`

Refranys vinya

mesos camp oratge plantes sants vinya

Pluja per Sant Joan, furta vi i no dóna pans (24 juny)

Les pluges estivals no solen ser generoses, de manera que no alimenten prou ni la vinya ni, molt menys, el blat

beure vinya

Poquet i sovintet, fa el vi profitoset

Bevent el vi a dosis menudes se n’obté el màxim sabor sense efectes secundaris

vinya salut beure menjar animals mort

Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell

Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se

maneres de dir vinya beure

Portar el paraigües

Estar calentó de beure massa vi

maneres de dir vinya

Posar ram on no hi ha vi

Fer imputacions o suposances infundades

persones vinya camp oficis

Quan el raïm comença a madurar, comencen les velles a filar

El temps luminós s’aprofita per a fer traballs casolans acurats

vinya beure parlar

Quan el vi entra, el secret surt

L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor

animals vinya

Quan la formiga treballa, raïm i vi a la parra

Al ple de l’estiu, mentre madura el raïm, la seua activitat de cerca i transport d’aliment és incessant

plantes vinya

Quan no són figues són raïms

Es diu davant d’una successió de desgràcies, inconvenients o excuses

mesos oratge vinya

Quan plou per l'agost, no gastis diners en most

La pluja agostina et donarà most i de tot el que hages plantat

persones vinya consells

Quan t'ofereixin vi no diguis mai que no; digues sempre que sí

Recomana quedar bé i ser positiu, encara que a vegades siga hipòcritament

oratge vinya camp mesos

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

Les tronades solen ser anunci de pluja abundant que pot podrir les arrels dels ceps

vinya beure

Qui beu massa vi, que negociï al matí

Els efectes alcohòlics tarden a dissipar-se

vinya plantes mesos camp

Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most

Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja

vinya mesos camp

Qui cava per l’agost ompli el celler de most

Les cavades, les llaurades, les femades i els regs o les pluges ajuden molt les plantes, i si es combinen poden operar miracles de producció

beure vinya

Qui després de llet beu vi, de cent anys torna fadrí

Es diu per elogiar les virtuts de la llet i del vi

joc beure vinya

Qui juga i guanya vi, i torna a jugar vi, paga vi

Tant el joc com el vi engresquen i creen dependència, i com més es juga i més es beu, més es perd

menjar beure vinya

Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí

Es diu per elogiar les virtuts de la llet i del vi

vinya beure

Qui no beu vi no entra al cel

Significa que qui no beu vi no sap el que és bo

vinya be camp

Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té

La feina ben feta dóna millors resultats que la mal feta

camp vinya plantes

Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

mesos camp plantes vinya

Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most

Qui es retarda a fer determinades labors agrícoles no pot esperar recollir gran cosa, perquè les collites no tenen espera

cos huma beure vinya

Qui posa la mà a la bóta té de tastar el vi

És difícil resistir-se a la temptació

vinya persones menjar

Qui sopa de vi no troba ni vi agre ni dona lletja

Qui és bèstia en el menjar no sol tenir els gustos refinats

menjar aigua beure vinya

Qui sopa de vi, berena d'aigua

Qui se’n passa de la mesura o menja fort a la nit, a l’endemà no té la panxa en condicions

vinya

Qui té el celler descuidat té una part de vi llençat

Qui no s’ocupa dels propis assumptes i interessos, aquests li van malament

menjar vinya

Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair

Qui té béns materials pot obtenir beneficis o avantatges, contràriament a qui no en té, que no pot obtenir res

vinya persones camp

Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull [trull = trompellot, pedra cònica enorme que aixafa el raïm]

Qui posseeix tota la cadena productiva pot constituir una marca. Qui controla només una part de la producció, queda en l’anonimat

camp vinya

Qui té vinya [o terra] i no la veu es fa pobre i no s’ho creu

Si l’interessat no presta atenció a les seues coses, pot estar segur que li aniran malament, ja que els altres se n’aprofitaran

treball vinya

Qui té vinya, té tinya [tinya = malaltia parasitària de la pell]

Les ocupacions i els negocis impliquen obligacions i maldecaps

diners camp vinya

Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus

Qui escatima diners i mitjans no pot obtenir un gran rendiment

vinya beure

Qui va beure vi negre i el va orinar clar, alguna cosa se li va quedar

És una constatació científica que el cos absorbeix i filtra els aliments per a renovar-se i créixer