vinya

Poques vinyes, poques filles i ben tingudes.

vinya parentiu

Poquet i sovintet, fa el vi profitoset

Bevent el vi a dosis menudes se n’obté el màxim sabor sense efectes secundaris

beure vinya

Porc amb vi del vell en fa nin.

És un refrany tradicional que destaca la importància de la criança i l'alimentació en la qualitat del porc. Suggereix que si al porc se li dóna vi vell (o un bon vi) per beure o barrejat amb el menjar, el seu greix esdevé més blanc, net i de millor qualitat (fan nin, fent referència al color blanc o net com una criatura).

salut vinya

Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell

Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se

vinya salut beure menjar animals+1

Porta desgràcia no poder beure vi i beure aigua.

vinya beure aigua

Portar el paraigües

Estar calentó de beure massa vi

maneres de dir vinya beure

Posar aigua al vi fa mesquí.

vinya

Posar ram on no hi ha vi

Fer imputacions o suposances infundades

maneres de dir vinya

Predica més un petricó de vi que cent frares agustins.

[Petricó: Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, equivalent a la quarta part d’un porró, o sia 0,235l]. Es diu de qui beu gaire vi pel fet de que el begut li sol donar a la llengua més del que toca. Fa referència a que el vi fa parlar més que no pas els frares (històricament coneguts per predicar).

vinya beure

Purga més una lliura de raïm que el senet, l'acíbar i el pucim.

[Senet: Planta herbàcia subllenyosa de la família de les globulariàcies (Globularis vulgaris), emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l'orina]. Acíbar: Suc de les fulles de l'àloe, de sabor amarg, usat en farmàcia, esp. com a purgant..

salut vinya

Quan a dalt pinten, a baix veremen

Referent al procés de maduració del raim.

plantes vinya

Quan arriba l'agost, prepara la bóta per al most.

vinya beure

Quan arriba Sant Andreu el vi ja es pot dir vell [o anyenc és]

30 novembre. Exageradament, es diu del most fet en agost

mesos sants vinya vell beure

Quan canta el mussol abans de brotar el cep, any de molt vi.

animals cantar any vinya

Quan del vi sento l'olor, Maria, ja no sóc jo.

vinya

Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat

oficis vinya plantes

Quan el raïm comença a madurar, comencen les velles a filar

El temps luminós s’aprofita per a fer traballs casolans acurats

persones vinya camp oficis

Quan el vi bull, dóna-li aire pur.

Fa referència a la fase de fermentació del vi (quan "bull"). Aconsella ventilar correctament el celler per evitar l'acumulació de diòxid de carboni ( ) i garantir una bona fermentació. És una dita popular que destaca la importància de l'aireig en l'elaboració artesanal del vi.

vinya

Quan el vi entra, el secret surt

L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor

vinya beure parlar

Quan el vi és bo i l'aigua clara, millor és el vi que l'aigua.

celebra la qualitat i el plaer del bon vi per sobre de la sobrietat de l'aigua, especialment quan el vi és excel·lent i l'aigua és pura. Suggerix que, si es té a l'abast un bon vi i aigua potable, és preferible gaudir del vi. És una dita popular que exalta la cultura del vi davant d'altres begudes.

vinya

Quan el vi estigui barat, planta vinya.

vinya

Quan es floreix el vi madura el raïm.

vinya

Quan hi ha pa i vi, el rei pot venir.

vinya

Quan hi ha poc vi beu primer.

vinya beure

Quan l'Encarnació és aquí ofega el vi i vés-te'n a dormir

25 març. Aquesta dita fa referència a un canvi de costums lligat a l'allargament dels dies i l'arribada definitiva del bon temps. L'expressió "ofega el vi" se sol dir perquè el vi de l'any passat ja s'ha de consumir o protegir bé abans que la calor de la primavera l'afecti. I vés-te'n a dormir és perquè ja començava a fer la migdiada. Com que el dia és més llarg i la calor apreta més al migdia, el cos demana un descans després de dinar.

dormir festivitats vinya

Quan la barba es comença a emblanquir, deixa la dona i agafa el vi.

vinya salut persones

Quan la formiga treballa, raïm i vi a la parra

Al ple de l’estiu, mentre madura el raïm, la seua activitat de cerca i transport d’aliment és incessant

animals vinya

Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts.

