Refranys treball

Cada u és fill de les seves obres (Vol dir que cadascú té la consideració que es mereix segons la manera de portar-se)

treball

Cadascú busca feina del seu art

treball

Cadascú cerca feina del seu ofici

treball

Camp de treball (Lloc on es fan treballs d'interès públic)

maneres de dir, treball

Cap fred, peus calents i cor valent (Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més)

treball, cos huma

Carro que es trenca en camí pla, temps feia que s'havia d'adobar

treball

Casa de cavalls, casa de treballs

animals, casa, treball

Casa feta i vinya plantada, pocs saben quina treballada

treball, vinya, casa

Caure atroncat de son (Adormir-se ràpidament a causa de la fatiga)

maneres de dir, treball, dormir

Caure rodó (Adormir-se ràpidament a causa de la fatiga)

dormir, treball, maneres de dir

Cavall de regal, per a la vista bo, per al treball mal (Normalment es regala allò que a u mateix no li serveix)

animals, treball

Cent dones no fan el trellat d’un burro (És un predicament misògin, masclista i molt passat de moda)

animals, treball, persones

Cobra bona fama i posat a dormir; cobra-la dolenta i posat a morir (Quan algú ha adquirit fama de bon professional, ja no s’ha de preocupar de buscar-se clientela, ja que és aquesta la que el buscarà)

dormir, treball, bona

Cobra fama i posa't a seure (Quan algú ha adquirit fama de bon professional, ja no s’ha de preocupar de buscar-se clientela, ja que és aquesta la que el buscarà)

treball, persones

Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici

ensenyar, treball, oficis

Com la feina de les llevadores, que mai no s'ha acaba

treball, oficis

Com més són, més s’emboliquen

treball

Començar la casa pel terrat (Començar una feina de la manera que hauria de servir per a acabar-la )

treball, maneres de dir, casa

Compra la roba en parada i sempre serà ben comprada

treball, indumentària

Condir-li la feina (Treballar a bon ritme, avançar per millorar la producció)

maneres de dir, treball

Conforme és la paga, és la feina

diners, treball

Content l'amo, pagat el mosso (Significa que quan una feina surt a gust del qui comanda, els subalterns han de romandre satisfets)

treball

Contra peresa, una vara de freixe (Es diu humorísticament parodiant la frase del catecisme: "Contra peresa, diligència")

treball

Corre molt i adelanta poc

treball

Córrer molt i atrapar poc (Es diu de qui fa moltes coses i en treu poc profit. Fer moltes feines i mal fetes)

maneres de dir, treball

Costar Déu i ajuda (Costar molta pena o treball, esser molt difícil).

maneres de dir, treball

Costar penes i treballs (Costar un gran esforç. Costar el bec i les ungles; costar sang, costar moltes suades, costar suor i llàgrimes; costar més que la Seu de Xàtiva, costar més que si l'haguessin donat a dida, costar pena)

treball, maneres de dir

Costar treball (Necessitar, quelcom, un esforç molt gran. Costar feina, haver-hi feina, costar molta pena, ser molt difícil)

treball, maneres de dir

Costarà més que treure un carro estacat (Es refereix a una cosa molt laboriosa)

treball

Creixen els infants, creixen els treballs

treball, persones

Cremar-se els ulls (Treballar molt en una cosa)

maneres de dir, treball, cos huma

Criat peresós, criat queixós (Qui és mandrós viu lamentant-se sempre de qualsevol cosa)

persones, treball

Criat que és ben pagat, té sempre el braç preparat (Qui és ben considerat pel seu superior treballa a gust)

treball, persones, oficis

Curt de faena (Poc treballador)

maneres de dir, treball

Curt de feina (Treballador que no rendeix gaire a la feina, perquè treballa a poc a poc o perquè no en sap prou. Curt de jornal, curt de mans, maimó)

treball, maneres de dir

Curt per a la faena (Ser gandul, lent o ineficaç. Sser curt de jornal -o de feina-, no anar de feina, fugir de fam i de feina)

treball, maneres de dir

D'un lloc o altre sortiran les misses (Si un té bona preparació tècnica o intel·lectual, no trigarà gaire a tenir oportunitats d'aconseguir feina)

treball

Dar tralla (Donar molt d'us, treball o càstig)

maneres de dir, treball

Darrera del dilluns vindrà el dimarts, i feina fuig que fàstic em fas.

setmana, treball

De dia no fila Toni, i de nit gasta cresolades d’oli (Critica aquells que no treballen o no s’esforcen però que es gasten allò que no s’han guanyat)

treball

De dia va ma dona i de nits crema s’oli (Es diu de les persones que perden el temps de dia i han de treballar de nits)

treball, dia i nit

De dilluns a diumenge, qui no fa feina no menja

setmana, treball

De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal (Qui passa el temps distraient-se no treballa)

persones, treball, vinya, plantes, diners, camp

De fam i feina, tothom en fuig

menjar, treball

De franc, que hi treballe el diable

diable, treball

De sol a sol (Des que ix el sol fins que es pon. S'usa en l'expresió "treballar de sol a sol")

maneres de dir, treball

De treballar no hi ha cap ase [burro] gros [gras]

treball, animals

De treballar, ningú es fa ric (Les grans fortunes no provenen mai del propi esforç, sinó del d’altres, i, a vegades, d’accions il·lícites)

diners, treball

De vaques llaurat i de dones cavat, mal treballat i pitjor trepitjat

animals, treball, camp, persones

De vent moliner, molta feina i poc diner (Els vents favorables per a la mòlta del gra reportaven pocs diners perquè els camperols pagaven la feina amb part de la farina obtinguda)

oratge, treball, diners

Pàgina 4 de 22.

El Refranyer