`

Refranys amb la paraula la de

llocs

A Benifato, te la deixen algun rato

Municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa

maneres de dir

A bones hores trauen la del monyo verd

Expressió que s'usa quan algú arriba tard

llocs oratge

A Borriol la deixen caure, quan plou

Poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta

llocs

A l'Ametlla del Vallès, s'hi troba bé qui no hi és

Municipi barceloní de la comarca del Vallès Oriental

parlar déu cos huma

A la boca que no parla Déu no la sent

Significa que moltes vegades els assumptes es compliquen perquè no hi ha prou franquesa o perquè no es diuen clarament les coses

maneres de dir mort

A la de tres mort o pres

Entre dos opcions s'ha de triar una d'elles sense cap atra possibilitat

menjar

A la del pobre, abans rebentar que sobre

Recomana aprofitar l’oportunitat

maneres de dir oratge

A la deriva

Sense direcció segura, emportat pel vent o una corrent

maneres de dir

A la descarada

Sense complexos. Amb descaradura, a les barbes, davant del nas, sense amagar-se, a la cara

maneres de dir

A la descoberta

Obertament, descaradament, sense reprimir-se davant dels altres

maneres de dir

A la descosida

Sense gens de contenció

maneres de dir

A la desesperada

Amb gran pressa o impaciència. Fent un esforç màxim. De pressa, corrents, desesperadament, lluitant al màxim

maneres de dir

A la desfeta

Sense contenció

maneres de dir

A la desnevada

Prematurament. Abans del temps normal per a fer-les

maneres de dir

A la destapada

Declaradament, sense amagar-se

maneres de dir déu

A la Déu dóna

Es diu quan una situació personal no va gaire bé

mar llocs

A la Muralla de Mar, no hi va el ric a passejar

Va ser un reducte fortificat es va començar a enderrocar al 1881, per ampliar el Port de Barcelona i unir el barri de la Barceloneta

llocs diners

A la Pobla de Farnals rics i pobres són iguals

Poble valencià de la comarca de l'Horta

llocs

A la Pobla de Mafumet, tota aixella és de mofet

Poble tarragoní de la comarca del Tarragonès

maneres de dir

A la ratlla de

Una quantitat aproximada de. Molt prop. A poca distància. A la frega de, a la vora de, aproximadament, prop de, quasi

menjar

A la taula de l'Abat, qui no és, no hi és comptat

Emprada per indicar que no es té en compte ni consideració al qui no fa acte de presència

menjar sants

A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres (4 d'octubre)

Es diu per indicar que convidar algú a dinar no fa augmentar la despesa, sempre que no es facin extraordinaris

menjar

A pa calent, clava-li la dent

Recomana aprofitar la primera ocasió que se’ns presente

maneres de dir casa

A pla de carrer

Es diu d'un edifici que és al mateix nivell que el carrer. Arran de carrer, arran de terra, a peu de carrer, de planta baixa

treball

Abans és l'obligació que la devoció

Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions

animals oratge cos huma mesos

Abella de juliol, el cap li dol

La fortor del sol fa mal de cap a tothom

camp aigua mesos oratge

Aigua de gener, millor que la de febrer

És preferible que ploga abans que no després, perquè les plogudes del febrer solen perjudicar la floració dels ametlers

amistat persones vell casa

Amic nou i casa vella, per a un altre la deixa

Convénen les amistats velles i les cases noves per a no endur-nos males sorpreses

oratge amistat persones

Amistat de senyor, sol d’hivern i paraula de dona, no deus posar confiança

Adverteix que el parentiu i les relacions laborals són una circumstància sobrevinguda i freda, diferent de la veritable amistat

maneres de dir treball

Anar a la dena, [o anar de dena]

