oficis

Haver-hi més metges que malalts

Vol dir que tothom acostuma a donar consells i a proposar remeis a qui no es troba bé, a qui s'ha d'operar, o a qui té altres maldecaps, i que això sol anar més malament que bé

maneres de dir salut consells oficis

Hi ha més anys que capellans i més dies que llonganisses [o Hi ha més dies que llonganisses, i més setmanes que botifarres]

Es diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga execució

any oficis temps dia i nit

Hi ha més doctors que malalts i cada dia hi ha més mals

Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fàcil, cosa que, inclús amb la millor voluntat, no soluciona res

salut oficis

Hi ha pesta de salut, diuen els metges

oficis salut

Hi ha qui fa el que sap i qui sap el que fa )

Hi ha el pescador a qui l’ofici li ve de nou, i hi ha el pescador que ha treballat tota la vida al mar [es pot dir de qualsevol ofici o feina]

oficis

Hi ha tres bèsties de mal menar: la dona, la cabra i el capellà

animals oficis persones

Hisenda de rector, no aplega al successor

diners oficis

Hivern plujós, estiu abundós i maig humit fan el pagès ric

L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals

estacions mesos camp oratge oficis

Hivern plujós, pagès joiós

L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals, cosa que alegra al pagès

estacions oratge oficis

Home de molts oficis, mestre de res [o pobre segur, o pobre amb desfici]

Significa que el qui es dedica a moltes professions, no s'hi sol guanyar la vida

treball oficis

Home de molts oficis, pobre segur

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire

oficis persones treball

Home de pocs oficis, home de pocs beneficis

oficis persones

Home i fang de terrisser, no els preguntes què han de fer

oficis persones

Home poquet, en haver dinat té fred

El reg sanguini perifèric es concentra en l’estómac i l’intestí durant la digestió; per tant, qui té una complexió dèbil o prima es veu afectat per la insuficiència de reg sanguini en la pell

oficis oratge mon menjar mesos+2

Horta nova, masover pobre

oficis camp

Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita

Significa que són dos oficis molt productius

camp oficis

Hostaler a la porta, hostal buit [o poca gent dins]

Vol dir que quan el cap d'una empresa està desenfeinat, no sol anar gaire bé el negoci

gent diners oficis

I encara diuen que el peix és car !

Es refereix al dur que és el treball de pescador

mar animals oficis

Jornaler que canta fa més via

El cantar ajuda a fer la feina més agradable. La mostra la tenim en la gran quantitat de cançons de segar, de batre, de sembrar…

cantar oficis treball

Josefina té un tall, que mira cap avall, i el metge no té medecina , per curar el tall de Josefina

Aquesta frase és una endevinalla popular catalana on la resposta literal és el picapedrer (o el picapedrer picant pedra). El "tall" que mira cap avall és la marca o la pedrera on treballa, i el metge no té medecina per curar-lo perquè no és una ferida física, sinó una feina. Però també té el sentit picant del "tall que mira cap avall" com una metàfora de l'aparell genital femení, on la "medecina" que el metge no té (però que s'insinua que un altre "remei" sí que podria curar) és l'acte sexual.

oficis salut

Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó

[xinxó = antiga moneda d’or que equivalia a 5 pessetes]. Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició

diners joc oficis mar caça

Jugador, pescador i pecador mai no tenen res de bo

A tots tres se l'atribueixin mala fama.

joc oficis

Jugador, pintor, tot allò no val gaire

Reflecteix el rebuig social que històricament s'havia tingut cap a certs oficis o estils de vida considerats poc estables, bohemis o poc productius. Professions com la de pintor (associada sovint a la vida bohèmia o a guanyar-se la vida de manera irregular) i aficions com el joc (el jugador) eren vistes amb recel perquè es creia que no generaven una estabilitat econòmica o familiar sòlida.

