`
Convé ser agraïts amb qui ens afavoreix, per tal que en alguna possible precarietat futura ens torne a afavorir
Es diu quan es retribueix millor el qui ha treballat poc que el qui ha treballat molt
La persona que ha sofert un dany procura de no patir-ne d'altres, encara que siguin menys importants.
Significa que els beneficis no solen arribar a qui no fa mèrits per obtenir-los
Significa que el qui no s'enginya per obtenir allò que vol o per defensar-se, sol fracassar o esser vençut
Com que no hi ha ningú perfecte, es diu a qui creu ser-ho
Significa que a les persones massa benèvoles les exploten i n'abusen
Adverteix que els escarabats tenen una glàndula secretora molt pudenta que fan servir per a aücar els seus predadors
Es diu irònicament quan s’ha produït una injustícia en afavorir més a qui no s’ho mereix que a qui s’ho mereix
Es diu quan es retribueix millor el qui ha treballat poc que el qui ha treballat molt
Pel març es comencen a notar els canvis i el sol incideix cada dia més perpendicular sobre la terra. Segons l'adagi, en aquest mateix període se senten els piulets de l'oroneta, un ocell molt cantador que campa pels conreus.
Significa que els qui tenen abundància de béns no estimen en el que val allò que posseeixen
29 juny. Municipi de la província de Tarragona i la capital de la comarca del Baix Camp. La Diada de Sant Pere és la festa grossa de Reus. El dinar tradicional era el següent: de primer plat, arròs a la cassola; de segon, bou rostit, i, de postres, crema o bunyols.
Vol dir que quan hi ha avalots o desordes, sempre hi ha qui se n'aprofita i hi fa negoci.
Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona
Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat
30 novembre. Certament, ja que el fred mata mosques, mosquits i molts altres insectes volàtils
17 gener. Significa que cap a Sant Antoni Abat el dia ja s'ha allargat de manera clara i notable. Indica que el sol es pon més tard, guanyant terreny a la foscor. La claror ja és prou evident com per comparar-la amb el "pas d'un bou" (més llarg i feixuc).
17 gener. És quan aprofiten els caçadors per caçar-la col·locant el perdigot en una gàbia perquè les atrega amb el seu cant
19 març. L'oreneta és l'ocell que ens anunciava l'arribada de la primavera, donc prefereix el temps càlid. Mentre que el el tord se'n va a terres més fredes.
11 novembre. Mata el porc: La despensa s'omple de proteïna per als mesos de fred. Enceta el vi: Es tasta la collita nova per celebrar la feina feta. Despatxa el criat: Com que a l'hivern hi ha poca feina al camp (les hores de sol són poques), l'amo estalviava sous acomiadant els mossos fins a la primavera. Mata el rossí (o el cavall vell): Si l'animal ja no podia treballar, no valia la pena gastar civada per mantenir-lo durant l'hivern; una decisió freda de pura supervivència.
31 desembre. [Cabestre: Corda que s'adapta al cap d'una bístia i serveix per subsectar-la]. Suggereix que en aquesta data, tradicionalment lligada al canvi de cicle, cal tenir els animals ben controlats perquè comença la seva època de zel o simplement per la necessitat de recollir-los.
31 desembre. [Cabestre: Corda que s'adapta al cap d'una bístia i serveix per subsectar-la]. Suggereix que en aquesta data, tradicionalment lligada al canvi de cicle, cal tenir els animals ben controlats perquè comença la seva època de zel o simplement per la necessitat de recollir-los.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Aquest refrany popular català descriu com s'allarguen els dies al voltant del solstici d'hivern (13 de desembre - 6 de gener), indicant un increment progressiu i gairebé imperceptible al principi: "pas de puça" (13/12), "pas de pardal" (Nadal) i el creixement ja evident per Reis ("ase/bèstia qui no ho coneix").
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Santa Agnés: 21 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
23 setembre. [taleca = sarró, sac, bossa]. Els tords són ocells migratoris que arriben amb els primers freds. La dita indica que, per aquestes dates, ja se'n poden trobar i caçar per posar-los a la taleca (el sarró o bossa que fan servir els caçadors per guardar les peces).
