`

Refranys oficis

salut oficis

Llarg mal cansa el metge i el malalt i els que el volten de cuita'l

Les malalties cròniques o incurables fan que tots s’acostumen, mal que bé, a elles

diners oficis treball indumentària

Llaurador de capa negra, ben poc medra

Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar

oficis diners

Llaurador ressagat, mai ix d'empenyat

Vol dir que els deutes es mengen el capital

diners beure oficis persones

Llaurador [o dona] que molt beu tard pagarà allò que deu

Qui es gasta els diners en beguda desatén les necessitats primeres

camp oficis

Llaurar, cosir i fer albardes tot és pegar puntades

Desmunta alguna argumentació que s’intenta justificar amb arguments que no tenen res a veure els uns amb els altres

oratge oficis mar

Llebeig? Mariner, perdut et veig

No és el millor oratge per a fer-se a mar

ensenyar oficis persones

Lletres i armes noblesa alcancen

Vol dir que els homes de carrera i els militars donen bon to a una família

ensenyar oficis diable salut

Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat

Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió

oficis parlar saber ensenyar

Llibre tancat, mestre callat

Si es tenen els mitjans però no hi ha voluntat, és com si no es tingueren

mar oficis oratge

Lluna ajaguda ,mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut

Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie

mar oratge oficis

Lluna ajaguda, mariner de peu

Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie

mar dormir oficis oratge

Lluna ajaguda, pescador al llit

Significa que segons la fase de la lluna no sol haver-hi gaire peix a pescar

oficis mesos mar

Lluna de gener girada, mar avalotada

Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie

oficis oratge mar indumentària

Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa

Quan el satèl·lit es veu tèrbol és perquè hi ha molta humitat atmosfèrica freda, la qual afecta el vent i el mar

oficis diners

Lo criat que està pagat, té sempre lo braç trencat

Vol dir que el qui cobra la feina endavant no sol frissar de fer-la

llocs oficis

Lo dolçainer d'Albal, que li pagaren perquè tocara i perquè deixara de tocar [Poble de la província de València en la comarca de l'Horta Sud]

Es diu al·ludint a aquells que es fan pregar per fer una cosa, i després costa molt d'aturar-los de fer-la

oficis llocs

Lo ferrer de Perelló, quan té ferro, no té carbó [Entitat de població de Sueca en la comarca valenciana de la Ribera Baixa]

Es diu referint-se als casos en què es podria fer una cosa si es disposés d'un element que en aquell instant no es té a mà

oficis salut

Lo metge no és més que un aconsolador

La professió del metge consisteix bàsicament en consolar als malalts i als seus familiars

setmana diners oficis salut

Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta

Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos

oratge oficis

L’arc de Sant Martí al matí diu al bover: Vés a dormir

La visió matinal de l’arc no augura sinó pluja

oficis ensenyar

L’experiència fa el mestre

Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente

oficis mesos

L’octubre plujós, bondadós i perillós

La terra seca de la calor estival acull molt bé les pluges, tret que siguen torrencials i destrossen marges i camins

oficis mar

Mai cap pescador ha estat en presó

Els pescadors tenen bona fama en totes les cultures

mesos oratge oficis

Maig humit, fa al llaurador ric

L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals

mesos oratge oficis camp

Maig plujós fa ser al pagès orgullós

La humitat de la terra afavoreix el creixement de les plantes i augura una bona collita

menjar diners mal oficis any

Mala anyada, guanys pels forners

Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat

oficis treball

Malanat de pagès que els missatges l'alaben

Significa que si els subordinats estan satisfets de llur patró, sol esser senyal que és massa bo i mancat d'energia, i que ells fan el que volen

mal bona mar oficis

Mals mariners, bon vaixell

És una crítica amb un poc d’enveja als qui tenen millor barco que u mateix

oratge oficis mar

Mar tèrbol i revoltós, ganància de pescadors

Com més agitades estan les aigües, més pesquera hi ha

oratge oficis mesos camp

Març ventós i abril plujós, el pagés fan ser orgullós

El vent eixuga l’excés d’humitat dels bancals

oratge oficis mesos camp mar

Març ventòs, pel llaurador [o pagès] és profitòs i pel mariner desastròs

Març ventòs, pel llaurador [o pagès] és profitòs i pel mariner desastròs

oficis mar bona

Mariner de bona llei, una mà per ell l’altre pel rei

Qui forma part d’un col·lectiu ha de procurar tant per si mateix com pels altres

oficis mar

Mariner de la muntanya, sempre troba la mar plana

Qui veu les coses des de fora, les imagina molt fàcils

mar bona gent oficis

Mariner i pescador, de la gent el bo i millor

La gent de mar sol ser ben considerada en totes les cultures, per més que a les pel·lícules hollywoodianes els posen la mala fama de bevedors, tramposos o doners

mar dormir oficis

Mariner que dorm no mena vaixell

Qui no s’esforça no pot obtenir benefici

oficis bona mar

Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé?

Es diu a qui no està mai conforme amb el que té

oficis mar parlar

Mariner, llenguallarg i mentider

En general, sol tenir mala fama la gent que va de port en port i passa més temps fora de casa que dins d’ella

menjar maneres de dir oficis

Menjar i cardar, tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

consells oficis ensenyar vell saber

Mentre el mestre es va fent vell, tu hauràs d'aprendre el que sap ell

Aconsella aprofitar el temps i el saber del mestre per al relleu generacional

treball oficis

Més fa [o val] la basta que el sastre que l’embasta

Es diu quan l’esforç és més gran que el profit

oficis salut

Més val aquí que a casa el boticari

Que val més que un es recuperi a casa que no a un hospital on l´únic que et donen son medicines

treball persones oficis

Més val un bon casat que un mal capellà

Cada u serveix per a una cosa, i qui no té vocació, difícilment serà un bon professional

cos huma ensenyar oficis

Mestre d'escola i signa amb el dit

És una crítica a qui se li ha descobert un defecte o una fallada

oficis ensenyar

Mestre de tot, oficial de res

Qui es dedica a moltes coses alhora no prestar molta atenció a cada una, ja que el temps de dedicació és limitat

oficis ensenyar

Mestre manyà, de franc i tot, és car

Significa que els ignorants o mancats d'habilitat no convenen a ningú

mort oficis salut

Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat

Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts

salut oficis mort

Metge novell, feina pel fosser

La seva inexperiència et pot abocar a la mort