oficis

Els vicis no necessiten mestre

Significa que les persones tenim més tendència al plaer i a l’egoisme que al sacrifici i a les virtuds

ensenyar oficis

Embarcació [o vaixell] que porta passatge, bossa pel cuiner

On hi ha gent, hi ha negoci

oficis mar diners

En any plujós, el llaurador, ociós

Els bancals enfangats no es deixen treballar ni trepitjar

camp any oratge oficis treball

En Artana són sariers; en la Vall espardenyers; en Eslida, taponers, i en Tales, dolçainers

[Municipis castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Indica l'especialització artesanal d'aquests pobles. Artana (Sariers): Eren els mestres de l'espart. Feien sàries (les bosses dobles per a les bèsties de càrrega). La Vall d'Uixó (Espardenyers): Va ser la gran potència de l'espardenya. Va començar com un ofici artesanal per acabar sent el motor industrial del poble (la mítica fàbrica de Segarra). Eslida (Taponers): Amb les seues imponents sureres, Tales (Dolçainers): Tradició musical

llocs oficis

En casa del capellà, poques vegades falta pa

Es deia que per ser ric un pobre, el millor era fer-se capellà., ja que mai falta el necessari als qui confien i s'entreguen a Déu.

casa oficis

En casa del dolçainer tots són balladors

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

festa casa oficis música parentiu

En dimarts no ordeixis tela, ni prenguis parentela, ni et vagis a confessar, que no diràs la veritat.

oficis setmana

En el comerç no és preuat no dir sempre la veritat

La sinceritat i l’honestadat conserven la clientela i creen bona fama

oficis

En Estivella, beatos; en Torres Torres, ollers, en Algimia, gorrominos, i en Alfara, canterets

[Municipis de la comarca del Camp de Morvedre a la província de València]. Fa referència als malnoms amb què els pobles veïns es burlaven o identificaven els seus habitants: Estivella: Anomenats beatos per la devoció o el gran nombre d'actes religiosos. Torres Torres: Ollers, en referència a la tradició de fabricar olles. Algimia d'Alfara: Gorrominos, el sobrenom burlesc dels seus habitants. Alfara de la Baronia: Canterets, fent al·lusió a la fabricació de càntirs.

llocs oficis persones

En juny, les bones llavors, són honra dels llauradors

bona camp oficis mesos

En la febre i en la gota, el metge no hi entén gota

És una dita popular que, de manera irònica, reflexiona sobre les limitacions de la medicina tradicional en certes malalties. Suggerix que, davant la febre alta i els dolors aguts de la gota (una forma d'artritis), els metges, especialment els d'èpoques passades, tenien poc a fer o no sabien ben bé com curar-les, malgrat el seu coneixement. Utilitza la paraula "gota" amb dos sentits diferents: la malaltia i la quantitat (no n'entenen gens, ni una "gota").

oficis salut

En maig, el bon pegés, ha d’estar llest

És temps de segar i collir

camp oficis mesos

En novembre, el llaurador que llaure i sembre

Recomana estovar la terra perquè aculla bé les pluges tardorals

mesos oficis camp

En Paterna són pueros; en Benimàmet corders; en Burjassot, teixidors, i en Godella, segoners )

Pobles de la comarca de l'Horta en la província de València

llocs oficis

En plet clar cap advocat, en dubtós, ni un ni dos

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

oficis justicia

En Tales són dolçainers, i en Artana són sarriers, en Borriol pedrapiquers,i en Onda són taulellers

[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. És una radiografia de l'especialització econòmica i social de cada poble. En Tales són dolçainers: Per la seua tradició músical. En Artana són sarriers: Per la indústria de l'espart. En Borriol pedrapiquers: La pedra de les pedreres de Borriol ha servit per a construir molts edificis. En Onda són taulellers: Com a bressol de la indústria ceràmica.

llocs oficis música

En Tàrbena, sobrassades; en Callosa, espardenyers; en la Villa ariers; en Altea, els pescaters

