Tema
oficis
1.426 refranys catalogats sota aquest tema.
El bon pescador fa el que els peixos volen
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
oficis mar animals bona
El bon pescador no perd mai calada [calada = instal·lació de la xarxa]
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
bona oficis mar
El bon pescador parla amb els peixos
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
mar bona animals parlar oficis
El bon pescador pesca sense ormeig
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
bona oficis mar
El bon pescador sap el peix on té l’ajocador
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
oficis mar bona animals
El bon pescador s’estima més el bastiment que la dona
oficis bona mar persones
El bon pescador treu el bo i millor
Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets
bona oficis mar
El bon soldat fa el bon patró
Significa que la bondat dels subordinats influeix damunt la dels superiors
oficis
El bon soldat mai recula
Es diu per recomanar coratge davant les dificultats
oficis bona
El bon vinyater poda en gener i cava en febrer
Ja sabeu quan s’ha de fer
bona camp mesos oficis vinya
El burro del traginer sempre va davant
Ho diuen quan algú s'anomena en primer terme
animals oficis
El caçador d'escopeta no té mai una pesseta
oficis caça
El caçador de gos sempre va brut, esgarrat i ronyós
caça oficis animals
El caçador de visquet pateix son, fam i fred
És una activitat que requereix matinejar més que els ocells i estar tota la jornada a l’aguait a la intempèrie
caça oratge oficis dormir menjar
El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró
Ho diuen per al·lusió a l'exageració de què solen abusar els caçadors quan conten les seves caçades
animals oficis caça
El caçador, ben corregut, i el pescador, ben assegut
Constata irònicament la gran diferència existent entre els practicants de les dues aficions o ocupacions
oficis mar caça
El cavall del traginer coneix molt bé al taverner o [Cavall de traginer les tavernes coneix bé]
És una crítica a aquests professionals en base al fet que en cada parada de descans o posta de canvi aprofitaven per beure algun got de vi
animals oficis vinya
El cavaller [o militar] a la guerra i el pagès a la terra
Significa que cadascú ha de dedicar-se a allò que entén i té per mà. Defensa l'especialització i l'ordre natural de les tasques (la guerra per al militar, l'agricultura per al pagès).
oficis
El comerciant i el porc, a l’hora de la mort
Els comerciants tenen part del seu patrimoni invertit en els nombrosos articles a la venda, que no se sap fins que se’n fa l’inventari o recompte; i el porc, fins que no se l’obri en canal
animals oficis
El compte de l'ermità: un per a mi, un per tu i un per a mi
Desvetla que qui pren la iniciativa sol dominar la voluntat dels altres i beneficiar-se dels interessos
persones oficis
El criat antic, més que criat és amic
Molt de temps de confiança amb qui coneix perfectament els gustos, els defectes i les virtuts de l’altre confereixen la qualitat d’amic íntim
oficis persones amistat
El criat i l’amic, ni pobre ni ric
Recomana de relacionar-se amb persones que ni ens abandonen ni ens enganyen
persones amistat oficis
El criat que és bon criat, calla si no és preguntat
Aconsella a tothom parlar poc i amb motiu i saber guardar secrets
consells persones parlar oficis
El diable no va esser mariner
Vol dir que el dimoni no sap comanar-se a Déu, i si hagués estat mariner, en sabria, perquè els perills de la vida marinera obliguen sovint a pregar Déu per la salvació
diable oficis mar
El diable, quan va esser vell, es va fer ferrer
Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves.
diable oficis
El dilluns en plego peça, el dimarts vaig a nuar, el dimecres me l'arreglo pel dijous començar; el divendres vaig d'estrago, el dissabte cobro bou i el diumenge passo comptes per saber si en tenim prou.
Setmana dels teixidors
oficis setmana
El dilluns és la Creu, el dimarts és el Calvari, el dimecres, doblegador, el dijous, mitjan setmana, el divendres, l'esperança, el dissabte, la cobrança, i el diumenge, el gastador.
