`

Refranys amb la paraula Ada

camp

Qui no té era ni trull, cada any se trau un ull

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

menjar treball

Qui no treballe, de fam badalle

Si no guanyes per menjar ja saps, a patir fam

parentiu

Qui només té un fill, sol criar-lo totxo [totxo = simple, bajoc, embadalit, curt]

Es diu perquè els fills dits povils o pubills tarden més a espavilar-se que si tingueren germans més grans

mesos festivitats joc

Qui per Nadal juga a bitlles, per Pasqua s'escalfa els talons

Vol dir que si per Nadal no fa fred, en farà per Pasqua

sants menjar riure/plorar

Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal (24 juny)

Recorda que la vida és una alternança de bons i mals moments

treball dormir

Qui s’ajoca i no treballa, més d’una volta badalla [ajocar-se = gitar-se]

Qui es dedica al descans i no a les obligacions ha de lamentar en algun moment no tenir què dur-se a la boca i badallar de gana, no de son

sants riure/plorar alegria festivitats mesos

Qui s’alegra per Nadal, plora per Sant Joan (24 juny)

Recorda que en la vida s’alternen els bons moments i els dolents

persones

Qui s’enfada té dos faenes: enfadar-se i desenfadar-se

Convé no concedir importància als mals i oblidar-se’n tant com siga possible

casa persones

Qui té la teulada de vidre, que no tire pedres a la del veïnat

Vol dir que el qui té un defecte no ha de censurar els altres qui el tenen

saber

Qui té més seny, que se'n valgui [o Cada u s'ha de regir pel seu seny]

Significa que cal obrar segons les pròpies idees o iniciatives, sense refiar-se massa del parer dels altres

persones casa

Qui té teulada de vidre, quan plou es creu que cau pedra

Es refereix a les persones excessivament susceptibles

el bagul de les paraules oblidades

RABADÀ

Xic que ajuda un pastor a guardar el ramat.

el bagul de les paraules oblidades

RABADA / RABAETA

1.- Regió del cos, sobretot dels quadrúpedes, corresponent al còccix i a l'acabament del sacre, on comença la cua dels animals. 2. Moviment brusc i girada d'anques per a anar-se'n. • Pegar una rabada (Fer mitja volta sobtada per a anar-se'n amb expressió de disgust)

el bagul de les paraules oblidades

RADA

Badia on les naus poden fondejar i quedar protegides dels vents.

el bagul de les paraules oblidades

RAMALADA

1. Colp pegat amb un ramal. 2. Impuls anímic fort, especialment de mal geni o d'enuig. Tindre ramalades: Ser de geni desigual, inconseqüent o informal. 3. Arruixada forta, però curta. 4. Malaltia incipient o poc determinada.

el bagul de les paraules oblidades

RAMASSADA

1. Acció de ramassar. Arreplegar (coses escampades o disperses) amb un ramàs o amb un altre utensili equivalent. 2. Pluja abundant, forta, encara que de poca durada.

el bagul de les paraules oblidades

RAMPELLADA

1. Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. 2. Atac sobtat i transitori (sobretot d'un mal, d'una passa de malura). 3. Bruscament 4. Retorçó. Còlic intestinal. Dolor intestinal breu i agut, que produïx sensació de retorciment.

maneres de dir

Raons foradades

Expressió que s’usa per indicar que els motius o arguments que hom exposa són inconsistents o molt poc vàlids

el bagul de les paraules oblidades

RATAT -ADA

1. Que té la cara marcada amb senyals o cicatrius produïts per la pigota. 2. Rosegat per les rates.

llocs

Re, re, re, carta de Badalona

Municipi barceloní de la comarca del Barcelonès

el bagul de les paraules oblidades

REBENTAT -ADA

1. Exhaust, molt cansat. 2. Beguda que consistix en café al qual ha sigut afegit un raig de licor, especialment conyac. 3. Que sobrepassa (un element gràfic) els límits de la seua forma.

el bagul de les paraules oblidades

RECOLZADA

Angle que forma un carrer, un camí, un riu, una motlura, etc., que canvia considerablement de direcció.

el bagul de les paraules oblidades

REGARDADA

Pegar una miradeta per damunt-damunt, sense detindre'ns en detalls.

el bagul de les paraules oblidades

RETIRADA

1. Moviment de descens de l'aigua de la marea o d'una riuada. 2. El fet d’assemblar-se una mica, físicament, dues persones.

el bagul de les paraules oblidades

RETIRAT -ADA

1. Persona que, per raó de l’edat o per una malaltia, ha deixat de prestar servici actiu en una professió. 2. Que passa (un militar) a la reserva, però manté encara alguns drets en el cos. 3. Que està (un lloc) allunyat de l'agitació de la ciutat.

el bagul de les paraules oblidades

REÜLLADA

Mirada de reüll. Mirada poc amistosa, que es fa movent els ulls, però mantenint el cap quiet.

el bagul de les paraules oblidades

REVENCILLADA

Torsió forçada i violenta del cos o d'una articulació.

oratge

Rogle de lluna, de cada cent no en plou una.

