Refranys oficis

Cap capellà recorda quan fou vicari [o escola] (Quan estem bé ens oblidem o no volem recordar quan estàvem mal o els esforços que ens ha costat arribar a la condició o posició que actualment tenim)

persones, oficis

Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)

oficis, cos huma, salut

Cap pescador no mor tip [tip = fart, ple] (Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis)

oficis, mar, menjar

Cap sabater calça bé [o Ningú va més mal calçat que el sabater] (Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix)

oficis, indumentària

Capa i sarró fa pastor

oficis, indumentària

Capellà de missa i olla (Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat)

maneres de dir, oficis

Capellà, metge i sepultura no tenen hora segura

salut, oficis

Cara de jutge (Cara o gest molt sever, com de persona irritada o rigorosa)

justicia, oficis, cos huma, maneres de dir

Cardedeu, els dentistes engreixeu (municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona)

oficis

Carreter que carros fa, no és mai ric si els fa a fiar

oficis

Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor (La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible)

salut, plantes, casa, menjar, oficis

Casa humida, el metge crida

oficis, salut, casa

Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge

salut, oficis

Cavall de tabaler, no s'espanta de soroll (Qui està acostumat a molt no pot espantar-se de poca cosa)

animals, oficis

Cavall de traginer les tavernes coneix bé (És una crítica a aquests professionals en base al fet que en cada parada de descans o posta de canvi aprofitaven per beure algun got de vi)

animals, oficis, vinya

Cavall tabaler, no l’espanta el brugit de pell seca (Qui està acostumat a molt no pot espantar-se de poca cosa)

oficis, animals

Cel aborregat, mariner ajaçat.[ajaçat = ajagut, gitat, enllitat] (Solen anunciar que pot ploure al cap d’algunes hores)

oratge, oficis

Cel ras i estels llampurnents, poca feina pels mariners [llampurnent = titil·lant, centellant] (Quan l’estelada sembla fer llumades, és perquè el vent circula per les altures i ran de mar regna la calma i els peixos dormen)

oratge, oficis, mar

Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres (Aquesta dita crítica determinats oficis, vistos amb desconfiança, perquè els tres oficis escamotegen i s’apropien materials)

oficis

Colombaire i pescador, mentider i enredador (Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses)

caça, persones, oficis

Com el ferrer de Montmeló , que quan tenia ferro no tenia carbó (Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona)

llocs, oficis

Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)

oficis, parentiu, ensenyar

Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici

ensenyar, treball, oficis

Com el sastre terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs

plantes, menjar, oficis

Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)

ensenyar, parentiu, oficis

Com ho passa senyor vent? -Em tractes de senyor? Ets moliner o pescador

oratge, oficis, mar

Com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medecines (Ho diuen del qui, per no haver de guanyar res venent una cosa, la reserva per a ell mateix)

oficis, salut, llocs

Com l'apotecari de Castalla, que venent, venent, va quedar sense pots i sense ungüents (Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià)

llocs, oficis, salut

Com l'escolà de Quart, que sempre corria i sempre aplegava tard (Es diu del qui s'afanya molt i progressa poc)

oficis, llocs

Com la feina de les llevadores, que mai no s'ha acaba

treball, oficis

Com més brut el cuiner, més gras l'amo

menjar, oficis

Com més metges, més malalts

oficis, salut

Comerciant de vi, comerciant mesquí (Els vinaters i els lleters tenen la mala fama d’aigualir el seu producte per a obtenir-ne més quantitat)

vinya, oficis, diners

Comptar a cents i a milers com els rajolers (Comptar exageradament, augmentant les quantitats arbitràriament)

maneres de dir, oficis

Comptar com els rajolers (Comptar exageradament, augmentant les quantitats arbitràriament)

oficis, maneres de dir

Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges

salut, oficis, mort

Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga (Els halos solars o parhelis són anunci de pluja, mentre que els halos lunars són un clar exponent de bonança)

oratge, oficis

Cosir i gratar tot és comença (Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar)

oficis

Costums de mal mestre, fill sinistre (Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims)

ensenyar, parentiu, oficis, mal

Criada nova, perol trencat (Sentencia que cada vegada que una activitat canvia de persona, per professional que siga, acaba ressentint-se)

oficis

Criat que és ben pagat, té sempre el braç preparat (Qui és ben considerat pel seu superior treballa a gust)

treball, persones, oficis

Criats amanits, a l'hostal en venen (Ho diu el qui no es considera obligat a complir les ordres que un altre li dóna)

oficis

D'advocat jove, plet perdut; de metge jove, fossar geperut

oficis

Dalt de la barca el patró és més que l’emperador (Destaca la importància del càrrec, del que depén fins i tot la vida de tots)

mar, oficis

Darrere del taulell, més val jove que vell [taulell fa referència al bar o al comerç] (Significa que qui atén el públic ha de ser ràpid i àgil)

oficis, persones

De barca que mena el segon patró, liberanos dominó [dominó = eufemisme per Dominus = el Senyor] (Qui reemplaça al titular no sol tenir tant d’ofici com aquell)

oficis, mar

De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers

mar, oficis, mort

De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un

mar, oficis, mort

De dos metges, el més vell

oficis

De Fe de notari, Rècipe de metge i Digiste d’advocats, Déu ens guard (Recomana evitar haver-se de posar en mans d’aquests professionals, ja que sempre n’eixim mal parats per bé que ens vaja)

persones, oficis, déu, justicia

Pàgina 6 de 29.

El Refranyer