El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys vinya
El sol d'agost fa oli i fa most (La calor activa el metabolisme de les plantes)
mesos
,
vinya
,
oratge
,
plantes
El sol de l'Assumpció fa el vi bo i millor [15 agost] (Això diuen)
bona
,
festivitats
,
oratge
,
vinya
El sol de Santa Eulàlia empeny la parra. (12 febrer)
sants
,
vinya
El temps de figues i raïms, eixampla els vestits (Recomana vestir lleuger al setembre perquè sol fer més calor que frescor)
mesos
,
plantes
,
vinya
,
indumentària
El tres defectes del vi (Florit, ferreny i fruitenc)
vinya
,
beure
El veí que té bon vi, ventura té prop de si (Si no té bon negoci, almenys té bona consolació)
persones
,
vinya
El vell planta la vinya, i el jove la verema.
vinya
El vi a glops i l'aigua a raig (És bo per a la salut beure vi amb moderació i aigua en abundància)
aigua
,
beure
,
vinya
El vi a xafades i el pa a punyades (El raïm es xafa amb els peus i la massa es fa amb els punys. Fa ironia sobre com les millors coses es fan, aparentment, de qualsevol manera)
menjar
,
vinya
El vi agrada i l'aigua enfada (El vi té sabor i l’aigua és insípida.)
vinya
,
beure
,
aigua
El vi aigualit fa mal profit (El vi i tot aliment adulterat perden qualitat i sabor)
beure
,
vinya
El vi alabat crida convidat (Les bones coses resulten millors quan són compartides)
vinya
,
beure
El vi alegra el cor de l'home i de la dona també; però es deu beure segons convé
vinya
,
beure
,
persones
,
cos huma
El vi allarga la vida, però també la treu (Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials)
mort
,
salut
,
beure
,
vinya
El vi amb mesura i el pa amb cordura (Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials)
vinya
,
beure
,
salut
,
menjar
El vi ben bo i el cavall de pedra (Recomana el bon vi i no muntar a cavall a continuació, que actualment podem interpretar com conduir un vehicle)
vinya
,
beure
,
animals
,
bona
El vi bo és a la bóta del racó (Les coses de qualitat solen estar amagades o apartades per a evitar temptacions o confusions)
vinya
,
beure
El vi bo és bon dormidor (Com més cos té el vi, més son provoca)
beure
,
vinya
,
bona
,
dormir
El vi clar al cap sol pujar (El vi blanc afecta més el cap, i per més temps, que el vi negre)
cos huma
,
vinya
,
beure
El vi clar fa senyor, el negre fa borratxó (És una opinió i un hàbit social. De fet, cada classe de vi és adequada per a una cosa: dolços, peix, formatge... )
beure
,
vinya
El vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell (Encara que el vi no fa savi a ningú, vol dir que aquieta els inquiets infonent-los son i rejoveneix els vells donant-los energia)
vinya
,
vell
,
beure
,
persones
El vi clar i vell i amb una mica d'aigua fa bon consell.
consells
,
aigua
,
vinya
,
beure
El vi clar per les dones i el negre pels homes
vinya
,
persones
El vi com a rei i l'aigua com a bou (El vi s’ha de beure amb comediment, i l’aigua, com més millor)
vinya
,
beure
,
animals
,
aigua
El vi crida la cançó (El vi posa alegre a qui en beu)
cantar
,
beure
,
vinya
El vi crida la son (L’alcohol del vi o dels licors produeix somnolència i fa dormir profundament)
vinya
,
beure
,
dormir
El vi crida la xerrada i la baralla (En la quantitat que s’ingerisca està la diferència d’actituds)
vinya
,
beure
,
parlar
El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial [maial = tant com en traga la premsa] (El vi bollit perd tot l’alcohol, com el brandi o l’orujo cremats. Els nostres majors es feien sopes de vi calent per al refredat)
salut
,
beure
,
vinya
El vi d'agost no fa bon most.
vinya
El vi d'agost, no fa most (El raïm collit massa prompte no fa bon vi)
vinya
,
mesos
El vi de casa no emborratxa (Tradicionalment, a casa es beu el vi més fluix, ja que el bo és per a vendre’l)
casa
,
vinya
,
beure
El vi de la bodega escalfa l'esquena (El vi de compra és millor que el fet de casa)
beure
,
vinya
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal (Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres)
vinya
,
beure
,
mal
,
festivitats
El vi del joc, el beu qui pot
joc
,
vinya
El vi del veí és el millor vi (L’enveja juga la mala passada que creguem que les coses dels altres són millors que les pròpies)
vinya
,
persones
El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap (El suc de raïm fermenta prompte i va adquirint graduació alcohòlica)
cos huma
,
beure
,
vinya
El vi diu la veritat (L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor)
vinya
,
parlar
,
beure
El vi dolç fa coragre [coragre = acidesa d’estómac] (Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa)
beure
,
vinya
,
salut
El vi dóna bona llengua (L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor)
vinya
,
beure
,
parlar
,
cos huma
El vi dóna força i l’aigua en treu (El vi és energètic, en canvi l’aigua no)
beure
,
vinya
,
aigua
El vi en porró, l'aigua en botitjó
vinya
,
aigua
El vi entra dolcet i ix amarguet (Resulta agradable al paladar però els efectes del seu alcohol poden resultar nocius)
salut
,
beure
,
vinya
El vi és bon mosso, però mal amo (Mentre la voluntat impera sobre el vi, tot va bé; si el vi impera sobre la voluntat, crea dependència i esclavitza)
vinya
,
beure
,
mal
,
bona
El vi és el millor testimoni de la veritat (L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor)
vinya
,
beure
,
parlar
El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors (El vi és energètic; però en excés cau mal)
vinya
,
salut
,
beure
El vi és l'ham de la veritat (L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor)
parlar
,
beure
,
vinya
El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants (Suposa que el vi dóna força als vells, com la llet en dóna als infants)
menjar
,
vinya
,
beure
,
persones
El vi és la llet [o el brou] dels pobres (Com que el vi corrent és més barat que la llet o la carn i dóna energia, de sempre ha sigut aliment de pobres)
vinya
,
beure
,
menjar
El vi és la medecina dels pobres (Més que medecina és la consolació, perquè entela el cap i fa que s’obliden momentàniament els problemes.)
beure
,
vinya
,
salut
El vi és mal enemic (Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics)
vinya
,
beure
,
amistat
Pàgina 11 de 30.
Refranys vinya