`

Refranys amb la paraula Ada

parlar cos huma

Dur la llengua esmolada

Estar per a xerrar molt

maneres de dir

Dur una finestra tancada

Tenir un ull buit o inútil

maneres de dir aigua

D’aigua passada, molí [o mola] no en mou

Significa que les coses passades o que no tenen remei no han de retreure's

maneres de dir

D’esquitllada

1. Incidentalment, casualment, sense voler, per casualitat. 2 L’efecte de passar per un indret mirant de no ser vist, esquivant la vigilància d’algú, etc. Dissimuladament, a la quieta, a les sotges, d'esquitllentes, d’amagat, d'amagatotis, d'esquitllentes

maneres de dir

Edat avançada

Període en què hom ja decau de les forces

el bagul de les paraules oblidades

EIXELEBRAT-ADA

Atrotinat, destarifat. Mancat de seny i discreció; que fa les coses sense pensar-les bé, inconsideradament

maneres de dir

Eixir amb una flautada

Eixir amb una extravagància

el bagul de les paraules oblidades

EIXUGADA

Operació de traure l'aigua de l'arrossar per a calcinar o birbar el terreny i matar la brossa o els insectes

menjar dormir amor

El badall no ment: son, gana o enamorament

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

menjar dormir

El badall no pot mentir: fam o son o ésser roí

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

dormir menjar

El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

llocs

El bando de Morvedre: cada cabró que s’arregle

Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre

mesos festivitats treball sants bona

El bon filar, de Sant Miquel a Nadal (29 setembre)

Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa

camp mesos

El bon guaret, per a març que estiga fet [guaret = terra deixada en repós]

Convé tenir la terra adobada, estovada i preparada per a la plantació primaveral

animals mesos sants festivitats

El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal. ( 24 juny )

La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre

bona oficis mar

El bon pescador no perd mai calada [calada = instal·lació de la xarxa]

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

bona animals

El bou tira de l'arada, mes no de bona gana

Quasi tots solem complir amb les obligacions, però quasi ningú ho fa per gust

dites

El camí de l’infern fa baixada i el del cel fa pujada

Sempre costa menys deixar-se arrossegar per les males actuacions que pretendre tenir una actuació bona i justa

parlar

El compte del trill: cada pedra en son clavill

Ve a significar que alguna cosa que s’ha dit no té discussió possible

menjar mesos festivitats animals sants

El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal. ( 24 juny )

Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa

menjar mesos sants

El convit de sant Bru se’l paga cadascú (6 octubre)

És un avís perquè ningú es pense que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració

mort maneres de dir

El darrer viatge [o el viatge sense tornada]

Expressions usades per a al·ludir a la mort

oficis

El ferrer al malll, el pintor al pinzell, i a cada u l'ofici d'ell

Recomana dedicar-se cada u a les seues coses sense interferir en terrenys d’un altre

foc

El foc embova. (embova = embadaleix, dóna sopor)

Ens podem quedar hores i hores mirant-lo

foc mal

El foc té mala bravada [bravada = bafada, bafarada, expansió]

Cal estar molt atent amb el foc, que pot originar explosions, espetecs, flamarades o espurnes quan menys ho esperem, o inclús pot encendre la sutja de la ximenera

menjar festivitats foc mesos

El forn, pel Nadal, no para un instant

Per dues raons: perquè tots conviden a tots generosament a menjar i perquè calfa la casa

any oficis sants

El frare caputxí, cada any buida el bací

Es refereix a sant Francesc d'Assís, 4 d'octubre. Es diu que aquest dia plou.

oratge mesos festivitats

El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal

Es nota més el fred de novembre per comparació amb la temperatura suau de l’octubre que el de desembre, perquè ja ens hi hem acostumat, i el dia de Reis sol començar el fred de veritat

persones be mal

El mal i el bé cadascú se'ls té

Sentencia que els efectes de les accions recauen tard o d’hora en qui les ha fetes

plantes menjar

El meló assajat i la carabassa tastada

Significa que l’aparença sol ser enganyosa i que a l’hora de la veritat ens podem endur sorpreses quant a la dolçor

dormir mesos oratge festivitats

El mes de Nadal, o al llit o al fumeral

És com més calent s’està pel temps de fred

justicia

El pecat d'Adam, tots el pagam

Es diu referint-se a un cas en què algú paga culpes d'altri

menjar cos huma

El que no agrada als ulls no agrada a la boca

Moltes vegades, allò que no entra primer pels ulls no entra per la boca

maneres de dir

El que no es faci en un [un dia, una vegada, etc] es farà en dos

Vol dir que tot mereix el seu temps, que no cal precipitar-se, si es vol fer bé una activitat

menjar

El que s’ho menja tot en una fartada, ho caga tot en una caguerada

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res

diners sants mesos

El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guarda'l 24 juny) [ral = diners]

Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor

mesos dia i nit sants diners

El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal (24 juny) [ral = diners]

Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor

plantes persones alegria

El rei s'alegra d'una flor, i en haver-la olorada, la tira

Significa que a tothom li agrada que l'afalaguin i el tractin bé

parlar plantes

El secret de l'ametler, que el sap un de cada carrer

Cosa que es suposa o es presenta com a secreta i que en realitat és coneguda de molta gent

saber indumentària

El talent del nadador, és saber guardar la roba

Abans de realitzar una acció s’ha de ponderar molt els avantatges i els inconvenients possibles

temps donar

El temps no deixa de donar a cadascú allò que és seu

Amb el pas del temps, tot se sap: mentides, secrets, amors...

temps

El temps posa a cada u en el seu lloc

Amb el pas del temps, tot se sap: mentides, secrets, amors...

vinya beure aigua

El vi agrada i l'aigua enfada

El vi té sabor i l’aigua és insípida.

vinya beure parlar

El vi crida la xerrada i la baralla

En la quantitat que s’ingerisca està la diferència d’actituds

vinya beure mal festivitats

El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal

Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres

menjar vinya beure

El vi fa sagí [sagí = greix, cansalada, saïm]

Si bé el vi alimenta, realment no engreixa, sinó que aprima

plantes treball festivitats mesos camp

Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar

Es tracta d’una festivitat en la que no s’ha de treballar

dites

Els camins cap enlloc estan cada vegada millor empedrats [o asfaltats]

La societat actual ofereix moltes distraccions sense contingut que duen a la pobresa espiritual i material dels individus

llocs menjar

Els de Valls, a cada forquillada dos talls

Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona

cos huma parentiu

Els germans són tots d’un ventre, i cadascú té el seu temple

Cada persona té un caràcter, uns gustos i una manera de veure el món diferent d’una altra, inclús els mateixos germans

animals

Els porcs només fan una furgada

Es diu referint-se als qui volen donar abast a diferents feines o empreses

oratge mal festivitats be

Els trons de Nadal, no fan bé ni mal

Importen poc perquè tothom està en casa

el bagul de les paraules oblidades

EMBACORAT-ADA

1. Embadalit mirant una cosa. 2. Captivat, enamorat d’una persona

el bagul de les paraules oblidades

EMBADALIR-SE

1. Suspendre l'ànim en la contemplació d'una cosa. 2. Quedar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa

el bagul de les paraules oblidades

EMBOTAT-ADA

Mig adormit; carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees