`

Refranys amb la paraula më

maneres de dir

Anar per les cimes [Cima: La branca que forma la part superior d’un arbre]

Entretenir-se en les parts accidentals d'una qüestió, deixant de banda les principals

maneres de dir

Anar [o ser] més tort que un ganxo

Fer una cosa de la manera contrària de com s’ha de fer. Anar errat, no anar ni amb rodes, ser més tort que la justícia

maneres de dir

Anar [o vindre] a menys

Anar més malament. Passar a un estat inferior de riquesa, de categoria, de força, de pes, o una altra cosa

maneres de dir

Anar-se'n a la merda

Fer-se malbé un projecte

maneres de dir

Anar-se'n amb la cua entre cames

Anar-se'n avergonyit per un escarment

maneres de dir

Anar-se'n amb la cua entre les cames

Estar acabat, es diu de qui està irremissiblement perdut en un afer

maneres de dir

Anar-se'n el menjar per l'altre forat

Ofegar-se per entrar menjar en la tràquea

maneres de dir

Anar-se-li'n [una cosa] de la memòria

Oblidar, algú, alguna cosa, esborrar-se-li de la memòria

persones maneres de dir

Anava més content que un joglar

Es refereix a persones amb bon humor

maneres de dir

Anem-hi i comenceu

Ho diu qui vol fer treballar els altres mentre ell reposa. Anem-hi i descarregueu

animals bona treball

Animal bon menjador, per a tot treballador

Qui té bon apetit sol tenir salut i energia

treball animals

Animal llogat, sempre està menjat

Qui ven la seua força de treball a un patró guanya menys que si la invertira directament en profit propi. També, les coses que utilitzen molts solen estar descuidades

animals déu beure

Animalets de Déu, ja que no menges... beu

És una fórmula per a invitar a beure

maneres de dir amor

Animeta

Estimar a una persona més que a la teua vida mateixa

maneres de dir

Animetes santes!

Aclamació que expressa sorpresa o temor

llocs

Antella, cãe mamella

Municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta

any

Any comencem, la fi vegem

Qui va sobrevivint un dia darrere d’un altre viu amb l’esperança que podrà veure acabar l’any

oficis any bona salut

Any de malalts, bon any pels metges

Alguns viuen de la desgràcia dels altres

plantes caça any

Any de pebrassos, mentides a cabassos [pebràs = rovelló, esclata-sang]

Els aficionats a alguna activitat solen ser fanfarrons, sobretot els caçadors, els pescadors de llinya i els buscadors de fongs

plantes any oratge

Any de rosada, any de forment

La humitat moderada alimenta els cereals

any persones

Any més, any menys, a una dona no es coneix

L'edat de les dones es calcula aproximadament , ja que fa mal efecte preguntar-la, directament, la qual solen dissimular com poden

animals

Anyell primerenc treu bona banya

Vol dir que l'anyell nascut abans del temps ordinari, té molts avantatges damunt els altres. En sentit general expressa els privilegis dels primogènits.

persones

Anys, danys i desenganys, tornen els homes estranys

L’imperceptible transcurs del temps fa que les modes, els costums i la manera de veure les coses vagen canviant

ensenyar oficis

Aprèn de mestre i esdevindràs destre [destre = hàbil]

Aprendre per pròpia experiència és molt útil, encara que lent; però aprendre directament de qui ja domina la teoria i la pràctica, és millor i més ràpid

oficis estacions ensenyar

Aprenent de molt oficis [o ciències], mestre de poc [o res]

La dedicació simultània a moltes activitats dificulta l'especialització i per tant la destresa en una tarea concreta

ensenyar vinya

Aprenent molt mestre de poc

La dedicació simultània a moltes activitats dificulta l'especialització i per tant la destresa en una tarea concreta

persones

Aquell que fa més el valent, sempre és darrer el sometent [sometent = cos civil armat voluntari de la postguerra]

Normalment, a qui més parla i crida se li’n va la força per la boca i a l’hora de la veritat no es comporta com havia anunciat

festa

Aquells que festes et fan i no te'n solien fer, o és que et volen enganyar o és que t'han de menester

Ens posa en alerta davant les manyagueries o afalacs de persones que no ens n'acostumen a fer

maneres de dir cos huma

Aquest cap només barrina

Aquesta persona sempre pensa

menjar

Aquest menjar no té adí»

No té gust, no té substància

maneres de dir

Aquesta cançó ja me la sé

Vol dir que hom ja coneix les explicacions o les excuses que dóna algú altre. Sempre dius les mateixes coses; tornem-hi!

