`

Refranys oficis

mar bona animals oficis

El bon pescador el peix va a trobar

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

oficis mar animals bona

El bon pescador fa el que els peixos volen

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

bona oficis mar

El bon pescador no perd mai calada [calada = instal·lació de la xarxa]

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

mar bona animals parlar oficis

El bon pescador parla amb els peixos

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

bona oficis mar

El bon pescador pesca sense ormeig

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

oficis mar bona animals

El bon pescador sap el peix on té l’ajocador

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

bona oficis mar

El bon pescador treu el bo i millor

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

oficis

El bon soldat fa el bon patró

Significa que la bondat dels subordinats influeix damunt la dels superiors

oficis bona

El bon soldat mai recula

Es diu per recomanar coratge davant les dificultats

animals oficis

El burro del traginer sempre va davant

Ho diuen quan algú s'anomena en primer terme

caça oratge oficis dormir menjar

El caçador de visquet pateix son, fam i fred

És una activitat que requereix matinejar més que els ocells i estar tota la jornada a l’aguait a la intempèrie

animals oficis caça

El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró

Ho diuen per al·lusió a l'exageració de què solen abusar els caçadors quan conten les seves caçades

oficis mar caça

El caçador, ben corregut, i el pescador, ben assegut

Constata irònicament la gran diferència existent entre els practicants de les dues aficions o ocupacions

vinya oficis animals

El cavall del traginer coneix molt bé al taverner

És una crítica a aquests professionals en base al fet que en cada parada de descans o posta de canvi aprofitaven per beure algun got de vi

oficis

El cavaller [o militar] a la guerra i el pagès a la terra

Significa que cadascú ha de dedicar-se a allò que entén i té per mà

animals oficis

El comerciant i el porc, a l’hora de la mort

Els comerciants tenen part del seu patrimoni invertit en els nombrosos articles a la venda, que no se sap fins que se’n fa l’inventari o recompte; i el porc, fins que no se l’obri en canal

persones oficis

El compte de l'ermità: un per a mi, un per tu i un per a mi

Desvetla que qui pren la iniciativa sol dominar la voluntat dels altres i beneficiar-se dels interessos

oficis persones amistat

El criat antic, més que criat és amic

Molt de temps de confiança amb qui coneix perfectament els gustos, els defectes i les virtuts de l’altre confereixen la qualitat d’amic íntim

persones amistat oficis

El criat i l’amic, ni pobre ni ric

Recomana de relacionar-se amb persones que ni ens abandonen ni ens enganyen

consells persones parlar oficis

El criat que és bon criat, calla si no és preguntat

Aconsella a tothom parlar poc i amb motiu i saber guardar secrets

diable oficis mar

El diable no va esser mariner

Vol dir que el dimoni no sap comanar-se a Déu, i si hagués estat mariner, en sabria, perquè els perills de la vida marinera obliguen sovint a pregar Déu per la salvació

diable oficis

El diable, quan va esser vell, es va fer ferrer

Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves

oficis setmana indumentària

El dilluns, el sabater no pega punts

Abans, els sabaters lliuraven el dilluns perquè treballaven el diumenge, com els barbers i els perruquers, que era el dia que la majoria de gent podia desprendre’s de les úniques sabates que tenia

mesos oficis

El febrer sol matar més que el carnisser

Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral

camp menjar oficis

El fem és el menjar del llaurador

L’esforç i la inversió esdevindran el fruit de què viure

oficis

El ferrer al malll, el pintor al pinzell, i a cada u l'ofici d'ell

Recomana dedicar-se cada u a les seues coses sense interferir en terrenys d’un altre

oficis llocs

El ferrer de Benigembla, que no el volgueren ni en el cel ni en l'infern

Municipi de la comarca de la Marina Alta en la província d'Alacant

oficis ensenyar llocs

El ferrer de Tibi [o de Perelló; o de Livi; o de Banyera], ferrant ferrant [o manxant manxant] perdé [o va perdre] l'ofici

