`

Refranys vinya

vinya

Podar un sarment vol menys mà que enteniment.

Podar requereix una certa cura i coneixement.

beure vinya

Poquet i sovintet, fa el vi profitoset

Bevent el vi a dosis menudes se n’obté el màxim sabor sense efectes secundaris

salut vinya

Porc amb vi del vell en fa nin.

És un refrany tradicional que destaca la importància de la criança i l'alimentació en la qualitat del porc. Suggereix que si al porc se li dóna vi vell (o un bon vi) per beure o barrejat amb el menjar, el seu greix esdevé més blanc, net i de millor qualitat (fan nin, fent referència al color blanc o net com una criatura).

vinya salut beure menjar animals mort

Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell

Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se

maneres de dir vinya beure

Portar el paraigües

Estar calentó de beure massa vi

maneres de dir vinya

Posar ram on no hi ha vi

Fer imputacions o suposances infundades

vinya beure

Predica més un petricó de vi que cent frares agustins.

[Petricó: Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, equivalent a la quarta part d’un porró, o sia 0,235l]. Es diu de qui beu gaire vi pel fet de que el begut li sol donar a la llengua més del que toca.

salut vinya

Purga més una lliura de raïm que el senet, l'acíbar i el pucim.

[Senet: Planta herbàcia subllenyosa de la família de les globulariàcies (Globularis vulgaris), emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l'orina]. Acíbar: Suc de les fulles de l'àloe, de sabor amarg, usat en farmàcia, esp. com a purgant..

plantes vinya

Quan a dalt pinten, a baix veremen

Referent al procés de maduració del raim.

mesos sants vinya vell beure

Quan arriba Sant Andreu el vi ja es pot dir vell [o anyenc és]

30 novembre. Exageradament, es diu del most fet en agost

persones vinya camp oficis

Quan el raïm comença a madurar, comencen les velles a filar

El temps luminós s’aprofita per a fer traballs casolans acurats

vinya

Quan el vi bull, dóna-li aire pur.

Fa referència a la fase de fermentació del vi (quan "bull"). Aconsella ventilar correctament el celler per evitar l'acumulació de diòxid de carboni ( ) i garantir una bona fermentació. És una dita popular que destaca la importància de l'aireig en l'elaboració artesanal del vi.

vinya beure parlar

Quan el vi entra, el secret surt

L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor

vinya

Quan el vi és bo i l'aigua clara, millor és el vi que l'aigua.

celebra la qualitat i el plaer del bon vi per sobre de la sobrietat de l'aigua, especialment quan el vi és excel·lent i l'aigua és pura. Suggerix que, si es té a l'abast un bon vi i aigua potable, és preferible gaudir del vi. És una dita popular que exalta la cultura del vi davant d'altres begudes.

dormir festivitats vinya

Quan l'Encarnació és aquí ofega el vi i vés-te'n a dormir

25 març. Aquesta dita fa referència a un canvi de costums lligat a l'allargament dels dies i l'arribada definitiva del bon temps. L'expressió "ofega el vi" se sol dir perquè el vi de l'any passat ja s'ha de consumir o protegir bé abans que la calor de la primavera l'afecti. I vés-te'n a dormir és perquè ja començava a fer la migdiada. Com que el dia és més llarg i la calor apreta més al migdia, el cos demana un descans després de dinar.

animals vinya

Quan la formiga treballa, raïm i vi a la parra

Al ple de l’estiu, mentre madura el raïm, la seua activitat de cerca i transport d’aliment és incessant

festivitats menjar mesos setmana vinya

Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts.

25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.

mesos vinya

Quan Nadal entra nedant, la vinada es abundant

25 desembre. Hom creu que la pluja de nadal afavoreix la vinya i és averany de bona collita.

plantes vinya

Quan no són figues són raïms

Es diu davant d’una successió de desgràcies, inconvenients o excuses

oratge sants vinya

Quan per Sant Vicenç és clar es fa més vi que aigua.

22 gener. Indica que un temps assolellat i serè a finals de gener és beneficiós per al conreu de la vinya i la qualitat del raïm.

mesos oratge vinya

Quan plou per l'agost, no gastis diners en most

La pluja agostina et donarà most i de tot el que hages plantat

persones vinya consells

Quan t'ofereixin vi no diguis mai que no; digues sempre que sí

Recomana quedar bé i ser positiu, encara que a vegades siga hipòcritament

menjar vinya

Quan tenim pa ens falta coca, quan tenim coca ens falta vi

Es diu referint-se a un assumpte que presenta diverses dificultats successives.

vinya

Quan tenim pa no tenim vi.

Es diu referint-se a un assumpte que presenta diverses dificultats successives.

mesos oficis vinya

Quan tremola el vinyater, és quan torna el febrer

Per por que una calamarsada (granissada, pedregada) faça malbé la vinya. I en cas de pluja, l'aigua per la vinya no és bona en aquest mes.

oratge vinya camp mesos

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

Les tronades solen ser anunci de pluja abundant que pot podrir les arrels dels ceps

vinya beure

Qui beu massa vi, que negociï al matí

Els efectes alcohòlics tarden a dissipar-se

vinya beure

Qui bota: no sopa, ni tasta el vi de la bóta.

