oficis

El moliner sempre parla de moles

Es diu referint-se a algú que té propensió a parlar d'un mateix assumpte

parlar oficis

El moliner tira l'aigua cap al seu molí

Significa que cadascú procura la seva conveniència. Fa referència a actuar en interès propi, agranar cap a casa o assegurar-se el profit personal, sovint deixant en segon terme els interessos dels altres, com un moliner que desvia l'aigua exclusivament per fer funcionar el seu molí

aigua oficis

El músic que s'alaba, mai comença acaba

Qui realment val no necessita fer-se propaganda

música oficis festa

El negociant de sang, és negociant de fang

Es diu perquè el mercader de bestiar sempre està exposat a pèrdues greus per malaltia i mort dels animals i per altres causes

animals oficis

El notari dóna fe, i ell no té fe de res

donar oficis justicia

El pa, el fa més el forn que totes les pastadores del món

[La pastadora és la que pasta i feny la massa]. Significa que per a obtenir bon pa és més important tenir cura de la cocció que de la pastada.

menjar oficis

El pagès lluner és dropo o gairebé.

[dropo = Que defuig el treball]. Mentre mira la lluna per saber si plourà, no treballa.

oficis

El pagès malfeiner, cares dinades i comprar el comprar el pa

menjar oficis

El pagès naps ha de napejar

oficis plantes camp

El pagès que para llaços, no camina per bons passos

Qui posa primer el divertiment que la feina, acaba malament.

oficis

El pagès que té cria treballa nit i dia

La maternitat i la criança donen alegria

dia i nit oficis camp

El pagès que té diner, mai se passi a cavaller

Vol dir que el camperol, encara que sigui ric, no ha de presumir de senyor

diners oficis

El pagès sempre ha d'estar prop dels que fa treballar

Qui té algun interés s'ha de preocupar d'ell si no vol que li resulte malament.

oficis treball

El pagès, si no treballa, no té res

oficis treball

El pare dolçainer, el fill tabaler

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

música parentiu oficis

El pare forner, el fill flequer; la mare corretgera, la filla albardera

oficis parentiu

El pare mort, jo mestre

Quan desapareix la figura principal de la casa o de l’ofici, la substitueix el fill o qui millor coneix l’ofici

oficis mort parentiu ensenyar

El pare, pastor; el fill, senyor, i el nét, a captar

Significa que els descendents solen aprofitar-se dels esforços dels majors fins a destruir la feina o la inversió feta

oficis parentiu

El pastor més bo, bona terra i bon sol

oficis

El pastor que vol bé el ramat, el guarda de les rosades de maig

En termes generals, hom té aquest mes per fredorenc.

animals mesos oficis oratge

El pastor té de ser fill de l’ovella

Qui té animals o altres interessos ha d’estar sempre a prop i pendent d’ells, com fa el cabrit amb sa mare

oficis animals

El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser

Aquest refrany subratlla la jerarquia i la distribució de tasques a bord, on cadascú té una responsabilitat específica per al correcte funcionament del vaixell. En sentit figurat, s'aplica a qualsevol organització o empresa: uns manen, uns altres s'encarreguen de tasques tècniques i la resta ha de ser capaç de fer de tot perquè el projecte avance.

oficis mar

El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la faena ha de fer

Així està repartida la feina en el vaixell

oficis treball mar

El patró Mostela, que quan no feia vent bufava a sa vela

oficis oratge mar

El patró pesca per ell i per la barca

No es pot criticar que l’amo de l’empresa obtinga més benefici que qualsevol empleat, perquè ha de mantenir i renovar els mitjans de producció

mar oficis

El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer

El principal interessat i qui té responsabilitat sobre d’altres són els qui més dedicació han de posar en l’empresa

oficis mar

El patró, de la barca és el senyor

En tot col·lectiu hi ha d’haver algú que prenga les decisions puntuals en un moment donat

mar oficis persones

El peix a la mar, i el pescador prop del peix

Recomana estar pendent dels propis interessos i viure prop de la feina

animals mar oficis

El peix a l’aigua i el ferrer a la farga

Significa que cadascú ha de dedicar-se al seu ofici o a allò que li és propi. Recomana l'especialització i la prudència d'actuar només en l'àmbit que un domina, de la mateixa manera que el peix està en el seu medi natural a l'aigua i el ferrer treballa a la farga.

aigua animals oficis

El peix del pescador costa llàgrimes i dolor

La professió de pescador és molt arriscada

animals oficis mar

El penitent no diu res i el botxí s'escanya

Es diu dels qui s'apuren pels negocis d'altri més que els mateixos interessats

diners oficis mort

El pescador avui sí i demà no

mar oficis

El pescador de riu vora del mar no riu

Qui està avesat a les coses fàcils no es pot avenir amb les difícils

riure/plorar oficis mar

El pescador menja sardines el peixater moltes gallines

Trauen més benefici d’un producte els intermediaris i els comerciants que el mateix productor

mar oficis animals menjar

El pescador perfet pel setembre cobra a la nansa i llança l'artet [cobrar = pescar, agafar, capturar / nansa = gàbia de fons / artet = xàrcia d’arrossegament superficial]