25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.

festivitats menjar mesos setmana vinya

Quan Nadal entra nedant, la vinada es abundant

25 desembre. Hom creu que la pluja de nadal afavoreix la vinya i és averany de bona collita.

mesos vinya

Quan no són figues són raïms

Es diu davant d’una successió de desgràcies, inconvenients o excuses

plantes vinya

Quan per Sant Vicenç és clar es fa més vi que aigua.

22 gener. Indica que un temps assolellat i serè a finals de gener és beneficiós per al conreu de la vinya i la qualitat del raïm.

oratge sants vinya

Quan plou per l'agost, no gastis diners en most

La pluja agostina et donarà most i de tot el que hages plantat

mesos oratge vinya

Quan s'escau el juliol, la vinya vol conèixer el sol

El necessita per la maduració del raïm

oratge vinya mesos camp

Quan sento l'olor del vi ja no estic en mi.

vinya

Quan t'ofereixin vi no diguis mai que no; digues sempre que sí

Recomana quedar bé i ser positiu, encara que a vegades siga hipòcritament

persones vinya consells

Quan tenim pa ens falta coca, quan tenim coca ens falta vi

Es diu referint-se a un assumpte que presenta diverses dificultats successives.

menjar vinya

Quan tenim pa no tenim vi.

Es diu referint-se a un assumpte que presenta diverses dificultats successives.

vinya

Quan tremola el vinyater, és quan torna el febrer

Per por que una calamarsada (granissada, pedregada) faça malbé la vinya. I en cas de pluja, l'aigua per la vinya no és bona en aquest mes.

mesos oficis vinya

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

Les tronades solen ser anunci de pluja abundant que pot podrir les arrels dels ceps

oratge vinya camp mesos

Quan vagis de camí no et descuidis la pipa ni et deixis el vi.

La previsió és important.

vinya

Quatre coses maten a qui les usa: amor de dona, caça, joc i vi

joc amor caça beure vinya+1

Què bé vius que quin vi beus!

be vinya beure

Què hi ha pitjor que el diable? el vi

vinya diable

Qui bateja el vi mereix la forca.

vinya

Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca.

vinya be beure animals cos huma+1

Qui beu aigua és perquè no té vi.

aigua beure vinya

Qui beu massa vi, que negociï al matí

Els efectes alcohòlics tarden a dissipar-se

vinya beure

Qui beu molt al matí, a la tarda no té vi.

Significa que si es malbaraten els recursos o es fan excessos molt aviat (en aquest cas, beure vi al matí), no se'n tindran per a més endavant quan realment facin falta o es vulguin gaudir. És una lliçó sobre la moderació i la previsió.

vinya beure

Qui beu vi de moltes bótes en beu d'agre i d'escaldat.

vinya beure

Qui bota, no sopa, ni tasta el vi de la bóta.

[Bota: En el català antic i en molts dialectes, botar no només significa saltar, sinó manifestar irritació, enuig o ràbia]. Fa referència a l'enrabiada. El significat principal és que qui s'enfada o fa una rebequeria acaba perdent-se els plaers o els bons moments (representats pel fet de sopar i beure vi bo). "No sopa, ni tasta el vi de la bóta": Mostra la conseqüència. La persona enfadada perd l'apatit o rebutja participar de la festa i gaudir del menjar i del beure per mantenir la seva postura

vinya beure

Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most

Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja

vinya plantes mesos camp

Qui cava per l’agost ompli el celler de most

Destaca la importància de treballar la terra, especialment les vinyes, durant el mes més calorós de l'estiu. Aquesta feina de cavar (o entrecavar) la vinya serveix per estovar la terra, eliminar males herbes i permetre que els ceps aprofitin millor la humitat de les possibles pluges, assegurant així una bona collita de raïm.

camp mesos vinya

Qui darrera de l'enciam no beu vi, o és boig o és mesquí.

