Tema
treball
1.061 refranys catalogats sota aquest tema.
El qui no treballa, badalla
Sobretot de fam
menjar treball
El qui treballa en diumenge, el dimoni el penja.
diable setmana treball
El qui treballa en diumenge, el rei que el pengi.
Defensa el dret al descans dominical i condemna de manera emfàtica el fet de fer feina durant el dia festiu de la setmana. Històricament, la societat estava regida per un fort component religiós i tradicional que marcava el diumenge com un dia sagrat de repòs obligatori. Fora de la religió, ens recorda la importància de desconnectar, passar temps en família i carregar energies. Treballar sense interrupció es considerava un abús contra la pròpia salut i l'ordre natural de la setmana.
setmana treball
El qui treballa per a ell, ompli la bossa i el cistell
treball
El sabater és el més mal calçat
Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix
oficis mal treball maneres de dir
El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat
Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix
indumentària oficis maneres de dir treball mal
El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any
El maig abans era el mes de més feina. Els rajolers i els terrissers durant tot aquest mes treballaven a la desesperada per tal de poder produir com més obra millor.
any mesos oficis treball
El treball és la salut del cos i de l'ànima
treball salut cos huma
El treball és virtut però a mi em pot
És la filosofia dels manters, faena-fuig, vividors i rodamóns
treball
El treballa fa burro
treball animals
El treballar és una pena pel qui no en ve de mena.
Dins una posició equilibrada, es considera que el treball requereix un esforç, però aquest no és mal vist per aquells que l'han acceptat com a forma de vida. El problema, el tenen els mandrosos.
treball
El treballar és virtut, si es té salut
El treball es fa a gust quan la salut acompanya
treball salut
El treballar no fa grossos
Per regla general, qui fa treballs manuals sol ser prim perquè consumeix moltes calories
treball
El ventre porta les cames
Significa que per a tenir força i poder caminar i treballar, cal menjar prou
treball cos huma menjar
El vi se’n va per les juntes
Els afers en què intervénen diversos interessats o professions no solen ser perfectes i hi solen haver falles per descoordinació o malentesos
treball vinya vell
Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar
25 desembre. Es tracta d’una festivitat en la que no s’ha de treballar
camp festivitats mesos plantes treball
Els arbres són com els humans: d'uns ens fan carbó i d'altres sants
Aquesta és una sentència que trasllada la jerarquia i el destí dels homes a la natura. Ens diu que, tot i que tots estem fets de la mateixa fusta, la vida (o la sort) ens porta per camins molt diferents: El carbó: Representa el destí més baix o utilitari. Aquells que acaben cremats, oblidats o que només serveixen per a una feina dura i bruta. Els sants: Representa l'excepció, el destí noble. Aquella fusta que es talla amb cura per fer-ne una imatge venerada a l'altar.
plantes sants treball
Els braços per a treballar, el cap per a pensar
cos huma treball
Els cansats fan la feina
Es diu de les persones voluntarioses, que solen acabar fent les tasques dels altres
treball
Els desfeinats sempre saben l'hora que és
treball
Els desocupats sempre saben quina hora és
treball
Els dilluns tots són pesats
El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners
treball setmana
Els diners sempre tenen raó.
Relaciona la manca de diners amb la manca de credibilitat i, per tant, amb la impossibilitat que al pobre se li acceptin com a vàlids els seus arguments per dir o fer alguna cosa.
diners treball
Els diumenges porten cua
El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners
treball setmana festa
Els frares de Sant Francesc, quan no tenen doblers, fan obra
Aquesta dita és una crítica molt fina a la picaresca i la capacitat de recurs dels ordes religiosos. Fa referència a la paradoxa que, tot i haver fet vot de pobresa, els franciscans sempre trobaven la manera de tirar endavant grans construccions. Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners
diners sants treball
Els llestos viuen dels ximples, i els ximples del seu treball
treball
Els mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal. És una lluna bona per tallar la fusta.
festivitats oratge treball
Els nascuts en dilluns, o molt treballadors o molt ganduls.