Anar a treballar per al comú amb la brigada del poble

maneres de dir

Anar a la deriva

Una cosa, anar malament. Anar sense govern, sense aconseguir resultats positius. Anar sense rumb, anar de cap per avall, anar a l’orsa, anar a mal borràs, anar sense direcció, anar per mal camí

menjar maneres de dir

Anar dins s'olla de sa mel

Entrar a una manera de viure molt descansada o feliç

maneres de dir beure animals

Anar orella de llebre

Estar mig embriac o esser fàcilment irritable

maneres de dir

Baralla de carrer

Baralla improvisada. Batussa, brega

animals oratge

Baralla de gallines, mudança de temps

Anuncia l'arribada del mal oratge

diners parentiu

Baralla de parents dura llarg temps

Sol ser així perquè generalment les baralles entre parents són per qüestió de diners i ningú vol amollar

maneres de dir animals

Bla de boca

Es diu d'un cavall o ase que és dòcil al fre

animals menjar

Bou i moltó, olla de senyor

Tenen unes carns excel·lents

persones

Bufetada que no pugues venjar, no te la deixes pegar

Recomana no mamar-se el dit i espavilar-se per mantenir la dignitat

casa déu

Cadascú a casa seva i Déu en la de tots

Vol dir que per evitar conflictes, la cosa millor és que cadascú estigui a casa seva i no s'afiqui en assumptes d'altri

animals

Cadascú parla de la fira segons li va en ella

La nostra opinió davant alguna cosa es veu condicionada pel positiu o negatiu de la nostra experiència

gent oratge mar

Cap barco s’ha quedat al mar per falta de vent, ni en port per falla de gent

Confirma que la raó de ser d’un barco és el moviment constant, d’ell i de les persones

maneres de dir oficis

Capellà de missa i olla

Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat

oratge mesos

Clara lluna és la de l'agost, però la del gener és millor

L’atmosfera és diàfana d’hivern, mentre que d’estiu conté evaporació

menjar cos huma

Clava la dent al pa calent

Recomana aprofitar la primera ocasió que se'ns presente

llocs plantes

Cornudella de Montsant, amb olives van tirant

Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona

oratge maneres de dir

Créixer com una bola de neu

Augmentar d’una manera progressiva

persones

De la ignorància ve la desconfiança

Critica la desconfiança, que és un mecanisme de defensa de les persones ignorants i les illetrades

amistat

De la molta amistat surt la desamistat

Adverteix que, a vegades, l’excés d’amistat i confiança acaba amb matrimonis o negocis

mesos oratge

De llunes la del gener i la d'agost també

Els plenilunis dels dos mesos solen ser molt bells perquè és quan més pròxima a la Terra i més gran es veu la Lluna

vinya beure llocs

De Tremp, heu perdut l'enteniment per la gola de l'aiguardent

Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida

amor mesos oratge

Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener

El primer amor sol ser el més bonic de la vida perquè és un sentiment nou i pur; i la lluna de gener, la més gran i diàfana perquè l’atmosfera és límpida

mesos amor oratge

Dels amors, sempre el darrer, i de llunes, la de gener

L’últim amor sol ser el definitiu, en comparança amb la lluna de gener, que és la més bonica de tot l’any durant la setmana en què fa el ple

llocs

Dona de Prades i mula de Reus, quan entrin per la porta que es trenquin els peus

Municipis de la província de Tarragona a la comarca del Baix Camp

indumentària maneres de dir

Dur com una sola de sabata

Es diu d'una cosa excessivament dura

plantes oratge camp mesos

El gram es mor tot sol si es llaura per la lluna vella de juliol

Llaurar en l’època més seca mata la planta més resistent

parlar oficis

El moliner sempre parla de moles

Es diu referint-se a algú que té propensió a parlar d'un mateix assumpte

déu amor menjar beure

El pecat de gola Déu el perdona, i el del piu, se'n riu

Suposa que els excessos en el menjar i beure, o sexuals, no són pecats greus

mar oficis

El petit pescador tres braces més enllà de terra s’espanta

Qui està avesat a les coses fàcils no es pot avenir amb les difícils

cos huma persones

El que té la manilla de la mà, quan vol la roda

Qui té el poder, l’exerceix quan i com vol, si vol