oficis

Llaurador de capa negra, ben poc medra

Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar

diners oficis treball indumentària

Llaurador esteler sempre sap l'hora que és

oficis

Llaurador les forces reparar, que la terra no para

oficis

Llaurador ressagat, mai ix d'empenyat

Vol dir que els deutes es mengen el capital

oficis diners

Llaurador [o dona] que molt beu tard pagarà allò que deu

Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres

diners beure oficis persones

Llaurador [o pagès] que molt caça, deixa caure la casa [o no durà avant la casa]

Adverteix que si un pagès dedica més temps al divertiment (la caça) que a les obligacions laborals, descuidarà la feina i arruïnarà la seva hisenda. És una dita sobre la priorització del treball, la responsabilitat i la necessitat d'atenció contínua al camp.

casa oficis caça

Llaurar, cosir i fer albardes tot és pegar puntades

Desmunta alguna argumentació que s’intenta justificar amb arguments que no tenen res a veure els uns amb els altres

camp oficis

Llebeig? Mariner, perdut et veig

No és el millor oratge per a fer-se a mar

oratge oficis mar

Lletres i armes noblesa alcancen

Vol dir que els homes de carrera i els militars donen bon to a una família

ensenyar oficis persones

Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són

Subratlla la importància de la direcció del vent per a la navegació. Llevant (Est): Vent que ve de l'est. Xaloc (Sud-est): Vent càlid entre llevant i migjorn. Migjorn (Sud): Vent que ve del sud. Llebeig (Sud-oest): Vent càlid de garbí. Ponent (Oest): Vent que ve de l'oest. Mestral (Nord-oest): Vent sec i fred. Tramuntana (Nord): Vent fort i fred del nord. Gregal (Nord-est): Vent del nord-est.

oficis oratge mar

Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat

Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió

ensenyar oficis diable salut

Llibre tancat, mestre callat

Si es tenen els mitjans però no hi ha voluntat, és com si no es tingueren

oficis parlar saber ensenyar

Llimona i all, metge al carall

oficis salut plantes

Lluna ajaguda ,mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut

Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie

mar oficis oratge

Lluna ajaguda, mariner de peu

Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie

mar oratge oficis

Lluna ajaguda, pescador al llit

Significa que segons la fase de la lluna no sol haver-hi gaire peix a pescar

mar dormir oficis oratge

Lluna de gener girada, mar avalotada

Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie

oficis mesos mar

Lluna penjada, mariner de vetlla

Anuncia pluja

oratge mar oficis

Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa

Adverteix que si la lluna apareix coberta per núvols en sortir, s'acosta mal temps, humitat o fred, per la qual cosa el mariner s'ha de preparar. Indica una alta humitat atmosfèrica i canvi de vent. "Agafar la capa" és la manera gràfica de dir que t'has de preparar per a la pluja. Si la lluna no neix neta i clara, vol dir que l'atmosfera ja està carregada d'humitat i que les nuvolades s'estan formant.

oficis oratge mar indumentària

Lluneta dreta mariner a la quinzeneta

mar oratge oficis

Lo criat que està pagat, té sempre lo braç trencat

Vol dir que el qui cobra la feina endavant no sol frissar de fer-la

oficis diners

Lo diner de l’escolà cantant ve i cantant se’n va

Significa que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat. El que s'ha aconseguit o el que ha arribat d'una manera concreta se'n va de la mateixa manera o similar.

diners oficis

Lo dolçainer d'Albal, que li pagaren perquè tocara i perquè deixara de tocar [Poble de la província de València en la comarca de l'Horta Sud]

Es diu al·ludint a aquells que es fan pregar per fer una cosa, i després costa molt d'aturar-los de fer-la

llocs oficis

Lo ferrer de Perelló, quan té ferro, no té carbó

[Entitat de població de Sueca en la comarca valenciana de la Ribera Baixa]. Es diu referint-se als casos en què es podria fer una cosa si es disposés d'un element que en aquell instant no es té a mà

llocs oficis

Lo metge no és més que un aconsolador

La professió del metge consisteix bàsicament en consolar als malalts i als seus familiars

oficis salut

Lo que el metge erra, podrix la terra

salut mort oficis

Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta

Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos

setmana diners oficis salut

Los pastors quan plou fan festa, i sinó s’apanyen la espardenya

oficis oratge indumentària

L’afició mata la caça

oficis caça

L’amor, com el carbó de pescador, no ha de restar mai ni el demanar-lo

amor oficis mar

L’arc de Sant Martí al matí diu al bover: Vés a dormir

La visió matinal de l’arc no augura sinó pluja. El bover (el pagès que menava els bous per llaurar) depèn totalment de l'estat del sòl. Si veu l'arc de Sant Martí al matí, el pronòstic és tan clar que no val la pena ni començar la jornada. Si plou sobre el tros mentre el bover intenta llaurar, la terra es tornarà pastosa, els bous relliscaran i l'arada s'empassarà, fent impossible la feina. Com que no podrà treballar bé, el millor que pot fer és girar cua i anar-se'n a fer una becaina.

oficis oratge

L’experiència fa el mestre

Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente

oficis ensenyar

L’hort és de l’hortolà, la barca del patró i el ganado del pastor

camp mar oficis

L’octubre plujós, bondadós i perillós

La terra seca de la calor estival acull molt bé les pluges, tret que siguen torrencials i destrossen marges i camins

oficis mesos

Mai cap pescador ha estat en presó

Els pescadors tenen bona fama en totes les cultures

oficis mar

Maig humit, fa al llaurador ric

L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals

mesos oratge oficis

Maig plujós fa ser al pagès orgullós

La humitat de la terra afavoreix el creixement de les plantes i augura una bona collita

mesos oratge oficis camp

Majordom i sacristà ve molt de tard en tard

oficis

Mal està la muller quan fa cridar el barber

oficis parentiu

Mal va el malalt que fa hereu el metge

Vol dir que els interessos vitals no han de posar-se en mans de gent a qui pugui convenir vulnerar-los.

oficis

Mala anyada, guanys pels forners

Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat

menjar diners mal oficis any

Malaltia llarga, cansa al metge i al malalt

mal salut oficis

Malanat de pagès que els missatges l'alaben

Significa que si els subordinats estan satisfets de llur patró, sol esser senyal que és massa bo i mancat d'energia, i que ells fan el que volen

oficis treball

Mals mariners, bon vaixell

És una crítica amb un poc d’enveja als qui tenen millor barco que u mateix

mal bona mar oficis

Mar tèrbol i revoltós, ganància de pescadors

Com més agitades estan les aigües, més pesquera hi ha

oratge oficis mar

Març oratjós i abril plujós fan el bover joiós

mesos oficis oratge

Març polsós fa al llaurador orgullós

mesos oratge oficis

Març ventós i abril plujós, el pagés fan ser orgullós

El vent eixuga l’excés d’humitat dels bancals

oratge oficis mesos camp

Març ventós, abril plujós i maig humit fan el llaurador [o el pagès] ric

El vent eixuga l’excés d’humitat dels bancals

camp mesos oficis oratge

Març ventòs, pel llaurador [o pagès] és profitòs i pel mariner desastròs

Març ventòs, pel llaurador [o pagès] és profitòs i pel mariner desastròs

oratge oficis mesos camp mar

Mariner de bona llei, una mà per ell l’altre pel rei

Qui forma part d’un col·lectiu ha de procurar tant per si mateix com pels altres

oficis mar bona

Mariner de la muntanya, sempre troba la mar plana

Significa que qui observa una feina, situació o dificultat des de la distància (des de la "muntanya") tendeix a minimitzar-ne els riscos i imaginar-la fàcil, a diferència de qui l'experimenta realment. És una crítica a la inexperiència i a la superficialitat en els judicis.

oficis mar

Mariner enamorat, tot el viatge ha frisat

oficis amor mar

Mariner i pescador, de la gent el bo i millor

La gent de mar sol ser ben considerada en totes les cultures, per més que a les pel·lícules hollywoodianes els posen la mala fama de bevedors, tramposos o doners

mar bona gent oficis

Mariner que dorm no mena vaixell

Qui no s’esforça no pot obtenir benefici

mar dormir oficis

Mariner, bon mariner, abans d’anar a es Moro pensa-ho bé

mar llocs bona oficis

Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé?

