`

Refranys treball

oficis treball

Debades, no pega el sagristà barretades

Significa que no se sol fer res per no res

treball

Deixem-ho per demà, que avui cau "rosà"

Excusa utilitzada per postergar una feina

treball

Del treball ix el descans

Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra

treball

Del treball ix el profit

Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra

treball

Del treball surt el profit.

D'altre digué: ... s'hi surt cansat

bona camp cos huma déu donar treball

Déu ens dóna bones mans, però no ens treballa els camps

Ens dóna els mitjans, però la feina l'hem de fer nosaltres

treball maneres de dir

Dia de cada dia

Dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils

maneres de dir treball

Dia laborable

Dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils

treball setmana

Dilluns és el diumenge dels ganduls

Es diu dels que tenen peresa al treball

setmana treball

Dilluns no és lluner [lluner = ociós, festiu]

Destaca que és el dia que més costa en general posar-se a treballar

treball setmana

Dilluns, principi de setmana, a començar la feina de bona gana

És una manera irònica de destacar la desgana laboral general

persones treball menjar llocs

Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja

Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes

setmana treball

Diumenge treballaria, si en fos dia

És una manera humorística de manifestar peresa

donar parentiu treball

Dóna al teu fill un bon ofici i no s’haurà de veure a l’hospici

Invertir en alguna carrera o algun ofici és assegurar-se el treball i la subsistència en el futur

persones treball

Dona correntera i finestrera, poc filanera

El temps que es perd distraient-se és temps que no es dedica al treball

treball persones

Dona finestrera, malfaenera

Qui passa el temps distraient-se no treballa

treball persones

Dona que molt bada, acaba tard la fusada

Es diu pels qui es distreuen en les feines, i aquestes no els resulten retents

donar maneres de dir treball

Donar la boleta

Despatxar algú de la feina o destituir algú del seu càrrec

maneres de dir treball

Donar quefer

Donar ocupació, treball; cosa a fer. També destorbar, molestar

treball maneres de dir

Dur a la fatiga

Treballar excessivament

maneres de dir treball

Dur sa post en es forn

Carregar-se la feina o les despeses d'una cosa

treball maneres de dir

Dur-ne palla vella `[d'una cosa]

Estar-ne molt cansat o tenir ganes de parlar-ne i sortir-ne d'una vegada

maneres de dir treball

Eixir de les costelles

Procedir del treball i esforç personal

bona persones treball

El bon amo fa el bon treballador

Qui tracta bé els empleats és apreciat i ben servit

treball

El bon dia comença per l'alba

La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta

mesos festivitats treball sants bona

El bon filar, de Sant Miquel a Nadal (29 setembre)

Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa

diners treball bona

El bon jornal, pel matí es comença

La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta

animals maneres de dir persones parlar treball

El bou es coneix per la banya i l'home per la paraula

Vol dir que l'home s'ha de considerar fermat per la seva paraula tant com el bou per la banya

cos huma treball salut

El cap fred, els peus calents i el ventre net

Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més

maneres de dir treball

El cas és no parar

Tenir sempre algun tipus de treball per eixir endavant encara que no siga gran cosa

vinya setmana treball

El dilluns, mercat i vi

Tota faena vol una recompensa

setmana treball

El dilluns, peresa a munts

Després del cap de setmana, els dilluns ens alcem amb son i peresa

treball mesos camp

El febrer ja és jornaler

Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu

treball

El fem diu fem

Joc de paraules que significa que hi ha tasques que no s’han de demorar. En aquest cas, perquè el fem orgànic fa una pudor que atalba

animals treball

El gos de Sagra que de peresa no lladra

És una crítica als inactius i als malfaeners

oficis treball

El llaurador té d’estar prop del qui fa treballar

Qui té algun interés s’ha de preocupar d’ell si no vol que li resulte malament

treball

El lleure és la causa de tots el vicis

Quan les persones no tenen obligacions, algunes s’entretenen amb aficions, mentre que unes altres es distrauen perjudicant els altres

treball mesos

El mes de gener és malfeiner

En ple fred hivernal abelleix ben poc treballar al camp, i inclús els animals depredadors passen més temps al cau o al niu que caçant

treball

El més mal pas és el de la porta [o No hi ha pas més mal que el del portal]

Vol dir que per a sortir d'una mala situació, la part més difícil és el començament, el decidir-se

oratge treball

El mestral no acaba mai el jornal

És tan fred que fa abandonar les feines a la intempèrie

treball

El mosso peresós, per un pas ne dóna dos

Vol dir que per peresa de fer les coses sol haver-hi necessitat de treballar més que si s'hagués estat diligent

treball

El mosso que està pagat, sempre té el braç trencat

Significa que quan s'ha pagat per endavant, el treballador no sol fer gaire la diligència per al treball

treball

El progrés s’obté treballant

Treballant físicament o intel·lectualment, o les dues coses

treball mesos

El que en juliol treballa, amb orgull sempre treballa

L’activitat en condicions penoses és un mèrit i, a vegades, una heroïcitat

treball

El que matina, tot ho combina

El que es fa quan correspon permet el descans posterior i evita que es quede per fer per algun imprevist

treball

El que molt "abarca", poc "apreta"

Qui comença moltes coses a la vegada, generalment no avaba cap be

saber treball

El que no sap [o poc sap], prompte acaba

Fa la faena grosserament, de qualsevol manera

saber treball

El que no sàpia fer, no sabrà manar

Convé conèixer bé l’art o l’ofici de què es tracte si no es vol ensenyar-lo mal

camp treball

El que no té, espelluca [espelluca = cull els fruits que han quedat per collir o per caure]

Justifica que cada u fa l’activitat que pot i la que els altres li permeten

treball diners

El que no vol treballar, no pot fer sinó gastar

Significa que qui no aporta diners a la família és qui en gasta

persones treball

El que té pansa, té dansa [ò balla i dansa]

Qui té algun negoci o persegueix un objectiu ha d’esforçar-se en moltes fases o treballs

treball cos huma

El que té pega, amb els collons ensopega

Amb les mans untoses no es pot fer res ni net ni precís

menjar treball

El que treballa en la pedra, ni menja ni medra [medrar = prosperar]

És un treball poc remunerat i que crema molta energia física

menjar treball

El que últim acaba, neteja la taula

Es diu de qui arriba tard a alguna activitat i ha de fer la feina pitjor o la que els altres no han volgut fer

treball

El qui als trenta no té els quinzets i als quaranta les pessetes, als cinquanta pot anar a fer punyetes

Si en l’edat laboral no es treballa i es progressa, és que falla alguna cosa, i de cara a la vellesa serà massa tard per a qualsevol solució

mesos treball

El qui balla per febrer poca feina té per fer

Febrer és una mesada molt feinera en el camp

menjar be treball

El qui bé menja, bé treballa

Justifica que alguna persona siga menjadora

menjar treball

El qui molt treballa, poc menja

Lamenta que, normalment, qui fa les feines més dures o qui treballa més hores al dia sol ser el més mal pagat