Treballar contractat al servei d'algú mitjançant una retribució fixa
1 Anar ajupit o treballar-hi. Ser molt treballador; escarrassar-se; esforçar-se sense profit; anar malament de negocis. 2 Anar molt cansat per raó de la feina, d'una malaltia o d'una altra cosa
Tenir molta faena, més de la que es voldria i de la que es pot fer
És una invitació a dissoldre una reunió o a posar-se en marxa o a la faena
És una invitació a dissoldre una reunió o a posar-se en marxa o a la faena
Qui té bon apetit sol tenir salut i energia
Qui ven la seua força de treball a un patró guanya menys que si la invertira directament en profit propi. També, les coses que utilitzen molts solen estar descuidades
Els treballs del camp depenen de l’oratge, i si la terra està enfangada no es pot llaurar
Reflecteix aquelles actuacions desproporcionades, que comencen amb molta empenta i a poc a poc es van desinflant
Expressió per a indicar que s'ha de treballar de valent per a tirar avant
Significa que qui treballa en una propietat que és llogada, ve un moment en què ha de fer front a la despesa, de la qual no es recordava o no havia fet la previsió oportuna
Enllestir una feina ràpidament. Arribar i empènyer, arribar i pouar, aplegar i envasar, arribar i seure, fer-ne via, enllestir de pressa, no haver-se d'esperar gens
Hom ho diu dels ganduls. Sempre fuig de fam i de feina; ser dropo, peresós; fer salat
Ho diuen d'un qui, de més a més que fa feina, encara ha de pagar
Significa que el qui s'atura de treballar no obté guany
El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant
Es diu com a encoratjament quan, per alguna causa, no estem treballant
Ho diuen per significar que el qui guanya més en una empresa és aquell qui la maneja directament
Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor
La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma
Amb l'energia recuperada tenim mes forces per la feina
Recomana educar i preparar la descendència perquè siga autònoma en el futur
Ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra
Es refereix a que sense treballar no pot un guanyar-se la vida
Passar el temps sense treballar o fent coses inútils
Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions
Vol dir que cadascú té la consideració que es mereix segons la manera de portar-se
Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més
Normalment es regala allò que a u mateix no li serveix
És un predicament misògin, masclista i molt passat de moda
Quan algú ha adquirit fama de bon professional, ja no s’ha de preocupar de buscar-se clientela, ja que és aquesta la que el buscarà
Quan algú ha adquirit fama de bon professional, ja no s’ha de preocupar de buscar-se clientela, ja que és aquesta la que el buscarà
Començar una feina de la manera que hauria de servir per a acabar-la
Significa que quan una feina surt a gust del qui comanda, els subalterns han de romandre satisfets
Es diu humorísticament parodiant la frase del catecisme: "Contra peresa, diligència"
Es diu de qui fa moltes coses i en treu poc profit. Fer moltes feines i mal fetes
Costar un gran esforç. Costar el bec i les ungles; costar sang, costar moltes suades, costar suor i llàgrimes; costar més que la Seu de Xàtiva, costar més que si l'haguessin donat a dida, costar pena
Necessitar, quelcom, un esforç molt gran. Costar feina, haver-hi feina, costar molta pena, ser molt difícil
Qui és mandrós viu lamentant-se sempre de qualsevol cosa
Qui és ben considerat pel seu superior treballa a gust
Treballador que no rendeix gaire a la feina, perquè treballa a poc a poc o perquè no en sap prou. Curt de jornal, curt de mans, maimó
Ser gandul, lent o ineficaç. Sser curt de jornal -o de feina-, no anar de feina, fugir de fam i de feina
Si un té bona preparació tècnica o intel·lectual, no trigarà gaire a tenir oportunitats d'aconseguir feina
Critica aquells que no treballen o no s’esforcen però que es gasten allò que no s’han guanyat
Es diu de les persones que perden el temps de dia i han de treballar de nits
Des que ix el sol fins que es pon. S'usa en l'expresió "treballar de sol a sol"
Les grans fortunes no provenen mai del propi esforç, sinó del d’altres, i, a vegades, d’accions il·lícites
Els vents favorables per a la mòlta del gra reportaven pocs diners perquè els camperols pagaven la feina amb part de la farina obtinguda