setmana treball
En abril, el pare no espera al fill
Si fa bon temps granen les primeres espigues de blat i no esperen les que naixeran més tard. Ressalta que el bon temps venç a la peresa i invita a l’activitat
parentiu oratge treball mesos camp
En abril, no espera el pare al fill
És un mes de temperatura agradable que anima a l’activitat
parentiu treball mesos
En agost, bat el peresós
Recrimina els tardans i els manters. La batuda es fa abans de la calor estiuenca
camp mesos treball
En agost, el qui té pansa balla la dansa
A més de la collita i el transport del raïm, té molts treballs a fer: escaldar-lo, posar-lo a assecar al sol en canyissos, girar-lo per tots els costats, retirar i traure els canyissos si amenaça pluja...
mesos treball plantes
En any plujós, el llaurador, ociós
Els bancals enfangats no es deixen treballar ni trepitjar
camp any oratge oficis treball
En aquell temps
En el temps d'allò de què es parla
maneres de dir treball
En bodes i festes, mal va a les bèsties
Quan més tuacte hi ha, més treballen
animals festa treball
En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar
Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos
setmana treball
En la casa on se treballa, no hi manca pa ni palla
Denota que el treball proporciona la subsistència i els augments de la casa.
casa treball
En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla
En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries
treball parentiu casa menjar
En la terra de Maluca, el que no treballa no manduca [manducar = menjar]
Es diu com a advertència a qui no se li veu intenció de treballar o col·laborar en algun col·lectiu
menjar treball llocs
En llaurar i fer foc coneixeràs qui no és badoc
[badoc = embadalit]. En tota activitat humana es veu promptament qui té ofici i experiència i qui no
camp foc treball
En lo que ha menjat, ja pot anar darrere d'un combregar
Ha menjat molt i pot treballar molt
menjar treball maneres de dir
Enclusa que sona, senyal que és bona
Ho diuen els ferrers per contestar als veïns que es queixen de la molèstia que els causa el soroll dels martells damunt l'enclusa
treball oficis
Enganxar-se-li el llençol a les anques
No fer gens de feina, ser un gandul
treball indumentària maneres de dir dormir
Entre dilluns i dimarts, molt poquet avançaràs
El comerç en general sol activar-se a mitjan setmana, a més que després de les festes, ningú té moltes ganes de treballar
treball
Entre els uns i els altres, la feina per fer.
treball
Entre uns i altres la feina per fer
treball
Enviar el servei a l'hospital no fa bon amo
Es diu al·ludint a aquells patrons qui paguen malament llurs obrers o servidors
diners salut treball
És bo es pa d'es jai, si no s'acabava mai
Es diu referint-se a la despreocupació amb què els infants i jovenalla mengen i beuen sense fer feina ni saber d'on surten els recursos
treball
És con s'enforna que els pans es fan geperuts ¿Amb l'escalfor, els pans es dobleguen, a l'igual que les persones, que no tenen, aleshores, ganes d'anar a treballar?
treball persones
És el negoci d'en Robert de les Cabres : donar-ne dues de negres per una de blanca
Negoci dolent, de mal resultat comercial. Es diu que el tal Robert donava dues cabres blanques per una de negra, o viceversa.
animals colors diners donar treball
És un enze
Dit de la persona aturada, mancada d'iniciativa i d'enteniment
maneres de dir treball
Escalfar cadires
Passar molt de tems sense fer res. Gandul
maneres de dir treball
Escarrassar-se o fer feina com un lladre
Fer feina excessiva
maneres de dir treball
Esquena llarga, faena curta
És una crítica sense fonament als alts, perquè la feina, la càrrega i el pes frenen el creixement o enquilosen l’espinàs
cos huma treball
Esser capaç de no fer-ne abastament amb una enclusa
Esser un desmanyotat, que amb bones eines encara ho fa malament
maneres de dir treball
Ésser dia de pantaló vell
Significa que és un dia feiner, d'entre setmana o un dia de treball. S'utilitza de manera irònica o informal per referir-se als dies on no es va vestit de gala o de festa, sinó amb roba de diari o més còmoda.