joc oficis

Jutge que molt condemna, també mereix pena

justicia oficis

Jutge que no té consciència, mai farà bona sentència

La llei pot ser teòricament molt justa, però la seua interpretació i la manera d’aplicar-la poden restar-li justícia

justicia bona oficis

L'advocat i el comediant, de la mateixa manera fan de moro que de cristià

Són professionals que tenen mala fama en general perquè intervenen en la nostra vida sense que en tinguem cap gana

oficis justicia

L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació

plantes oficis

L'aigua és or i el bonyigo tresor

Per al llaurador.

aigua camp oficis

L'aladre llarguerut i el llaurador forçut

A l'hora de llaurar es recomanen eines i animals bons i experimentats. Del llaurador se'ns diu que ha de ser hàbil i sobretot, forçut

camp oficis

L'altre dia de pagès

Fa molts de dies, fa bastant de temps

dia i nit maneres de dir camp oficis

L'any dolent el forner posa content

Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat

any menjar oficis

L'aprenent d'Albal, que no sap cosir i ja vol tallar

Poble valencià de la comarca de l'Horta

llocs oficis ensenyar

L'arc de sant Martí al vespre alegra el mestre

Sol anunciar el final de les pluges. Per què alegra el mestre? Bon temps demà: El mestre s'alegra perquè sap que l'endemà farà sol i els nens podran sortir a jugar al pati, estaran més tranquils i no s'hauran de quedar tancats a l'aula per culpa del fang o la pluja. La rima: Com passa sovint en el refranyer, la figura del "mestre" s'utilitza per fer una rima fàcil amb "vespre", però simbolitza qualsevol persona que espera el bon temps per a la seva jornada.

oficis oratge alegria

L'arc de sant Martí, ix al dematí, el pastor se'n pot tornar a dormir; però quan ix per la vesprada, a pasturar

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se. Al dematí: Si l'arc surt ben d'hora, s'interpreta que el ruixat ja ha descarregat. El pastor, que sap que amb l'herba massa xopa les ovelles poden tenir problemes, decideix que no val la pena sortir i se'n torna al llit. Per la vesprada: L'arc a la tarda indica que el cel s'està netejant per ponent. Això assegura que l'herba s'assecarà, i treure el ramat a pasturar amb seguretat.

dormir oficis oratge

L'art del pagès: no en sé res

Es diu pels qui fingeixen ignorància per evitar-se molèsties o compromisos

oficis

L'ase fa un compte i el traginer un altre

Vol dir que moltes vegades el qui fa projectes d'acció queda defraudat perquè hi ha una altra persona poderosa que els fa fracassar

oficis animals

L'escudella de pagès, és el plat que atipa més

Elogi del plat de la nostra terra, que indica que tot el que es posi al seu costat és insignificant.

menjar oficis

L'experiència és mestre de les coses

Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente

oficis ensenyar

L'experiència treu mestres

Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente

ensenyar oficis

L'experimentat és el millor mestre

Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente

ensenyar oficis

L'hivern bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner

En tots tres oficis treballen amb foc. Fa referència a com el fred i les condicions meteorològiques de l'hivern afavoreixen determinats oficis tradicionals.

estacions oficis

L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.

El refrany ens diu que si algú té el vici de la beguda, no se li pot confiar la gestió del producte. Un taverner que es beu la mercaderia no farà mai calaix; s'acabarà arruïnant ell mateix i el seu establiment i qui ha de collir el vi (treballar la vinya) ha d'estar serè. Si l'home va borratxo, ni cuidarà els ceps com cal ni la verema arribarà a bon port.

oficis vinya beure

L'hostaler és el lladre del carreter

oficis

L'ofici de sastre, ofici de no res; enfiles l'agulla, la claves, l'estires, fas un nus i tibes, i vet aquí res

oficis

L'ofici del botxí: qui mata, ha de morir

oficis mort

L'ofici [o la pràctica] fa el mestre

Les persones som condicionades i formades per les tècniques de cada ofici fins que en coneixem tots els secrets i esdevenim mestres

oficis ensenyar saber

La barca i el mercader es perden en una hora

Una circumstància molt adversa o una operació mal calculada poden arruïnar un negoci o costar vides en un moment

mar oficis persones

La boca és el metge del ventre

cos huma salut oficis

La bona cara del metge ajuda a curar el malalt

salut bona oficis cos huma

La bona filadora el dissabte despulla la filosa

Per la interdicció de filar en diumenge, les filadores tenien punt a acabar abans de les dotze de la nit i despullar les filoses. Déu passava a veure qui tenia la filosa guarnida i no la deixava entrar al cel.

