treball

Anar per dalt del cap de faena

Tenir molta faena, més de la que es voldria i de la que es pot fer

maneres de dir treball cos huma

Anar per feina

Fer el que cal sense entretenir-se en altres coses

maneres de dir treball

Anar [o treballar] a estall

Anar a preu fet. Treballar sense parar

treball maneres de dir

Anem anant, els uns darrere i els altres davant

És una invitació a dissoldre una reunió o a posar-se en marxa o a la faena

treball

Anem anant, que es fa tard i ve plovent

És una invitació a dissoldre una reunió o a posar-se en marxa o a la faena

treball

Animal bon menjador, per a tot treballador

Qui té bon apetit sol tenir salut i energia

animals bona treball

Animal llogat, sempre està menjat

Qui ven la seua força de treball a un patró guanya menys que si la invertira directament en profit propi. També, les coses que utilitzen molts solen estar descuidades

treball animals

Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa

Significa que un excés de pluja és perjudicial per a l'agricultura, ja que inunda els camps, impedeix la collita i, per tant, el pagès no té productes per menjar ni per vendre, tot i haver treballat la terra.

aigua any menjar oficis oratge+1

Any plujós, any de fer el gos

Els treballs del camp depenen de l’oratge, i si la terra està enfangada no es pot llaurar, deixant al pagès sense feina a l'aire lliure, donant lloc al tòpic de l'ociositat ("fer el gos").

any camp oratge treball

Anys i treballs, ixen els pels blancs

any treball

Aquell que sols espigola, poc omplirà la cassola

treball camp menjar

Arc que molt treballa, o es trenca ell o la corda

Adverteix dels perills de l'excés de treball o d'esforç, tant físic com mental. Igual que un arc de fusta sotmés a una pressió es pot trencar o pot trencar la seua corda, les persones o els mecanismes es col·lapsen si es porten al límit. Aconsella no abusar de les forces pròpies o alienes, i recorda que cal descansar i rebaixar el ritme de vida per a evitar el desgast absolut. Indica que, si una situació es tensa en l'àmbit laboral, familiar o emocional, alguna de les parts trencarà la relació.

treball

Arrancà de cavall, parà de burro [o ase]

Reflecteix aquelles actuacions desproporcionades, que comencen amb molta empenta i a poc a poc es van desinflant

animals treball

Arrapar la pedrenca

Expressió per a indicar que s'ha de treballar de valent per a tirar avant

maneres de dir treball

Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet

Significa que qui treballa en una propietat que és llogada, ve un moment en què ha de fer front a la despesa, de la qual no es recordava o no havia fet la previsió oportuna

mort menjar persones treball

Arribar i moldre

Enllestir una feina ràpidament. Arribar i empènyer, arribar i pouar, aplegar i envasar, arribar i seure, fer-ne via, enllestir de pressa, no haver-se d'esperar gens

maneres de dir treball

Arribar quan la feina és feta

Hom ho diu dels ganduls. Sempre fuig de fam i de feina; ser dropo, peresós; fer salat

maneres de dir treball

Ase carregat d'or, puja lleuger la muntanya

Amb diners, amagats darrere la imatge de l'or, es pot aconseguir tot, en els equivalents provinents de llengües llatines, s'especifica que fins i tot sent un “ase” es pot aconseguir

animals treball

Ase que entra en heretat aliena, n'eixirà carregat de llenya

animals treball

Assotar l'aire

Treballar inútilment

maneres de dir treball

Avançar feina

Fer una feina avanç del que toca. Anticipar, fer camí

maneres de dir treball

Avarques per a treballar, les festes a coixejar

[L'avarca és un calçat d'una sola de cuiro cordells que la subjecten al peu i al turmell].

diners festa treball

Banyut i paga es beure

Ho diuen d'un qui, de més a més que fa feina, encara ha de pagar

treball beure

Barca aturada no guanya nolis

Significa que el qui s'atura de treballar no obté guany

mar diners treball

Barca i ruc, la càrrega al cul

El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant

animals treball mar

Barca parada no mou guerra

Ho diuen per expressar els mals efectes de la inacció

treball mar

Barca varada no fa jornada

Es diu com a encoratjament quan, per alguna causa, no estem treballant

mar treball

Barca, per qui la cualca

Ho diuen per significar que el qui guanya més en una empresa és aquell qui la maneja directament

mar treball

Batre l'empedrat

Treballar inútilment

maneres de dir treball

Batre per la palla

Fer feina per no guanyar res

maneres de dir treball diners

Beneit sigui sant dilluns, que la feina ens duus

Es diu com a garantia de treball.

setmana treball

Béns de pagès, béns de no res

Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor

oficis treball camp diners

Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya

La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma. Indica que la boirina a la vall (i claror a dalt) augura bon temps, permetent al pagès treballar. Contràriament, la boirina a la muntanya augura pluja o mal temps, obligant el pagès a quedar-se recollit a la cabanya.

oficis oratge treball

Bon cabal per a un pobre home!