Es refereix a aquell «halo, cercle lluminós al voltant d'un astre, sobretot de la lluna». Aquesta dita al·ludeix a la probabilitat de pluja segons si el fenomen apareix al sol probabilitat alta o a la lluna probabilitat baixa).

el bagul de les paraules oblidades

ROSADA

1. Humitat de l'atmosfera condensada en forma de gotes a la superfície dels cossos freds, especialment a la nit. 2. Gelada, aigualera glaçada. Rosada blanca: Cristalls de gel que en temps de fred es dipositen, provinents de la boira, principalment sobre superfícies verticals, sobretot en les puntes i en les arestes dels objectes. 3. Blancor extrema

llocs

Rotglà, en cada finestra una caguerà

Poble valencià de la comarca de La Costera

el bagul de les paraules oblidades

RUFADA

1. Rufa. Tempesta de vent i pluja o neu que es produeix a les muntanyes. 2. Nuvolada que anuncia aquesta tempestat.

el bagul de les paraules oblidades

RUSCADA

Bugada. Conjunt de roba rentada o per a rentar

animals

S'agafen més mosques amb una cullerada de mel que amb un barril de vinagre

Significa que es capten millor les voluntats amb un tracte amable que amb imperi i imposició

treball

Sa bugada de Na Xesca, si no és calenta ja és fresca

Ho diuen parlant de bugades o neteges mal fetes

saber maneres de dir

Saber (cada u) on li cou

Reconèixer-se els defectes

saber indumentària maneres de dir

Saber nadar i guardar la roba

Obrar en un afer amb habilitat per beneficiar-se del profit que pugui donar sense arriscar-se ni comprometre-hi res

maneres de dir

Saber viure a la regalada

Amb tota comoditat, sense desplaers ni subjecció

el bagul de les paraules oblidades

SACSADA

1. Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos a causa d'una causa exterior. 2. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa

el bagul de les paraules oblidades

SALAT -ADA

Persona que que sap dir les coses amb gràcia.

el bagul de les paraules oblidades

SAMARRADA

1. Colp fort pegat amb la mà o altre objecte pla. 2. Gran quantitat.

menjar mesos sants

Sant Gil, menjava sobrassada i estojava es fil [1 setembre]

Es refereix a aquelles persones que per una banda fan economies ridícules i per l'altra fan despeses innecessàries

sants festivitats oratge mesos

Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 juny)

La duració del dia decau a partir del 24 de juny, el dia més llarg de l’any, fins la nit de Nadal, el dia més curt de l’any

festivitats mesos sants dia i nit

Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga (24 juny, 25 desembre)

La duració del dia decau a partir del 24 de juny, el dia més llarg de l’any, fins la nit de Nadal, el dia més curt de l’any

el bagul de les paraules oblidades

SAQUINADA

Bac molt gran, una trompada, una caiguda que implica una bona sacsada o un colp, per exemple si caiem per les escales, o algú ens espenta violentament, o si esvarem i caiem amb un moviment brusc.

el bagul de les paraules oblidades

SARPADA

1. Colp de mà de persona. 2. Acció d'agafar amb la sarpa.

el bagul de les paraules oblidades

SEMAT -ADA

1. Sense vigor; falta de frescor, de vitalitat. 2. Que és (una persona) avorrida, que no té sentit de l'humor.

maneres de dir llocs

Semblar la delicada de Gandia [o de la Vall]

Ser excessivament delicat, gemegador per poca cosa, fàcil d'emmalaltir-se

maneres de dir

Semblar la parada del Juanito

L'expressió la utilitzem quan ens trobem davant d'una mostra d'elements on trobem molta diversitat

maneres de dir

Semblar una ànima encantada

Es diu de les persones d'aspecte trist

maneres de dir

Sense to ni so, bastonada de cec

Sense motiu cop pegat amb força i sense mirar

maneres de dir

Ser (una cosa) el pa nostre de cada dia

Ocórrer una cosa quotidianament o molt sovint

maneres de dir

Ser conseller de la cabotada

Ser una persona que a tot diu si, sense criteri propi

Ser d'un ventre i cada un d'un temple

Es diu de les persones [o germans] que són de caràcter diferent

maneres de dir

Ser de la flamarada

Que és de caràcter exaltat, que té idees exaltades

maneres de dir

Ser de pedra picada

Tenir conviccions fermes, ser consistent

maneres de dir

Ser fum de formatjada

Esvanir-se i quedar reduïda a no res una cosa que tenia molta aparença

maneres de dir gent

Ser gent de la ganivetada

Ser delinqüents o malfactors

maneres de dir

Ser la cansalada de pollastre

Es diu davant d'una cosa o fet extraordinari o inesperat

maneres de dir salut

Ser un cadàver ambulant

Estar molt deteriorat fisicament

maneres de dir

Ser un panxaenvernissada

No ser capaç de guardar un secret

maneres de dir saber

Ser un tros de carn batejada

No tindre enteniment o caràcter