`

Refranys amb la paraula Ada

festivitats mesos oratge

De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal

A la fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix

oratge festivitats be

De Tots Sants a Nadal, o bé ploure o bé gelar

A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix

oratge mesos festivitats

De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar

A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix

maneres de dir

Deixar a l'estacada

Abandonar algú en un perill, un dificultat, etc.

maneres de dir

Deixar embastada [una cosa]

Deixar-la a mig fer, preparada per continuar

festivitats mesos menjar

Demà de Nadal, arròs de catedral

El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial

maneres de dir

Demà, que avui cau rosada.

Es diu quan algú diu que farà una cosa demà

el bagul de les paraules oblidades

DESAFORAT-ADA

1. Desmesurat; que excedeix tota mesura. 2. Molt excitat; fora de si. 3. Propi d'una persona boja

el bagul de les paraules oblidades

DESBARATAT-ADA

1. Desordenat; posat en desordre. 2. Derrotat; posat en fuita desordenada. 3. Pervertit; que ha perdut els bons costums, la fe o altres valors morals

el bagul de les paraules oblidades

DESBATEJAT-ADA

Es diu d’una persona que diu moltes paraulotes

el bagul de les paraules oblidades

DESCABESTRAT-ADA

1. Atrotinat-ada. Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa. 2. Que diu bestieses o les fa

camp oficis

Desgraciat del masover que cada dia ha de donar el bon dia a l'amo

Significa que el subordinat que té el seu superior contínuament prop d'ell, no pot estar tranquil ni gaudir de llibertat

el bagul de les paraules oblidades

DESLLIGAT-ADA

Descarat, que no té mirament ni moderació a l'hora de parlar o d'obrar

el bagul de les paraules oblidades

DESPAGAT-ADA

Malcontent, disgustat, desil·lusionat, decebut

el bagul de les paraules oblidades

DESPEAT-ADA [ESPEAT-ADA]

Molt cansat i dolorit dels peus per haver caminat massa

el bagul de les paraules oblidades

DESPERDIGOLAT-ADA

Dispersat. escampat sense direcció determinada

oratge bona

Després d'una bona nevada, ve una bona fredada

Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles

oratge

Després de caiguda la pedregada, tocar a mal temps

Supersticions sobre les tempestes. Un cop fet el mal, és inútil voler-hi posar remei

oratge

Després de la gelada, pot vindre una nevada

Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles

oratge

Després de la gelada, ve la nevada

Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles

oratge campana

Després de la pedregada ja no cal tocar campanes

Les coses s’han de preveure i avisar amb temps; després resulta inútil i, damunt, es queda malament

oratge

Després de la tronada [o dels trons] ve la pluja

Significa que després de les causes venen els efectes

oratge

Després d’una gran secada, una gran mullada

Així sol ocórrer, sobretot a la zona litoral llevantina, on els estius llargs donen pas a la gota freda que s’enduu ponts

el bagul de les paraules oblidades

DESQUEFERAT-ADA

Desfaenat, desocupat, ociós. Que no té res que fer i s’avorreix

el bagul de les paraules oblidades

DESSUBSTANCIAT-ADA

1. Que ha perdut la substància, la part principal o millor. 2. Es diu de la persona que no té gràcia ni vivor

el bagul de les paraules oblidades

DESTABACAT-ADA

1. Enorme, molt gran. 2. Atabalat-ada. Mancat de reflexió; que obra amb massa vivesa i sense pensar bé el que fa

maneres de dir

Destarifat! Dius cada destarifo!