Es diu parlant d'una noia poc treballadora

treball persones

Bon camí sempre és drecera

Val més fer les coses bé que no buscar solucions ràpides.

treball

Bon jornal, de matí comença

Es diu per significar que per un millor rendiment cal dedicar el màxim de temps al treball.

bona diners treball

Bon llom, pa l'arena

Es refereix a persones que treballen amb excessiva calma

bona cos huma treball

Bon menjar fa bon treballar

Amb l'energia recuperada tenim mes forces per la feina

menjar bona treball

Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill

Recomana educar i preparar la descendència perquè siga autònoma en el futur

treball parentiu bona donar

Bon pas i bon compàs i descansat arribaràs

treball

Bon vi i bona escudella i que treballi qui en ve al darrera.

Quant a la valor nutritiva de l'escudella i la bona combinació amb el vi.

bona menjar treball vinya

Bon viure i no treballar, no pot durar

bona treball

Bona feina no necessita nunci

Les coses ben fetes són apreciades per la seua qualitat

bona treball

Bordó i carabassa, vida regalada

Ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra

treball plantes

Braços aturats, no porten jornal

Es refereix a que sense treballar no pot un guanyar-se la vida

treball

Bugada estesa, sol espera

Si fa sol s'eixugarà de pressa.

oratge treball

Caçar mosques

Passar el temps sense treballar o fent coses inútils

treball caça maneres de dir animals

Cada dia no és festa major

Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions

dia i nit treball festa

Cada u és fill de les seves obres

Significa que cadascú té la consideració, reputació o sort que es mereix segons la seva manera d'actuar. Aquesta dita subratlla la responsabilitat personal sobre les pròpies accions i les seves conseqüències.

treball

Cadascú busca feina del seu art

[Art: Habilitat per a fer alguna cosa, adquirida amb l'estudi, l'experiència o l'observació]. Significa que tothom prefereix treballar en allò per al que està format o en la seva especialitat. És una expressió que ressalta la tendència natural a buscar ocupació en el propi camp professional o vocacional.

treball

Cadascú cerca feina del seu ofici

Significa que tothom prefereix treballar en allò per al que està format o en la seva especialitat. És una expressió que ressalta la tendència natural a buscar ocupació en el propi camp professional o vocacional.

treball

Camp de treball

Lloc on es fan treballs d'interès públic. És una activitat on un grup de joves conviu i col·labora de manera desinteressada en projectes socials, mediambientals o culturals.

treball maneres de dir

Cap fred, peus calents i cor valent

Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més

treball cos huma

Carro que es trenca en camí pla, temps feia que s'havia d'adobar

treball

Casa de cavalls, casa de treballs

animals casa treball

Casa feta i vinya plantada, pocs saben quina treballada

treball vinya casa

Caure atroncat de son

Adormir-se ràpidament a causa de la fatiga

maneres de dir treball dormir

Caure rodó

Adormir-se ràpidament a causa de la fatiga

dormir treball maneres de dir

Cavall de regal, per a la vista bo, per al treball mal

Normalment es regala allò que a u mateix no li serveix

animals treball

Cent dones no fan el trellat d’un burro

És un predicament misògin, masclista i molt passat de moda

animals treball persones

Cobra bona fama i posat a dormir; cobra-la dolenta i posat a morir

Quan algú ha adquirit fama de bon professional, ja no s’ha de preocupar de buscar-se clientela, ja que és aquesta la que el buscarà

dormir treball bona

Cobra fama i posa't a seure

Quan algú ha adquirit fama de bon professional, ja no s’ha de preocupar de buscar-se clientela, ja que és aquesta la que el buscarà

treball persones

Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici

ensenyar treball oficis

Com la feina de les llevadores, que mai no s'ha acaba

treball oficis

Com més són, més s’emboliquen

treball

Començar la casa pel terrat

Començar una feina de la manera que hauria de servir per a acabar-la

treball maneres de dir casa

Compra la roba en parada i sempre serà ben comprada

Considera que els venedors de roba ambulants solien ser uns trapelles, fent passar gat per llebre.

treball indumentària

Condir-li la feina

Treballar a bon ritme, avançar per millorar la producció

maneres de dir treball

Conforme és la paga, és la feina

diners treball

Content l'amo, pagat el mosso

Significa que quan una feina surt a gust del qui comanda, els subalterns han de romandre satisfets

treball

Contra peresa, una vara de freixe

Es diu humorísticament parodiant la frase del catecisme: "Contra peresa, diligència"

treball

Corre molt i adelanta poc

treball

Còrrer molt i atrapar poc

S'utilitza per a referir-se a les persones que fan moltes coses de pressa o volen abastar massa alhora, obtenint finalment poc profit o resultats de mala qualitat.

treball maneres de dir

Costar Déu i ajuda .

