`

Refranys amb la paraula më

menjar amor dormir

Badall no ment: son o talent, mal d'enamorament, enyorança de l'absent o fastidi del present [la talent = la fam, la gana, l’apetit]

Ho diuen perquè badallem, majorment, per avorriment, son, enamorament o estat d'ànim, més que per fam

dormir

Badallar de son com el mestre Anton

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

maneres de dir menjar cos huma

Badar primer la boca que els ulls

Tenir gana de menjar abans d'aixecar-se del llit

persones

Bagassa [o prostituta] primerenca, beata tardana

Moltes persones que en la joventut han obrat malament pretenen reconciliar-se amb la societat quan el seu cos ja no els permet els excessos anteriors

maneres de dir mar

Baldar més que la mar de llevant

Gronxar, moure reiteradament una cosa en dues direccions

maneres de dir

Ball de mes

Situació molt dolenta, d’una persona o d’un grup. Ball de Ram, passar-la negra, veure-se’n de totes

maneres de dir

Ballar amb la més lletja

Perseguir la mala sort a algú

maneres de dir

Ballar pel pensament

Tenir imatges, idees o pensaments que acudeixen a la memòria desordenadament

diners maneres de dir

Ballar-li els números

No eixir-li bé els comptes

maneres de dir

Ballar-ne més que no en toquen

Ballar malament, no seguir bé el ritme de la música. No seguir el punt de la música, no seguir el ritme

maneres de dir

Baptisme de foc

Primer cop que un soldat participa en un combat i, per extensió, debut professional d’una persona. Primer combat, entrada en foc, començament

cos huma colors persones

Barba blanca per marit, primer que jove esvanit [esvanit = vanitós, presumit]

És preferible l’experiència i el trellat a la inexperiència i la superficialitat

el bagul de les paraules oblidades

BARBAMEC

1. Que no té pèl a la cara; s'aplica especialment a l'home adult. 2. Dit del jove pretensiós que homeneja

mar vell persones animals

Barca vella vol adob [adob = adobament, reparació]

Tot necessita un manteniment per a continuar sent útil

camp

Bata qui bata l'era és meua

Es refereix als drets adquirits en alguna cosa o algú

gent llocs

Batea primer que res en gent, en vi i en tot lo demés

Municipis de la comarca de Terra Alta a la província de Tarragona

menjar be

Bé dejuna qui mal menja

Vol dir que aquells qui per necessitat o pobresa estan mal alimentats, fan tanta mortificació com els qui dejunen voluntàriament

menjar aigua beure

Beguda d’aigua, mel en salses

Destaca l’excel·lència de l’aigua pura

beure

Beguem i ens aclarirem, i quan més bevien menys s'aclarien

Es refereix a la gent que, utilitza equivocadament l'alcohol

mesos persones

Bellesa i flor de maig, en un dia me'n vaig

La bellesa és tan efímera com una flor, perquè la joventut, com el mes de maig, és només una curta etapa de la vida

sants mesos amor

Beneïda Santa Rita, feu-me casar de seguida (22 maig)

És una encomanda desesperada a la patrona dels impossibles quan sant Antoni, patró dels casaments, no ha volgut intervenir

llocs plantes

Benifayó, on se mengen la figa i se deixen el mugró

Benifaió és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta

llocs

Benimodo no té modo, Carlet en té un poquet, Alcúdia la benvolguda i Alginet el ramellet

Municipis de la comarca de La Ribera Alta en la província de València

llocs gent plantes diable

Benissanó, gent del dimoni: per una figa maten un home

Poble valencià de la comarca del Camp del Túria

persones diners

Bens de menors, perdició de tots

Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment

diners persones

Béns de menors, perdició d’ells i dels tutors

Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment

animals plantes

Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes

Alaba la bona labor d’aquesta espècie insectívora protegida

festivitats animals

Benvingut sia el gall, encara que sia [o mes que haja] passat Nadal

Manifesta que un regal és sempre apreciat per qui el rep

menjar

Bescuit de monja, cafís de forment

Ho diuen per significar que als obsequis que fan les monges s'hi ha de correspondre amb obsequis molt més grossos

animals

Bèstia que no és nostra, menja poc i té gran orça

Manifesta que solem interpretar erròniament les coses dels altres millors que les nostres per simple enveja

animals

Bestiar de molts, el llop se’l menja

En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se

maneres de dir beure

Beu més que un terrat nou

Es diu del qui li agrada molt empinar el colze i emborratxar-se

beure cantar

Beure, fumar i cantar tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

beure dormir

Beure, gratar i badallar tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

maneres de dir salut

Beure’s el seny [o l’enteniment]

Perdre l’ús de la raó, fer insensateses, coses de boig

persones colors

Blanc i negre, fa virat [virat = tèrbol, barrejat, mesclat]

Es diu de qui és hipòcrita i mostra una o una altra cara a segons qui o segons li convé

sants plantes mesos camp

Blat de Sant Martí, blat mesquí [mesquí = escàs, miseriós] (11 novembre)

El blat que no grana d’estiu, sinó més tard, dóna poc rendiment

plantes casa camp

Bledes a casa, bledes a l'hort, i a casa més que enlloc

Significa que pertot hi ha defectes a corregir

consells donar bona

Bo és donar un consell, però millor el remei

Ve a dir que els consells no arreglen el problema

persones bona

Bo i amb talent, val més que cent

Qui acumula virtuts val molt com a persona

menjar bona salut beure cos huma

Bo per al fetge, mal a la melsa

Significa que no tots els remeis són vàlids per a tot

menjar

Boca amarga no pot llançar [o escopir] saliva dolça [o mel]

Qui està disgustat, és normal que manifeste el disgust

donar cos huma menjar

Boca que menja mel, no pot escopir [o donar] fel. [o Qui té la mel, que tenga la fel].

Significa que cal acceptar les adversitats i desavantatges des de el moment que volem gaudir de les prosperitats i avantatges.

mesos oratge

Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral

Les boires es formen en les encalmades, que són el preludi de futurs vents

festivitats oratge

Boires per Nadal, migjorn o mestral

Tant poden ser l’anunci de vent del sud com del nord

mesos plantes oratge bona any camp

Bon any pel primer de juny, any de llegum

L’oratge de cada moment de l’any és indicatiu de les collites

treball persones

Bon cabal per a un pobre home!

Es diu parlant d'una noia poc treballadora

bona menjar

Bon dia és aquell en què hi ha què menjar

L’aliment és elemental per al sosteniment de tota vida

maneres de dir menjar bona

Bon dia fon si hi ha què menjar

És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació

maneres de dir bona

Bon home

Simple.Crèdul

mal bona música persones

Bon home però mal músic

És una manera elegant de dir-li mediocre a algú

menjar bona treball

Bon menjar fa bon treballar

Amb l'energia recuperada tenim mes forces per la feina

bona menjar

Bon menjar fa estar gras

Si no ens controlem perdem la línia

bona menjar cos huma

Bon menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada

La cara reflecteix el bé que un ha menjat