`
Significa que les persones tenim més tendència al plaer i a l’egoisme que al sacrifici i a les virtuds
On hi ha gent, hi ha negoci
[Municipis castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Indica l'especialització artesanal d'aquests pobles. Artana (Sariers): Eren els mestres de l'espart. Feien sàries (les bosses dobles per a les bèsties de càrrega). La Vall d'Uixó (Espardenyers): Va ser la gran potència de l'espardenya. Va començar com un ofici artesanal per acabar sent el motor industrial del poble (la mítica fàbrica de Segarra). Eslida (Taponers): Amb les seues imponents sureres, Tales (Dolçainers): Tradició musical
Es deia que per ser ric un pobre, el millor era fer-se capellà., ja que mai falta el necessari als qui confien i s'entreguen a Déu.
La sinceritat i l’honestadat conserven la clientela i creen bona fama
Municipis de la comarca del Camp de Morvedre a la província de València
Recomana estovar la terra perquè aculla bé les pluges tardorals
Pobles de la comarca de l'Horta en la província de València
Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals
[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. És una radiografia de l'especialització econòmica i social de cada poble. En Tales són dolçainers: Per la seua tradició músical. En Artana són sarriers: Per la indústria de l'espart. En Borriol pedrapiquers: La pedra de les pedreres de Borriol ha servit per a construir molts edificis. En Onda són taulellers: Com a bressol de la indústria ceràmica.
[Municipis de la comarca de la Marina Baixa a la província d'Alacant]. En Tàrbena, sobrassades: Una referència històrica directa als repobladors mallorquins. En Callosa, espardenyers: Era un centre important de producció d'espardenyes de cànem, En la Vila, arriers: La Vila Joiosa, a banda de la pesca i la xocolata, era punt clau de distribució de mercaderies amb carros i animals cap a l'interior. En Altea, els pescaters: La imatge clàssica d'Altea com a poble mariner per excel·lència.
Aconsella als mariners no sortir a navegar durant l'hivern, especialment en dies de fred o gel intens. Recomana prudència per evitar els perills de la mar brava i el mal oratge propis de l'època.
Vol dir que en estiu els sastres tenen poca feina
Ho diuen els ferrers per contestar als veïns que es queixen de la molèstia que els causa el soroll dels martells damunt l'enclusa
Aquesta expressió s'utilitza per fer aturar algú que va massa de pressa, que es vol avançar a la resta o que pretén fer una cosa sense tenir-ne el permís o la capacitat. Sovint es diu amb un to burleta per tallar les ales a qui es mostra massa decidit o presumit.
Significa que entre gent d'una mateixa categoria no calen cerimònies
Vol dir que amb l'ajuda modesta d'una persona de poca significació es poden fer coses importants
Desaconsella de fer una cosa a qui la pretenia vanament
Significa que entre iguals, que es troben a tothora, no cal saludar-se cada vegada que es troben
Significa que entre gent d'una mateixa categoria no calen cerimònies.
Quan ningú no vol ser el culpable o el responsable d'una malifeta.
Entre els del mateix ofici no acostumen a cobrar-se els treballs.
Qui té més intuïció o més ofici que un altre, s’avança als altres en l’obtenció del benefici
Vol dir que els pescadors han de tenir enginy i tècnica per a fer bona pesca
Dita que s'aplica als escolans per burlar-se d'ells o fer-los enfadar. És una burla directa que els titlla de "rates" (lladres o menjadors voraços) de pa i vi, i afegeix una exageració sobre "menjar moles de molí".
Ésser un mal menestral o professional de qualsevol ofici o carrera
Tenir una cosa propensió a augmentar molt, a prendre gran increment
Significa que el pagès que porta plets sol esser víctima, per la seva ignorància, de la malícia de l'advocat contrari i del propi
Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important
Estar molt malalt. Abans els sabaters eren persones amb algun grau de minusvalidesa, no aprofitaven per a altres tasques, més pesades
Significa que l'estudiant que cerca escalfar-se i dar-se bona vida (foc i sol) en lloc de molestar-se a estudiar, no traurà profit de res. Critica la mandra i la falta de dedicació en l'aprenentatge, indicant que qui prefereix la comoditat no obtindrà resultats, valorant-se el seu esforç en "no val un caragol".
Ridiculitza la llavor dels metges. És un refrany irònic que fa referència a la falta d'experiència o a la suposada incompetència dels metges novells. Aquesta expressió s'utilitza tradicionalment per burlar-se de la poca habilitat pràctica d'aquells que estudien medicina en els seus inicis.
Vol dir que els estudiants solen esser murris, i com més grans, més ho són
Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals
Indica que hi han faenes que s'han de fer; però que no es reconeixen
[plànyer = lamentar]. No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques
[fosser = enterrador]. Els resultats del fred poden abocar a la mort
Les feines s’aprenen a còpia de fer-les
El qui indueix els altres a executar alguna cosa perillosa sense participar-hi ell.
Fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc.
Es diu quan s'ha de tornar a fer una cosa varies voltes
Fer molts viatges d'anar i vindre
Fer el sord. Fingir que no sent allò que li diuen
No ferir, no fer blanc en disparar; no arribar a caçar res, el caçador
Vol dir que una persona en comptes d'avançar i progressar en una faena, en una activitat... cada volta va més arrere
Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix
25 desembre. Per la festa grossa de l'any, tothom volia anar mudat i ben calçat
Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre
No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis
No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis
Recorda que la fortuna és transitòria
Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores
Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores
Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps
En el ple del fred s’està molt a gust vora el foc, bé produint carbó, bé consumint aquest producte. Fa referència al fred intens d'aquest mes. Indica que, com que gener és molt fred, es consumeix molta llenya per escalfar-se, la qual cosa beneficiava l'ofici del carboner, encarregat de produir carbó vegetal per als brasers.
L’elaboració del carbó solia fer-se al bosc quan més fred feia i abans no ploguera
Els oficis de mar atreuen molt la gent que s’hi ha criat a la vora i la gent marinera es relaciona sobretot amb gent de voramar
[Gotós = malalt de gota]. La humitat és dolentíssima per als malalts de gota; per tant, qui no té altra alternativa que viure vora el mar, està condemnat al dolor i a no poder treballar
Així el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una miqueta més
Els excessos en elmenjar o beure, es paguen.
Quan posem la nostra vida o salut en joc, ens convé el professional experimentat
Trobar-se en una gran misèria
S’usa irònicament per dir a algú que li cal posar remei a la sordera, real o fingida