`

Refranys amb la paraula milló

bona oficis

A bon capellà, millor sagristà [o escolà]

Es refereix a la conveniència de tenir bons mestres

salut mal bona oficis

A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

mesos bona any

A bona hora vinga el maig, el millor mes de tot l’any

És una lloança del mes de les flors, dels casaments i de la bona temperatura

estacions indumentària oratge

A l'hivern el millor amic és un bon abric

Recomana aquesta roba com la millor per protegir-se del fred

mesos indumentària

A l'hivern millor gorra que barret

Perquè la gorra, que sol ser de llana, és més fàcil d'encasquetar que el barret

estacions beure vinya plantes

A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi

Antigament, les carbasses seques servien de recipient per al vi, que calfa la panxa

maneres de dir

A la millor

Tal vegada. O també, a la fi, en passar el temps

persones indumentària

A la millor roba es fan [o s'hi veuen] les taques [

Indica que sovint les persones de més posició o jerarquia tenen més defectes que les de posició més modesta

maneres de dir

A la millor... se li escapa un pet

Expressió que vol dir que per bo que u siga, alguna volta farà alguna cosa malament

salut

A les deu al llit sigueu; si pot ser abans, millor fareu

El gitar-se prompte té les seves raons laborals (per a rendir en el treball), mèdiques (per a evitar malalties) i morals (per la reputació d'estar prompte a casa)

salut

A mal que no té remei, el millor és tenir-hi seny

Es diu per significar que davant un fet consumat que no té remei, el millor que pot fer-se és prendre-s'ho amb resignació

menjar

A millor aliment, millor pensament

Les coses es veuen més boniques quan es té la necessitat bàsica coberta. Per això existeixen els dinars de negocis, els sopars de parella...

mesos sants plantes

A Sant Joan, bacores, i a Sant Pere, les millores (24 juny) (29 juny)

La figuera ja té els primers fruits: la bacora o figa-flor

maneres de dir

A temps millor

En el moment oportú

maneres de dir salut

A veure si demà et millores

Desig de que algú recupere la salut

maneres de dir

Açò augmenta però no millora

Expressió que es fa servir quan una persona vol ofendre algú que acaba d'arribar

salut oficis

Advocat, jutge i doctor, com més lluny millor

Haver de tenir tractes amb jutges i advocats vol dir que som enmig d’algun plet. I tractes amb el doctor són senyal de mala salut

aigua mesos oratge plantes vinya

Aigua a l'agost, safrà, mel i millor most

La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més

camp aigua mesos oratge

Aigua de gener, millor que la de febrer

És preferible que ploga abans que no després, perquè les plogudes del febrer solen perjudicar la floració dels ametlers

maneres de dir

Al bo i millor

El moment culminant

caça mar oficis

Al caçador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa [o la peça més grossa, o la millor]

Ho diuen per al·lusió a la bravegera i exageració de què solen abusar els pescadors i caçadors quan conten les seves pescades o caçades

oficis

Al millor nadador se l'endú la corrent

Les circumstàncies poden més que la nostra voluntat o fortalesa

oficis mar animals

Al millor pescador, li escapa una anguila

Ningú no és infal·lible, per més art o ofici que tinga

menjar animals plantes

Als porcs més lletjos, els millors aglans

Es diu quan considerem que algú que no s’ho mereix viu millor que nosaltres mateixos

menjar parlar

Amb el pap ple es parla millor

Quan estan cobertes les necessitats més elementals s’està més dispost

oficis animals

Amb un mal cuc s'agarra el millor peix

A vegades, amb la cosa més simple o insospitada es pot aconseguir un benefici o un objectiu

animals plantes

Bacó grunyidor, la bellota millor

Destaca que, en moltes ocasions, convé tractar bé a persones o assumptes que resulten repulsius

menjar be persones

Bé cuina la criada, però millor la bossa sorrada

Vol dir que per a fer el menjar bo, més que l'habilitat del cuiner hi val l'abundor d'ingredients apropiats

menjar

Bé cuina la mossa, però millor la bossa

Destaca l’interés pels diners o el patrimoni més que per la virtut o l’habilitat de la persona

plantes mesos

Blat marcer, el millor blat és

Això diuen, si bé la sega general es fa al juny

casa bona consells

Bo és a missa anar, però millor casa guardar

Aconsella no entretenir-se massa amb devocions si han de descurar-se les obligacions

casa bona

Bo és anar a visitar [o viatjar], però és millor a casa estar

Viatjar cultiva i diverteix, i visitar distrau, però quan estem malalts o decaiguts no desitgem més que estar en casa

consells donar bona

Bo és donar un consell, però millor el remei

Ve a dir que els consells no arreglen el problema

mar bona

Bo és el mar, però millor per terra anar

El mar és bonic i salutífer, però pot resultar mortal en algun cas

oratge mesos

Bon temps pel setembre millor pel desembre

La bonança setembral és indicativa del temps que farà durant tota la tardor

persones bona

Bon tracte i millor pitança desterren l’enyorança

El benestar fa oblidar moltes circumstàncies anteriors

parentiu bona mort

Bona és la sogra si no mou guerra, però millor si la cobreix la terra

Confirma la mala fama que té la figura de la sogra en la cultura mediterrània

parentiu

Bona és la sogra, però millor si la terra la cobra

Significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen

animals menjar salut

Brou de gallina, la millor medecina

És un aliment molt fàcilment digerible i ben substanciós

menjar animals salut

Caldo de gallina la millor medicina [o té fama en la medicina]

Suggereix que el millor remei per a conservar la salut es mengar, però equilibrada i moderadament

llocs mon

Camprodon, la millor terra del món

Municipi gironí a la comarca a la comarca del Ripollés

llocs cantar

Cantar millor que la cega de l'Olleria

Municipi de la província de valència a la comarca de la Vall d'Albaida

oficis cos huma salut

Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

persones

Castiga al bo i millorarà; el dolent, dolent serà

Expressa que els correctius només tenen efecte en aquells que estan disposats a millorar

persones any

Cent anys de guerra són millor que un de brega

Una baralla personal ens afecta físicament i anímicament, mentre que una guerra pot no afectar-nos directament

oratge mesos

Clara lluna és la de l'agost, però la del gener és millor

L’atmosfera és diàfana d’hivern, mentre que d’estiu conté evaporació

gent llocs bona

Clevillent, bona terra i millor gent

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

maneres de dir

Com més aviat millor

Tan aviat com sigui possible, al més aviat possible

maneres de dir

Com més lluny millor

Es diu d'algú que no interessa. Ja fos fora!

maneres de dir

Com més va, més bé [o millor]

Expressió que denota una evolució positiva en un procés o en una acció

amistat

Companyies de dos són les millors

Com menys gent comparteix la reunió, més s’intima

plantes persones bona

D'arbre bo, bon fruit [o el fruit millor]

Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons

déu

D'hora en hora, Déu millora

Vol dir que d'un moment a l'altre es deixa sentir la protecció de Déu

maneres de dir

De compres i millores

Nom d'un pacte amb què es determina la part que toca a la dona, de les coses comprades o millorades durant el seu matrimoni

consells

De consells no en vagis fart, i tu pren la millor part

Vol dir que convé escoltar el consell dels altres, encara que no per força s'ha de seguir

oficis parentiu salut

De la sogra i del doctor, quant més lluny millor

Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet de no ser la mare natural, sinó política

animals

Dels acabats en -ina, el millor és la gallina

S'atribueix al doctor Montserrat i Arcs, que no era gaire afectat dels alcaloides i altres medicaments enèrgics que solen acabar en –ina