la trampa. En sentit figurat, ens diu que en situacions de confusió o "embolic" (quan l'aigua està tèrbola), és més fàcil treure'n profit o obtenir un benefici.

aigua animals oratge

Aixecar el cap com una serp

És diu de les persones despertes, escotorides. Aixecar el cap com un llangardaix, fer el cap viu, ser sagaç, avisat, esparpillat, eixerit, ser llest com una daina, un argent viu, un estornell, més llest que Bricant

maneres de dir animals

Aixecar una llebre i matar-la un altre

Significa fer el treball, l'esforç o la recerca d'una cosa i que finalment se'n lliuri el benefici, el mèrit o el guany una altra persona. Prové directament del món de la caça, on un caçador fa sortir la peça del seu amagatall (l'aixeca) però és un altre qui dispara i se la queda.

animals maneres de dir

Aixecar-se quan el porc canta

Es diu principalment referint-se a l'acte de llevar-se del llit molt tard. S'utilitza de manera irònica o burleta per referir-se a algú que s'ha adormit excessivament o que comença la jornada a una hora avançada del matí. Mentre que el gall canta d'hora per anunciar l'alba i l'inici del dia, el porc no canta (perquè és un animal que no canta), la qual cosa simbolitza un moment que no arriba mai o, en la pràctica, quan ja és mig matí i s'ha perdut tot el matí.

animals dormir maneres de dir

Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

animals oficis justicia

Així s'esperessin les llebres!

S'utilitza normalment de manera irònica per indicar que algú s'està esperant en va o que les coses no arribaran mai si es confia en la passivitat o en la sort. L'origen de la frase ve del món de la caça: si un caçador es queda assegut esperant de braços plegats que les llebres vinguin cap a ell per iniciativa pròpia, es pot quedar assegut tota la vida, perquè les llebres fugen i cal anar-les a buscar.

animals maneres de dir