És època de marisc

mesos oficis mar

El pescador pesca quan pot i no quan vol

L'estat de la mar és qui marca la pesca

oficis mar

El pescador quan es fa en mar mai no sap si pescarà

L’èxit en la pesquera no està mai assegurat, per molta tecnologia de què es dispose.

mar oficis

El pescador si té manya, aguanta recta la canya

Recomana tacte, precisió i atenció en allò que es fa

oficis mar

El pescador, la mar el governa

Hi ha coses predictibles, però el resultat sempre és incert

oficis mar

El pescador, quan té peix, sa mare desconeix

Quan els negocis i les aficions van bé, entusiasmen

oficis animals mar parentiu

El petit pescador tres braces més enllà de terra s’espanta

Qui està avesat a les coses fàcils no es pot avenir amb les difícils

mar oficis

El poeta naix; la persona la fan els anys

oficis persones

El procurador que és gat vell, primer procura per ell.

Desconfiança absoluta de qui administra justícia.

animals oficis

El que beu setge no busca metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

oficis plantes salut beure

El que es fa en diumenge, l'apotecari s'ho menja.

Els excessos en elmenjar o beure, es paguen.

oficis setmana

El que fa el vicari, ho pot fer l’escolà

Es diu de les coses que requereixen un aprenentatge i una voluntat per arribar a familiaritzar-s’hi

oficis

El que fila, no devana

oficis

El que la modista erra, la butxaca ho paga

oficis indumentària

El que vulga criats, que els pague

Se li diu a qui pretén que li fem alguna faena gratis

persones oficis

El qui cultiva la terra no és bo per anar a la guerra

oficis camp

El qui pixa clar no necessita doctors

Significa que parlant clar tothom s'entén i no hi ha complicacions

parlar oficis salut

El qui un cove sabrà fer, ja pot dir que és cisteller

Qui sap fer una cosa menuda o senzilla, té capacitat per a fer-ne altres de més complicades

oficis saber

El rector fa els parroquians

Segons siga la personalitat del líder, el mestre, el dirigent... tindrà més o menys adeptes i es comportaran a imitació seua o no

oficis persones

El rector [o capella] no es recorda de quan era escolà

Significa que les persones arribades a certa categoria pretenen que els inferiors obrin de manera diferent d'així com obraven elles quan eren de més poca edat o de menor significació

oficis

El ruc [o burro] i els ignorants, són fills de cosins germans

Qui no sap és tan ignorant com qui no vol aprendre

oficis parentiu ensenyar

El sabater du les sabates més dolentes [

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

oficis indumentària

El sabater és el més mal calçat

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

oficis mal treball maneres de dir

El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

indumentària oficis maneres de dir treball mal

El sabater, a fer sabates, i el llaurador, a llaurar

Recomana no opinar en qüestions que no es coneixen tan bé com les coneix un professional o un polític

camp consells oficis persones indumentària

El sacerdot retirat és de tothom estimat

És una visió humorística dels capellans

oficis persones

El sastre amb les tisores talla i amb la llengua retalla

Els sastres són considerats molt parladors

cos huma oficis parlar indumentària

El sastre de Campins, cosia de franc i encara hi posava el fil

Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona. Es diu parlant de qui treballa sense guanyar-hi res i encara hi és a refer.

llocs oficis

El sastre és el qui va més mal vestit

Qui té més facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella

oficis indumentària

El sastre gros, com no sabia cosir feia l'arròs

oficis plantes menjar

El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut.

Si surt el sol cobert de núvols plourà. Quan es diu que el sol "ha fet cluc", vol dir que ha sortit però de seguida s'ha amagat darrere dels núvols (com si fes l'ullet). Segons la saviesa popular, si el sol s'amaga tot just després de sortir, és un senyal clar que el dia no serà eixut (sec), sinó que acabarà plovent.

oficis oratge

El soldat per a la guerra, i el llaurador a la terra

Cada u s’ha de dedicar a l’ofici que ha triat, que és el que coneix, i no a altres

oficis camp

El taverner assenyat, d’ara i de l’antiguitat, sempre té el pou al costat del carretell encetat

Destaca la saviesa de tenir els recursos necessaris a prop. El taverner prudent ("assenyat") assegura el subministrament d'aigua ("el pou") al costat del vi ("el carretell encetat").

oficis

El temps és el millor metge

Podem aprendre del temps passat i, també i sobretot, de les experiències viscudes en el nostre temps

temps salut oficis

El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any

El maig abans era el mes de més feina. Els rajolers i els terrissers durant tot aquest mes treballaven a la desesperada per tal de poder produir com més obra millor.