bona oficis setmana

La bona obra, al mestre honra

Les persones desapareixen, mentre que la seua obra queda, i si és admirable, perdurarà en el temps

oficis persones ensenyar bona

La bona segadora no li té por al sol

oficis

La cara del metge agrada al malalt

salut cos huma oficis

La casa del llaurador, quant més bruta està, millor

Com que sempre s’hi torna brut de fang, o palla, o gra..., com més es neteja més prompte es veu bruta, mentre que si es manté bruta, la ronya no es nota perquè sempre es veu igual

casa oficis

La casera del rector, té més fums que cap senyor

oficis

La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge l'apotecari

salut oficis

La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners

4 octubre. Segons la llegenda, quan era temut pel diable, el sant es teia el cordó que li feia de cinturó i fuetejava enlaire; al mateix moment hi havia una gran tempesta de llamps i trons. Per això rep el nom de la "cordonada de sant Francesc".

mesos oficis oratge sants mar

La dissimulació del barber, que treia les bacines al carrer

Ho diuen de qui fa públicament allò que hauria d'esser secret

maneres de dir oficis

La dona a filar, l'home a estudiar

Recomana donar ofici als fills i no permetre que es crien ociosos

parentiu ensenyar oficis

La dona que per Sant Bartomeu no vela, no fa bona tela

24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. "Vela" fa referència a la vetlla o filosa; per tant, qui no comença a treballar llavors, obtindrà una tela de pitjor qualitat.

mesos oficis persones sants

La filadora de Vistabella, velló nou, filosa vella

Municipi castellonenc en la comarca de l'Alcalatén. [Velló: llana d'un animal llanut, com l'ovella. Filosa: instrument per filar a mà]. Significa el màxim profit que es pot treure d'una matèria primera no desgastada i uns mitjans d'obrar acreditats per l'ús.

llocs oficis

La filadora millor comença per Sant Salvador.

6 d'agost. Tradicionalment, s'acabaven les feines més intenses de la sega i el camp, i les dones tornaven a filar. Durant l'estiu és l'època de màxima activitat dels filadors, abans que s'escurcin els dies.

mesos oficis sants

La filadora que per Sant Bartomeu no comença la "vela" no fa bona tela

24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. És el moment ideal per començar a filar («la vela» o vetlla), indicant que qui s'endarrereix en aquesta tasca tèxtil de final d'estiu no obtindrà un bon teixit.

mesos oficis sants

La filla a filar i el fill a llaurar

Recomana donar ofici als fills i no permetre que es crien ociosos

camp oficis parentiu

La fornera no té ulls al darrere

Nosaltres mateixos ens hem de prevenir dels perills

oficis cos huma

La llenya del fuster no aplega al carrer; i la del manyà, ni aplega ni aplegarà

Alcoi

oficis

La mar sempre juga de traïdor

Les inclemències atmosfèriques i la bravesa de les aigües requereixen molta energia i moral per a intentar sobreviure-hi

mar oficis

La mar, al mariner més vell, posa en perill la pell

Les circumstàncies poden més que la nostra voluntat o fortalesa

mar oficis

La missa, que la digui el rector

Significa que cada cosa ha de fer-la el qui hi entén

consells oficis

La missió de l'advocat és buscar cinc peus al gat

Lluitar fins les coses impossibles

oficis justicia animals

La muller del mariner és casada i no n’és

La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més

oficis mar parentiu

La necessitat [o la fam] fa mestres

oficis ensenyar

La pell d'octubre és la millor per la samarra del pastor

animals mesos oficis

La persona entre dos advocats és un peix entre dos gats

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

oficis justicia animals

La persona que molt muda, sempre la veuràs perduda

Significa que és molt perjudicial canviar sovint de residència o de professió

persones oficis

La pesca de nassa vol bon temps i bonança

emps enllà, les activitats en mar minvaven notablement per efecte del fred i de les borrascades hivernals.