Exalta la importància de acompanyar l'enciam (i els vegetals en general) amb vi per compensar la seva frescor

plantes vinya beure

Qui després de llet beu vi, de cent anys torna fadrí

Elogia les virtuts nutritives i rejovenidores de la llet i el vi combinats, suggerint que qui consumeix aquests productes pot mantenir-se jove i vigorós ("fadrí" o solter/jove) fins a una edat molt avançada, fins i tot als cent anys.

vinya beure

Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó

Cert perquè els millors productes són els derivats dels elements mencionats

menjar vinya plantes

Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny.

Qui abusa de la beguda acaba torbat.

vinya beure

Qui en el món és ric de penes, fa en el cel bones veremes

Significa que les persones que pateixen molt o tenen una vida difícil a la terra (rics de penes) seran recompensades amb la felicitat o la glòria al cel (bones veremes/collita).

vinya

Qui és amic del vi és enemic de si.

vinya

Qui estima el vi estima un tracte d'amic

Considera el vi com un amic

amistat vinya beure

Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi

Vol dir que despenent més del que es guanya, es va cap dret a la ruïna.

joc menjar vinya

Qui juga i guanya vi, i torna a jugar vi, paga vi

Tant el joc com el vi engresquen i creen dependència, i com més es juga i més es beu, més es perd

joc beure vinya

Qui massa vi beu, canta per tot arreu.

cantar beure vinya

Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí

Elogia les virtuts nutritives i rejovenidores de la llet i el vi combinats, suggerint que qui consumeix aquests productes pot mantenir-se jove i vigorós ("fadrí" o solter/jove) fins a una edat molt avançada, fins i tot als cent anys.

menjar vinya beure

Qui molt beu no va dret ni té secret

vinya beure

Qui no beu vi no entra al cel

Exalta el plaer i la bondat del vi. Significa que qui no beu vi no sap el que és bo. Aquesta dita destaca el vi com una cosa plaent i indispensable per gaudir de la vida.

vinya beure

Qui no fuma ni beu vi, el dimoni el porta per un altre camí.

diable vinya beure

Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té

La feina ben feta dóna millors resultats que la mal feta

vinya be camp

Qui no sigui català, en veure a galet, la pitrera es tacarà.

Beure a galet és beure fent caure a la boca el galet d'un porró. Això és considerat com un fet diferenciador del poble català. El porró és una de les tradicions més antigues a casa nostra, encara que també està estès per tota la Mediterrània.

menjar vinya

Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

camp vinya plantes

Qui planta raïm valencí no el planta pels seus fills. [valencí = valencià, varietat de l’espècie]

Ve a significar que no és una planta longeva

camp plantes vinya

Qui plega de fosc, no trascola el most.

vinya

Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most

Qui es retarda a fer determinades labors agrícoles no pot esperar recollir gran cosa, perquè les collites no tenen espera

mesos camp plantes vinya

Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi.

1 març. Aquesta dita popular catalana fa referència a la necessitat de podar les vinyes al voltant de la festivitat de Sant Albí per assegurar una bona producció de raïm i, per tant, vi de qualitat. És una recomanació tradicional sobre el moment òptim de la poda, sovint associada a zones del camp.

camp mesos sants vinya beure

Qui poda per Sant Albí, sempre té vinya i mai té vi.

