El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys oficis
Dilluns el cullo, dimarts el molc, dimecres el garbello, dijous el pasto, divendres el coc, dissabte me'l menjo i diumenge el paeixo. (Setmana del llaurador)
camp
,
oficis
,
setmana
Dilluns Sant Ja-hi-som, dimarts Sant Tornem-hi, dimecres Sant Cabdell Apostol, dijous Sant Tombem-hi, divendres Santa Esperança, dissabte Sant Alegret, diumenge Sant Gastet. (setmana del jornaler)
oficis
,
setmana
Dimarts, els pescadors tiren els arts (Se sol dir per confirmar que el dimarts és un dia com un altre)
setmana
,
mar
,
oficis
Dimecres, pels seus deixebles la vella no fila
oficis
,
setmana
Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol (Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic)
dormir
,
oficis
,
menjar
,
bona
Diners fan cuineres (Vol dir que els menjars exquisits no s'obtenen sinó amb molta despesa)
diners
,
menjar
,
oficis
Diners, de tort fan veritat, i de jutge bon advocat (Ens diu que amb diners podem aconseguir canviar la realitat segons els nostres interessos)
diners
,
justicia
,
oficis
Diu el blat al sembrador: al juliol estaré amb vós (Ja sabeu quan se sega aquest cereal)
mesos
,
camp
,
oficis
,
plantes
Diu que era un fuster, un fuster de molta fama, que per serrar un banc es va serrà una cama
oficis
Dolçainer i torero, no pots ser-ho (Es diu quan alguna cosa que ens volen fer passar per certa ens resulta il·lògica)
oficis
,
música
Dolçainer pagat, so roín (Qui ha cobrat la faena abans de fer-la, ja no té interés a acabar-la bé)
música
,
oficis
Donar música a un sord
oficis
Dones de caçadors, de pescadors i de moliners, malament van totes tres
oficis
,
mar
,
caça
,
persones
Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama (En general, els professionals que tenen a veure amb les lleis tenen mala fama perquè causen més perjudici que benefici, o inclús afavorint-nos ens ho cobren)
oficis
El barber de Llavorsí, fa la barba i paga el vi (Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida)
llocs
,
oficis
,
vinya
El barber és el cronista del poble senser
oficis
El barber, jove, i el metge, vell (Per pròpia seguretat, convé que qui t’afaite tinga el pols ferm i qui vetle per la teua salut tinga molta experiència en l’ofici)
oficis
El bisbe al palau, i el mariner a la nau (Sentencia que cada u s’ha de dedicar a les seues coses i no interferir en les dels altres)
oficis
,
persones
,
mar
El blat el dóna déu, la farina el moliner
camp
,
oficis
,
déu
,
plantes
,
donar
El blat en el graner, sempre té mercader (La feina feta és segura, mentre que la que està per fer és insegura.)
plantes
,
oficis
El bon artesà no té mala ferramenta
oficis
El bon barber arremulla primer (Es diu quan es veu un glopet abans de menjar)
maneres de dir
,
oficis
El bon bolitxer és qui pesca pel febrer [bolitx = xarxa fina de pesca] (Només els bons professionals saben eixir airosos en les circumstàncies més difícils)
mesos
,
oficis
,
bona
,
mar
El bon bover comença a pasturar els bous pel febrer, i el bover millor no para fins a l'Ascensió
festivitats
,
mesos
,
oficis
El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua (Per a traure rendiment de l’ofici, s’ha de viure prop de la font de subsistència, perquè altrament es perd molt de temps anant i venint)
caça
,
bona
,
oficis
,
aigua
El bon cobrador fa el bon pagador [o El mal cobrador fa el mal pagador] (Significa que per a esser puntual en els pagaments cal fer també puntualment les cobrances)
mal
,
diners
,
oficis
,
bona
El bon cuiner, si ho sap fer, ho tasta primer
bona
,
menjar
,
oficis
El bon dependent recull un gra d'arròs del taulell
bona
,
plantes
,
oficis
El bon doctor, ben parlador
oficis
El bon foc fa el bon coc [coc = xef, cuiner] (Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil)
oficis
,
foc
,
oratge
,
parlar
,
persones
El bon forner ha de ser bon paler
oficis
,
bona
El bon forner no deixa la pasta a mig fer (Si és possible, les feines una volta començades, han de ser acabades)
bona
,
oficis
El bon llevat treu pastadora de mal estat
bona
,
menjar
,
mal
,
oficis
El bon mariner es mareja en terra i en mar està seré (Aconsella estar en perfectes condicions a l’hora de treballar)
mar
,
bona
,
oficis
El bon mariner fa bon patró i el bon patró fa bon mariner (Un vertader professional coneix bé el seu ofici i totes les seues especialitats)
oficis
,
bona
,
mar
El bon mariner fa bon patró no menen marinera
mar
,
oficis
,
bona
El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar (28 d’Octubre)
sants
,
mar
,
mesos
,
oficis
El bon mariner ha de vetllar les veles (Si es vol ser un bon professional, no s’ha de descuidar mai cap detall. La direcció i la força del vent poden canviar)
mar
,
bona
,
oficis
El bon mariner navega amb calor, que amb fred no (S’ha de saber disfrutar de les coses i no fer-les quan no convénen)
oficis
,
oratge
,
bona
,
mar
El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer (Sentencia que qui té ofici sap com ha de fer les coses i no s’ha de deixar influir per altres)
oficis
,
oratge
,
persones
,
bona
,
mar
El bon metge mal no ha de dir que el malalt no pot guarir (No s’ha de ser derrotista abans d’hora, i amb més motiu davant dels que pateixen)
bona
,
persones
,
oficis
,
salut
El bon metge no desnona
oficis
El bon metge procura no dir al malalt que no té cura
oficis
El bon metge, molta xeringa i poca potinga
oficis
El bon metge, poca recepta
oficis
,
salut
El bon obrer arremulla primer o abans d'obrar arremulla (Es diu quan es veu un glopet abans de menjar)
oficis
,
maneres de dir
El bon pagès a la terra, pel febrer la primera rella
camp
,
mesos
,
oficis
El bon pastor, ton, i no escorxa (Significa que les coses s'han de fer bé i amb suavitat)
oficis
,
bona
El bon patró fa el bon mariner (Vol dir que la bondat del superior influeix damunt la dels seus subordinats)
oficis
,
mar
El bon patró no escolta opinió (Sentencia que qui té ofici sap com ha de fer les coses i no s’ha de deixar influir per altres)
bona
,
persones
,
mar
,
oficis
Pàgina 8 de 29.
Refranys oficis