`

Refranys amb la paraula më

menjar salut

Som el que mengem

Menjar coses sanes i sense excessos és bàsic per a la salut i l’estètica

el bagul de les paraules oblidades

SOMERA

1. Femella de l'ase, que s'explota com a reproductora i com a animal de bast.. 2. Dona grossera o molt curta d'enteniment.

animals

Somera que té pollí, mai va dreta al molí

Les mares que crien estan més pendents de la cria que de l’obligació, que passa a ser secundària

el bagul de les paraules oblidades

SOMETENT

1. A partir del segle XVI i fins al 1716 milícia ciutadana organitzada per a col·laborar en la seguretat en els pobles. 2. Toc de campanes per a assenyalar alarma i mobilitzar el poble a fi d'organitzar la defensa o la persecució de bandits

llocs

Sueca la merda seca, Riola la panderola, Fortaleny me cague en ell

Municipis de la província de València en la comarca de la Ribera Baixa

animals cos huma vinya

S’agafen més mosques amb mel que amb fel [o vinagre]

Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten

persones déu gent

S’ha de donar més compte a la gent que a Déu

Adverteix que, moltes vegades, hem de donar explicacions del que fem com a justificació dels nostres actes, ja que la gent és molt curiosa

maneres de dir mort

T'acompanyo [o us acompanyo] en el sentiment

Frase de consol que se sol dir als familiars d'un difunt

dites

Tal n'escup que en menjaria

Es diu per aquells qui fingeixen no voler una cosa de la qual tenen prou ganes

maneres de dir

Tallar la mel

Traure la mel del rusc. Brescar

cos huma maneres de dir

Tallar les cames [a algú]

Impedir-li fer allò que es proposa

diners oficis

Tan comerciant és el qui perd com el qui guanya

Els comerciants tenen fama de guanyar i enriquir-se, però no sempre és així

maneres de dir cos huma donar

Tan se me'n dóna el coll com l'esquena!

Es diu per expressar indiferència entre dos coses

parentiu

Tan tendre és el meu géndre, que anant se descula [descular-se = perdre el cul]

És tan tendre que sembla que vaja desfent-se mentre camina

animals

Tant grata sa cabra, que jeu malament

Es diu parlant dels malcontents, que, de tant de procurar-se benestar, arriben a estar pitjor que abans

diners menjar

Tant guanyat, tant menjat

Es diu referint-se als qui no poden estalviar res

mal

Tant malament em facis, com por et tinc

Es refereix al fet que s'ha d'anar per la vida sense por a res

maneres de dir

Tant me fa sis com mitja dotzena

Es diu per significar indiferència entre dues

maneres de dir

Tant més que

Encara amb més raó si es té en compte que

maneres de dir

Tant se me'n dóna

M'és indiferent, no m'importa

maneres de dir

Tant se me'n dóna que ploga com que neve

Indica despreocupació per allò que puga succeir

maneres de dir

Tant se me'n fot

No comptar gens, per algú, l'opinió d'una altra persona

maneres de dir indumentària

Tant se val barretina vermella com vermella barretina

Forma casolana de dir que l'ordre dels factors no altera el producte

amor animals persones

Tant vol el gat a sos fills, que se'ls menja

Es diu per aquelles persones que, per afavorir massa algú, el perjudiquen

animals

Tant vol la gata els seus fills, que se’ls menja

Es diu quan s’ha causat un perjudici a algú quan se li pretenia fer un bé o un favor

salut

Tantes hores [o dones], tans remeis

Significa que en qualsevol moment pot venir la solució de les dificultats, el millorament, la salvació

parlar

Tantes me'n diguis, sols que no em feris

Ho diuen per aquells qui no fan cas de reprensions i d'insults

maneres de dir

Tardana de hui, primerenca de demà

Vol dir que les coses que u fa tard hui demà ja estan avançades

oratge sants estacions mesos

Tardor verdadera, per Sant Miquel la pluja primera (29 setembre)

Habitualment, no es produeix cap pluja significativa fins aquesta efemèride, i a continuació ve l’estiuet de Sant Miquel, que són els últims dies de calor de l’any

estacions

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca

És preferible que s’ajunte amb l’hivern, perquè si no, farà l’efecte que patim dos hiverns

llocs

Té més gola que el Perellonet

Pedania de València, situat a la vora de l'Albufera, concretament al voltant de l'eixida al mar anomenada la Gola del Perelló

maneres de dir

Tenir a la seva mercé

Dominar. Tenir dominat algú

animals treball

Tenir arrancada de cavall [o rossí] i parada de burro [matxo o somera]

Es diu quan qualsevol activitat o empresa comença amb gran empenta i ímpetu, però prompte recula, perd el coratge o l’activitat cessa

animals cos huma maneres de dir

Tenir cara de merda d'oca

Es diu de qui fa cara de malalt. Estar esgrogueït, fer cara de merda d'oca; estar esblanqueït, pàl·lid, groc

maneres de dir cos huma

Tenir el melic grillat [en algú]

Expressió usada per a fer referència al fet que algú mostra favoritisme especial per una altra persona

maneres de dir cos huma menjar

Tenir el menjar a la boca

Sentir com si s'acabés de menjar en aquell moment

maneres de dir

Tenir el seu menester

Tenir allò que basta per a les necessitats

maneres de dir

Tenir esment [d'alguna cosa]

Adonar-se d'alguna cosa, tenir-ne notícia

cos huma salut

Tenir fiblades [a les les cames o als braços]

Sentir un dolor agut, sobretot a les extremitats, després de fer algun exercici desacostumat o violent

cos huma maneres de dir

Tenir les galtes vermelles

Estar enrojolat, haver-se tornat vermell, ruboritzar-se

riure/plorar maneres de dir

Tenir les llàgrimes somes

És a dir, amb el neguit de plorar però sense acabar de sortir

maneres de dir cos huma

Tenir mel a la boca i fel al cor

Es diu d’aquella persona de tracte amable i agradós, però, de males intencions

maneres de dir

Tenir menys trellat que el plat de les ànimes

Mancança de bones maneres, de raó o de judici; no tenir sentit

maneres de dir

Tenir més a l'ombra que al sol

Tenir possibilitat o capacitat per a fer més d'allò que es veú o que s'ha fet

maneres de dir

Tenir més bemols que un orgue

Presentar moltes dificultats

llocs

Tenir més bens que l'emperador de la Xina

Tenir molta d'influència o poder

parlar maneres de dir

Tenir més corda que un rellotge

Tenir molta facilitat de paraula o moltes ganes de parlar

cos huma animals maneres de dir

Tenir més fetge que una rajada

Suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc.

parlar maneres de dir

Tenir més paraules que un breviari

Ser molt xerraire, parlar amb gran facilitat