Setmana del jornaler
oficis setmana
El dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots els sabaters fan festa per por de punyir-se un dit.
oficis setmana
El dilluns, el sabater no pega punts
Abans, els sabaters lliuraven el dilluns perquè treballaven el diumenge, com els barbers i els perruquers, que era el dia que la majoria de gent podia desprendre’s de les úniques sabates que tenia
oficis setmana indumentària
El dilluns, faves a munts, el dimarts, faves a grapats, el dimecres, faves seques, el dijous, faves en ous, el divendres, faves tendres, el dissabte, faves en recapte, el diumenge, faves amb fetge.
Setmana de llaurador
camp oficis setmana
El dilluns, Sant Crispi; el dimarts, Santa Son; el dimecres, festeta; el dijous, a veure la Caterineta; el divendres, tenen son; el dissabte, a la feina i el diumenge, a fer còrrer l'eina.
Descriu de forma satírica la feina dels sabaters. Dilluns (Sant Crispi): Patró dels sabaters. Dimarts (Santa Son): Dia de mandra. Dimecres (Festeta): Continuació del descans. Dijous (Caterineta): Dia dedicat a festejar o visitar amics. Divendres (Tenen son): S'acosta el final de la setmana i es manté una actitud relaxada. Dissabte (A la feina): S'inicia l'activitat laboral forçada per poder arribar a temps. Diumenge (A fer còrrer l'eina): Jornada intensiva per enllestir les feines pendents.
oficis setmana
El dilluns, Sant Crispí; el dimarts, Santa Susagna; el dimecres, galvana; el dijous, mala gana; el divendres, estova el cercol; el dissabte, encén el linyol i el diumenge, a prendre el sol.
Setmana del sabater
oficis setmana
El dilluns, Sant Crispí; el dimarts, Santa Susagna; el dimecres, Sant Clavet; el dijous, Sant Gafet; el divendres, Santa Sola; el dissabte, Santa Espardenya i el diumenge, cansat de tanta feina, al migdia es va llevar.
Setmana del sabater
oficis setmana
El doctor com més veí millor
oficis salut
El febrer sol matar més que el carnisser
Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral
mesos oficis
El fem és el menjar del llaurador
L’esforç i la inversió esdevindran el fruit de què viure
camp menjar oficis
El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement
vinya ensenyar oficis animals
El ferrer al malll, el pintor al pinzell, i a cada u l'ofici d'ell
Recomana dedicar-se cada u a les seues coses sense interferir en terrenys d’un altre
oficis
El ferrer de Benigembla, que no el volgueren ni en el cel ni en l'infern
Municipi de la comarca de la Marina Alta en la província d'Alacant. En Benigembla hi havia un ferrer d'un geni embresquillat, que quan va notar que anava a morir-se, va manar que li ficaren el martell i les estenalles dins la taüt. Armat d'eixes ferramentes de l'ofici, es va presentar a la porta del cel, pegant dos colps ben forts al picaport. —Diu ¿qui és? —El ferrer de Benigembla, ¿que no em coneixes? I Sant Pere que ho va sentir: —Diu, tu no pots entrar ací, que eres massa amotinador.
llocs oficis
El ferrer de Tibi [o de Perelló; o de Livi; o de Banyera], ferrant ferrant [o manxant manxant] perdé [o va perdre] l'ofici
S'utilitza per a descriure algú que, en lloc d'avançar o millorar en la seua professió o estudis, es va fent cada vegada més ignorant, maldestre o s'hi va endarrerint. Planteja una contradicció molt divertida. Se suposa que la pràctica constant d'un ofici ("ferrant, ferrant") hauria de portar a la perfecció. En canvi, el personatge aconsegueix el resultat oposat: de tant insistir-hi sense traça o sense adaptar-se, acaba perdent l'ofici.
llocs oficis ensenyar
El fil i l’agulla manté la vestidura
Ensenya que els adobs fets a la roba fan que aquesta tingui molta més durada i n'estalviï de nova
oficis indumentària
El filar fa cantar
oficis
El fill del barber el sagnen de franc
Els familiars dels professionals tenen avantatges que uns altres han de pagar
oficis parentiu
El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons
oficis ensenyar parentiu indumentària
El foc ajuda el coc [coc = xef, cuiner]
Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil
foc oficis
El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té
Tot té els seus pros i les seves contres. I a l’hora de prendre decisions, hem de sopesar les coses positives i les negatives per poder valorar amb tots els elements damunt la taula
oratge oficis estacions
El frare caputxí, cada any buida el bací
4 d'octubre. [El "bací" (recipient que servia per a diversos usos, com ara recollir aigua o fer les necessitats) s'utilitza aquí com una metàfora del cel]. Fa referència al dia de Sant Francesc d'Assís, fundador dels caputxins. Suggereix que en aquesta data sol ploure, indicant que el frare "buida el seu bací" o bacinilla, cosa que simbolitza l'inici de les pluges tardorenques. Es diu que el sant "buida el bací" (o les seves alforges) per regar la terra i preparar-la per a la sembra del blat.
any oficis sants
El frare que fou soldat, és el més espavilat
oficis
El fuster ha de fer la feina polida, el mestre de carros forta i l'ebenista encaixada i bonica
oficis ensenyar treball
El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són
Són els indicadors més clars de l'hora del dia. Es desperta amb el cant del gall, treballa mentre fa sol, i se'n va a dormir quan surten els estels.
animals oficis oratge
El gos de l’hortolà, ni rosega l’os ni el deixa rosegar [o ni lladra ni deixa lladrar]
Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti
animals camp oficis
El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats
Qui té pocs estudis o qui ha de tractar amb professionals especialistes, se sent apocat i a la mercé de les decisions dels altres
animals oficis persones
El llaurador que molt caça, no durà avant la casa
oficis casa caça
El llaurador que para llaços no camina per bons passos
oficis
El llaurador sempre erra, si aparta els ulls de la terra
Quan es desatenen les obligacions, aquestes s’acumulen i apareixen els problemes
camp cos huma oficis
El llaurador té d’estar prop del qui fa treballar
Qui té algun interés s’ha de preocupar d’ell si no vol que li resulte malament
oficis treball
El llaurador vertader en la terra té el que fer
oficis
El llépol de Roc el jutge, que menjava la mel amb sucre
Sol utilitzar-se de manera satírica o irònica per fer referència a persones que són excessivament llépoles, capritxoses o que busquen satisfer desitjos molt dolços o exagerats.
justicia menjar oficis
El llevant no és caçador ni pescador
Quan bufa aquest vent hi ha poca cacera i pesquera
oficis oratge mar caça
El mal de desvari, primer l'apotecari, després el notari i l'últim el vicari
salut oficis
El mal se'n riu de l'ungüent i l'ungüent de l'apotecari
Que les pomades no fan res per a curar les ferides, sempre serà millor un bon remei. S'utilitza per indicar que determinats mals, problemes o situacions empitjoren malgrat intentar solucionar-los. En sentit figurat Sentit figurat s'aplica a qualsevol context on un problema persisteix o s'agreuja, burlant-se de les solucions superficials que s'hi apliquen.
oficis salut
El mariner a la mar; el llaurador, a la terra, i el soldat, a la guerra
Significa que cada u ha de fer el que li correspon i el que sap fer sense immiscir-se en coses dels altres
mar oficis camp
El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu
A pesar de la fama fílmica de doners, borratxos i bregadors, els mariners són considerats en general bona gent que desapareix i reapareix per raó del seu ofici
mar déu oficis oratge
El mariner i el vaixell són de la mateixa pell
Exageradament, significa que s’ha de cuidar molt l’instrument que ens dóna de menjar i del que depén la nostra vida
mar oficis cos huma
El mariner menja brut, però es farta
A vegades convé no ser molt mirat i gaudir de les bones coses de la vida
menjar oficis mar
El mariner menja brut, però te’n pots fiar
Ve a dir que el menjar natural és sa
mar oficis menjar
El mariner no pot ser ni gras, ni vell ni poruc
L’activitat pesquera requereix agilitat, força i valentia
oficis mar
El mariner tot ho porta a l’esquena
Com el muntanyer o el pastor, ha d’eixir de casa amb tot el que haja de menester: roba, quemenjar... Ve a significar que és pobre
oficis mar cos huma
El mariner, honrat primer, el pescador ja no és tan bo, i el calafat d’egoisme està tocat
mar oficis
El mariner, quan té peix, a sa mare desconeix
Quan s’està atrafegat en la feina, tota l’atenció se centra en el quefer
oficis animals parentiu
El mercader a la plaça i el menestral a sa casa
oficis casa
El mercader i el porc, no es sap el que té fins que és mort
Els comerciants tenen part del seu patrimoni invertit en els nombrosos articles a la venda, que no se sap fins que se'n fa l'inventari o recompte; i el porc, fins que no se l'obri en canal.
animals mort oficis
El més gran desastre és ser sastre, fill de sastre o pare de sastre
És una professió molt entretinguda que no sempre aconsegueix cobrar dels clients
oficis parentiu
El mestre deixa restes
Els mestres, ensenyant i educant, ajuden a formar la personalitat
persones oficis ensenyar
El metge barbut, l'apotecari brut i el barber tossut
oficis
El metge cristià i l'advocat pagà
oficis
El metge cura i Déu salva
oficis
El metge dolent tot ho cura amb el mateix ungüent
salut oficis
El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
salut oficis mort diners
El metge ha d'ésser prudent i el malalt pacient
oficis salut
El metge mai diu al malalt que no té cura el seu mal
oficis
El metge o la metgessa tenen tres cares: de persona quan no se'ls necessita;
oficis
El metge per receptar, el barber per curar i l'advocat per enganyar
oficis salut
El metge que cura pitjor és el metge compassió
oficis
El metge ruc tot ho cura amb el mateix suc
oficis
El metge, creure'l i pagar-lo
Subratlla la confiança cega que s'ha de tenir en el criteri professional d'un metge i la importància de retribuir-li correctament la seva feina.
oficis
El metge, vell, i el barber, jove
Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades
oficis persones salut
El militar a la guerra i el llaurador a la terra
Recomana dedicar-se a les pròpies coses i no a les dels altres
oficis persones camp
El millor cirurgià és el que fa més mal quan cura
oficis
El millor de ca l'apotecari són les botifarres de l'armari
oficis salut
El millor mercader per la neu és el ponent
Significa que el vent de ponent (oest) és el més eficaç per fer desaparèixer la neu, ja que és un vent sec i sovint temperat que accelera la seva fusió o evaporació.
oficis oratge
El millor metge el que no necessites
Certament. Senyal de que no estàs malalt
oficis salut
El millor metge és el mateix malalt
La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena
oficis salut
El millor metge és un mateix
És molt important l’experiència de cada persona pel que fa a la seva salut
salut oficis
El millor peix es pel pescador
Qui ha fet l’esforç o la inversió és qui es mereix la millor part del producte obtingut
oficis mar animals
El millor pescador mai pot dir sí ni no
La bona o mala pesca depén de les circumstàncies
mar oficis
El millor predicador [o sermó] és fer [bon] exemple
oficis bona
El millor sastre esguerra els vestits
Ningú és perfecte, per més que s’ho crega o els altres vulguen considerar-lo perfecte
oficis indumentària
El millor tall del guisat, el cuiner se l'ha menjat
menjar oficis
El millor tall és pel cuiner.
menjar oficis