maneres de dir

Aquesta és teva, aquesta és meva

Es diu per fer referència a una baralla o discussió forta. Que si naps, que si cols; que si són verdes, que si són madures; que tomba, que gira; que si això, que si allò

maneres de dir indumentària

Aquí me'n cau, aquí me'n penja

Es diu qui va vestit amb descurança. Anar desmanegat, malendreçat, mal xirgat, deixat, mal vestit, de qualsevol manera; ésser un menargues; anar desmanotat

maneres de dir

Ara que et veig, me n'adoni

Expressió utilitzada quan de sobte et ve a la memòria una cosa

menjar

Ara que n'hi ha, mengem-ne

Es diu per indicar despreocupació envers les coses de demà

cantar mesos menjar festivitats

Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons

Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims

plantes vell

Arbre vell i trasplantat, primer mort que arraïlat

Si es poda severament l’arbre i es rega abundosament, pot sobreviure. Ací es refereix a les persones, que a la vellesa ja hem adquirit uns hàbits crònics impossibles de modificar

maneres de dir

Arma més soroll que una nit de trons

Es refereix a les persones escandaloses

diners bona

Armes i diners volen bon maneig

Quan no es té una certa experiència en determinades coses, és preferible no posar-s’hi per a no resultar perjudicats

animals diners

Arre burro cagadiners, que demà en cagaràs més

Es refereix a persones o coses a les que els podem treure rendibilitat

oratge

Arrebols a tot cap, temps endiablat [Arrebol = el color vermell dels núvols il·luminats pels raigs del Sol]

Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà

oratge

Arrebols de Castalla, els vells baix la xemeneia [Arrebol = el color vermell dels núvols il·luminats pels raigs del Sol]

Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà

oratge

Arrebols de nit, sol pel dematí [Arrebol = el color vermell dels núvols il·luminats pels raigs del Sol]

Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà

oratge persones parlar

Arrebols de Portugal, pel matí sol seran [Arrebol = el color vermell dels núvols il·luminats pels raigs del Sol]

Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà

oratge

Arrebols pel matí, a la nit aigua ací [Arrebol = el color vermell dels núvols il·luminats pels raigs del Sol]

Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà

oratge

Arrebols per totes parts, temps endoblats [Arrebol = el color vermell dels núvols il·luminats pels raigs del Sol]

Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà

maneres de dir

Arreglar un casament [o una convinença]

Fer tot el que siga necessari per a la seua realització

mort menjar persones treball

Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet

Significa que qui treballa en una propietat que és llogada, ve un moment en què ha de fer front a la despesa, de la qual no es recordava o no havia fet la previsió oportuna

maneres de dir cos huma

Arreplegar-ne més amb el nas que amb un cabàs

Haver de suportar una mala olor. Tufejar; fer pudor, fetor, bravada, tuf, fortor, pesta; fer una pudor que empesta

maneres de dir

Arribar a terme

Realitzar-se o acabar-se alguna cosa

maneres de dir

Arribar al mener [i trobar el mener]

Mener = mina. Trobar el lloc on hi ha una cosa que val molt la pena. Trobar la mina, trobar la bossa

maneres de dir mort

Arribar l'hora [a algú] [o arribar el moment]

Arribar-li l'hora de morir-se, l'hora de la mort

maneres de dir mal

Arribar malament

Trobar-se malament, una persona; anar malament, una situació. Estar greu; arribar atrapat; renyir, barallar-se, tirar-se els plats pel cap, emprenyar-se, acabarem malament

maneres de dir

Arribar-li comentaris [a algú]

Informar-li de rumors critics

animals menjar plantes vinya

Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló

Als menjars consistents els va bé el vi amb cos

animals

Ase de molts, els llops se'l mengen

En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se

animals

Ase per ase, l'ase més gran

Cas d’haver de triar, recomana el suposadament millor

vell animals

Ase vell, més matadures que pell

Els animals vells solen estar senyalats de baralles, accidents i decrepitud natural

maneres de dir

Assentarsse-li malament [a algú]

Rebre algú malament alguna cosa que ha dit algú altre

maneres de dir

Au, home!

Expressió de queixa, de disconformitat. Que s'ha pensat!, de cap manera!, això sí que no!, ja n'hi ha prou!

maneres de dir

Aviat serà més fàcil saltar-lo que voltar-lo

Es diu d'una persona baixa i molt grossa quan encara s'engreixa més. Ser voluminós, boterut

saber gent

Avui, el més tonto és bo per savi [o és bo per bisbe]

Significa que avui en dia la gent és més deixondida que antigament

llocs cos huma

Ayelo de Malferit, ni pancha ni melic

Municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida