Refranys treball

Abans és l'obligació que la devoció (Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions)

treball

Acabareu tots portant braguer! (Es diu amb ironia a qui no està fent res)

treball, maneres de dir, diable

Adormir-se a l'aguait 1 No llevar-se, algú, a l'hora que ho ha de fer. Quedar adormit, adormir-se, no despertar-se a l'hora. 2 No fer la feina que toca, no prosperar al mateix ritme que els altres competidors del ram. Badar, mandrejar, encantar-se)

maneres de dir, treball, dormir

Adormir-se [aturar-se, estacionar-se estancar-se] sobre els llorers (Deixar de treballar després d'un èxit. Afluixar, aturar-se, estancar-se; adormir-se a la palla, adormir-se a l'aguait, no posar-se al dia, no modernitzar-se)

dormir, treball, maneres de dir

Afanyar-se a (Treballar molt, de pressa, amb moltes ganes. Sovint es tracta d'accions mal fetes. Apressar-se, esforçar-se, escarrassar-se, maldar per, desviure's per)

maneres de dir, treball

Agafar seguideta (Començar a seguir un bon ritme de treball )

maneres de dir, treball

Agafar un respir (Deixar de treballar una estona. Prendre's un respir, reposar, fer un bufet, fer un alè, fer una pausa)

maneres de dir, treball

Ahí tens la granera, para amb ella (Se li diu expeditivament a qui pretén que li prestem algun servei que no tenim cap obligació ni cap gana de fer(

persones, treball

Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu (L’aigua pura assacia i dóna energia)

aigua, cos huma, treball

Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna.

donar, salut, treball, oficis, oratge

Al bon feiner no li manca el menester

bona, treball

Al febrer, busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)

oficis, treball, mesos

Al mal mariner tots els vents li van en contra (Els ganduls sempre troben raons per no treballar Al mal treballador totes les eines li van malament, la mala rentadora no troba mai la pedra justa)

oficis, oratge, treball, mar

Al malfeiner, cap ferramenta [o eina, o feina] li va bé (Quan algú no vol treballar qualsevol excusa és bona)

treball

Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té

mesos, plantes, treball

Al peresós li entren ganes de treballar, quan s'acaba la feina (Qui no té voluntat i pretén quedar bé, es presenta o s’ofereix quan sap que ja és tard)

treball

Al teu fill dóna un ofici, que la ganduleria és mare del vici (Més clar, aigua)

parentiu, treball

Al treball [o a la faena] s’ha d’anar havent cagat i pixat (Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més)

treball

Al treballador, faena; i al jugador, diners

joc, treball

Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de ta casa (Significa que el patró no ha de deure favors als seus subordinats, perquè si els en deu, queda lligat amb ells per obligacions oneroses)

casa, diners, treball

Als Reguers, qui no treballa, no fa res (Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona)

treball, llocs

Altra faena hi ha! (Expressió que s'usa per a manifestar que no s'està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera)

treball, maneres de dir

Altra feina hi ha (Expressió per a mostrar manca d'interés en alguna cosa)

maneres de dir, treball

Al·lot de quinze anys, té gavatx i no té mans (Vol dir que els al·lots d'aquesta edat mengen molt i treballen poc )

persones, treball, menjar

Amb bon enginy, bon voler i bona eina sempre es fa molt bona feina

treball

Amb paciència i pa, treuen les roques (Significa que la constància i els mitjans apropiats vencen els obstacles més forts)

treball

Amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga (Es diu irònicament per significar el poder del treball pacient per a obtenir resultats extraordinaris)

animals, treball

Amb penes i treballs (Amb moltes dificultats. Penosament, a males penes, amb prou feines, difícilment, amb gran esforç; ha costat molt de)

treball, maneres de dir

Amb prou feines (Molt poc. A penes, gairebé no, difícilment, escassament, amb molta dificultat, penosament, a males penes, amb treballs)

maneres de dir, treball

Amuntegar-se la feina [a algú] (No llevar-se la feina de damunt per no fer-les al seu temps)

maneres de dir, treball

Anar a bursades (Treballar molt a intermitències, amb períodes successius de feina i de calma)

maneres de dir, treball

Anar a cascar banquets (Anar d'una banda a l'altra per seure i xerrar sense fer feina)

maneres de dir, treball

Anar a eixut (Es diu de qui realitza una feina per compte d’altri, sense entrar-hi la manutenció)

menjar, maneres de dir, treball

Anar a jornal (Treballar per un sou diari determinat)

treball, maneres de dir

Anar a l'obra (Treballar a la construcció)

maneres de dir, treball

Anar a la dena, [o anar de dena] (Anar a treballar per al comú amb la brigada del poble)

maneres de dir, treball

Anar a la part (Treballar amb altres tenint dret a una part del guany. Entrar a formar part, formar part, prendre part, participar, tenir part, fer part)

treball, maneres de dir, diners

Anar a preu fet (De pressa, sense parar)

maneres de dir, treball

Anar a tarrús-barrús (Treballar molt, de pressa i en males condicions. Anar de qualsevol manera, no plànyer-se; ésser l'escarràs d'un lloc, anar a trenta-nou de coll, no arribar a la feina)

maneres de dir, treball

Anar a tibar el llinyoll ll[inyoll = Fil cru empegat amb què els sabaters cusen les soles] (Anar a treballar. anar a la feina)

maneres de dir, treball

Anar a tornallom (Fer treballs agrícoles solidaris per tal d'avançar en situacions de necessitat o d'urgència)

maneres de dir, treball

Anar a trenta-nou de coll (Haver de fer la feina molt de pressa perquè n'hi ha molta. Pencar com un ase, anar accelerat, anar atrafegat, afanyar-se, tenir massa feina, anar tirant el lleu)

maneres de dir, treball

Anar al tall al tall (Fer una activitat segons va venint, a ritme propi)

maneres de dir, treball

Anar amb olis pesats (Caminar o fer feina lentament. Anar a poc a poc, anar a pas de tortuga)

maneres de dir, treball

Anar arressegat (Estar molt cansat de treballar. Anar cansat, fatigat, rendit)

treball, maneres de dir

Anar arter (1 Fer la feina de pressa. Ser ràpid, llest. 2 Mostrar molt d'interès per les persones de l'altre sexe. Ser atrevit, viu, anar alerta, anar orella dret)

maneres de dir, treball

Anar atribolat (Tenir molta feina o molts maldecaps. Anar esverat, atabalat, neguitós, atordit, eixelebrat)

treball, maneres de dir

Anar cansat (Passar una temporada de molta fatiga. Anar rendit, fatigat, arressegat)

maneres de dir, treball

Anar de cara a la feina [o a treballar] (Treballar sense entretenir-se, no perdre el temps, no romancejar)

maneres de dir, treball

Anar de festa en festa, com els donsainers d'Albal (Anar de festa, no treballar quan n'és l'hora)

festa, maneres de dir, treball

Pàgina 2 de 22.

El Refranyer