`

Refranys amb la paraula Ada

camp oratge festivitats

Si no plou per Nadal, no hi haurà sembra com cal

La pluja hivernal eixamora i estova la terra i la prepara per a la fructificació primaveral de les llavors

festivitats camp oratge mesos

Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal

La pluja hivernal eixamora i estova la terra i la prepara per a la fructificació primaveral de les llavors

consells amor dia i nit

Si no t'agrada no t'hi casis

Se li diu a qui fa menyspreu d’alguna cosa que als altres sí que els agrada

consells

Si no t'agrada, no li faces albades

Se li diu a qui fa menyspreu d’alguna cosa que als altres sí que els agrada

consells menjar

Si no t’agrada, no t’ho menges

Se li diu a qui fa menyspreu d’alguna cosa que als altres sí que els agrada

festivitats oratge mesos

Si per Nadal fa estiu, a Pasqua prop del caliu

Si no fa l’oratge que correspondria al moment, és que el clima està trastocat

oratge mesos festivitats

Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta

El pleniluni per Nadal és significatiu de nit rasa i, per tant, freda

festivitats mesos

Si per Nadal s'espardenyeja, per Pasqua s'esclopeja

Vol dir que si el bon temps permet d'anar amb espardenyes per Nadeal, el fred tardà obligarà a dur els esclops per Pasqua.

festivitats oficis oratge mesos

Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric (15 agost)

Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba

festivitats mesos oratge

Si plou per Nadal plou per Setmana Santa i per Carnaval

Aquesta pluja és el preludi d’un hivern plovedor

animals

Si s'ha perdut l'arada, queden els bous

Ho diuen per conhortar-se d'una pèrdua petita, amb la conservació de la part principal

animals oratge sants mesos

Si Sant Pere s’escau bé, cada gall en son galliner (29 juny)

En circumstàncies normals, convé que cada u estiga en sa casa

casa

Si tens la porta tancada, tindràs la testa guardada

Les dificultats i els impediments, poden fer desistir dels seus propòsits deshonests a lladres o enemics

menjar

Si vas a la cascada menja abans una costellada

es refereix a la cascada de Sant Gerbei

mesos camp bona plantes festivitats

Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l'has de plantar

És en l'hivern quan s'ha de plantar aquesta planta

parentiu

Sogra i cunyada, més val morta que enterrada

Els parents polítics tenen mala fama. El refrany significa que el moment en què desapareixen és millor que a continuació, en què estaran observant-nos per sempre més des d’un retrat

salut oratge oficis

Sol al balcó, foragita al doctor [foragita = despatxa, acomiada]

No és el remei infal·lible per a tot, però sí que cura moltes malalties: de la pell, mentals...

menjar salut

Sopa escaldada, vida doblada

Vol dir que les sopes escaldades encara són més sanes que les bullides

maneres de dir

Suar la cansalada [o com un carreter]

Que, en realitat, sua molt. Fer grans esforços per aconseguir alguna cosa

consells

Sucre cada dia, amarga

Vol dir que les coses bones, si es prodiguen o repeteixen massa, arriben a desagradar o cansar

cos huma llocs

T'has quedat com la núvia de Pinet amb la cara llavada i el monyo fet

Municipi de la comarca de La Vall d'Albaida a la província de València

maneres de dir

Tamborinada

1. Colp fort que rep una persona, animal, vehicle, etc., en topar violentament contra algun obstacle. 2. Tempestat curta, però forta, de pluja, vent i tronada

el bagul de les paraules oblidades

TANYADA

Cos d'edifici cobert de teulada, generalment obert per un costat, que està separat de les cases d'una masia i serveix per a tenir-hi palla, garbes, herba, eines o bestiar, en temps de pluja o de massa sol

estacions

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca

És preferible que s’ajunte amb l’hivern, perquè si no, farà l’efecte que patim dos hiverns

estacions mesos sants

Tardorada segura, Sant Francesc la procura (4 octubre)

L’oratge que fa el 4 d’octubre sol allargar-se durant tot el mes

animals treball

Tenir arrancada de cavall [o rossí] i parada de burro [matxo o somera]

Es diu quan qualsevol activitat o empresa comença amb gran empenta i ímpetu, però prompte recula, perd el coratge o l’activitat cessa

maneres de dir

Tenir el cap com una ferrada

Tenir el cap molt carregat, marejat, dolorit

animals maneres de dir

Tenir entrada de gos

Es diu de qui no paga entrada

maneres de dir

Tenir l'arrencada

Estar disposat a fer quelcom

dites

Tenir l'espasa de Dàmocles penjada a sobre

Estar en una situació molt perillosa

maneres de dir

Tenir la butxaca foradada

Ésser malgastador, excedir-se en les despeses

maneres de dir

Tenir la teulada de palla

Tenir una persona els mateixos defectes que ella critica o voldria criticar en els altres

maneres de dir

Tenir la teulada de vidre

Tenir una persona els mateixos defectes que ella critica o voldria criticar en els altres

cos huma maneres de dir

Tenir les orelles foradades

Tenir-les per a penjar-hi arracades

cos huma animals maneres de dir

Tenir més fetge que una rajada

Suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc.

maneres de dir menjar

Tenir taula parada

Ser mantingut per un altre

maneres de dir

Tenir una agafada

Discutir violentament

maneres de dir mal

Tenir una mala calada

Obrar equivocadament o amb mal resultat

maneres de dir any

Tenir [tants] anys a cada cama

Tenir gairebé el doble d'anys dels que ha dit

maneres de dir

Tenir-hi entrada

Tenir bona relació i confiança amb les persones d'una casa, anar-hi

maneres de dir cos huma

Tenir-hi la mà trencada

Tenir habilitat i pràctica en alguna cosa

maneres de dir

Tenir-la jurada

Tenir el ferm propòsit de revenjar-se’n, fer-li pagar una falta, etc.

maneres de dir

Tenir-la votada

Tenir el ferm propòsit de revenjar-se’n, fer-li pagar una falta, etc.

maneres de dir

Tindre escopetada

Tindre molta cara dura. Poca vergonya

maneres de dir

Tindre ben pastada [alguna cosa]

Haver-la arreglat arbitràriament

maneres de dir

Tindre borruntades de llimonada

Tindre algú impulsos anímics forts, que li venen de sobte, per qualsevol cosa sense importància, i que es posen de manifest en accions no meditades, més o menys violentes o espectaculars

maneres de dir cos huma

Tindre el paladar fi

Ser delicat pel menjar. Ser exigent en tot

maneres de dir

Tindre els ous de dos rovells a cada banda

Ser una persona assaonada, tranquil·la

casa maneres de dir

Tindre entrada

Ser admés. Tindre la casa oberta

maneres de dir

Tindre l'arrancada

Estar disposat a fer alguna cosa

cos huma menjar

Tindre la boca llandada

Es diu de la persona que sembla que no tinga sensibilitat en la boca, que menja sense que li afecte l’excessiva escalfor o gelor de la vianda. Se sol dir de qui té el costum de menjar massa ràpid, sense assaborir el menjar

parlar cos huma

Tindre la llengua lligada

Tenir un impediment per dir allò que hom voldria