Es diu de la persona que es priva d'alguna cosa per a fer passar el seu punt.

vinya plantes mesos camp

Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most

Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja

vinya mesos camp

Qui cava per l’agost ompli el celler de most

Les cavades, les llaurades, les femades i els regs o les pluges ajuden molt les plantes, i si es combinen poden operar miracles de producció

vinya beure

Qui després de llet beu vi, de cent anys torna fadrí

Elogia les virtuts nutritives i rejovenidores de la llet i el vi combinats, suggerint que qui consumeix aquests productes pot mantenir-se jove i vigorós ("fadrí" o solter/jove) fins a una edat molt avançada, fins i tot als cent anys.

vinya beure

Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny.

Qui abusa de la beguda acaba torbat.

joc menjar vinya

Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi

Vol dir que despenent més del que es guanya, es va cap dret a la ruïna.

joc beure vinya

Qui juga i guanya vi, i torna a jugar vi, paga vi

Tant el joc com el vi engresquen i creen dependència, i com més es juga i més es beu, més es perd

menjar vinya beure

Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí

Elogia les virtuts nutritives i rejovenidores de la llet i el vi combinats, suggerint que qui consumeix aquests productes pot mantenir-se jove i vigorós ("fadrí" o solter/jove) fins a una edat molt avançada, fins i tot als cent anys.

vinya beure

Qui no beu vi no entra al cel

Significa que qui no beu vi no sap el que és bo

vinya be camp

Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té

La feina ben feta dóna millors resultats que la mal feta

menjar vinya

Qui no sigui català, en veure a galet, la pitrera es tacarà.

Beure a galet és beure fent caure a la boca el galet d'un porró. Això és considerat com un fet diferenciador del poble català. El porró és una de les tradicions més antigues a casa nostra, encara que també està estès per tota la Mediterrània.

camp vinya plantes

Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

mesos camp plantes vinya

Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most

Qui es retarda a fer determinades labors agrícoles no pot esperar recollir gran cosa, perquè les collites no tenen espera

camp mesos sants vinya beure

Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi.

1 març. Aquesta dita popular catalana fa referència a la necessitat de podar les vinyes al voltant de la festivitat de Sant Albí per assegurar una bona producció de raïm i, per tant, vi de qualitat. És una recomanació tradicional sobre el moment òptim de la poda, sovint associada a zones del camp.

camp mesos sants vinya

Qui poda per Sant Albí, sempre té vinya i mai té vi.

1 març. Indica que podar massa tard —quan la vinya ja pot haver començat a despertar-se (plorar)— perjudica la producció. Significa que, tot i tenir vinyes, la collita serà dolenta o inexistent, resultant en falta de vi.

cos huma beure vinya

Qui posa la mà a la bóta té de tastar el vi

És difícil resistir-se a la temptació

vinya persones menjar

Qui sopa de vi no troba ni vi agre ni dona lletja

Qui és bèstia en el menjar no sol tenir els gustos refinats

menjar aigua beure vinya

Qui sopa de vi, berena d'aigua

Qui se’n passa de la mesura o menja fort a la nit, a l’endemà no té la panxa en condicions

vinya

Qui té el celler descuidat té una part de vi llençat

Qui no s’ocupa dels propis assumptes i interessos, aquests li van malament

menjar vinya

Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair

Qui té béns materials pot obtenir beneficis o avantatges, contràriament a qui no en té, que no pot obtenir res

camp persones vinya

Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull

[trull = trompellot, pedra cònica enorme que aixafa el raïm]. Qui posseeix tota la cadena productiva pot constituir una marca. Qui controla només una part de la producció, queda en l’anonimat

camp vinya

Qui té vinya [o terra] i no la veu es fa pobre i no s’ho creu

Si l’interessat no presta atenció a les seues coses, pot estar segur que li aniran malament, ja que els altres se n’aprofitaran

treball vinya

Qui té vinya, té tinya

[tinya = malaltia parasitària de la pell]. Les ocupacions i els negocis impliquen obligacions i maldecaps

aigua vinya

Qui tira aigua al vi, de la triaca en fa verí

[triaca o triaga = antic antídot contra els verins animals]. És fer d’una cosa bona una de roïna

diners camp vinya

Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus

Qui escatima diners i mitjans no pot obtenir un gran rendiment

vinya beure

Qui va beure vi negre i el va orinar clar, alguna cosa se li va quedar

És una constatació científica que el cos absorbeix i filtra els aliments per a renovar-se i créixer

vinya plantes animals mesos

Raïms de novembre ni els garrins el volen

La fruita madurada a destemps no té ni la dolçor ni la textura desitjables

cos huma mesos plantes sants vinya

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits.

25 juliol. Ens recorda que el raïm que madura massa ràpid per Sant Jaume (25 de juliol) sol ser poc dolç i té molta aigua, mentre que el de setembre ha tingut temps de concentrar tots els sucres i aromes gràcies al sol de l'estiu.