any mesos oficis treball

El testament del caçador: per un fill l’escopeta i per l’altre el sarró

L’economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai

caça parentiu oficis

El vestit ensenya l'ofici i l'exercici

Segons la manera de vestir, els altres interpreten si s’és ric, pobre, carboner, capellà...

oficis ensenyar indumentària

Els barbers tallen més amb la llengua que amb les tisores

oficis cos huma parlar

Els bons mariners parlen amb els estels

Per a navegar de nit s’ha de conéixer bé la celístia i consultar la Lluna

mar oficis oratge bona

Els catalans, bons mariners i bons comerciants

mar oficis bona

Els dilluns són maleïts: tots els sabaters fan festa per por de punyir-se els dits. El dimats, festa, el dimecres, tempesta, el dijous temporal, el divendres, mal temps, el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar.

Setmana del sabater

oficis setmana

Els doctors tenen mala arpa

Ho diuen per significar que els metges solen fer mal en fer les cures.

oficis

Els errors dels metges la terra els tapa

Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba

oficis salut

Els escolans de Santa Coloma, tot menjant arròs es van cremar la gola

Santa Coloma de Farners, municipi Gironès de la comarca de la Selva. Aquesta frase és una dita popular o verset humorístic català utilitzat sovint per fer jocs de paraules, rimes o per assenyalar una acció precipitada (menjar massa calent)

llocs menjar oficis plantes

Els estacats de ferrer, són de mal desfer

S'utilitza per indicar que una situació, un embolic o una decisió són molt difícils de desfer o de solucionar. Fa referència a l'ofici de ferrer, on una feina mal feta (un ferro mal doblegat o lligat) és pràcticament impossible de rectificar.

oficis

Els fills del mestre Pere amostraven a son pare

Aplicat als que pretenen saber més que els altres. Descriu amb ironia la situació en què algú amb poca experiència o menys coneixements pretén ensenyar o corregir algú que és un expert o el seu propi mestre. Subratlla la paradoxa que els aprenents (els fills) vulguin instruir el veterà (el pare/mestre).

oficis ensenyar parentiu

Els fills del sabater van descalços

Significa que els professionals solen atendre abans les necessitats dels clients que les familiars

oficis parentiu

Els guardes i el pastor, es mengen el millor

oficis

Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen

S’explica molt bé

ensenyar amistat oficis

Els malalts fan viure els metges

Així és

oficis salut

Els mallorquins, mariners fins

Tenen tradició de navegants i pescadors per la seua condició insular

oficis llocs mar

Els mariners per la mar mai no els hi falten penes, unes vegades pels rems i altres pels rems i les veles

oficis mar

Els metges fan com els lladres: surten quan hom menys se'ls espera

oficis

Els metges fan com la pudor: pertot arreu es posen

oficis

Els metges i cirurgians no van a missa major perquè els morts no diguin: Aquí està el matador

oficis

Els metges són com els orinals; se'ls busca de pressa quan se'ls necessita i se'ls arracona quan no se'ls cal

Es diu perquè els metges no solen tenir hora fixa per a anar a cada malalt, perquè llurs ocupacions varien cada dia segons l'estat dels diversos pacients.

oficis salut

Els metges tanquen el llop al corral

Tanquen el mal dintre.

oficis

Els moliners quan tenen aigua beuen vi.

vinya beure aigua oficis

Els músics, per a cantar, han menester pregar; i en haver començat, no se’n saben deixar [haver menester o haver de menester = necessitar]

Necessiten molts assajos, però quan s’animen, no pararien

cantar oficis música

Els peus de l’hortolà no perjudiquen l’horta [o no fan malbé el sembrat]

Significa que l’amor mai perjudica res ni a ningú

amor oficis camp

Els que ho saben entendre bé fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer

animals oficis estacions

Els sabaters i els sastres, els pescadors i els caçadors, els quatre evangelistes de la mentida

Antigament hi havia el costum de seure en rodona i explicar casos extraordinaris, exageracions, rondalles i tradicions. Pescadors de canya i caçadors tenen fama de perdre sempre la peça més grossa, Això és el que ells diuen quan arriben a casa amb el cistell mig buit.

oficis mar caça

Els sabaters, els dilluns ganduls i tota la setmana mentiders.

Els sabaters feien festa els dilluns.

oficis setmana

Els sastre tot ho aprofita i d'uns pantalons se'n queda l'olla, els camals, les butxaques i els botons

oficis

Els sastres d'avui en dia fan la roba com pintada, qui pogués ser dona d'un sastre per a poder anar ben mudada

oficis indumentària

Els tres treballs més pesats: governar, parir i ensenyar

oficis ensenyar