Es diu referint-se a algú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix

oficis indumentària

El fil i l’agulla manté la vestidura

Ensenya que els adobs fets a la roba fan que aquesta tingui molta més durada i n'estalviï de nova

oficis parentiu

El fill del barber el sagnen de franc

Els familiars dels professionals tenen avantatges que uns altres han de pagar

oficis ensenyar parentiu indumentària

El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare

Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons

foc oficis

El foc ajuda el coc [coc = xef, cuiner]

Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil

oratge oficis estacions

El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té

Tot té els seus pros i les seves contres. I a l’hora de prendre decisions, hem de sopesar les coses positives i les negatives per poder valorar amb tots els elements damunt la taula

animals camp oficis

El gos de l’hortolà, ni rosega l’os ni el deixa rosegar [o ni lladra ni deixa lladrar]

Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti

animals oficis persones

El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats

Qui té pocs estudis o qui ha de tractar amb professionals especialistes, se sent apocat i a la mercé de les decisions dels altres

camp cos huma oficis

El llaurador sempre erra, si aparta els ulls de la terra

Quan es desatenen les obligacions, aquestes s’acumulen i apareixen els problemes

oficis treball

El llaurador té d’estar prop del qui fa treballar

Qui té algun interés s’ha de preocupar d’ell si no vol que li resulte malament

oficis oratge mar caça

El llevant no és caçador ni pescador

Quan bufa aquest vent hi ha poca cacera i pesquera

oficis salut

El mal se'n riu de l'ungüent i l'ungüent de l'apotecari

Que les pomades no fan res per a curar les ferides, sempre serà millor un bon remei

mar oficis camp

El mariner a la mar; el llaurador, a la terra, i el soldat, a la guerra

Significa que cada u ha de fer el que li correspon i el que sap fer sense immiscir-se en coses dels altres

mar déu oficis oratge

El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu

A pesar de la fama fílmica de doners, borratxos i bregadors, els mariners són considerats en general bona gent que desapareix i reapareix per raó del seu ofici

mar oficis cos huma

El mariner i el vaixell són de la mateixa pell

Exageradament, significa que s’ha de cuidar molt l’instrument que ens dóna de menjar i del que depén la nostra vida

menjar oficis mar

El mariner menja brut, però es farta

A vegades convé no ser molt mirat i gaudir de les bones coses de la vida

mar oficis menjar

El mariner menja brut, però te’n pots fiar

Ve a dir que el menjar natural és sa

oficis mar

El mariner no pot ser ni gras, ni vell ni poruc

L’activitat pesquera requereix agilitat, força i valentia

oficis mar cos huma

El mariner tot ho porta a l’esquena

Com el muntanyer o el pastor, ha d’eixir de casa amb tot el que haja de menester: roba, quemenjar... Ve a significar que és pobre

oficis animals parentiu

El mariner, quan té peix, a sa mare desconeix

Quan s’està atrafegat en la feina, tota l’atenció se centra en el quefer

oficis parentiu

El més gran desastre és ser sastre, fill de sastre o pare de sastre

És una professió molt entretinguda que no sempre aconsegueix cobrar dels clients

persones oficis ensenyar

El mestre deixa restes

Els mestres, ensenyant i educant, ajuden a formar la personalitat

oficis persones salut

El metge, vell, i el barber, jove

Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades

oficis persones camp

El militar a la guerra i el llaurador a la terra

Recomana dedicar-se a les pròpies coses i no a les dels altres

oficis salut

El millor metge el que no necessites

Certament. Senyal de que no estàs malalt

oficis salut

El millor metge és el mateix malalt

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

salut oficis

El millor metge és un mateix

És molt important l’experiència de cada persona pel que fa a la seva salut

oficis mar animals

El millor peix es pel pescador

Qui ha fet l’esforç o la inversió és qui es mereix la millor part del producte obtingut

mar oficis

El millor pescador mai pot dir sí ni no

La bona o mala pesca depén de les circumstàncies

oficis indumentària

El millor sastre esguerra els vestits

Ningú és perfecte, per més que s’ho crega o els altres vulguen considerar-lo perfecte