Es diu a qui no està mai conforme amb el que té

oficis bona mar

Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? de bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar

Descriu el comportament del vent en les brises costaneres, ideal per a la navegació a vela: vent de terra al matí (terral) i vent de mar al vespre (marinada). S'utilitza per referir-se a algú que no està mai satisfet, però tècnicament descriu el cicle diari de l'aire degut a la diferència de temperatura entre terra i mar.

oficis mar

Mariner, llenguallarg i mentider

En general, sol tenir mala fama la gent que va de port en port i passa més temps fora de casa que dins d’ella

oficis mar parlar

Mariner, mariner, a cent braces de la costa, passi-ho bé

oficis mar

Massa metges, mort segura

mort oficis

Masteler vermell, lliga el timoner.

colors mar oficis

Menjar com un carreter

Menjar molt

menjar oficis maneres de dir

Menjar i cardar, tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

menjar maneres de dir oficis

Menobre, cornut o pobre

És una feina poc remunerada.

oficis treball

Mentre el malalt s'empobreix el metge s'enriqueix

oficis

Mentre el mestre es va fent vell, tu hauràs d'aprendre el que sap ell

Aconsella aprofitar el temps i el saber del mestre per al relleu generacional

consells oficis ensenyar vell saber

Mercader, vol diner.

Sap guanyar-los i estalviar.

diners oficis treball

Més cavil·la un afamat que cent advocats

onstata que no hi ha millor aprenentatge per a actuar que el de la necessitat.

oficis

Més dura l'obra que el mestre que la fa

Ser una cosa de llarga durada.

oficis treball

Més fa [o val] la basta que el sastre que l’embasta

Es diu quan l’esforç és més gran que el profit

treball oficis

Més untat que el cul d'un agutzil

Molt molt untat

maneres de dir oficis

Més val aquí que a casa el boticari

Que val més que un es recuperi a casa que no a un hospital on l´únic que et donen son medicines

oficis salut

Més val esser un ric pagès que un pobre marquès [o que un pobre burguès, o «que un pobre patacaire]

oficis diners

Més val gastar en la botiga que en ca l'apotecari

S'explica sol.

diners oficis salut

Més val un bon casat que un mal capellà

Cada u serveix per a una cosa, i qui no té vocació, difícilment serà un bon professional

treball persones oficis

Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall

ensenyar oficis

Mestre d'escola i signa amb el dit

És una crítica a qui se li ha descobert un defecte o una fallada

cos huma ensenyar oficis

Mestre de tot, oficial de res

Qui es dedica a moltes coses alhora no prestar molta atenció a cada una, ja que el temps de dedicació és limitat

oficis ensenyar

Mestre Gelabert, qui tot ho vol, tot s'ho perd

Va contra els ambiciosos. Qui pretén obtenir més del que pot ser, com que presta més atenció al que pretén que no al que ja té, perd o li furten o se li fa malbé allò que ja tenia.

oficis ensenyar

Mestre manyà, de franc i tot, és car

Significa que els ignorants o mancats d'habilitat no convenen a ningú

oficis ensenyar

Mestressa amb amic, ni la tinguis a casa ni la donis al veí

donar amistat casa oficis persones

Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat

Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts

mort oficis salut

Metge covard sempre cura tard

oficis

Metge de franc té poca sang

oficis

Metge de gran casaca, poca saviesa i molta butxaca

Al·ludeix al poc cabal que convé fer de l'exterioritat o bona presentació d'algú.

oficis salut indumentària

Metge de setanta i barber que no arribi als quaranta

oficis salut

Metge de València, molta casaca i poca ciència

Al·ludeix al poc cabal que convé fer de l'exterioritat o bona presentació d'algú.

oficis indumentària

Metge i confessor, com més vells millor

salut oficis persones

Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora

salut oficis

Metge malalt no cura ningú

salut oficis

Metge nou no val un sou

oficis

Metge novell, feina pel fosser

[fosser = enterrador]. La seva inexperiència et pot abocar a la mort

mort oficis salut

Metge o metjot, el de més prop

oficis

Metge que fa mal damunt de mal poca cosa val

oficis

Metge que gemega, metge de pega

oficis

Metge que molt practica no pronostica

oficis

Metge que no parla no cura

oficis salut

Metge que parla amb el malalt li cura la meitat del mal

Un metge que escolta i parla amb el pacient no només tracta la malaltia física, sinó que alleuja l'ansietat i millora el benestar emocional, curant així una gran part del sofriment.

oficis parlar salut

Metge que purga massa, no el vull a casa

oficis