Refranys oficis

De forner [o moliner] canviaràs, i de lladre no t’escaparàs (Se li diu com a advertiment a qui canvia de proveïdor per haver resultat perjudicat per l’anterior)

oficis

De gener a gener el diner és del banquer

diners, oficis, mesos

De jutge, notari i advocat, Déu ens en guard (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)

déu, justicia, oficis

De jutges i d'advocats, no n'hi ha gaires de salvats ((Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)

justicia, oficis

De la casa que té setge, se’n pot tornar el metge [setge = herba medicinal] (Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal)

plantes, salut, casa, oficis

De la cera i el cant pla viu el sagristà

oficis, cantar

De la parròquia, el pastor és el rector

oficis

De la sogra i del doctor, quant més lluny millor (Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet de no ser la mare natural, sinó política)

oficis, parentiu, salut

De mal d'amor, els metges no en curen

amor, oficis, salut

De mal de mariners, el metges no en curen (Les vocacions i les grans aficions formen part de la personalitat de cada u, i encara que resulten perjudicials per a l’interessat són ben difícils de desarrelar)

mal, oficis, salut, mar

De mariner no tothom en sap fer

mar, saber, oficis

De mariner tothom n’és

oficis, mar

De metge poc; d'apotecari menys, i de curander gens

salut, oficis

De metge, poc; d'apotecari menys; de curandero gens, i d'higiene molta

oficis, salut

De metge, poeta i boig, tots en tenim un poc (Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot)

persones, oficis

De moliner fugiràs, però de lladre no te n'escaparàs (Es diu que la gent dolenta que no poden evitar la seva maldat en qualsevol situació)

persones, oficis

De moliner mudaràs, però de lladre no t’escaparàs (Significa que encara que canviem de proveïdor, de comerciant, de tècnic... per no estar contents amb ell, ens quedarem com estàvem, perquè tots són iguals)

oficis

De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta (Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot)

oficis, música

De músic, metge i poeta, tothom en té una miqueta (Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot)

música, oficis

De pagès, no n'hi ha cap de savi (Significa que els camperols no solen endevinar gaire els canvis de temps)

saber, oficis, oratge

De pare gaiter, lo fill tabaleter. (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)

parentiu, oficis

De pares vimeners, los fills estellers (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)

oficis, parentiu

De patró, tothom ho és, els pilots tots són corders i els que han de fer la feina són els pobres mariners (A tots ens agrada manar, i qui no pot fer-ho, obeeix calladament)

oficis, mar

De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó [rodanxó = gros, gras] (Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis)

mar, diners, oficis

De poetes, cantants i enamorats, la meitat de la meitat

amor, oficis, música

De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern

oficis, estacions

De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys (24 juny) (1 novembre)

mesos, oficis, sants

De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells [Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (dia 8 de maig) fins a Snt Miquel de setembre (el 29 de setembre), època de bonança estival.]

oratge, oficis, animals, sants

De sastre i de sabater, no tothom en sap fer

oficis

De sastres i sabaters, una foguera se'n fes

foc, oficis

De totes les maneres, aiguaderes [aiguader = repartidor i venedor d’aigua] (A qui no té cultura, sempre se li nota)

persones, oficis

De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal [cabal = capital, diners, fortuna] (Ha d’invertir en llenya per a tot l’hivern, perquè després estarà banyada o humida)

festivitats, mesos, oficis, diners

Debades, no pega el sagristà barretades (Significa que no se sol fer res per no res)

oficis, treball

Deixa fer el mestre, per ase que sigui (El més inútil dels professionals sap més de la seua professió que qui no és de la professió.)

ensenyar, oficis, animals

Deixar-se dur com un bou en mans del carnisser (No fer resistència)

dites, animals, oficis

Del bon estiu el pagés viu

bona, estacions, oficis

Del comptable, la gran ciència és trobar la diferència

oficis

Del fem el bon llaurador, sol fer plata i també or

oficis, camp, bona

Del gener el pagès no en treu res

oficis, mesos

Del llop fer-ne pastor (Confiar persones o coses a l'esment d'algú que n'és enemic o que procurarà perjudicar-les)

maneres de dir, animals, oficis

Del mal de la mort, metges no en curen (Que el mal que pateix la gent a la qual se li ha mort algú cap metge el pot curar)

oficis, mort, mal, salut

Del regiment de la Canya, ningun soldat deserta (Significa que els captaires no solen abandonar mai aquest gènere de vida)

menjar, oficis

Dels errors dels metges, n'estan plens els fossars (Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba)

oficis, mort

Dels mals de maig, metges no en curen (Es refereix als mals d’amor)

amor, mesos, oficis

Demà diumenge, el rei que te penge, vindrà la granota, farà una fussota, vindrà el capellà la creu en la mà, s'endurà a tu i al teu germà

setmana, salut, oficis, mort

Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les mene l’amo del ramat (29 setembre) (És un desig de quedar-se la part bona d’alguna cosa i deixar la roïna per a un altre)

oficis, mesos, sants

Desgraciat del masover que cada dia ha de donar el bon dia a l'amo (Significa que el subordinat que té el seu superior contínuament prop d'ell, no pot estar tranquil ni gaudir de llibertat)

camp, oficis

Déu cura i el metge cobra

déu, oficis, salut

Déu mantengui mon criat, per por d'altre més malvat

oficis, déu

Dilluns de sabaters, bon dia pels taverners.

oficis, setmana

Pàgina 7 de 29.

El Refranyer