treball maneres de dir
Ésser llarg per a la faena
Ser eficaç treballant i complidor
maneres de dir treball
Esser més dropo que el gendre
Esser molt mal fener
persones maneres de dir treball
Ésser més gandul que el jaure
Ésser poc treballador
maneres de dir treball
Ésser un arrier
Dit d’algú que és enèrgic per a treballar i per a fer treballar els altres
maneres de dir treball
Ésser un corcó de treball
Ésser incansable en el treball
maneres de dir treball animals
Ésser un esclafacanyes
Persona que no sap fer les feines prou bé
maneres de dir treball
Ésser un feina, fuig; mandra, no em deixis
Ésser poc treballador
maneres de dir treball
Esser un lladre de pa
No guanyar-se l'aliment, no fer la feina que pertoca
treball maneres de dir
Estalviador com una formiga
Persona treballadora i estalviadora
maneres de dir treball diners animals
Estar al peu del canó
Perseverar en la tasca
maneres de dir treball cos huma
Estar cama alta
Viure sense treballar
treball maneres de dir cos huma
Estar com un ferrer sense carbó
Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important
oficis maneres de dir treball
Estar d'alta
Expressió que indica que un pot treballar
maneres de dir treball
Estar mort a canyades
Estar alhora molt cansat i baldat per l'efecte de l'esforç
maneres de dir treball mort
Estar una mà damunt l'altra
No fer res
treball maneres de dir cos huma
Estar [o anar] sobre el ferro
Treballar molt i profitosament
treball maneres de dir
Estels brillants, treballs en mar
Quan l’estelada lluu visiblement és perquè l’atmosfera està calma i la mar, traquil·la
oratge treball mar
Faena a la porta, Déu la porta
La faena que permet el sustent costa d’aconseguir, per tant les faenes que ens són oferides són com un regal
treball casa déu
Faena de dos, merda de gos
En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se
treball animals
Faena de moros
Treball minuciós, costós i llarg
maneres de dir treball
Faena feta el diumenge, el dimoni se la menge
Reprova el fet que algú treballe en dia de descans i li tira una maledicció
diable treball setmana
Faena feta fa goig
Vol dir que convé fer la faena en poder per a evitar imprevists d'última hora
maneres de dir treball
Faena feta no corre pressa
Expressió que designa que qualsevol acció que es faça prest i de manera correcta estalvia problemes i comporta el descans d’aquell qui l’ha feta
treball maneres de dir
Faena feta, diners aguaiten
Encoratja a concloure les tasques començades per a rebre’n la recompensa
treball diners
Faena fugit, suquet vine
treball
Faena fuig, que fugint ja faig prou faena
És una crítica als malfeiners que fan més faena evitant fer-ne que fent-ne
treball
Faena i garrot.
treball
Faena prima
Faena poc costosa de fer
maneres de dir treball
Faena, el teu amo et veja
Assevera que la labor i l’esforç que no es veu, no s’aprecien igual que si es veu fer-los
persones treball
Faena, fuig i no em toques
És una crítica als malfeiners que fan més faena evitant fer-ne que fent-ne
treball
Faenafuig
Usada sobretot en valencià com a equivalent de malfaener
treball maneres de dir
Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer
[plànyer = lamentar]. No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques
camp mesos oficis treball
Feina a rebentar, i menjar a esclatar
treball menjar
Feina començada, és mig acabada
El que més costa és decidir-se; una vegada posats, la mateixa dinàmica ens porta a prosseguir
treball
Feina d'ull, feina de cul
Les coses que no es fan científicament o professionalment no estan ben fetes
treball cos huma
Feina de diumenge no arriba a bon terme.
setmana treball
Feina de diumenge, el dimoni se la menja
Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos
diable treball setmana
Feina de gener, no la canviïs per diner
Recomana fer la feina u mateix i no encarregar-la a algú altre, a qui li l’haurem de pagar
treball diners mesos
Feina de negres
Tasca o treball que resulta dificultós
maneres de dir treball
Feina en dimarts començada no serà ben acabada.
setmana treball
Feina feta de nit, pel matí seran els crits
Els treballs que no es fan en les condicions o amb la ferramenta adequades solen resultar malament
dia i nit treball
Feina feta no fa nosa
Si pots fer-ho avui, no ho deixes per a més avant per si de cas ja no pots fer-ho
treball
Feina feta no fa [o porta] destorb
Sempre és millor tenir la feina acabada
treball
Feina feta, no corre pressa
Hi ha que fer les coses importants prompte
treball