El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys vinya
El vi és més llaminer que el sucre [llaminer = llépol, golós, golut, gormand] (El vi pot crear dependència, el sucre no)
menjar
,
beure
,
vinya
El vi és vendre i penedir (El vi té efectes secundaris indesitjats. Ací es refereix al taverner, que de primer obté un benefici i després ha de carregar amb el borratxo)
vinya
El vi esquiva les penes (No les lleva, simplement les evita transitòriament)
vinya
,
beure
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi (És un aliment que, pel seu contingut energètic, pot suplir al pa, i a l’inrevés)
beure
,
vinya
,
joc
,
menjar
El vi fa com la sal: no porta mida (Cal saber dosificar-ne la quantitat)
menjar
,
vinya
,
beure
El vi fa dormir (No sols fa son, sinó que fa dormir profundament)
vinya
,
beure
,
dormir
El vi fa parlar a glops, però clar (El vi va fent soltar la llengua a poc a poc fins que es confessen tots els secrets)
beure
,
vinya
,
parlar
El vi fa parlar llatí (Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor)
beure
,
parlar
,
vinya
El vi fa riure i fa dormir (Els efectes etílics al principi dona eufòria i acaba donant sopor)
beure
,
alegria
,
vinya
,
dormir
El vi fa sagí [sagí = greix, cansalada, saïm] (Si bé el vi alimenta, realment no engreixa, sinó que aprima)
menjar
,
vinya
,
beure
El vi fa saltar els vells.
vinya
,
persones
,
beure
El vi fa sang, i el pa fa carn
beure
,
vinya
,
menjar
El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang (És una manera d’alabar el vi i de menysprear els altres)
cos huma
,
menjar
,
animals
,
vinya
,
beure
El vi fa sant el vell (Li fa son i li dóna aspecte de beatitud)
beure
,
vinya
,
vell
El vi fa tenir [tenir = aguantar] (Calfa el cos i dóna energia transitòria)
vinya
,
beure
El vi força i l'aigua en treu.
beure
,
vinya
,
aigua
El vi fort fa anar de tort (El vi d’altra graduació alcohòlica afecta l’equilibri i fa anar de costat i fent esses)
beure
,
vinya
El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent (El vi calent afecta el cap de seguida; el caldo molt calent està més apetitós)
vinya
,
beure
,
menjar
El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca (Ha d’agradar a la vista, tenir bon aroma i regalar el paladar)
bona
,
beure
,
vinya
El vi i el secret són enemics (Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics)
vinya
,
beure
,
amistat
El vi i el sol fan posar alegre (Els dies grisos o plujosos entristeixen l’ànim)
beure
,
alegria
,
oratge
,
vinya
El vi i l'amor, mosseguen [o peguen] de traïdor (A vegades acaben malament sense esperar-s’ho)
vinya
,
beure
,
amor
El vi i l'enemistat descobreix la veritat (Quan dos persones s’enemisten, trauen en públic els defectes i els secrets pitjors de l’altra)
vinya
,
beure
,
amistat
El vi i l'or, com més vell millor (La vellesa els dóna qualitat: al vi, més cos, i a l’or, més garantia)
vinya
,
vell
El vi i la muller es riuen del saber (Significa que els resultats dels efectes etílics escapen a la lògica, al saber i a la racionalitat, per ser volubles i canviants, com algunes actituds femenines nascudes de la intuïció)
beure
,
riure/plorar
,
vinya
,
saber
,
persones
El vi i la veritat tenen bona amistat (Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor i dir les veritats)
amistat
,
beure
,
vinya
El vi i l’amic, l’antic (Podem confiar en allò que coneixem bé)
vinya
,
amistat
El vi li diu a la gola: "que bé cola"
vinya
El vi li diu al barral: "que bé cau"
vinya
El vi mesura la son (La son va en proporció directa amb la quantitat de vi beguda)
vinya
,
beure
,
dormir
El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell (Moscatell és una varietat de raïm que alimenta les aus i que l’home sol transformar en vi)
animals
,
salut
,
vinya
El vi moscatell no es guarda bé amb pitxell (Aquest vi dolç perd qualitat i aroma quan se serveix)
vinya
El vi natural no et farà mal (Cert)
vinya
,
beure
,
salut
El vi no porta calces (L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima)
beure
,
vinya
El vi no té bragues, ni de drap ni de lli (L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima)
vinya
,
beure
El vi no té vergonya (L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima)
beure
,
vinya
El vi noga molt els ulls (No s'ha d'abusar de la beguda)
beure
,
vinya
,
cos huma
El vi novell infla el ventrell (El vi novell, a vegades, té un punt d’agulla (té gas) perquè encara està activa la seua reacció química)
vinya
,
beure
,
salut
,
cos huma
El vi novell per St. Andreu ja és vell (30 novembre) (Data d’inici de la seua maduresa)
mesos
,
sants
,
vinya
El vi pel color, el pa per l'olor i tot pel sabor (Indica els seus elements atractius)
vinya
,
colors
,
menjar
El vi per menjar i no per traguejar (Convé com a acompanyament, no sol)
beure
,
vinya
,
menjar
El vi porta a tothom la raó (Quan el vi entela l’enteniment, cada u creu tenir la raó)
vinya
,
beure
El vi pur, menjar curt (Destaca que el vi és un bon complement alimentar)
menjar
,
vinya
El vi que deixa Sant Urbà, ja el pots llençar (25 maig) (El vi obtingut en aquesta data no sol tenir qualitat)
sants
,
vinya
,
mesos
El vi que té gust de pega dues vegades es mastega (El vi que s’ha guardat en tonell de fusta o en bóta de pell [revestits interiorment amb pega] ha pres el sabor i l’olor de la fusta noble i de la pega, que a vegades se solta)
vinya
El vi se’n va per les juntes (Els afers en què intervénen diversos interessats o professions no solen ser perfectes i hi solen haver falles per descoordinació o malentesos)
treball
,
vinya
,
vell
El vi solta la llengua (L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor)
parlar
,
beure
,
vinya
El vi vell, i el pa novell (Dels vins ja tastats se sap quin és el bo; i el pa millor és l’acabat de fer)
vinya
,
beure
,
menjar
El vi vol bon coixí (El vi fa son i dormir fa passar la borratxera)
vinya
,
beure
,
bona
,
dormir
El vi, beu-lo a casa (Si es beu en companyia, uns per altres fan que es bega més del compte)
casa
,
beure
,
vinya
Pàgina 12 de 30.
Refranys vinya