Refranys vinya

vinya, beure

Home de vi, carregat de res [ò home de res] (Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol)

persones, vinya, beure

Home de vi, home de per aquí (Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol)

beure, vinya, persones

Home de vi, ni al vespre ni al matí (Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol)

persones, vinya, beure

Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res (Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol)

beure, vinya, persones

Home fluix, vi fort [o beguda forta] (La ingesta alcohòlica s’aconsella en els casos de defalliment de les forces físiques o de l’esperit)

persones, vinya, beure

Home valent i bóta de vi bo, poc dura (Els valents, pel fet de donar la cara, dir les veritats i anar davant de tots, són els primers que l’enemic elimina, i els bons aliments són els més desitjats)

persones, vinya

Home valent i bóta de vi, prompte s’acaba (Els valents es moren o els maten prompte perquè s’arrisquen, o perquè l’envalentonament és resultat de l’enfadament i dura poc; i el vi és consumit perquè agrada)

persones, beure, vinya

Hort i molí donen per carn, pa i vi

vinya, donar, camp, menjar

Inflat com un bot (Molt inflat)

vinya, maneres de dir

Jesús hi bec aquest aigua de cep, suc de raïms, tot vagi dins.

beure, vinya

Joc, vi i dones són la perdició dels homes.

vinya, persones, beure, joc

Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, duu sempre el cap calent

beure, vinya, joc, cos huma

Jugador i bevedor de vi, magre i secardí.

joc, beure, vinya

Juliol blader, setembre raïmer (La sega del blat sol fer-se en juny o juliol, mentre que la verema sol ser en setembre)

vinya, plantes, camp, mesos

Juliol, cistella en el mallol

mesos, vinya

Juny assolellat i ben tronat, any de molt de vi i molt de blat (Al juny, les espigues i els ceps ja van madurant en la terra calenta, però si plou un poc, ajuda les plantes i no estropella els fruits)

plantes, oratge, vinya, mesos, camp

Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most (Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics)

menjar, mesos, oratge, vinya, persones

L'agost ho eixuga tot, menys el most (Fa molta calor i no plou, però el raïm no es panseix)

oratge, vinya, mesos

L'aigua a xorros i el vi a glops

aigua, beure, vinya

L'aigua baixa a les cames, i el vi puja al cap

vinya, aigua

L'aigua d'abril omple la gerra i el barril; la gerra de l'oli i el barril del vi (Quan ve el bon temps i la terra perd humitat, l’olivera i la vinya agraeixen que ploga)

vinya, oratge, mesos, aigua

L'aigua d'agost fa espès el most (La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més)

aigua, mesos, vinya, oratge

L'aigua d'agost fa mel i most (La pluja en el ple de la calor (fins a la primera quinzena) afavoreix tot això i més)

oratge, vinya, mesos, aigua

L'aigua d'agost, la meitat per l'oli i la meitat pel most (La pluja que mulla la terra en plena calor alimenta molt l’olivera i el cep o la parra.)

vinya, oratge, mesos, aigua

L'aigua d'agost, tot oli i tot most (La pluja que mulla la terra en plena calor alimenta molt l’olivera i el cep o la parra)

aigua, mesos, oratge, vinya

L'aigua de gener ompli la bota i el graner i emprenya l'oliver (Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts)

mesos, aigua, oratge, vinya, plantes

L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner ( retinga humitat fins al temps de la calor, que és quan les plantes més la necessiten per a fructificar)

aigua, mesos, plantes, vinya

L'aigua espatlla els camins i el vi arregla a dins (La gent que no li agrada l'aigua i li agrada més el vi ho diu)

vinya, beure, aigua

L'aigua fa mal i el vi fa cantar

aigua, cantar, beure, vinya

L'aigua fa suar i el vi fa cantar

vinya, beure, cantar, aigua

L'aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa [o front]

salut, beure, vinya, aigua, cos huma

L'aigua pels blats, el vi pels homes i el bastó pe les dones

plantes, persones, beure, vinya, camp, aigua

L'aigua pels bojos i el vi per les panxes.

aigua, cos huma, vinya, persones, beure

L'aigua pels bous i el vi pel rei (Menyspreu de l’aigua en favor del vi)

beure, vinya, aigua, animals

L'aigua per al molí. Per a l'estómac el vi.

vinya

L'aigua per als "patos" i la cassalla per a "mosatros"

vinya, animals, aigua

L'aigua quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val.

vinya, beure, aigua, donar

L'aigua, pels bous (Ho diuen els afectats de beure vi)

animals, aigua, vinya, beure

L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret

menjar, beure, plantes, vinya

L'aire, el vi fa tornar vinagre.

vinya, oratge

L'amic i el vi, busca'ls vells, i el porc, busca'l novell (La vellesa confereix coneixement, confiança i bon sabor)

amistat, animals, persones, vell, vinya

L'amic i el vi, quan més vell, més fi (La vellesa confereix coneixement, confiança i bon sabor)

vinya, vell, persones, amistat

L'amor i el vi enganyen el més savi (Totes dos coses entelen l’enteniment)

amor, vinya, beure

L'amor i el vi fan tornar tonto el savi (Totes dos coses entelen l’enteniment)

beure, vinya, amor

L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir (Totes dos coses alteren les persones).

amor, vinya, beure

L'any de molt vi, guarda vi.

vinya, any

L'any de traspàs, ni vinya, ni hort, ni camp [(any de traspàs = bixest = que té 366 dies] (Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals)

any, camp, vinya

L'arròs es nega amb vi.

vinya, beure, plantes, menjar

L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.

menjar, aigua, plantes, vinya, beure

Pàgina 15 de 30.

El Refranyer