[Municipis de la comarca de la Marina Baixa a la província d'Alacant]. En Tàrbena, sobrassades: Una referència històrica directa als repobladors mallorquins. En Callosa, espardenyers: Era un centre important de producció d'espardenyes de cànem, En la Vila, arriers: La Vila Joiosa, a banda de la pesca i la xocolata, era punt clau de distribució de mercaderies amb carros i animals cap a l'interior. En Altea, els pescaters: La imatge clàssica d'Altea com a poble mariner per excel·lència.

llocs oficis

En temps de fred [o de gel], no et moguis, mariner, de ton indret

Aconsella als mariners no sortir a navegar durant l'hivern, especialment en dies de fred o gel intens. Recomana prudència per evitar els perills de la mar brava i el mal oratge propis de l'època.

oficis oratge mar

En venir els melons, els sastres a rebolcons

Vol dir que en estiu els sastres tenen poca feina

plantes oficis

Enclusa que sona, senyal que és bona

Ho diuen els ferrers per contestar als veïns que es queixen de la molèstia que els causa el soroll dels martells damunt l'enclusa

treball oficis

Enrere, mestre Pere

Aquesta expressió s'utilitza per fer aturar algú que va massa de pressa, que es vol avançar a la resta o que pretén fer una cosa sense tenir-ne el permís o la capacitat. Sovint es diu amb un to burleta per tallar les ales a qui es mostra massa decidit o presumit.

oficis ensenyar

Entre amics mariners i soldats, compliments són excusats

Significa que entre gent d'una mateixa categoria no calen cerimònies

oficis mar amistat

Entre el rector i l'escolà diuen la missa

Vol dir que amb l'ajuda modesta d'una persona de poca significació es poden fer coses importants

oficis

Entre ferrers no cal vendre baldes, que ells se'n saben fer

Desaconsella de fer una cosa a qui la pretenia vanament

oficis

Entre frares i soldats, compliments són excusats

Significa que entre iguals, que es troben a tothora, no cal saludar-se cada vegada que es troben

oficis persones

Entre frares i soldats, no mostres les teues habilitats

Significa que entre gent d'una mateixa categoria no calen cerimònies.

oficis

Entre la barca i el barquer van fer un pet i no van saber qui l’havia fet

Quan ningú no vol ser el culpable o el responsable d'una malifeta.

oficis mar

Entre la gent de mar no hi ha cap malvat

Els pescadors tenen reputació d’honestos; una altra cosa és la marineria, on hi ha de tot

persones gent mal mar oficis

Entre satres no es paguen mans

Entre els del mateix ofici no acostumen a cobrar-se els treballs.

oficis

És bon jutge qui aviat entén o tard jutga

oficis bona justicia

És de bon pescador, qui sap fer vela a temps

Qui té més intuïció o més ofici que un altre, s’avança als altres en l’obtenció del benefici

mar oficis bona

Es jai i sa jaia a fer llenya van; es dilluns ensellen es dimarts se'n van; dimecres arriben, es dijous la fan; es divendres parteixen, es dissabte se'n van; es diumenge la tenen per coure sa carn.

Setmana del llaurador

camp oficis setmana

És més tossut que un estellador

És molt testarrut

oficis maneres de dir

Es peix, millor que amb sa mà, amb so cap l'has d'agafar

Vol dir que els pescadors han de tenir enginy i tècnica per a fer bona pesca

animals mar oficis

Escolà que ven la cera i està sense comanar, rapavèrunt de l'altar

oficis

Escolà, músic o barber, home de bé no pot ser

Tenen mala fama

música persones oficis

Escolà, rata pa, rata vi, menja moles de molí

Dita que s'aplica als escolans per burlar-se d'ells o fer-los enfadar. És una burla directa que els titlla de "rates" (lladres o menjadors voraços) de pa i vi, i afegeix una exageració sobre "menjar moles de molí".

