`

Refranys amb la paraula rés

parentiu

Mares i filles, llops i guilles [guilla = rabosa, rabosot, guineu]

El caràcter i el comportament són elements distanciadors en la relació quotidiana

maneres de dir setmana animals

Matar es porc en divendres, [a algú]

Fer-li una feta inconvenient per a ell, desbaratar-li els seus projectes, fer-li una mala passada

maneres de dir treball

Matar les hores

Passar el temps sense fer res de bo; perdre el temps

maneres de dir

Me fa mil honres, i a mi cinc-centes me basten

Es diu quan se sap que algú parla malament d'altri en absència o quan s'agraeix un compliment hipòcrita

maneres de dir

Menar-li pressa

Instar-li perquè actuï ràpidament

maneres de dir temps

Menjar hores

Estar obsessionat amb el temps,mirar sempre el rellotge

menjar maneres de dir

Menjar per dos [o per tres]

Menjar molt i en abundància

maneres de dir plantes menjar

Menjar-se [un aliment] com bresques

Menjar, algú, molt i de pressa, perquè troba una menja molt bona

persones parlar

Mentres criden no s’escanyen [escanyar = rompre, pegar, perjudicar]

Justifica que és preferible la desavinença verbal a la violència física

treball

Mentres filen, no debanen

Vol dir que no es poden fer bé dues feines al mateix temps

treball

Mentres nuen, no fan corda

Vol dir que no es poden fer dues feines al mateix temps

treball

Mentres roda el carro, fa soroll

Mentre es manté la seguida, es guanyen diners i tot es desenvolupa normalment

maneres de dir

Mentrimentres

Durant el temps en que es produeix un fet concret o té lloc alguna cosa

menjar animals

Més val pa a seques amb amor que pollastres amb dolor

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

maneres de dir

Més val poc que res

No hi ha que menysprear les coses encara que siguin xicotetes

consells

Més val un que sap que tres que cerquen

És expressió de lloança a qui ha assolit saviesa especialment per l'experiència

oficis ensenyar

Mestre de tot, oficial de res

Qui es dedica a moltes coses alhora no prestar molta atenció a cada una, ja que el temps de dedicació és limitat

persones treball

Mestressa matinera, mestressa feinera

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

maneres de dir

Mesurar a pams i no a vares

Mesurar a poc a poc i examinant detalladament les coses

persones

Mira de què es vanta i sabràs què li falta [vantar-se = presumir, gloriar-se, vanagloriar-se]

Es diu de qui fa veure als altres que tot li ix bé, que compra barat, que fa negocis redons, que lliga molt...

maneres de dir

Moc de cresol

Persona insignificant, menyspreable

maneres de dir

Molt de renou i poca llana, Molta fatxada i poc trast, Molta fressa i poca endreça, Molta llet i poc formatge

Es diu del qui fa molta feina, almenys aparentment, per una cosa de resultats nuls o insignificants

saber ensenyar

Molt més s’aprén mirant que els llibres decorant

L’observació és el primer pas de l’aprenentatge

persones

Molta pressa i poca endreça [endreça = mirament, traça, tacte]

És una reprensió que es diu a qui actua atropelladament

persones festivitats

Moltes caretes pel Carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any

La falsedat, la hipocresia, la mentida i l’engany són més habituals que ens pensem

amor animals caça persones

Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors

Es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire

parlar maneres de dir

Moltes paraules i poques obres

Fa referència a les persones que prometen o ofereixen molt però no obren de manera adequada a llurs promeses o oferiments

cos huma persones

Molts es treurien un ull per veure els altres cegos

Es diu com a crítica a qui perjudica conscientment o voldria perjudicar una altra persona

oficis plantes treball

Móres d'albarzer, sastre i modistes al carrer

Significa que en venir el temps de les móres, que és a l'estiu, els sastres i modistes tenen poca feina

ensenyar maneres de dir animals

Mostrar [o ensenyar] les ferradures

Ésser cocejadora una bèstia cavallina o un ase

parlar maneres de dir

Moure fressa

Cridar. Elevar el to de veu

animals

Mula guita, vent-la prest!

Convé evitar les persones i els animals de mal geni o imprevisibles

menjar amor parentiu

Muller que no menja amb vós, després menja més que dos

És un avís als marits que no fan cas de la desgana de llurs mullers

música parentiu oficis

Músics, xics i criatures, a la millor la fan

Són tres col·lectius amb fama de no tenir molt trellat

maneres de dir

N'hi ha per a llogar-hi cadires

Expressió per a ponderar com és de curiosa, increïble, divertida, etc., una cosa

setmana

Nadal en dimecres, sembra camps i feixes

Es diu perquè hi ha la creença que el Nadal en dimecres porta bona anyada

setmana festivitats festa

Nadal en divendres, crema fins les cendres

Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents despeses, de les quals s’haurà de rescabalar com es puga

festivitats foc setmana

Nadal en divendres, crema fosc i cendres

Vol dir que serà un hivern de fred rigorós

setmana

Nadal en divendres, sembra fins les cendres

Significa que hi haurà bona anyada

llocs

Navarrés, l'aigua va al revés

Poble valencià de la comarca de La Canal de Navarrés

maneres de dir plantes

Netejar els arbres

Tallar les branques no productives d’un arbre

consells

Ni de burles ni de veres, amb lo teu amo partixques peres

Significa que en les baralles o disputes amb el superior o amb el poderós, aquest surt sempre guanyant

consells persones plantes

Ni de burles ni de veres, amb ton senyor no vulguis partir peres

Significa que en les baralles o disputes amb el superior o amb el poderós, aquest surt sempre guanyador

diners persones

Ni de pobresa espantar ni de riquesa gallejar [gallejar = presumir]

Convé evitar l’ostentació perquè no ens roben i la misèria perquè no ens marginen

parentiu mort menjar

Ni el pare es morirà, ni nosaltres soparem

Es diu per indicar que es fa una cosa ansiosament, amb gran pressa

ensenyar persones

Ni el soldat sens armes pot pelear ni l’estudiant sens llibres estudiar

Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es tinga molta voluntat

parentiu vinya casa

Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

oratge festivitats

Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna

El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre