oficis

Un bon sastre de retalls en fa una juba

oficis

Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res

Tres explicacions molt iròniques i que no sempre s'ajusten a la veritat.

oficis salut

Un dia de mestre de cases, un mes d'escombra llarga

Després d'haver fet obres cal netejar bé la casa.

casa oficis treball

Un metge cura; dos dubten; tres, sepulten

Recomanen posar-se en mans d'un sol metge., ja que com més metges té un malalt, més mal servit n'està, donat que quan hi ha una comissió, no es posen d'acord ni arriben a cap decisió.

oficis salut

Una poma cada dia el metge t’estalvia [o la millor medecina]

Ens aconsella les avantatges d'una dieta natural

oficis plantes salut

Uns llauren, altres menen i altres compren i venen

S’explica bé

oficis camp

Vacances de mestre, paga de militar i feina de rector

Com que qui no treballa no menja, aquesta combinació d'oficis ésuna bona opció per viure bé.

oficis ensenyar

Vaixell que duu passatge, bossa pel cuiner

On hi ha gent, hi ha negoci. Els capitans dels grans velers d'abans, convidaven sovint a la seva cambra als oficials de bord, d'altres capitans amb qui es creuaven, i, també, hostes distingits que viatgessin amb ells. Aquest acte gastronòmic era motiu d'orgull per al capità, i per això lliurava al cuiner un extra…

diners oficis mar

Val més bon soldat que mal sacerdot

Es diu perquè no convé obligar els nois a fer-se capellans

oficis

Val més menjar que anar d'apotecaris

Vol dir que no s'han de plànyer les despeses per alimentar-se bé, car aquestes serveixen per estalviar les d'una malaltia

menjar salut oficis

Val més mirada de metge que de botxí

oficis mort salut

Val més pagar el forner que el metge

oficis diners salut

Val més per a divertir-se que per a ca l'apotecari

oficis salut

Val més sentència de metge que de jutge

Vol dir que són molts els malalts que se salven quan el metge ha pronosticat que moririen, però són pocs els que se salvin quan un jutge els ha condemnats

justicia salut oficis

Val més ser amo d'un ou que mosso d'un bou

Millor és ser petit i lliure que gran i esclau

persones animals oficis

Val més ser un petit pagès que un gran masover

Millor és ser petit i lliure que gran i esclau

oficis persones

Val més tanca de llaurador que estable de senyor

oficis

Valga'ns sant Semproni, pescador de canya, que se'l va menjar un peixet que va pescar

Humorístic, càustic, davant coses inversemblants i impossibles.

oficis mar

Vent de llebeig, el mariner perdut el veig

No és el millor oratge per a fer-se a mar. Aquest refrany té sentit a la costa mediterrània, ja que el vent de garbí allunya la barca de la costa, o fa més difícil la tornada.

oficis oratge mar

Ventades de febrer, guanyes e fosser

[fosser = enterrador]. Aquest mes és tingut com a dolent per a la salut.

diners mesos oficis oratge

Ventades de gener maten l'ovella i el pastor també

oficis mort animals mesos oratge

Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare

salut oficis

Vida de pastor, vida regalada, cantant i sonant guanya la soldada

Es diu referint-se a oficis lleugers, de poc treball.

oficis

Vora de la costa, pescada poca

oficis mar

Vostè és el prior i va ple de taques, com aniran els altres

Destaca la esponsabilitat de l'exemple: Si qui hauria de donar exemple (el cap, el mestre, el pare o el "prior" d'un monestir) té defectes visibles o actua malament, no es pot esperar que els seus subordinats o seguidors es comportin millor. S'usa quan algú que ocupa un càrrec de dignitat o superioritat comet errors que ell mateix hauria de corregir en els altres.

oficis

Ya l'hem cagat, llaurador

Quan ix malament una cosa per culpa nostra

maneres de dir oficis