`

Refranys oficis

ensenyar oficis

Els vicis no necessiten mestre

Significa que les persones tenim més tendència al plaer i a l’egoisme que al sacrifici i a les virtuds

camp any oratge oficis treball

En any plujós, el llaurador, ociós

Els bancals enfangats no es deixen treballar ni trepitjar

festa casa oficis música parentiu

En casa del dolçainer tots són balladors

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

oficis

En el comerç no és preuat no dir sempre la veritat

La sinceritat i l’honestadat conserven la clientela i creen bona fama

oficis llocs persones

En Estivella, beatos; en Torres Torres, ollers, en Algimia, gorrominos, i en Alfara, canterets

Municipis de la comarca del Camp de Morvedre a la província de València

mesos oficis camp

En novembre, el llaurador que llaure i sembre

Recomana estovar la terra perquè aculla bé les pluges tardorals

oficis justicia

En plet clar cap advocat, en dubtós, ni un ni dos

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

llocs oficis

En Tàrbena, sabrassades; en Callosa, espardenyers; en la Villa ariers; en Altea, els pescaters

Municipis de la comarca de la Marina Baixa a la província d'Alacant

oratge mar oficis

En temps de fred [o de gel], no et moguis, mariner, de ton indret

Durant el fred més cru convé evitar perills, tant en mar com en muntanya

plantes oficis

En venir els melons, els sastres a rebolcons

Vol dir que en estiu els sastres tenen poca feina

treball oficis

Enclusa que sona, senyal que és bona

Ho diuen els ferrers per contestar als veïns que es queixen de la molèstia que els causa el soroll dels martells damunt l'enclusa

oficis mar amistat

Entre amics mariners i soldats, compliments són excusats

Significa que entre gent d'una mateixa categoria no calen cerimònies

oficis

Entre el rector i l'escolà diuen la missa

Vol dir que amb l'ajuda modesta d'una persona de poca significació es poden fer coses importants

oficis

Entre ferrers no cal vendre baldes, que ells se'n saben fer

Desaconsella de fer una cosa a qui la pretenia vanament

oficis persones

Entre frares i soldats, compliments són excusats

Significa que entre iguals, que es troben a tothora, no cal saludar-se cada vegada que es troben

persones gent mal mar oficis

Entre la gent de mar no hi ha cap malvat

Els pescadors tenen reputació d’honestos; una altra cosa és la marineria, on hi ha de tot

mar oficis bona

És de bon pescador, qui sap fer vela a temps

Qui té més intuïció o més ofici que un altre, s’avança als altres en l’obtenció del benefici

animals mar oficis

Es peix, millor que amb sa mà, amb so cap l'has d'agafar

Vol dir que els pescadors han de tenir enginy i tècnica per a fer bona pesca

oficis

Escolà, rata pa, rata vi, menja moles de molí

Dita que s'aplica als escolans per burlar-se d'ells o fer-los enfadar

maneres de dir oficis

Esser el sastre [barber, metge, etc.)]dels gegants

Ésser un mal menestral o professional de qualsevol ofici o carrera

oficis maneres de dir

Esser l'ou del sastre

Tenir una cosa propensió a augmentar molt, a prendre gran increment

oficis animals justicia

Està el pagès entre dos advocats com un pagell entre dos gats

Significa que el pagès que porta plets sol esser víctima, per la seva ignorància, de la malícia de l'advocat contrari i del propi

oficis maneres de dir treball

Estar com un ferrer sense carbó

Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important

oficis maneres de dir

Estar gras com un canonge

Estar molt gras i sà de color

oficis maneres de dir salut

Estar més malalt que un sabater

Estar molt malalt. Abans els sabaters eren persones amb algun grau de minusvalidesa, no aprofitaven per a altres tasques, més pesades

ensenyar oficis aigua foc

Estudiant de foc i sol, no val un caragol

Significa que l'estudiant que cerca escalfar-se i dar-se bona vida en lloc de molestar-se a estudiar, no traurà profit de res

ensenyar oficis

Estudiants, molts de petits i pocs de grans

Vol dir que els estudiants solen esser murris, i com més grans, més ho són

oficis llocs

Fa més camí que el granerer de Torrent

Poble valencià de la comarca de l'Horta

justicia oficis

Fa més por un advocat que un dolor del costat

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

maneres de dir oficis

Faena de matalafer no llueix

Indica que hi han faenes que s'han de fer; però que no es reconeixen

oficis mesos treball camp

Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer [plànyer = lamentar]

