El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys oficis
Haver d'anar a cal ferrer (S’usa irònicament per dir a algú que li cal posar remei a la sordera, real o fingida)
maneres de dir
,
oficis
Haver-hi més metges que malalts (Vol dir que tothom acostuma a donar consells i a proposar remeis a qui no es troba bé, a qui s'ha d'operar, o a qui té altres maldecaps, i que això sol anar més malament que bé)
maneres de dir
,
salut
,
consells
,
oficis
Hi ha més anys que capellans i més dies que llonganisses o Hi ha més dies que llonganisses, i més setmanes que botifarres (es diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga execució)
temps
,
dia i nit
,
any
,
oficis
Hi ha més doctors que malalts i cada dia hi ha més mals (Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fàcil, cosa que, inclús amb la millor voluntat, no soluciona res)
salut
,
oficis
Hi ha pesta de salut, diuen els metges
oficis
,
salut
Hi ha qui fa el que sap i qui sap el que fa (Hi ha el pescador a qui l’ofici li ve de nou, i hi ha el pescador que ha treballat tota la vida al mar [es pot dir de qualsevol ofici o feina]))
oficis
Hi ha tres bèsties de mal menar: la dona, la cabra i el capellà
animals
,
oficis
,
persones
Hisenda de rector, no aplega al successor
diners
,
oficis
Hivern plujós, estiu abundós i maig humit fan el pagès ric (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)
estacions
,
mesos
,
camp
,
oratge
,
oficis
Hivern plujós, pagès joiós (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals, cosa que alegra al pagès)
estacions
,
oratge
,
oficis
Home de molts oficis, mestre de res [o pobre segur, o pobre amb desfici] (Significa que el qui es dedica a moltes professions, no s'hi sol guanyar la vida)
treball
,
oficis
Home de molts oficis, pobre segur (Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire)
oficis
,
persones
,
treball
Home de pocs oficis, home de pocs beneficis
oficis
,
persones
Home i fang de terrisser, no els preguntes què han de fer
oficis
,
persones
Home poquet, en haver dinat té fred (El reg sanguini perifèric es concentra en l’estómac i l’intestí durant la digestió; per tant, qui té una complexió dèbil o prima es veu afectat per la insuficiència de reg sanguini en la pell)
oficis
,
oratge
,
mon
,
menjar
,
mesos
,
persones
,
parlar
Horta nova, masover pobre
oficis
,
camp
Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita (Significa que són dos oficis molt productius)
camp
,
oficis
Hostaler a la porta, hostal buit [o poca gent dins] (Vol dir que quan el cap d'una empresa està desenfeinat, no sol anar gaire bé el negoci)
gent
,
diners
,
oficis
I encara diuen que el peix és car ! (Es refereix al dur que és el treball de pescador)
mar
,
animals
,
oficis
Jornaler que canta fa més via
treball
,
cantar
,
oficis
Josefina té un tall, que mira cap avall, i el metge no té medecina , per curar el tall de Josefina
oficis
,
salut
Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó [xinxó = antiga moneda d’or que equivalia a 5 pessetes] (Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició)
mar
,
caça
,
joc
,
diners
,
oficis
Jugador, pescador i pecador mai no tenen res de bo
joc
,
oficis
Jugador, pintor, tot allò no val gaire
joc
,
oficis
Jutge que molt condemna, també mereix pena
justicia
,
oficis
Jutge que no té consciència, mai farà bona sentència (La llei pot ser teòricament molt justa, però la seua interpretació i la manera d’aplicar-la poden restar-li justícia)
justicia
,
bona
,
oficis
L'advocat i el comediant, de la mateixa manera fan de moro que de cristià (Són professionals que tenen mala fama en general perquè intervenen en la nostra vida sense que en tinguem cap gana)
oficis
,
justicia
L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació
plantes
,
oficis
L'aigua és or i el bonyigo tresor [... per al llaurador]
camp
,
aigua
,
oficis
L'aladre llarguerut i el llaurador forçut (A l'hora de llaurar es recomanen eines i animals bons i experimentats. Del llaurador se'ns diu que ha de ser hàbil i sobretot, forçut)
camp
,
oficis
L'altre dia de pagès (Fa molts de dies, fa bastant de temps)
dia i nit
,
maneres de dir
,
camp
,
oficis
L'any dolent el forner posa content (Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat)
any
,
menjar
,
oficis
L'aprenent d'Albal, que no sap cosir i ja vol tallar (Poble valencià de la comarca de l'Horta)
llocs
,
oficis
,
ensenyar
L'arc de sant Martí al vespre alegra el mestre (Sol anunciar el final de les pluges)
oficis
,
oratge
,
alegria
L'arc de sant Martí, ix al dematí, el pastor se'n pot tornar a dormir; però quan ix per la vesprada, a pasturar (La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se)
oratge
,
oficis
,
dormir
L'art del pagès: no en sé res (Es diu pels qui fingeixen ignorància per evitar-se molèsties o compromisos)
oficis
L'ase fa un compte i el traginer un altre (Vol dir que moltes vegades el qui fa projectes d'acció queda defraudat perquè hi ha una altra persona poderosa que els fa fracassar)
oficis
,
animals
L'escudella de pagès, és el plat que atipa més
oficis
,
menjar
L'experiència és mestre de les coses (Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente)
oficis
,
ensenyar
L'experiència treu mestres (Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente)
ensenyar
,
oficis
L'experimentat és el millor mestre (Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente)
ensenyar
,
oficis
L'hivern bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner
oficis
,
estacions
L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.
beure
,
vinya
,
oficis
L'hostaler és el lladre del carreter
oficis
L'ofici de sastre, ofici de no res; enfiles l'agulla, la claves, l'estires, fas un nus i tibes, i vet aquí res
oficis
L'ofici del botxí: qui mata, ha de morir
oficis
,
mort
L'ofici [o la pràctica] fa el mestre (Les persones som condicionades i formades per les tècniques de cada ofici fins que en coneixem tots els secrets i esdevenim mestres)
oficis
,
ensenyar
,
saber
La barca i el mercader es perden en una hora (Una circumstància molt adversa o una operació mal calculada poden arruïnar un negoci o costar vides en un moment)
mar
,
oficis
,
persones
La boca és el metge del ventre
cos huma
,
salut
,
oficis
La bona cara del metge ajuda a curar el malalt
salut
,
bona
,
oficis
,
cos huma
Pàgina 15 de 29.