Costar molta pena o treball, esser molt difícil

maneres de dir treball

Costar penes i treballs

Costar un gran esforç. Costar el bec i les ungles; costar sang, costar moltes suades, costar suor i llàgrimes; costar més que la Seu de Xàtiva, costar més que si l'haguessin donat a dida, costar pena

treball maneres de dir

Costar treball

Necessitar, quelcom, un esforç molt gran. Costar feina, haver-hi feina, costar molta pena, ser molt difícil

treball maneres de dir

Costarà més que treure un carro estacat

Es refereix a una cosa molt laboriosa

treball

Creixen els infants, creixen els treballs

treball persones

Cremar-se els ulls

Treballar molt en una cosa

maneres de dir treball cos huma

Criat peresós, criat queixós

Qui és mandrós viu lamentant-se sempre de qualsevol cosa

persones treball

Criat que és ben pagat, té sempre el braç preparat

Qui és ben considerat pel seu superior treballa a gust

treball persones oficis

Curt de faena

Poc treballador

maneres de dir treball

Curt de feina

Treballador que no rendeix gaire a la feina, perquè treballa a poc a poc o perquè no en sap prou. Curt de jornal, curt de mans, maimó

treball maneres de dir

Curt per a la faena

Ser gandul, lent o ineficaç. Sser curt de jornal -o de feina-, no anar de feina, fugir de fam i de feina

treball maneres de dir

D'un lloc o altre sortiran les misses

Si un té bona preparació tècnica o intel·lectual, no trigarà gaire a tenir oportunitats d'aconseguir feina

treball

Dar tralla

Significa pressionar, exigir molt esforç, donar molt d'us, criticar durament o fer servir alguna cosa intensament fins a desgastar-ho. Es fa servir per indicar intensitat, càstig o ritme accelerat, tant amb persones com amb objectes.

treball maneres de dir

Darrera del dilluns vindrà el dimarts, i feina fuig que fàstic em fas.

S'utilitza de manera irònica o crítica per referir-se a les persones malfeineres, gandules o que tenen aversió a la feina, especialment a l'inici de la setmana. Expressa la mandra davant l'inici de la jornada laboral i la proximitat del dimarts, sovint seguit per "no hi va sinó un pas" per indicar que els dies de feina passen ràpid, però pesen.

setmana treball

De dia no fila Toni, i de nit gasta cresolades d’oli

Critica aquells que no treballen o no s’esforcen però que es gasten allò que no s’han guanyat

treball

De dia va ma dona i de nits crema s’oli

És una expressió de queixa pel malbaratament o la mala gestió de la llar. Es diu de les persones que perden el temps de dia i han de treballar de nits

treball dia i nit

De dilluns a diumenge, qui no fa feina no menja

Per poder viure s'ha de treballar.

setmana treball

De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal

Adverteix sobre tres situacions poc productives o de risc: Dona finestrera: Fa referència a la dona que passa massa temps mirant per la finestra i xarrant, indicant poca feina a la casa. Camp vora ribera: Els camps situats massa a prop del riu són molt vulnerables a les riuades i tempestes, perdent-se sovint la collita. Vinya en camí ral: En estar al costat d'un camí molt transitat, el fruit és fàcil de robar o fer malbé pels vianants.

camp diners persones plantes treball+1

De fam i feina, tothom en fuig

Ser poc amic de treballar, espavilar-se per a viure sense treballar.

menjar treball

De franc, que hi treballe el diable

No voler fer feina, sense esser recompensat econòmicament.

diable treball

De sol a sol

Des que ix el sol fins que es pon. S'usa en l'expresió "treballar de sol a sol"

maneres de dir treball

De treballar no hi ha cap ase [burro] gros [gras]

Rebuig del treball perquè es considera que l'esforç fatiga el cos.

animals treball

De treballar, ningú es fa ric

Les grans fortunes no provenen mai del propi esforç, sinó del d’altres, i, a vegades, d’accions il·lícites

diners treball

De vaques llaurat i de dones cavat, mal treballat i pitjor trepitjat

animals treball camp persones

De vent moliner, molta feina i poc diner

Els vents favorables per a la mòlta del gra reportaven pocs diners perquè els camperols pagaven la feina amb part de la farina obtinguda

oratge treball diners

Debades, no pega el sagristà barretades

Significa que no se sol fer res per no res

oficis treball

Deixem-ho per demà, que avui cau "rosà"

Excusa utilitzada per postergar una feina

treball