El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys treball
L'all és bona eina pel treballar
plantes
,
menjar
,
treball
L'amo fa el mosso, i el mosso fa l'amo (Vol dir que la manera d'esser del superior sol influir damunt el súbdit, i viceversa)
treball
L'art, al qui l'ha; i a les dones, el filar (Vol dir que convé escoltar el parer dels entesos en cada ram)
treball
L'eina fa la feina
treball
L'enclusa i el mall sempre forgen junts
treball
L'endemà de diumenge, hauria de ser diumenge (El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners)
treball
,
setmana
L'esmerla que no ha omplit el pap, no cal que s'afanye (Es diu quan una persona, que no ha fet la feina que havia d'haver fet durant tota la jornada laboral, per molt que faça a última hora no es pot treure el jornal perquè ja ha fet tard)
treball
,
maneres de dir
,
animals
L'home matiner un bon faener (Qui és més diligent que un altre li porta avantatge)
treball
,
persones
L'home neix per treballar i l'ocell per volar (Cada u serveix per a una cosa)
animals
,
persones
,
treball
La bona collita despatxa mossos i espanta gossos
animals
,
bona
,
camp
,
treball
La bona feina no necessita anunci (Es refereix a que la feina ben feta val per si mateix)
bona
,
treball
La bona fusta per obrar, pel setembre l'has de tallar: per la lluna nova, talla la soca; per la lluna vella, talla l'estella (Consell per a llenyaters)
mesos
,
treball
,
oratge
,
bona
La bugada de Na Rius, que els pois morts tornaren vius (Ho diuen parlant de bugades o neteges mal fetes)
treball
La Candelera és feinera (2 febrer) (És una efemèride que passa desapercebuda entre qui té obligacions o tasques a fer)
mesos
,
treball
,
festivitats
La diligència és mare de la bona ventura (Vol dir que l'activitat i promptitud ajuda molt al bon èxit de les sol·licituds)
treball
La dona honesta, les mans a la filosa i els ulls a la finestra (Cal treballar i vigilar al mateix temps)
cos huma
,
treball
,
persones
La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana (Vol dir que les ocupacions domèstiques eviten la perversió o afluixament moral de les dones)
treball
,
parentiu
La faena gira esquena (Es diu als malfaeners amb ironia)
maneres de dir
,
treball
La faena, per als anglesos (És una manera irònica de dir: “la faena, que la facen els que no n’han feta mai”)
persones
,
treball
La fam s’absenta quan el treball es presenta (Confirma que el treball reporta benefici econòmic)
menjar
,
treball
La feina de gener, set pans per un diner.
diners
,
mesos
,
treball
La feina és santa i és sa
treball
La feina és virtut, però a mi em put.
treball
La feina feta a gust crida la cançó
treball
La feina matinal, tot el dia val (Allò que es fa al primer moment, ja està fet)
treball
La feina treu els ulls
cos huma
,
treball
La filla sorda, quan fila no es torba [torbar-se = distraure’s, despistar-se] (Recomana estar pendent del que s’està fent i no distreure’s)
parentiu
,
treball
La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal (La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona)
gent
,
llocs
,
treball
La gota [o goterella] forada la pedra [o gota a gota fa forat] (Vol dir que la persistència en el treball arriba a vèncer les dificultats més serioses)
aigua
,
treball
La mala filanera comença a vetllar per la Candelera (2 febrer) (No és el moment, se sol filar pel bon temps i a l’aire lliure)
mesos
,
treball
,
festivitats
,
mar
La mateixa feina ensenya (La pràctica fa que sorgisquen o ens plantegem dubtes i que els resolem)
ensenyar
,
treball
La necessitat és la mare de la indústria (Vol dir que quan ens veiem constrets per la necessitat a fer una cosa, ens enginyem per a fer-la)
treball
La nit es féu per a dormir i el dia per a descansar (És una justificació de la inactivitat i la manteria)
dia i nit
,
dormir
,
treball
La peça ben ordida està mig teixida [ordir = fer la trama] (Allò que està ben fet de bon principi resulta més fàcil de continuar i acabar que allò mal fet, que no farà sinó allargar les dificultats)
treball
La peresa és mare [o germana, o parenta] de la pobresa (Si no treballes no hi han guanys)
treball
La persona naix per treballar, com l'au per volar i el peix per nadar (Cada u serveix per a una cosa)
treball
,
animals
,
persones
La qüestió són duros, i la feina pels burros (IHo diuen els malfeiners i egoistes)
diners
,
animals
,
treball
La sella del meu cavall, a un estrany dóna treball
animals
,
donar
,
treball
La senyora que treballa, no gasta diner ni malla
treball
La ventura de la barca és de jove treballar, de vella cremar
treball
,
vell
,
mar
La vida [o l'ofici] del bon burgués: beure, menjar i no fer res (Viure sense treballar)
oficis
,
menjar
,
bona
,
beure
,
treball
,
maneres de dir
La xeringa de l'hospital (Persona a la qual se li manen sense cap consideració els treballs més desagradables o molta faena)
treball
Les aranyes a filar i les persones a treballar (Vol dir que cada cosa s'ha d'aplicar a la seva pròpia finalitat)
maneres de dir
,
treball
,
persones
,
oficis
,
animals
Les coses no es fan soles (Se li diu a qui ha de fer alguna tasca i no se li veuen ganes de fer-la)
treball
Les coses no plouen del cel (Se li diu a qui ha de fer alguna tasca i no se li veuen ganes de fer-la)
treball
Les mans a la filosa, i els ulls a la porta (Vol dir que cal treballar i vigilar al mateix temps)
maneres de dir
,
treball
,
cos huma
Les noies de pagès, si no són morenetes, no valen res (Significa que si les noies pageses no són fosques de color, és senyal que el sol no les toca gaire, i per tant, que són poc treballadores)
treball
,
oficis
Les obres, de les sobres [Obra, de lo que sobra] (Vol dir que no convé emprendre obres de construcció si no es tenen diners sobrants)
treball
,
diners
Les xiques si no treballen se curquen
treball
,
persones
Li agrada més un vagarí que cent retories (Es diu d'una persona malfeinera i rodamón)
maneres de dir
,
treball
Pàgina 11 de 22.
Refranys treball