`

Refranys amb la paraula rés

menjar amor

Les sopes i les amors, les primeres són les millors

Vol dir que la primera amor és més fonda que les altres

animals casa

Les tórtores porten desgràcia a les cases que en tenen

Això diuen, possiblement perquè ho caguen tot per on passen

llocs persones

Les xiques de Beniopa totes són caragoleres, tenen la panxa rasposa de pujar dalt les moreres

Població del terme municipal valencià de Gandia de la comarca de la Safor

llocs

Les xiques de Villahermosa al cresol diuen candil, a la finestra ventana i al jolivert peregil

Villahermosa del Río és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Millars

llocs

Les xiques els Llogarets totes porten cornicòpia; que qui ampra no perd res, i el que deix es desapròpia

Els Llogarets són Garrofera, Santa Coloma i Frares, del terme municipal valencià de Benifairó de les Valletes a la comarca del Camp de Morvedre

parlar

Li diu el perol a la paella, fiug que mascares

Es diu referint-se als qui censuren en els altres aquells defectes que ells mateixos tenen

maneres de dir

Li falten hores

No té prou de temps pes acudir a tot

maneres de dir

Li fotré barres avall

Dir-li totes les injúries i retrets que vénen a la boca

oficis diners

Llaurador ressagat, mai ix d'empenyat

Vol dir que els deutes es mengen el capital

oratge mar animals

Llebeig, molta mar i peix fresc

Les aigües remenades agiten els peixos, que s’enreden fàcilment en les xarxes

ensenyar

Llegir molts llibres fa tornar boig

És una crítica que es fa als grans lectors, potser per enveja del seu saber, si bé és cert que s’han donat alguns rars casos de desconnexió de la realitat

maneres de dir

Llepar la cresta

Fer la bona a un qui reparteix favors, per tal d'obtenir-ne

el bagul de les paraules oblidades

LLETEROLA ], Lleterola vera [o visquera] [Euphorbia characias]. 2. Carn molla i greixosa de color blanquinós adherida al fetge, al cor, al lleu i altres vísceres dels mamífers)

1. Terme que s'aplica a diverses plantes de la família de les euforbiàcies, del gènere Euphorbia, laticíferes, de fulles simples, flors en ciati i fruits capsulars; entre les quals destaquen: Lleterola de camp [Euphorbia segetalis], Lleterola de platja [Euphorbia paralias], Lleterola serrada [Euphorbia serrata

ensenyar oficis persones

Lletres i armes noblesa alcancen

Vol dir que els homes de carrera i els militars donen bon to a una família

dormir

Lleva't amb el sol i vés a dormir sense gresol

Recomana fer vida activa aprofitant la llum natural del dia

oratge

Llevant i xaloc, tres dies és poc

Són dos vents que solen durar

oratge

Llevant i xaloc, tres dies ho troben

Són dos vents que solen durar

maneres de dir mar

Llevar l'àncora [o llevar àncores]

Pujar l'àncora o les àncores a bord de la nau per a partir

ensenyar

Llibres deixats pocs són tornats

Els perdem per abús de confiança

saber ensenyar cos huma diners

Llibres i una closca estreta, pocs diners i poca xaveta [closca = crani, testa, cap / xaveta = seny, enteniment]

Cal saber interpretar allò que es llegeix per a extraure’n la lliçó, la veritat o la cosa positiva

vinya ensenyar

Llibres i vins, els més antics

Podem confiar en allò que coneixem de temps

ensenyar vinya vell

Llibres i vins, els més vells són els més fins

Podem confiar en allò que coneixem de temps

ensenyar saber dia i nit

Llibres, camins i dies porten saviesa

S’adquireix molt coneixement llegint i viatjant i aprenent de les bones i males experiències de la vida

oratge festivitats mesos

Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma

La lluna regeix no sols la natura sinó l’activitat humana i, per tant, el calendari religiós

setmana oratge

Lluna nova en divendres, lluna de cendres

Després de la lluna nova és temps de poda i de crema, i per tant, d’enviar cendres amunt

animals menjar

Lo cabridet d’un mes i el corder de tres

Són les edats en què tenen la carn idònia per a ser menjada

bona diners donar

Lo dels altres fa de bon donar

Es diu al·ludint a aquells qui no miren prim a despendre cabals que no són seus

mort salut

Lo que a uns mata, a altres sana

Vol dir que el que és bo per a uns, és dolent per als altres, i viceversa

joc foc parentiu

Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc

En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets

menjar treball llocs beure

Los manaments dels Reguers: menjar, beure i no fer res

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

animals

L’abellerol menja set vespres cada vol

Destaca cóm és de beneficiós aquest ocell insectívor

oratge mesos

L’agost els belluga i el setembre els sopluja [bellugar = moure, madurar / soplujar = resguardar, albergar]

Es refereix a la fruita, que madura al sol i a la calor i es menja al setembre

amistat persones

L’amic present val per deu absents

Més val l’ajuda immediata que la incerta o la futurible

amor diners

L’amor i la fe, en les obres es veuen

Els sentiments s’han de demostrar materialment

animals

L’ase peresós, fa la faena quan l’han feta tots

Qui no compleix amb les seues obligacions quan toca, ho ha de fer tard, quan tots li han passat davant i segurament li han deixat la feina més dura

oratge sants mesos estacions

L’estiuet de sant Martí dura tres jorns i un dematí (11 novembre)

Indica que és un temps molt breu de bona temperatura que clourà definitivament l’estiu

mesos menjar

L’oli, del gener, i les botifarres, del febrer

L’oli obtingut d’olives madures i les botifarres acabades de fer, de la matança tradicional de febrer, solen ser de la millor qualitat

maneres de dir

M'importa tres collons

No tindre cap importància o interés alguna cosa o en alguna cosa

oficis mar

Mai cap pescador ha estat en presó

Els pescadors tenen bona fama en totes les cultures

menjar treball

Mai el peresós tindrà pa ni vi per a demà [o per a sopar]

Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables

parentiu

Mai els fills engreixen als pares

Confirma que tots els sacrificis que fan els pares reverteixen en profit dels fills

animals

Mai van junts corbs i cadarneres

Confirma que mai no s’avenen caràcters o coses contràries

parentiu

Mal camí passar-lo prest, —i passava el rosari a son pare

Es diu referint-se als qui obren precipitadament en coses serioses i delicades

mal

Mal camí, passar-lo prest

Es diu per estimular a fer una cosa que desagrada però que no es pot eludir

salut persones

Malaltia i presó no adoben cap bribó [o brival] [bribó/brivall = malfactor]

Ningú no trau molt grans ensenyances de les males experiències

parentiu

Maldecaps, cap; criatures, poques

Recomana no complicar-se la vida més de l’estrictament necessari

el bagul de les paraules oblidades

MAMPRESA

1. Empresa. Acció o obra que un emprèn. 2. Tasca molt complicada o de grans proporcions

llocs persones

Manresà i home de bé no pot ser.

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

persones llocs

Manresans, bordellans, que heu robat els cossos sants

Habitants de la ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

llocs

Manresans, empaitabisbes [Habitants de la ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona]

Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d`un bisbar

llocs

Manresans, lladres pillos i gormands [Habitants de la ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona]

Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d`un bisbar

mar oratge

Mar molt plana, plourà prest

És un indicador molt fiable

parentiu

Mare reservada, filla assegurada

Les mares solen ser l’exemple a imitar per les filles

parentiu maneres de dir

Mares i filles, bones veïnes

Es diu, amb certa ironia, de dos ben avinguts, que s'entenen bé, coincideixen en els gustos, en la manera de fer les coses