`

Refranys treball

animals treball

El qui no la fa de pollí, la fa de rossí

S’ha de treballar quan es té l’energia i la il·lusió de la joventut

oficis mal treball maneres de dir

El sabater és el més mal calçat

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

indumentària oficis maneres de dir treball mal

El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

treball

El treball és virtut però a mi em pot

És la filosofia dels manters, faena-fuig, vividors i rodamóns

treball salut

El treballar és virtut, si es té salut

El treball es fa a gust quan la salut acompanya

treball

El treballar no fa grossos

Per regla general, qui fa treballs manuals sol ser prim perquè consumeix moltes calories

treball cos huma menjar

El ventre porta les cames

Significa que per a tenir força i poder caminar i treballar, cal menjar prou

treball vinya vell

El vi se’n va per les juntes

Els afers en què intervénen diversos interessats o professions no solen ser perfectes i hi solen haver falles per descoordinació o malentesos

plantes treball festivitats mesos camp

Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar

Es tracta d’una festivitat en la que no s’ha de treballar

treball

Els cansats fan la feina

Es diu de les persones voluntarioses, que solen acabar fent les tasques dels altres

treball setmana

Els dilluns tots són pesats

El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners

treball setmana festa

Els diumenges porten cua

El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners

treball sants diners

Els frares de Sant Francesc, quan no tenen doblers, fan obra

Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners

parentiu oratge treball mesos camp

En abril, el pare no espera al fill

Si fa bon temps granen les primeres espigues de blat i no esperen les que naixeran més tard. Ressalta que el bon temps venç a la peresa i invita a l’activitat

parentiu treball mesos

En abril, no espera el pare al fill

És un mes de temperatura agradable que anima a l’activitat

camp mesos treball

En agost, bat el peresós

Recrimina els tardans i els manters. La batuda es fa abans de la calor estiuenca

mesos treball plantes

En agost, el qui té pansa balla la dansa

A més de la collita i el transport del raïm, té molts treballs a fer: escaldar-lo, posar-lo a assecar al sol en canyissos, girar-lo per tots els costats, retirar i traure els canyissos si amenaça pluja...

camp any oratge oficis treball

En any plujós, el llaurador, ociós

Els bancals enfangats no es deixen treballar ni trepitjar

maneres de dir treball

En aquell temps

En el temps d'allò de què es parla

animals festa treball

En bodes i festes, mal va a les bèsties

Quan més tuacte hi ha, més treballen

setmana treball

En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar

Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos

treball parentiu casa menjar

En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla

En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries

menjar treball llocs

En la terra de Maluca, el que no treballa no manduca [manducar = menjar]

Es diu com a advertència a qui no se li veu intenció de treballar o col·laborar en algun col·lectiu

camp foc treball

En llaurar i fer foc coneixeràs qui no és badoc [badoc = embadalit]

En tota activitat humana es veu promptament qui té ofici i experiència i qui no

treball oficis

Enclusa que sona, senyal que és bona

Ho diuen els ferrers per contestar als veïns que es queixen de la molèstia que els causa el soroll dels martells damunt l'enclusa

treball

Entre dilluns i dimarts, molt poquet avançaràs

El comerç en general sol activar-se a mitjan setmana, a més que després de les festes, ningú té moltes ganes de treballar

diners salut treball

Enviar el servei a l'hospital no fa bon amo

Es diu al·ludint a aquells patrons qui paguen malament llurs obrers o servidors

treball

És bo es pa d'es jai, si no s'acabava mai

Es diu referint-se a la despreocupació amb què els infants i jovenalla mengen i beuen sense fer feina ni saber d'on surten els recursos

maneres de dir treball

És un enze

Dit de la persona aturada, mancada d'iniciativa i d'enteniment

maneres de dir treball

Escalfar cadires

Passar molt de tems sense fer res. Gandul

cos huma treball

Esquena llarga, faena curta

És una crítica sense fonament als alts, perquè la feina, la càrrega i el pes frenen el creixement o enquilosen l’espinàs

maneres de dir treball

Esser capaç de no fer-ne abastament amb una enclusa

Esser un desmanyotat, que amb bones eines encara ho fa malament

maneres de dir treball

Ésser llarg per a la faena

Ser eficaç treballant i complidor

maneres de dir treball

Ésser un arrier

Dit d’algú que és enèrgic per a treballar i per a fer treballar els altres

maneres de dir treball

Ésser un esclafacanyes

Persona que no sap fer les feines prou bé

treball maneres de dir

Esser un lladre de pa

No guanyar-se l'aliment, no fer la feina que pertoca

oficis maneres de dir treball

Estar com un ferrer sense carbó

Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important

maneres de dir treball

Estar d'alta

Expressió que indica que un pot treballar

maneres de dir treball mort

Estar mort a canyades

Estar alhora molt cansat i baldat per l'efecte de l'esforç

treball maneres de dir

Estar [o anar] sobre el ferro

Treballar molt i profitosament

oratge treball mar

Estels brillants, treballs en mar

Quan l’estelada lluu visiblement és perquè l’atmosfera està calma i la mar, traquil·la

treball casa déu

Faena a la porta, Déu la porta

La faena que permet el sustent costa d’aconseguir, per tant les faenes que ens són oferides són com un regal

treball animals

Faena de dos, merda de gos

En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se

maneres de dir treball

Faena de moros

Treball minuciós, costós i llarg

diable treball setmana

Faena feta el diumenge, el dimoni se la menge

Reprova el fet que algú treballe en dia de descans i li tira una maledicció

maneres de dir treball

Faena feta fa goig

Vol dir que convé fer la faena en poder per a evitar imprevists d'última hora

treball maneres de dir

Faena feta no corre pressa

Expressió que designa que qualsevol acció que es faça prest i de manera correcta estalvia problemes i comporta el descans d’aquell qui l’ha feta

treball diners

Faena feta, diners aguaiten

Encoratja a concloure les tasques començades per a rebre’n la recompensa

treball

Faena fuig, que fugint ja faig prou faena

És una crítica als malfeiners que fan més faena evitant fer-ne que fent-ne

maneres de dir treball

Faena prima

Faena poc costosa de fer

persones treball

Faena, el teu amo et veja

Assevera que la labor i l’esforç que no es veu, no s’aprecien igual que si es veu fer-los

treball

Faena, fuig i no em toques

És una crítica als malfeiners que fan més faena evitant fer-ne que fent-ne

treball maneres de dir

Faenafuig

Usada sobretot en valencià com a equivalent de malfaener

oficis mesos treball camp

Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer [plànyer = lamentar]

No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques

treball

Feina començada, és mig acabada

El que més costa és decidir-se; una vegada posats, la mateixa dinàmica ens porta a prosseguir

treball cos huma

Feina d'ull, feina de cul

Les coses que no es fan científicament o professionalment no estan ben fetes

diable treball setmana

Feina de diumenge, el dimoni se la menja

Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos

treball diners mesos

Feina de gener, no la canviïs per diner

Recomana fer la feina u mateix i no encarregar-la a algú altre, a qui li l’haurem de pagar

maneres de dir treball

Feina de negres

Tasca o treball que resulta dificultós

dia i nit treball

Feina feta de nit, pel matí seran els crits

Els treballs que no es fan en les condicions o amb la ferramenta adequades solen resultar malament

treball

Feina feta no fa nosa

Si pots fer-ho avui, no ho deixes per a més avant per si de cas ja no pots fer-ho

treball

Feina feta no fa [o porta] destorb

Sempre és millor tenir la feina acabada