oficis

Esmolar i no tallar, per lluent i no cobrar

Es diu dels esmolets xerecs

oficis

Esser el sastre [barber, metge, etc.)]dels gegants

Ésser un mal menestral o professional de qualsevol ofici o carrera

maneres de dir oficis

Esser l'ou del sastre

Tenir una cosa propensió a augmentar molt, a prendre gran increment

oficis maneres de dir

Ésser una obra de mà mestra

ensenyar oficis

Està el pagès entre dos advocats com un pagell entre dos gats

Significa que el pagès que porta plets sol esser víctima, per la seva ignorància, de la malícia de l'advocat contrari i del propi

oficis animals justicia

Estar com un ferrer sense carbó

Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important

oficis maneres de dir treball

Estar fet un dolçainer

No estar quiet

maneres de dir música oficis

Estar gras com un canonge

Estar molt gras i sà de color

oficis maneres de dir

Estar més malalt que un sabater

Estar molt malalt. Abans els sabaters eren persones amb algun grau de minusvalidesa, no aprofitaven per a altres tasques, més pesades

oficis maneres de dir salut

Estudiant de foc i sol, no val un caragol

Significa que l'estudiant que cerca escalfar-se i dar-se bona vida (foc i sol) en lloc de molestar-se a estudiar, no traurà profit de res. Critica la mandra i la falta de dedicació en l'aprenentatge, indicant que qui prefereix la comoditat no obtindrà resultats, valorant-se el seu esforç en "no val un caragol".

aigua foc oficis ensenyar

Estudiant de Medicina confon el vi amb l’orina

Ridiculitza la llavor dels metges. És un refrany irònic que fa referència a la falta d'experiència o a la suposada incompetència dels metges novells. Aquesta expressió s'utilitza tradicionalment per burlar-se de la poca habilitat pràctica d'aquells que estudien medicina en els seus inicis.

oficis salut vinya

Estudiants, molts de petits i pocs de grans

Vol dir que els estudiants solen esser murris, i com més grans, més ho són

ensenyar oficis

Fa mal mariner parlar de la mar des de terra

oficis parlar mar

Fa més camí que el granerer de Torrent

Poble valencià de la comarca de l'Horta

oficis llocs

Fa més por un advocat que un dolor del costat

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

justicia oficis

Faena de matalafer no llueix

Indica que hi han faenes que s'han de fer; però que no es reconeixen

maneres de dir oficis

Farola de Capdepera, el mariner espera

Municipi litoral mallorquí

llocs oficis mar

Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer

[plànyer = lamentar]. No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques

camp mesos oficis treball

Febres de gener, guanys per al fosser

[fosser = enterrador]. Els resultats del fred poden abocar a la mort

mesos oficis oratge salut

Fems i aigua fan miracles, diu el llaurador

Destaca la importància fonamental del fertilitzant orgànic (fems) i la humitat (aigua) per obtenir bones collites. La dita subratlla que amb aquests dos elements, la terra produeix en abundància.

aigua camp oficis

Fent i desfent aprèn l'aprenent

Les feines s’aprenen a còpia de fer-les

oficis maneres de dir ensenyar

Fent i desfent, u va aprenent

La destresa s'obté amb l'experiència

oficis saber ensenyar

Fer com el patró Aranya, que embarcava i es quedava en terra

El qui indueix els altres a executar alguna cosa perillosa sense participar-hi ell.

oficis mar

Fer diego

Sortir a caçar i tornar sense haver caçat res

caça maneres de dir oficis

Fer dilluns [o fer el dilluns]

Fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc.

setmana maneres de dir oficis

Fer el pagés

Fer com aquel que no entén una cosa

maneres de dir oficis

Fer el sereno

No dormir a la nit; estar desvetllat

maneres de dir oficis

Fer i desfer, feina de matalasser [o del dimoni]

Es diu quan s'ha de tornar a fer una cosa varies voltes

maneres de dir treball oficis diable

Fer les coses a tall de bon boter

oficis treball

Fer més feina que un patró pelut

Treballar intensament

maneres de dir treball oficis

Fer mes viatges que un aiguader [o una mareta al riu, o la barca del peix]

