Tema
treball
1.074 refranys catalogats sota aquest tema.
De sol a sol
Des que ix el sol fins que es pon. S'usa en l'expresió "treballar de sol a sol"
maneres de dir treball
De treballar no hi ha cap ase [burro] gros [gras]
Rebuig del treball perquè es considera que l'esforç fatiga el cos.
animals treball
De treballar, ningú es fa ric
Les grans fortunes no provenen mai del propi esforç, sinó del d’altres, i, a vegades, d’accions il·lícites
diners treball
De vaques llaurat i de dones cavat, mal treballat i pitjor trepitjat
animals treball camp persones
De vent moliner, molta feina i poc diner
Els vents favorables per a la mòlta del gra reportaven pocs diners perquè els camperols pagaven la feina amb part de la farina obtinguda
oratge treball diners
Debades, no pega el sagristà barretades
Significa que no se sol fer res per no res
oficis treball
Deixem-ho per demà, que avui cau "rosà"
Excusa utilitzada per postergar una feina
treball
Del treball ix el descans
Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra
treball
Del treball ix el profit
Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra
treball
Del treball surt el profit.
D'altre digué: ... s'hi surt cansat
treball
Després del treball ve el descans
treball
Desvetla't per saber i treballa per a tindre
Anima a esforçar-se. Diu que cal estudiar per tenir seny i treballar de valent per aconseguir el sustent.
treball saber
Déu ens dóna bones mans, però no ens treballa els camps
Ens dóna els mitjans, però la feina l'hem de fer nosaltres
bona camp cos huma déu donar+1
Dia de cada dia
Dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils
treball maneres de dir
Dia de treball, [o Dia de feina, o Dia feiner o fener, o Dia obrer]
Dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils
maneres de dir dia i nit treball
Dia laborable
Dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils
maneres de dir treball
Dilluns dia de mandra, dimarts per festejar, dimecres anar al cine, i dijous anar a ballar, el divendres, passar comptes per dissabte anar a cobrar, i diumenge, com que és festa, no volem pas treballar.
int anomenada "Setmana dels malfeiners", descriu de forma irònica i festiva una setmana ideal per a qui vol evitar la feina, prioritzant el descans, l'oci i la gresca, gairebé oblidant les obligacions laborals.
setmana treball
Dilluns és el diumenge dels ganduls
Es diu dels que tenen peresa al treball
treball setmana
Dilluns estem i bona feina tinguem.
És un desig. Es diu com a garantia de treball.
bona setmana treball
Dilluns no és lluner
[lluner = ociós, festiu]. Destaca que és el dia que més costa en general posar-se a treballar
setmana treball
Dilluns que vingui i que feina ens dugui
És un desig. Es diu com a garantia de treball.
setmana treball
Dilluns, dia de calçons amples.
Vol dir que demà és dia feiner després d'un dia de festa i s'ha d'anar còmode al treball. Indica la necessitat de recuperar el ritme laboral, sovint amb una sensació de peresa o necessitat de comoditat ("calçons amples") després dels dies festius.
setmana treball
Dilluns, dia malfeiner.
Costa tornar a la feina després d'un dia de festa.
setmana treball
Dilluns, galvana, dimarts, mala gana, dimecres, pluja, dijous, mala ventura, divendres, vent, i dissabte, a captar. i el diumenge es va fer per descansar.
Setmana dels malfeiners
setmana treball
Dilluns, principi de setmana, a començar la feina de bona gana
És una manera irònica de destacar la desgana laboral general
treball setmana
Dilluns: rasca-rasca, dimarts: bingo, dimecres: 6/49, dijous: primitiva, divendres: cuponàs, dissabte: loteria, diumenge: travesses.
