Refranys treball

Anar llogat (Treballar contractat al servei d'algú mitjançant una retribució fixa)

maneres de dir, treball

Anar morros per terra (1 Anar ajupit o treballar-hi. Ser molt treballador; escarrassar-se; esforçar-se sense profit; anar malament de negocis. 2 Anar molt cansat per raó de la feina, d'una malaltia o d'una altra cosa)

treball, maneres de dir, cos huma

Anar per dalt del cap de faena (Tenir molta faena, més de la que es voldria i de la que es pot fer)

maneres de dir, treball, cos huma

Anar per feina (Fer el que cal sense entretenir-se en altres coses)

maneres de dir, treball

Anar [o treballar] a estall (Anar a preu fet. Treballar sense parar)

treball, maneres de dir

Anem anant, els uns darrere i els altres davant (És una invitació a dissoldre una reunió o a posar-se en marxa o a la faena)

treball

Anem anant, que es fa tard i ve plovent (És una invitació a dissoldre una reunió o a posar-se en marxa o a la faena)

treball

Animal bon menjador, per a tot treballador (Qui té bon apetit sol tenir salut i energia)

animals, bona, treball

Animal llogat, sempre està menjat (Qui ven la seua força de treball a un patró guanya menys que si la invertira directament en profit propi. També, les coses que utilitzen molts solen estar descuidades)

treball, animals

Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa

treball, oratge, any, menjar, oficis, aigua

Any plujós, any de fer el gos (Els treballs del camp depenen de l’oratge, i si la terra està enfangada no es pot llaurar)

any, camp, oratge, treball

Anys i treballs, ixen els pels blancs

any, treball

Aquell que sols espigola, poc omplirà la cassola

treball, camp, menjar

Arc que molt treballa, o es trenca ell o la corda

treball

Arrancà de cavall, parà de burro [o ase] (Reflecteix aquelles actuacions desproporcionades, que comencen amb molta empenta i a poc a poc es van desinflant)

animals, treball

Arrapar la pedrenca (Expressió per a indicar que s'ha de treballar de valent per a tirar avant)

maneres de dir, treball

Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet (Significa que qui treballa en una propietat que és llogada, ve un moment en què ha de fer front a la despesa, de la qual no es recordava o no havia fet la previsió oportuna)

mort, menjar, persones, treball

Arribar i moldre (Enllestir una feina ràpidament. Arribar i empènyer, arribar i pouar, aplegar i envasar, arribar i seure, fer-ne via, enllestir de pressa, no haver-se d'esperar gens)

maneres de dir, treball

Arribar quan la feina és feta (Hom ho diu dels ganduls. Sempre fuig de fam i de feina; ser dropo, peresós; fer salat)

maneres de dir, treball

Ase carregat d'or, puja lleuger la muntanya

animals, treball

Ase que entra en heretat aliena, n'eixirà carregat de llenya

animals, treball

Assotar l'aire (Treballar inútilment)

maneres de dir, treball

Avançar feina (Fer una feina avanç del que toca. Anticipar, fer camí)

maneres de dir, treball

Avarques per a treballar, les festes a coixejar

festa, diners, treball

Banyut i paga es beure (Ho diuen d'un qui, de més a més que fa feina, encara ha de pagar)

treball, beure

Barca aturada no guanya nolis (Significa que el qui s'atura de treballar no obté guany)

mar, diners, treball

Barca i ruc, la càrrega al cul (El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant)

animals, treball, mar

Barca parada no mou guerra (Ho diuen per expressar els mals efectes de la inacció)

treball, mar

Barca varada no fa jornada (Es diu com a encoratjament quan, per alguna causa, no estem treballant)

mar, treball

Barca, per qui la cualca (Ho diuen per significar que el qui guanya més en una empresa és aquell qui la maneja directament)

mar, treball

Batre l'empedrat (Treballar inútilment)

maneres de dir, treball

Batre per la palla (Fer feina per no guanyar res)

maneres de dir, treball, diners

Beneit sigui sant dilluns, que la feina ens duus

setmana, treball

Béns de pagès, béns de no res (Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor)

oficis, treball, camp, diners

Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya (La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma)

oficis, oratge, treball

Bon cabal per a un pobre home! (Es diu parlant d'una noia poc treballadora)

treball, persones

Bon camí sempre és drecera

treball

Bon jornal, de matí comença

diners, treball, bona

Bon llom, pa l'arena (Es refereix a persones que treballen amb excessiva calma)

bona, cos huma, treball

Bon menjar fa bon treballar (Amb l'energia recuperada tenim mes forces per la feina)

menjar, bona, treball

Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill (Recomana educar i preparar la descendència perquè siga autònoma en el futur)

treball, parentiu, bona, donar

Bon pas i bon compàs i descansat arribaràs

treball

Bon vi i bona escudella i que treballi qui en ve al darrera.

bona, menjar, vinya, treball

Bon viure i no treballar, no pot durar

bona, treball

Bona feina no necessita nunci (Les coses ben fetes són apreciades per la seua qualitat)

bona, treball

Bordó i carabassa, vida regalada (Ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra)

treball, plantes

Braços aturats, no porten jornal (Es refereix a que sense treballar no pot un guanyar-se la vida)

treball

Bugada estesa, sol espera

oratge, treball

Caçar mosques (Passar el temps sense treballar o fent coses inútils)

treball, caça, maneres de dir, animals

Cada dia no és festa major (Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions)

dia i nit, treball, festa

Pàgina 3 de 22.

El Refranyer