`

Refranys amb la paraula rés

parentiu

La mare diligent, la filla peresosa

Qui s’esforça excessivament no deixa molta opció a l’altra persona a esforçar-se

música animals

La música amanseix les feres

Els elogis i les paraules tendres afavoreixen la bona disposició de les persones i molts éssers vius, com els sons suaus, que els donen bones vibracions

animals menjar persones

La perdiu s'ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos

Perquè no en quede res, ni la carn, ni les potes, ni el cap, ni els ossos

diners

La pobresa necessita molt, però a l'avarícia li falta tot

Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim

diners

La pobresa no és vilesa, però és una gran fotesa

Ser pobre no és cap deshonra, però ningú vol ser pobre

dites oficis

La pràctica fa mestres

Dita popular amb què s’expressa que qualsevol ofici s’aprén amb la pràctica i l’experiència

ensenyar

La pràctica trau mestres

L’experiència en qualsevol aspecte de la vida ensenya com s’han de fer i com no s’han de fer les coses

mesos camp oratge alegria

La primera aigua d'agost refresca el bosc

Ve molt bé per a mitigar la sequera a conseqüència del calor estival

menjar festivitats dormir

La Quaresma té un delit: que en sopar ves-te'n al llit

Significa que per la Quaresma ja comença a fer la vetlada molt curta

oratge festivitats camp

La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa

Es refereixen als resultats, per a la collita, de les condicions meteorològiques del temps de Quaresma

maneres de dir

La resta són trons

Es diu per a ponderar la importància d'allò que s'acaba de dir

maneres de dir

La setmana dels tres dijous

Mai, quan es vol denegar o defugir alguna cosa

setmana

La setmana dels tres dijous, que la dotzena tinga tretze ous

És una crítica a qui pretén l’impossible

persones

La sorpresa és un avantatge

Qui actua sense que els altres s’ho esperen, els agafa descuidats

oratge

La tramuntana, si no mor en tres dies, dura una setmana

El vent septentrional té força i és durador

dites

Les armes són jornaleres

Vol dir que les lluites són incertes

menjar

Les coses clares i la xocolata espessa

És com millor estan, l’un perquè convé, i l’altre, pel sabor

colors

Les coses d'aquest món, verdes i madures són

Indica que la vida és plena d’alternances o variacions

persones

Les criades són enemics pagats i finestres que donen al carrer

Adverteix de les indiscrecions possibles de qui té gent al seu servei

parentiu

Les criatures dels altres puden

La descendència dels altres sol molestar el veïnat, siga per jocs, sorolls, crits o plors

parentiu

Les criatures dieun a la plaça el que senten a casa

Recomana no dir certes coses en presència de xiquets perquè no saben guardar secrets i diuen fora de casa allò que senten dir als pares, inclús usant paraules de les que desconeixen el significat

parentiu parlar

Les criatures diuen lo que senten dir

Vol dir que cal estar alerta en parlar de coses delicades davant infants

parentiu

Les criatures fan lo que veuen fer als grans

Vol dir que cal estar alerta en fer coses delicades davant infants

parentiu

Les criatures no poden estar mai quietes

Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible

parentiu parlar animals

Les criatures parlin quan les gallines pixin

És una sentència que es diu als nens quan interrompen les converses dels adults

parentiu

Les criatures primeres crien les darreres

Abans, els fills majors s’ocupaven dels més menuts, sobretot en les famílies nombroses, principalment entre la pagesia que vivia en masies aïllades

menjar parentiu

Les criatures sempre tenen un budell buit

Vol dir que sempre estan dispostes a menjar

parentiu cos huma

Les criatures tenen la vista als dits

Els xiquets de pit coneixen més pel tacte que per la vista, la qual van adquirint al llarg de les setmanes

parentiu

Les criatures te’n faran de verdes i de madures

Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible

parentiu

Les criatures, tot mullant-se creixen

Es diu al·ludint a la freqüència amb què els infants petits es compixen

mesos estacions oratge vinya

Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most

Si plou al final de la calor, la terra perd temperatura i la vinya absorbeix aigua quan el raïm ja està a punt per collir

parentiu

Les disputes dels pares les paguen els fills

Serveix de justificació o de lamentació del fet que a vegades els fills hereten malalties, enemistats, deutes... dels progenitors

persones

Les dones són com les guerres, la que no suma se n'ix

Aconsella no esforçar-se inútilment en col·lectius desunits

aigua plantes vinya

Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor

Cada fruita s’acompanya millor amb la beguda adient

plantes vinya menjar aigua

Les figues volen aigua; les peres i meló, vi felló

Cada fruita s’acompanya millor amb la beguda adient

parentiu

Les filles ben casades, ben lluny de les seues mares

Aconsella no interferir en la vida matrimonial de qui ja s’ha independitzat

animals mesos

Les gallines d'agost, les millors ponedores són

Això diuen, si bé és al gener quan més solen pondre

menjar

Les gràcies se donen després de ben fart

Contesta humorística al qui dóna les gràcies d'una cosa que no val la pena

ensenyar

Les lletres negres fan menjar pa blanc

Significa que a força d'estudiar s'arriba a tenir una manera còmoda de viure

parentiu

Les mares són tapadores de les filles

Confirma que els progenitors, en general, solen ser protectors dels fills, inclús en accions reprovables

treball oficis

Les noies de pagès, si no són morenetes, no valen res

Significa que si les noies pageses no són fosques de color, és senyal que el sol no les toca gaire, i per tant, que són poc treballadores

diners casa

Les obres als rics fan pobres

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

ensenyar

Les obres fan [o desempenyen] el mestre

Vol dir que el mèrit de les persones es coneix per les seves obres i no per les seves paraules

temps

Les obres, comprar les fetes

Es diu perquè els treballs de construcció són molt costosos, i convé més comprar les cases fetes que edificar-les

treball diners

Les obres, de les sobres [Obra, de lo que sobra]

Vol dir que no convé emprendre obres de construcció si no es tenen diners sobrants

parlar gent

Les paraules de la gent van de presa com el vent

Significa que és fàcil dir les coses, però molt difícil complir-les

parlar plantes

Les paraules són com les cireres, en vols treure una i n'ix un bolic [o que una en porta d'altres]

Significa que quan es comença a discutir o parlar no es sap fins a on arribarà la conversa, perquè un assumpte en suscita un altre

festivitats oficis

Les presses del Corpus: tres cosint un botó, i el mestre enfilant agulles en un racó

Critica qui té presses d’última hora per no haver sigut previsor

consells

Les presses són males conselleres

De vegades és millor pensar les coses i anar-hi amb decisió i persistència

diners menjar

Les sobres d'ahir fan falta avui

Confirma que, en la vida, hi ha moments d’abundor i de carestia