Setmana dels malfeiners
joc setmana treball
Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja
Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes
persones treball menjar llocs
Diumenge treballaria, si en fos dia
És una manera humorística de manifestar peresa
setmana treball
Diumenge, com que no es treballa, es menja.
menjar setmana treball
Dona aficionada als balls, per casa no té treballs
casa treball persones
Dóna al teu fill un bon ofici i no s’haurà de veure a l’hospici
Invertir en alguna carrera o algun ofici és assegurar-se el treball i la subsistència en el futur
donar parentiu treball
Dona correntera i finestrera, poc filanera
El temps que es perd distraient-se és temps que no es dedica al treball
persones treball
Dona finestrera, malfaenera
Qui passa el temps distraient-se no treballa
treball persones
Dona i cavall, donen treball
animals persones treball
Dona que molt bada, acaba tard la fusada
Es diu pels qui es distreuen en les feines, i aquestes no els resulten retents
treball persones
Dona que vol esser hermosa, no descuida la filosa
persones treball
Donar faena
Significa causar molta feina, ser molt laboriós o donar quefer. També es pot fer servir literalment per referir-se a proporcionar un lloc de treball.
treball maneres de dir
Donar la boleta
Significa despatxar algú de la feina o destituir algú del seu càrrec.
donar treball maneres de dir
Donar mes pena [o feina] que una brossa en l’ull
[Pena en aquesta dita no equival a "llimosna" o "tristesa", sinó a molèstia, turment o impediment]. S'utilitza principalment per a indicar que alguna cosa o algú molesta, incomoda molt o fa molta nosa.
cos huma donar plantes treball
Donar quefer
Donar ocupació, treball; cosa a fer. També destorbar, molestar
maneres de dir treball
Dormint em canse, què serà treballant?
treball dormir
Dues mans per treballar i una boca per menjar
Conformar-se, no voler abraçar més del que es pot.
cos huma menjar treball
Dur a la fatiga
Treballar excessivament
treball maneres de dir
Dur sa post en es forn
Carregar-se la feina o les despeses d'una cosa
maneres de dir treball
Dur-ne palla vella `[d'una cosa]
Estar-ne molt cansat o tenir ganes de parlar-ne i sortir-ne d'una vegada
treball maneres de dir
Eina que està molt en vaga prompte es rovella
treball
Eixir de les costelles
Procedir del treball i esforç personal
maneres de dir treball
El bon amo fa el bon treballador
Qui tracta bé els empleats és apreciat i ben servit
bona persones treball
El bon dia comença per l'alba
Indica que la productivitat i el bon ànim s'inicien des de l'alba, evitant perllongar el son. La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta
treball
El bon filar, de Sant Miquel a Nadal
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. És el període òptim per filar la llana o el lli. Coincidint amb la tardor, quan els dies es fan més curts i les feines al camp disminueixen, les dones es reunien per filar a la vora del foc durant les vetllades.
bona festivitats mesos sants treball
El bon jornal, pel matí es comença
La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta
diners treball bona
El bou es coneix per la banya i l'home per la paraula
Significa que les persones s'han de jutjar pel que diuen, comprometen o compleixen, de la mateixa manera que un bou és identificable o subjectable per les banyes. És una dita sobre la responsabilitat, l'honor i la importància de complir les promeses.
animals parlar persones treball maneres de dir
El cap fred, els peus calents i el ventre net
Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més
cos huma treball salut
El carro xicotet i el rossí gran
Fa referència a la combinació ideal o avantatjosa per a la feina del camp: El carro xicotet és més lleuger i fàcil d'estirar. El rossí gran (un cavall de mida grossa o fort) té prou força per tirar d'ell sense esforç excessiu. En conjunt, la dita posa de manifest l'equilibri favorable quan es disposa d'una eina de treball no massa pesada i d'una bèstia de tir potent, assegurant que la feina avance bé.
animals camp treball
El cas és no parar
Tenir sempre algun tipus de treball per eixir endavant encara que no siga gran cosa
maneres de dir treball
El cul fa la faena, no la Magdalena
22 juliol. La feina física o intel·lectual se l’ha de fer u mateix sense esperar que es produïsca un miracle. Això significa que el treball físic, l'esforç real i l'acció directa són els que aconsegueixen resultats, no les lamentacions, les queixes o la simple presència. Es fa servir per destacar la importància de l'acció sobre les paraules o el lament.
mesos sants treball
El dilluns és pels difunts.
