`

Refranys amb la paraula më

bona vell consells persones

Si vols prendre bon consell, pren-lo sempre d'home vell

El vell té l’experiència acumulada de la vida

foc persones plantes

Si vols que la dona mori la primera, que encenga el foc amb llenya de figuera

Qui estima algú, ha de procurar-li el bé i facilitar-li les coses.

animals bona mesos

Si vols tenir bon pernil, comença d'engreixar el porc a l'abril

S’ha de fer ben gros per a la matança, al gener següent

salut

Si vols tenir memòria, menja cuetes de pansa

La persuasió que menjar cues de pansa va bé per no perdre la memòria és una de les creences populars més arrelades i simpàtiques.

animals menjar

Si vols tenir un mes bo, mata bacó

No tenen altre significat que'l que directament se'n desprèn.

cos huma menjar salut

Si vols tindre el ventre gros, menja't un bon plat d'arròs

Sempre s'ha dit això, i la raó és que l'arròs té un digerir lent, i, en estar més temps a l'estómac, l'eixampla.

maneres de dir

Sí, home!

Es diu exclamativament per indicar rebutjament d'una suposició

parentiu

Sogra i cunyada, més val morta que enterrada

Els parents polítics tenen mala fama. El refrany significa que el moment en què desapareixen és millor que a continuació, en què estaran observant-nos per sempre més des d’un retrat

parentiu animals

Sogra i nora, gos i gat, no mengen al mateix plat

És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents

oratge

Sol amb banyes, llevant amb cames

[Les banyes són com unes antenes que es produeixen pels reflexos]. Es consideren presagi d'aquest vent les nuvolades llargueres que migcobreixen a vegades el cel per sol ixent o per ponent.

oratge

Sol de forat plou més que cap.

Sol de forat, és aquell que es veu envoltat de núvols. Possiblement sol indicar que quan el sol es veu a través de núvols molt potents que poden originar clarianes, plourà amb molta intensitat.

déu oratge

Sol eixint, Déu ens do un bon pensament.

El pensament es pot traduir en donar-li gràcies per veure un nou dia.

animals mesos oratge oficis

Sol matar més el febrer, que el carnisser

Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral

el bagul de les paraules oblidades

SOLAMENTS

Fonaments. Estructura soterrada que servix per a transmetre al terreny el pes de les construccions.

menjar salut

Som el que mengem

Menjar coses sanes i sense excessos és bàsic per a la salut i l’estètica

el bagul de les paraules oblidades

SOMERA

1. Femella de l'ase, que s'explota com a reproductora i com a animal de bast.. 2. Dona grossera o molt curta d'enteniment.

animals

Somera que té pollí, mai va dreta al molí

Les mares que crien estan més pendents de la cria que de l’obligació, que passa a ser secundària

el bagul de les paraules oblidades

SOMETENT

1. A partir del segle XVI i fins al 1716 milícia ciutadana organitzada per a col·laborar en la seguretat en els pobles. 2. Toc de campanes per a assenyalar alarma i mobilitzar el poble a fi d'organitzar la defensa o la persecució de bandits

menjar

Sopa, cau-me a la boca

Invita a no desaprofitar res del que ens donen.

llocs

St. Antoni està en Benissa; St. Domènec, en Xaló; i més avall de Teulada, Jesús pobre, baix Montgó

Pobles valencians de la comarca de La Marina Alta. Relació dels sants titulars de les parròquies respectives; és un tipus de cançó geogràfica molt repetit

any camp mesos plantes sants

St. Silvestre, deixa l'any i ves-te'n. Deixo la primera flor i el primer fruit.

31 desembre. En referència a l'oliva i la flor de l'ametller

festa festivitats mesos sants

Sta. Llúcia festes i fires ens envia; però li diu la Concepció: --Primer vull ésser jo.

La Concepció: 8 desembre. Santa Llúcia: 13 desembre. Santa Llúcia inicia les fires i les festes; però la Immaculada se celebra cinc dies abans de santa Llúcia.

llocs

Sueca la merda seca, Riola la panderola, Fortaleny me cague en ell

Municipis de la província de València en la comarca de la Ribera Baixa

animals cos huma vinya

S’agafen més mosques amb mel que amb fel [o vinagre]

Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten

persones déu gent

S’ha de donar més compte a la gent que a Déu

Adverteix que, moltes vegades, hem de donar explicacions del que fem com a justificació dels nostres actes, ja que la gent és molt curiosa

maneres de dir mort

T'acompanyo [o us acompanyo] en el sentiment

Frase de consol que se sol dir als familiars d'un difunt

dites

Tal n'escup que en menjaria

Es diu per aquells qui fingeixen no voler una cosa de la qual tenen prou ganes

camp sants

Talla la llenya per Santa Àgata, i mai més la veuràs cremada

5 febrer. S'invoca la santa contra els incendis i els perills del foc. Es considerava de mal averany fer foc en aquest dia.

maneres de dir

Tallar la mel

Traure la mel del rusc. Brescar

cos huma maneres de dir

Tallar les cames [a algú]

Impedir-li fer allò que es proposa

diners oficis

Tan comerciant és el qui perd com el qui guanya

Els comerciants tenen fama de guanyar i enriquir-se, però no sempre és així

maneres de dir cos huma donar

Tan se me'n dóna el coll com l'esquena!