Fer molts viatges d'anar i vindre

oficis mar maneres de dir

Fer orelles de mercader

Fer el sord. Fingir que no sent allò que li diuen

maneres de dir oficis cos huma

Fer pala

No ferir, no fer blanc en disparar; no arribar a caçar res, el caçador

oficis caça maneres de dir

Fer pota

Fracassar, no agafar res el caçador o el pescador

caça oficis maneres de dir

Fer vida de canonge

Fer vida tranquil·la, regulada.

maneres de dir oficis

Ferrant ferrant perdrem l'ofici

Vol dir que una persona en comptes d'avançar i progressar en una faena, en una activitat... cada volta va més arrere

maneres de dir oficis

Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer]

Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix

oficis treball

Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve

25 desembre. Per la festa grossa de l'any, tothom volia anar mudat i ben calçat

festivitats oficis indumentària

Fill de mestre, mig ensenyat

Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre

parentiu ensenyar oficis

Filla de botxí i d’hostaler, vés en compte que no et sigui res

No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis

oficis parentiu

Filla d’hostaler i poma recadora maduren abans d’hora

No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis

parentiu plantes oficis

Filla d’hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera. No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis)

oficis parentiu

Filosa i fus, mal foc us cremi; no hi ha fusta que tant em pesi

foc oficis

Fornera eres abans, encara que hui dus guants

Recorda que la fortuna és transitòria

diners oficis persones indumentària

Fums de general i jornal de tambor

oficis

Gavina a la platja, mariner en terra

Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores

oratge oficis mar animals

Gavina en terra, mariner passeja

Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores

animals oficis oratge mar

Gavines al port, malament pel pescador

Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps

oratge oficis animals mar

Gelós i mariner, bona desgràcia té

Com que els mariners passen molt de temps fora de casa, qui no es fie de la dona patirà molt de temps

persones mar oficis amor bona

Gener, bon mes pel carboner

En el ple del fred s’està molt a gust vora el foc, bé produint carbó, bé consumint aquest producte. Fa referència al fred intens d'aquest mes. Indica que, com que gener és molt fred, es consumeix molta llenya per escalfar-se, la qual cosa beneficiava l'ofici del carboner, encarregat de produir carbó vegetal per als brasers.

mesos oficis oratge

Gener, mes carboner

L’elaboració del carbó solia fer-se al bosc quan més fred feia i abans no ploguera

oficis mesos

Gent de mar i marina són de la mateixa farina

Els oficis de mar atreuen molt la gent que s’hi ha criat a la vora i la gent marinera es relaciona sobretot amb gent de voramar

oficis persones mar gent

Gent de ploma, gent d'embrolla

Es diu referint-se als advocats i escrivans

gent ensenyar oficis

Gos de casa de pagès, si no lladra no val res

animals oficis

Gotós i mariner, prou desgràcia té

[Gotós = malalt de gota]. La humitat és dolentíssima per als malalts de gota; per tant, qui no té altra alternativa que viure vora el mar, està condemnat al dolor i a no poder treballar

oficis salut mar

Gran com una casa de pagés

Fer moltes malifetes i extravagàncies

maneres de dir oficis

Gran compte el metge té del malalt que paga bé

Així el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una miqueta més

diners salut oficis

Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar de sabonera

mar oficis amor

Guany de diumenge, se'l menja el metge.

Els excessos en elmenjar o beure, es paguen.

diners oficis salut setmana

Guarda't d'etcètera de notari i de qui pro quo d'apotecari

justicia salut oficis

Guarda't del metge que no és experimentat, encara que sia lletrat

Quan posem la nostra vida o salut en joc, ens convé el professional experimentat

oficis persones consells

Haver d'anar a arrossegar el cul pels barders

Trobar-se en una gran misèria

cos huma oficis maneres de dir

Haver d'anar a cal ferrer

S’usa irònicament per dir a algú que li cal posar remei a la sordera, real o fingida. En sentit figurat significa recórrer a algú altre perquè et resolgui o t'expliqui allò que, en realitat, podries esbrinar, fer o solucionar per tu mateix.

oficis maneres de dir