Descriu amb ironia l'estat d'ànim general de la gent en començar la setmana laboral: tothom està cansat, sense energia, sense ganes, pràcticament "com un mort" o com una ànima en pena. És l'equivalent tradicional al que avui dia anomenem la "síndrome postvacacional" o la mandra dels dilluns.
mort setmana treball
El dilluns és sant i no s'ha de treballar perquè s'ha de celebrar; el dimarts, festa fem, el dimecres no hi tornem, el dijous no hi anem, el divendres, malastruga, el dissabte, ves qui s'hi posa! i el diumenge, tot bon cristià no ha de treballar.
Setmana de la mandra
setmana treball
El dilluns no va a la feina, el dimarts es lleva tard, el dimecres en comença, el dijous a treballar, el divendres molta feina el dissabte a cobrar el diumenge fa gatzara, i tornem a començar.
Setmana dels malfeiners. Descriu de manera humorística i irònica una setmana d'un "gandul" o mandrós que pràcticament no treballa fins a l'últim moment; però que mai falta a la cita quan arriba l'hora de la diversió o de la bossa dels diners.
setmana treball
El dilluns quina falta em fums! el dimarts quina falta em fas! el dimecres em fa mal la cama. el dijous em fa mal el braç, el divendres vaig a estrago, el dissabte, cobro bou, i encara no en tinc prou.
Setmana del malfeiner
setmana treball
El dilluns, alegria de l'amo i tristor del treballador; i dissabte, alegria del treballador i l'amo tristor.
Explica el contrast d'interessos entre el cap i l'empleat. El dilluns l'amo s'alegra perquè comença la producció i el treballador, per contra, ha de tornar a la rutina pesada. El dissabte passa al revés: el treballador s'alegra pel descans i el jornal, mentre que l'amo pateix per haver de pagar els sous.
setmana treball alegria
El dilluns, mercat i vi
Tota faena vol una recompensa
vinya setmana treball
El dilluns, peresa a munts
Després del cap de setmana, els dilluns ens alcem amb son i peresa
setmana treball
El dimecres i el dissabte, l'esperança; el dijous i el diumenge, l'alegria; i els dilluns i els divendres, ja vé la tristesa mia.
Setmana laboral. L'esperança (Dimecres i Dissabte) Dimecres: S'ha superat la meitat de la setmana laboral i veu prop el descans. Dissabte: És la il·lusió en ple cap de setmana de saber que encara queda un altre dia per gaudir. L'alegria (Dijous i Diumenge). Dijous: La setmana està acabant i s'activa el sentiment de festa. Diumenge: És el dia de màxim gaudi, desconnexió i descans. La tristesa (Dilluns i Divendres). Dilluns: Representa la tornada a la feina. Divendres: Està lligat al cansament.
setmana treball
El diumenge treballaria si en fós dia.
setmana treball
El divendres és cavaller: tal com comença, acaba
Confirma que sol ser una jornada molt activa perquè s’han d’acabar feines abans del cap de setmana.
setmana treball
El febrer ja és jornaler
Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu
treball mesos camp
El fem diu fem
Joc de paraules que significa que hi ha tasques que no s’han de demorar. En aquest cas, perquè el fem orgànic fa una pudor que atalba
treball
El ferro calent [o roent] s'endoblega fàcilmentt
Recomana aprofitar les oportunitats. Cal fer les coses en el seu moment i amb la preparació adequada.
treball
El ferro quan més calent, millor treballa
Cal fer les coses en el seu moment i amb la preparació adequada.