Es diu per expressar indiferència entre dos coses

parentiu

Tan tendre és el meu géndre, que anant se descula [descular-se = perdre el cul]

És tan tendre que sembla que vaja desfent-se mentre camina

animals

Tant grata sa cabra, que jeu malament

Es diu parlant dels malcontents, que, de tant de procurar-se benestar, arriben a estar pitjor que abans

diners menjar

Tant guanyat, tant menjat

Es diu referint-se als qui no poden estalviar res

mal

Tant malament em facis, com por et tinc

Es refereix al fet que s'ha d'anar per la vida sense por a res

maneres de dir

Tant me fa sis com mitja dotzena

Es diu per significar indiferència entre dues

maneres de dir

Tant més que

Encara amb més raó si es té en compte que

maneres de dir

Tant se me'n dóna

M'és indiferent, no m'importa

maneres de dir

Tant se me'n dóna que ploga com que neve

Indica despreocupació per allò que puga succeir

maneres de dir

Tant se me'n fot

No comptar gens, per algú, l'opinió d'una altra persona

maneres de dir indumentària

Tant se val barretina vermella com vermella barretina

Forma casolana de dir que l'ordre dels factors no altera el producte

amor animals persones

Tant vol el gat a sos fills, que se'ls menja

Es diu per aquelles persones que, per afavorir massa algú, el perjudiquen

animals

Tant vol la gata els seus fills, que se’ls menja

Es diu quan s’ha causat un perjudici a algú quan se li pretenia fer un bé o un favor

salut

Tantes hores [o dones], tans remeis

Significa que en qualsevol moment pot venir la solució de les dificultats, el millorament, la salvació

parlar

Tantes me'n diguis, sols que no em feris

Ho diuen per aquells qui no fan cas de reprensions i d'insults

maneres de dir

Tardana de hui, primerenca de demà

Vol dir que les coses que u fa tard hui demà ja estan avançades

estacions mesos oratge sants

Tardor verdadera, per Sant Miquel la pluja primera

29 setembre. Habitualment, no es produeix cap pluja significativa fins aquesta efemèride, i a continuació ve l’estiuet de Sant Miquel, que són els últims dies de calor de l’any

estacions

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca

És preferible que s’ajunte amb l’hivern, perquè si no, farà l’efecte que patim dos hiverns

aigua estacions mesos oratge sants

Tardorada vertadera, per Sant Mateu l'aigua primera.

21 setembre. Fa al·lusió al començament veritable de tardor, al voltant de l'equinocci de tardor, amb forts xàfecs.

diners

Té menys diners que una butxaca girà

S’usa per a expressar que algú no té gens de diners, que està completament pelat.

diners

Té més el ric quan empobreix que el pobre quan enriqueix

Es diu per minimitzar les pèrdues d'algú que té molts de béns. Destaca que, en situacions de pèrdua de riquesa o benestar, una persona rica generalment conserva més recursos o possibilitats que una persona pobra quan està enriquint. Subratlla com la seguretat financera pot proporcionar un matalàs en moments difícils.

llocs

Té més gola que el Perellonet

Pedania de València, situat a la vora de l'Albufera, concretament al voltant de l'eixida al mar anomenada la Gola del Perelló

maneres de dir

Tenir a la seva mercé

Dominar. Tenir dominat algú

animals treball

Tenir arrancada de cavall [o rossí] i parada de burro [matxo o somera]

Es diu quan qualsevol activitat o empresa comença amb gran empenta i ímpetu, però prompte recula, perd el coratge o l’activitat cessa

animals cos huma maneres de dir

Tenir cara de merda d'oca

Es diu de qui fa cara de malalt. Estar esgrogueït, fer cara de merda d'oca; estar esblanqueït, pàl·lid, groc

maneres de dir cos huma

Tenir el melic grillat [en algú]

Expressió usada per a fer referència al fet que algú mostra favoritisme especial per una altra persona

maneres de dir cos huma menjar

Tenir el menjar a la boca

Sentir com si s'acabés de menjar en aquell moment

maneres de dir

Tenir el seu menester

Tenir allò que basta per a les necessitats

maneres de dir

Tenir esment [d'alguna cosa]

Adonar-se d'alguna cosa, tenir-ne notícia

cos huma salut

Tenir fiblades [a les les cames o als braços]

Sentir un dolor agut, sobretot a les extremitats, després de fer algun exercici desacostumat o violent