Refranys oficis

Boira per terra, pescador a la mar (És un bon auguri de bona pesca)

oratge, oficis, mar

Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya (La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma)

oficis, oratge, treball

Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya (La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma)

oratge, oficis, mar

Bon advocat, mal veí (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)

bona, persones, oficis

Bon caçador de pèl, mal caçador de ploma; bon caçador de ploma mal caçador de pèl

animals, oficis, caça

Bon caçador, bona cama [

caça, oficis, bona

Bon caçador, mal treballador

caça, oficis, bona, mal

Bon foc fa bon coc [(coc = xef, cuiner] (Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil)

foc, bona, oficis

Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes... (És una crítica a qui es vanta de ser bo en el seu ofici o afició)

bona, oficis, mar

Bon metge, poques medecines

oficis, salut

Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador (És una crítica amable a la gent de mar, ja que, de fet, es tracta de dues professions ben diferents)

mar, bona, oficis

Bon senyor té bon pastor (Qui té bon caràcter i es porta bé amb els altres és respectat i apreciat)

bona, persones, oficis

Bon sermó tindrem, si el predicador no s'escanya [o enganya] (Es diu irònicameut quan se sent tossir el qui ha de parlar en públic, o quan s'observa que el qui ha d'actuar fa mala cara)

bona, oficis

Bona nit pastora (Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei)

oficis, bona, dia i nit, maneres de dir

Boticari, tancat en l’armari, jugant a pilota i resant el rosari (És una burla de qui hauria d’estar sempre al servei del públic)

oficis

Bou de cinc i torero de vint-i-cinc (Són les edats ideals, quan més força i agilitat es té)

animals, oficis

Bruixot i curanderos, papadinerus

oficis, salut, diners

Bruixots i curanderos, papadinerus

oficis

Bufant, bufant les botelles es fan

oficis

Busca sempre l'advocat que et mostre la veritat

justicia, oficis

Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat (Ningú sol fer-se mariner o soldat si no és per necessitat, de manera que els animals i els béns que puguen tenir són robats o trobats)

oficis, animals

Cabra que tira a la muntanya, no hi ha pastor que la guarde (No es pot desviar la inclinació natural de cada u)

animals, oficis

Caçador boig és qui deixa un ocell per agafar-ne un altre (És il·lògic deixar una cosa per una altra d’idèntica)

caça, oficis, animals

Caçador de bosc, caçador de moixonets [moixonets = ocellets, pardalets] (Qui no caça en terreny obert està condemnat a no trobar grans preses)

animals, oficis, caça

Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l’hospital (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final de la vida no s’haga aconseguit res que valga la pena)

mar, oficis

Caçador de gabieta, la fam li apreta (La passivitat és menys rendible que l’activitat)

caça, oficis, animals, menjar

Caçador de gos i fura, fam segura

caça, animals, menjar, oficis

Caçador de moixonets guanyarà pocs menudets (Qui dedica els esforços a aconseguir poc profit, aquest li servirà de ben poc)

oficis, caça

Caçador de reclam, fred i fam (La passivitat és menys rendible que l’activitat)

menjar, oficis, caça

Caçador d’escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió [sarró = bossa per a l’entrepà i la caça / partió = herència, partició] (Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai)

persones, caça, oficis

Caçador i pescador, fam, fred i calor (Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició)

caça, mar, oficis, menjar

Caçador que topa un mussol, cacera de dol (Significa que no caçarà res perquè ja ho ha caçat el mussol)

animals, oficis, caça

Caçador que vol fer casa, a la caça no amenaça

oficis, caça

Caçador sense gos, és com soldat sense fusell

caça, oficis, animals

Caçador [o cacera] de furó, perdició (Introduir un predador en un cau de conills significa una matança general amb improbable benefici per al “caçador”)

oficis, animals, caça

Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica (es dedica a activitats esporàdiques de profit incert i no té una feina seguida, sobreviu però no medra)

oficis, casa, mar, caça

Cada cavaller parla de les seves armes

oficis

Cada marxant lloa la seua mercaderia

oficis

Cada mercader alaba les seves coses

oficis

Cada mestre té el seu llibre (Cada persona sigueix unes premises particulars)

ensenyar, oficis

Cada oller alaba les seves olles (Vol dir que cadascú procura valoritzar les coses que li pertanyen, encara que sien dolentes)

menjar, oficis

Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades (Vol dir que cadascú procura valoritzar les coses que li pertanyen, encara que sien dolentes)

oficis, menjar

Cada pescador coneix el seu ormeig (Es diu a qui ha criticat o opinat sobre el comportament d’algú altre)

mar, oficis

Cada sastre fa el seu tall (En la casa pròpia, cadascú fa el que vol)

oficis

Cada sastre fa el seu tall, i algun en fa dos (És un joc de paraules que significa que cada persona té una manera de fer les coses, i que sempre hi ha qui s’aprofita)

oficis

Cada u del seu ofici, com el botxí de penjar gent (Vol dir que cadascú ha de parlar d'allò que entén)

oficis, llocs

Cadascú, del seu ofici (Vol dir que convé que cadascú es dediqui a aquelles coses que entén, i no es fiqui en les que no entén)

oficis

Calaix de sastre (Conjunt de coses diverses i desordenades. Persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats)

maneres de dir, oficis

Camina més que un ramader (Caminanr sense interrupció llarga distància)

maneres de dir, oficis

Cànem de corder, fila'l com ve (Es diu quan una feina, un projecte, estan a punt per portar-se a terme)

oficis, plantes

Pàgina 5 de 29.

El Refranyer