1 març. Indica que podar massa tard —quan la vinya ja pot haver començat a despertar-se (plorar)— perjudica la producció. Significa que, tot i tenir vinyes, la collita serà dolenta o inexistent, resultant en falta de vi.

camp mesos sants vinya

Qui posa la mà a la bóta té de tastar el vi

És difícil resistir-se a la temptació

cos huma beure vinya

Qui sopa de vi no troba ni vi agre ni dona lletja

Assenyala que l'alcohol ennuvola la raó, abaixa els estàndards de criteri i fa que tot sembli millor del que realment és. Indica que la persona que ha sopat amb molt vi perd el sentit del gust i la capacitat de jutjar la qualitat de les coses. El vi agre representa que, per a algú amb els sentits alterats, un vi de mala qualitat o picat li sembla bo. La dona lletja s'utilitza de forma figurada per expressar que la beguda fa que qualsevol persona sembli atractiva

menjar persones vinya

Qui sopa de vi, berena d'aigua

Qui se’n passa de la mesura o menja fort a la nit, a l’endemà no té la panxa en condicions. Qui es va al llit havent begut massa vi, l'endemà es desperta amb una set abrasadora que l'obliga a beure aigua a totes hores per recuperar-se.

aigua menjar vinya beure

Qui té bon vi troba amics vora de si, però amics del vi

Es refereix al que freqüenten els bars

amistat beure vinya

Qui té casa, seu; qui té vinya, beu

casa beure vinya

Qui té de fer camí begui bon vi

El vi dóna energia

vinya beure

Qui té el celler descuidat té una part de vi llençat

Qui no s’ocupa dels propis assumptes i interessos, aquests li van malament

vinya

Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair

Qui té béns materials pot obtenir beneficis o avantatges, contràriament a qui no en té, que no pot obtenir res

menjar vinya

Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull

[trull = trompellot, pedra cònica enorme que aixafa el raïm]. Qui posseeix tota la cadena productiva pot constituir una marca. Qui controla només una part de la producció, queda en l’anonimat

camp persones vinya

Qui té vinya [o terra] i no la veu es fa pobre i no s’ho creu

Si l’interessat no presta atenció a les seues coses, pot estar segur que li aniran malament, ja que els altres se n’aprofitaran

camp vinya

Qui té vinya, té tinya

[tinya = malaltia parasitària de la pell]. Les ocupacions i els negocis impliquen obligacions i maldecaps

treball vinya

Qui tingui mal vi que no begui vi

Un bon consell

vinya beure

Qui tira aigua al vi, de la triaca en fa verí

[triaca o triaga = antic antídot contra els verins animals]. És fer d’una cosa bona una de roïna

aigua vinya

Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus

Qui escatima diners i mitjans no pot obtenir un gran rendiment

diners camp vinya

Qui va beure vi negre i el va orinar clar, alguna cosa se li va quedar

És una constatació científica que el cos absorbeix i filtra els aliments per a renovar-se i créixer

vinya beure

Qui vinyes ha de guardar, molt s'haurà de barallar.

vinya

Qui vulga vi i pa, sembre primerenc i pode tardà

És un consell agrari

camp menjar vinya

raginer de vi no ha de ser borratxí

vinya beure oficis

Raïm de setembre, te'n llepes els dits.

vinya

Raïm moscatell, cap de tan bo com ell

menjar vinya

Raïm mullat no és bo guardat.

vinya plantes

Raïm mullat, per vinagre aprofitat.

plantes vinya

Raïms de novembre ni els garrins el volen

La fruita madurada a destemps no té ni la dolçor ni la textura desitjables

vinya plantes animals mesos

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits.

25 juliol. Ens recorda que el raïm que madura massa ràpid per Sant Jaume (25 de juliol) sol ser poc dolç i té molta aigua, mentre que el de setembre ha tingut temps de concentrar tots els sucres i aromes gràcies al sol de l'estiu.

cos huma mesos plantes sants vinya

Raïms i pa tou a les noies posen mudes i a les velles treuen arrugues.

vinya

Raïms, pa i formatge, bon companatge.

Era una de les berenades típiques nostres, a més de ser molt agradable al paladar.

vinya