treball
El fuster ha de fer la feina polida, el mestre de carros forta i l'ebenista encaixada i bonica
oficis ensenyar treball
El gos de Sagra que de peresa no lladra
És una crítica als inactius i als malfaeners
animals treball
El llaurador té d’estar prop del qui fa treballar
Qui té algun interés s’ha de preocupar d’ell si no vol que li resulte malament
oficis treball
El lleure és la causa de tots el vicis
Quan les persones no tenen obligacions, algunes s’entretenen amb aficions, mentre que unes altres es distrauen perjudicant els altres
treball
El malfeiner no troba ferramenta bona
treball
El mes de gener és malfeiner
En ple fred hivernal abelleix ben poc treballar al camp, i inclús els animals depredadors passen més temps al cau o al niu que caçant
treball mesos
El més mal pas és el de la porta [o No hi ha pas més mal que el del portal]
Vol dir que per a sortir d'una mala situació, la part més difícil és el començament, el decidir-se
treball
El mestral no acaba mai el jornal
És tan fred que fa abandonar les feines a la intempèrie
oratge treball
El mosso peresós, per un pas ne dóna dos
Vol dir que per peresa de fer les coses sol haver-hi necessitat de treballar més que si s'hagués estat diligent
treball
El mosso que està pagat, sempre té el braç trencat
Significa que quan s'ha pagat per endavant, el treballador no sol fer gaire la diligència per al treball
treball
El pagès sempre ha d'estar prop dels que fa treballar
Qui té algun interés s'ha de preocupar d'ell si no vol que li resulte malament.
oficis treball
El pagès, si no treballa, no té res
oficis treball
El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la faena ha de fer
Així està repartida la feina en el vaixell
oficis treball mar
El progrés s’obté treballant
Treballant físicament o intel·lectualment, o les dues coses
treball
El que els llibres afirmen, les eines ho confirmen
ensenyar treball
El que en juliol treballa, amb orgull sempre treballa
L’activitat en condicions penoses és un mèrit i, a vegades, una heroïcitat
treball mesos
El que matina, tot ho combina
El que es fa quan correspon permet el descans posterior i evita que es quede per fer per algun imprevist
treball
El que molt "abarca", poc "apreta"
Qui comença moltes coses a la vegada, generalment no avaba cap be
treball
El que no sap [o poc sap], prompte acaba
Fa la faena grosserament, de qualsevol manera
saber treball
El que no sàpia fer, no sabrà manar
Convé conèixer bé l’art o l’ofici de què es tracte si no es vol ensenyar-lo mal
saber treball
El que no sua, no s'eixuga
Significa que per a obtenir una recompensa o gaudir del descans, primer cal esforçar-se i treballar de valent. És l'equivalent popular a dir que qui no es guanya les coses amb el seu propi esforç (la suor), no té res a celebrar ni a descansar (assecar-se).
treball
El que no té treball, prou treball té
treball
El que no té, espelluca
[espelluca = cull els fruits que han quedat per collir o per caure]. Justifica que cada u fa l’activitat que pot i la que els altres li permeten. Es refereix a la necessitat d'aprofitar el poc que queda o allò que els altres han menyspreat quan no es tenen els mitjans per aconseguir el millor.
camp treball
El que no vol treballar, no pot fer sinó gastar
Significa que qui no aporta diners a la família és qui en gasta
treball diners
El que sap comprar, sap vendre
treball
El que sembla descuidat, treballa més d'amagat.
treball
El que sembra en arena, per la llavor i la feina
Significa que realitzar un esforç inútil, ineficaç o en un lloc inadequat porta a la pèrdua tant dels recursos invertits (la llavor) com del treball realitzat. Es refereix a dedicar temps, energia o diners a una causa perduda, a persones que no ho agraeixen o a projectes sense futur.
camp treball
El que té carro i muller, mai li faltarà què fer
Significa que tenir negocis o eines de treball (el carro) i una família (la muller) comporta una feina constant i responsabilitats diàries. Qui té aquestes dues càrregues mai es queda sense feina a fer. El carro: Simbolitza les eines del camp, els transports o els negocis que s'han de mantenir i cuidar. La muller: Representa la família i les obligacions de la llar.
amor persones treball
El que té pansa, té dansa [ò balla i dansa]
Qui té algun negoci o persegueix un objectiu ha d’esforçar-se en moltes fases o treballs
persones treball
El que té pega, amb els collons ensopega
Amb les mans untoses no es pot fer res ni net ni precís
treball cos huma