Que parla o obra en forma exagerada o poc raonable, que diu o fa desbarats o despropòsits

el bagul de les paraules oblidades

DESTARIFAT-ADA

Desbaratat, que parla o obra en forma exagerada o desraonable; que diu o fa disbarats

el bagul de les paraules oblidades

DESTECLAT-ADA

Destemprat. Es diu d’una persona que no està molt bé, que no està en forma

el bagul de les paraules oblidades

DESTEMPLAT-ADA

1. Immoderat; mancat de temperància. 2. Desafinat [parlant de veus o d'instruments de música] 3. Que té el cos indispost, especialment el ventre

el bagul de les paraules oblidades

DESTORBAT-ADA

1. Esburbat, tarambana, persona que obra irreflexivament

el bagul de les paraules oblidades

DESTRELLAT-ADA

1. Acció o dita fora de propòsit propi d'una persona destrellatada; disbarat. 2. Destrossa, absurd

animals aigua déu

Déu ens lliure d'aigua estancada i de gat que no miola

Es diu per recomanar cautela envers els homes que no parlen gaire

treball maneres de dir

Dia de cada dia

Dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils

dia i nit maneres de dir festivitats

Dia de Nadal

El dia en què es commemora el naixement de Jesucrist

camp oratge mar

Diada de port i cova

Dia de temporal, entre els mariners, o dia de pluja de gregal o de tramuntana, entre els pagesos

mesos festivitats diners sants

Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan (24 juny)

Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern

parlar maneres de dir

Dir foc i flamada

Dir mil penjaments o insolències d'algú

parlar maneres de dir

Dir una cosa en una pedra a cada mà

Parlar de manera ofensiva i amb anim d'atacar

el bagul de les paraules oblidades

DITADA

1. Colp de dit. 2. Porció d'una cosa que es pot emportar adherida en el dit. 3. Senyal o taca que deixa la pressió d'un dit o el contacte d'un dit brut

música

Dolçaina pagada, mal tocada

Qui ha cobrat la faena abans de fer-la, ja no té interés a acabar-la bé

música

Dolçaina pagada, roín so

Qui ha cobrat la faena abans de fer-la, ja no té interés a acabar-la bé

persones maneres de dir

Dona errada

Prostituta. Dona que per un preu convingut s'avé a mantenir relacions sexuals amb algú

parentiu

Dona oberta, dona prenyada

Adverteix que el caràcter massa obert en les dones comporta riscos

persones

Dona provada, ni vídua ni casada

Qui ha perdut la virginitat és comparable a un objecte usat o de segona mà

treball persones

Dona que molt bada, acaba tard la fusada

Es diu pels qui es distreuen en les feines, i aquestes no els resulten retents

maneres de dir cos huma donar

Donar cada sabateta a son peu

Donar-li allò que es mereix o allò que ell mateix es procura amb el seu comportament

maneres de dir donar

Donar carpetada

En les secretaries, suspendre un expedient, denegar una demanda, etc.

maneres de dir donar

Donar l'estocada

Deixar algú aixafat, desfet moralment

maneres de dir

Donar la campanada

Fer quelcom sensacional, extraordinari, sorprenent, impactant, que cride l'atenció, que impresione. Escandalitzar

maneres de dir donar

Donar la darrera pinzellada [a una cosa]

Donar-li els darrers tocs, completar-la

maneres de dir

Donar una ditada de mel.

Fer elogi d’alguna persona, afalagar-lo amb bones paraules

maneres de dir donar

Donar una relliscada

Faltar. Dir o fer una cosa inconvenient, ridícula, dir alguna cosa fora de propòsit

maneres de dir donar

Donar-li [algina cosa] mastegada

Facilitar-li molt a l'altri la comprensió o execució d'alguna cosa

animals maneres de dir

Donem una tonyina [o fotem una atonyinada o l’atonyinem]

Quan donem cops violents a una persona per agredir-la, per fer-li mal o per castigar-la. L’explicació d’aquestes expressions? Heu vist mai com es pesquen les tonyines. Si és que sí, ho entendreu

parentiu cos huma

Dos fills d’un ventre i cadascun de son temple

Cada persona té un caràcter, uns gustos i una manera de veure el món diferent d’una altra, inclús els mateixos germans