[Sentmenat és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental] .Dita que empraven els pobles veïns de Sentmenat, per dir que a Sentmenat ni les dones valien la pena, ni els gats servien per a res (amb revenja i rivalitat).
[flabiol = flauta de pastor]. Qui pretenga alguna cosa o objectiu ha d’evitar pregonar la seua idea si no vol que algú altre se l’apropie o se li avance.
Significa que cal ser prudents i discrets per a obtenir allò que ens proposem, procurant fer-ho sense violències ni soroll
Qui pretenga alguna cosa o objectiu ha d’evitar pregonar la seua idea si no vol que algú altre se l’apropie o se li avance
Significa que cal ser prudents i discrets per a obtenir allò que ens proposem, procurant fer-ho sense estridències ni soroll
Vol dir que cal disposar les coses segons la categoria d'aquell per a qui es fan
Significa que a països estranys es veuen com a normals moltes coses que en el nostre són completament anòmales
Els defectes o els inconvenients són molt comuns. Arreu se'n fan de bolets, quan plou; a tot arreu passen coses
Indica que no cal donar lliçons de vida pràctica a les persones d'edat
Vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure
Vol dir que els homes experimentats no necessiten lliçons
Qui té més experiència que un altre, trau més profit de les coses, les obté abans que els altres o tria les millors
La vellesa comporta saviesa per la molta experiència en la vida
Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
Els dos primers són municipis de la comarca tarragonina de La Ribera de l'Ebre i l'últim del Priorat
Guaitant una cosa des d’un lloc alt. A vol d'ocell, vist des de dalt, vist des del cel
Amb gent d'església no faràs gaires negocis
Critica que es prenga més en consideració allò secundari que allò principal
Com més ancià s’és, més vivències s’han tingut i més ganes es tenen de conversar per a no avorrir-se
La fortor del sol fa mal de cap a tothom
Suposa que l'apicultura, el bestiar de llana i l'estat eclesiàstic són coses lucratives
Els abellerols davallen de la muntanya cap als sembrats al setembre buscant un clima més benigne
Antigament, era costum beneir els ruscs o posar-los sota l'advocació d'algun sant (sovint Sant Bernat o Sant Ambròs, patró dels apicultors) per evitar que les malalties o el mal temps mataren la colònia. Si l'abellar estava "santificat", la producció estava assegurada. El refrany destaca el doble benefici que ens donen: La mel: L'aliment dolç per excel·lència, el fruit del camp que arriba a la taula dels homes. La cera: Indispensable antigament per a fer els ciris que il·luminaven els altars.
Això diuen, per bé que és a l’entrada de l’hivern quan solem morir els éssers vivents
Suposa que l’apicultura i el bestiar de llana, són coses lucratives
Quan l’oratge s’adiu amb el temps corresponent, tot va bé
Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes
Molts ocells només canten per a emparellar-se i criar, i no tornen a cantar per a ocultar-se dels predadors
Es refereix a persones que volen aparentar el que no són
Anar molta gent a un lloc. Anar-hi una pila de gent, un munt de, un fotral de, una infinitat de, una mala cosa de
Afrontar els problemes de cop. Afrontar directament una situació delicada o adversa. Fer cara, acarar, arriscar-se, ésser valent
Aconseguir allò que hom es proposa. Fer una bona operació, un bon negoci. Obtenir una cosa, pescar quelcom, aconseguir, acabar
Conseguir alguna cosa amb gran dificultat o quasi per miracle
Aconseguir allò que algú es proposava o induir algú a fer alguna cosa en profit nostre o a imitació nostra
Forma emfàtica d’expressar l’afició a un menjar
[L’esqueller o esquellot és el mascle que duu l’esquella, que és la referència sonora per tal que el ramat no es disperse per la muntanya]. És un lament del pastor
Perdre el temps com un boig. Torbar-se, romancejar, fotesejar, fer estaries, gratar
Resposta humorística a qui et dona les gracies
Es diu a qui vol donar lliçons a gent mes experimentada
Vol ser una crítica a qui, podent no patir, pateix i justifica el seu patiment