mesos oficis oratge

La pesca fa rics els peixaters i pobres els pescadors

oficis mar

La pluja de gener fa ric al vinyater.

vinya oratge mesos aigua oficis

La pràctica fa mestres

Dita popular amb què s’expressa que qualsevol ofici s’aprén amb la pràctica i l’experiència

dites oficis

La roba del ferrer, quan és eixuta, blanca és

Vol dir que els oficis més humils es poden dissimular si la persona que els exerceix sap presentar-se així com cal

oficis indumentària

La setmana dels sabaters té cinc dies només

Feien festa diumenge i dilluns.

oficis

La sobrietat és el primer metge

oficis

La terra, al menestral li és guerra [menestral = llaurador, agricultor]

Els treballs agrícoles són incessants durant tot l’any perquè sempre hi ha què fer: roturar, birbar, femar, podar, collir...

camp oficis

La ventura del mariner: morir en un racó de casa

És afortunat qui no ha perit en la mar

oficis mort casa

La vida del carreter n'és vida molt regalada: cada dia bon menjar i el diumenge a jugar a cartes

joc oficis setmana

La vida del pastor, pa i formatge

oficis

La vida [o l'ofici] del bon burgués: beure, menjar i no fer res

Viure sense treballar

oficis menjar bona beure treball+1

Lastre vol el mariner i bona mula el traginer

[Lastre, castellanisme = llast, pes que es posa al fons de l’embarcació per a estabilitzar-la]. Vol dir que cada ofici requereix un element bàsic i indispensable per a treballar amb comoditat i segur El mariner necessita pes al fons de la barca per a donar-li estabilitat i evitar que bolque amb el vent o l'onatge. El traginer (qui transportava mercaderies d'un lloc a un altre) depenia totalment de la força i resistència d'un bon animal per a poder fer la seua feina i carregar el pes pels camins.

animals bona oficis mar

Les ànsies del vicari mataren el rector

Es diu quan alguna cosa ha eixit malament per haver interferit algú aliè al tema o no haver obrat com calia

persones oficis

Les aranyes a filar i les persones a treballar

Vol dir que cada cosa s'ha d'aplicar a la seva pròpia finalitat

maneres de dir treball persones oficis animals

Les cabrelles a la matinada, pastor, baixa la ramada; cabrelles cap a tard, a muntanya a pasturar

[Les Cabrelles són el conjunt d'estels que s’anomena les Plèiades i que es troba situat just al damunt de la constel·lació del Bou o Taurus]. Descriu com la formació de núvols alts, anomenats "cabrelles", actua com a presagi meteorològic. Les cabrelles al matí anuncien pluja propera (baixa la ramada), mentre que a la tarda auguren bon temps (a muntanya a pasturar).

oficis oratge

Les cuineres no són planyudes

menjar oficis

Les errades del metge, la terra les tapa [o cobreix]

Que tot allò que el metge fa malament o tots els errors que comet mai es diuen i sempre queden en secret

mort oficis salut

Les manies no les curen els metges

Cada persona té les seues manies, fòbies, predileccions, aficions..., que solen ser recurrents i repetitives

oficis salut

Les noies de pagès, si no són morenetes, no valen res

Significa que si les noies pageses no són fosques de color, és senyal que el sol no les toca gaire, i per tant, que són poc treballadores

treball oficis

Les presses del Corpus: tres cosint un botó, i el mestre enfilant agulles en un racó

Critica qui té presses d’última hora per no haver sigut previsor

festivitats oficis

Les quimeres, no les curen els doctors

salut oficis

Les seques de gener, bones per al pescador i males per al mariner

Cada usuari del mar té uns interessos

oratge oficis mal bona mar

Les tres coses més fredes de la terra són: el nas d’un gos, la navalla del barber i el cul d’una dona

Cert

animals cos huma persones oficis

Llarg mal cansa el metge i el malalt i els que el volten de cuita'l

Les malalties cròniques o incurables fan que tots s’acostumen, mal que bé, a elles

salut oficis