No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques

mesos oratge oficis salut

Febres de gener, guanys per al fosser

Els resultats del fred poden abocar a la mort

oficis maneres de dir ensenyar

Fent i desfent aprèn l'aprenent

Les feines s’aprenen a còpia de fer-les

oficis saber ensenyar

Fent i desfent, u va aprenent

La destresa s'obté amb l'experiència

caça maneres de dir oficis

Fer diego

Sortir a caçar i tornar sense haver caçat res

setmana maneres de dir oficis

Fer dilluns [o fer el dilluns]

Fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc.

maneres de dir oficis

Fer el pagés

Fer com aquel que no entén una cosa

maneres de dir oficis

Fer el sereno

No dormir a la nit; estar desvetllat

maneres de dir treball oficis diable

Fer i desfer, feina de matalasser [o del dimoni]

Es diu quan s'ha de tornar a fer una cosa varies voltes

maneres de dir oficis cos huma

Fer orelles de mercader

Fer el sord. Fingir que no sent allò que li diuen

oficis caça maneres de dir

Fer pala

No ferir, no fer blanc en disparar; no arribar a caçar res, el caçador

caça oficis maneres de dir

Fer pota

Fracassar, no agafar res el caçador o el pescador

maneres de dir oficis

Fer vida de canonge

Fer vida tranquil·la, regulada.

maneres de dir oficis

Ferrant ferrant perdrem l'ofici

Vol dir que una persona en comptes d'avançar i progressar en una faena, en una activitat... cada volta va més arrere

oficis treball

Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer]

Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix

festivitats oficis indumentària

Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve

Per la festa grossa de l'any, tothom volia anar mudat i ben calçat

parentiu ensenyar oficis

Fill de mestre, mig ensenyat

Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre

oficis parentiu

Filla de botxí i d’hostaler, vés en compte que no et sigui res

No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis

parentiu plantes oficis

Filla d’hostaler i poma recadora maduren abans d’hora

No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis

oratge oficis mar animals

Gavina a la platja, mariner en terra

Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores

animals oficis oratge mar

Gavina en terra, mariner passeja

Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores

oratge oficis animals mar

Gavines al port, malament pel pescador

Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps

persones mar oficis amor bona

Gelós i mariner, bona desgràcia té

Com que els mariners passen molt de temps fora de casa, qui no es fie de la dona patirà molt de temps

mesos oratge oficis

Gener, bon mes pel carboner

En el ple del fred s’està molt a gust vora el foc, bé produint carbó, bé consumint aquest producte

oficis mesos

Gener, mes carboner

L’elaboració del carbó solia fer-se al bosc quan més fred feia i abans no ploguera

oficis persones mar gent

Gent de mar i marina són de la mateixa farina

Els oficis de mar atreuen molt la gent que s’hi ha criat a la vora i la gent marinera es relaciona sobretot amb gent de voramar

gent ensenyar oficis

Gent de ploma, gent d'embrolla

Es diu referint-se als advocats i escrivans

mar oficis salut

Gotós i mariner, prou desgràcia té [Gotós = malalt de gota]

La humitat és dolentíssima per als malalts de gota; per tant, qui no té altra alternativa que viure vora el mar, està condemnat al dolor i a no poder treballar

maneres de dir oficis

Gran com una casa de pagés

Fer moltes malifetes i extravagàncies

diners salut oficis

Gran compte el metge té del malalt que paga bé

Així el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una miqueta més

oficis persones consells

Guarda't del metge que no és experimentat, encara que sia lletrat

Quan posem la nostra vida o salut en joc, ens convé el professional experimentat