20 agost. Aquesta dita popular fa referència al dia de Sant Bernat, desitjant que la calor intensa de l'estiu comence a suavitzar-se a partir d'aquesta data. Es considera un avís de la fi de l'estiu, esperant que les tempestes de finals d'agost refresquen l'ambient i facin el temps més agradable, és a dir, "dolç".
17 gener. Fa referència a la llargada del dia. Antigament, els sastres treballaven asseguts a prop de la finestra per aprofitar la llum natural. Com que les cases eren fredes, quan el sol de gener començava a escalfar una mica, treien la banqueta al carrer o al pati per cosir al solet i entrar en calor.
18 d'octubre. És la lliçó del pagès que sap que, a partir d'aquesta data, la terra ja es torna massa freda i humida, i la llavor corre el risc de podrir-se abans de germinar. És el límit de la tardor: si no ho has fet abans de Sant Lluc, ja has fet tard.
[Dolors: 15 setembre. Sant Marc: 25 abril]. Més aclaridor que quan cal deixar les barques en sec, o navegar ran de costa i de quan podem sortir a mar: des de la data de la Mare de Déu dels Dolors
24 agost. Perquè la sembra de la tardor sigui bona, és necessari que plogui per Sant Bartomeu o poc després. Les pluges en aquesta data trenquen la calor i preparen la terra per al camp.
Sant Joan: 24 juny. L'Assumpció: 15 agost. l’Epifania: 6 gener. Sant Jaume: 25 juliol. S'utilitza sovint amb un toc d'humor per tallar una discussió o per constatar que les coses són com són i no es poden canviar. És una enumeració de les fites més inamovibles del calendari festiu i religiós català. S'usa per expressar que hi ha fets que són inevitables o que el pas del temps és impertorbable.
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Aquesta dita marca el mes de novembre com un període clau en el calendari festiu i agrícola català. Les dues dates que menciones defineixen l'esperit del mes. Tots Sants: És la gran festa de record als difunts, però també l'inici simbòlic del fred i el temps de la Castanyada. Sant Martí: Una festa tradicionalment associada a la matança del porc i al tast del vi novell. A més, és el moment de l'estiuet de Sant Martí", dies de bonança
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures. L'oreneta és l'ocell que ens anunciava l'arribada de la primavera. Ara marxa, no li agrada gens el fred. Qui torna és el tord, molt menys fredoric.
[primer diumenge de maig]. Significa que per la festa del Roser de maig totes les collites estan a punt d'arribar a esplet. Es refereix al fet que a principis de maig la natura ja ha despertat del tot. Les flors surten, els fruits comencen a granar, els ocells ja han fet niu i el camp està en el seu màxim esplendor. És el moment en què el pagès veu que la collita està encarrilada. Si el temps acompanya, pel Roser tot "ve a lloc".
Reis: 6 de gener, Sant Sebastià: 20 gener. Comença a fer-se notori que el dia creix. Indica que per Reis els animals ja perceben que els dies són una mica més llargs, i que per Sant Sebastià aquest increment de llum és més evident per a tot el bestiar.
6 de gener. Es diu perquè per la festa dels Reis ja es comença a allargar el dia igual que el pas lent i curt d'una persona gran.
6 de gener). Es diu perquè per la festa dels Reis ja es comença a allargar el dia: però simultàniament s'inicia el període més fred i cru de l'hivern. És una dita que destaca el contrast entre l'augment de la llum solar i la caiguda de les temperatures.
24 juny. És una expressió tradicional valenciana que significa banyar-se al mar, riu o font durant el matí o la vigília del dia de Sant Joan, el 24 de juny. Aquest costum està associat a rituals purificadors i de salut per rebre l'estiu.
19 març. Referent a la llargaria del dia. A partir d'aquest dia el sol comença a creixer.
16 agost. Fa referència al fet que, passada la diada de Sant Roc (16 d'agost), els dies comencen a ser més curts i la calor extrema minva, indicant que la gent ja pot sortir i fer vida al carrer sense perill de cops de calor.
La Candelera: 2 febrer. Sant Macià: 2 febrer. Llargada del dia. L'hivern tira noranta dies, i el dia quaranta-quatre s'escau la Candelera. Per Sant Macià ja es poden fer més activitats perquè el dia és més llarg.
8 desembre. [tudó: Ocell de la família dels colúmbids, que és una peça de caça apreciada (Columba palumbus)]. És temps propi de caçar la llebre i el tudó.
30 novembre. El dia de Sant Andreu, segons sembla, fa aparició la neu, que són les primeres abans de l'entrada de l'hivern i poden ser copioses. Si la neu s'espera un hivern amb neu, igual que sigui amb temperatures baixes que perdurarà fins pràcticament el final de l'estació hivernal.
25 març: L'anunciació de Maria per l'Arcàngel Gabriel. Sant Pere: 29 març. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. La Mare de Déu de Març: Coincideix amb l'Anunciació. És el moment en què, segons la creença popular, el cucut arriba de terres llunyanes (simbolitzades per Roma, el centre de la cristiandat) per començar a cantar i pondre ous. Sant Pere: És la data límit. L'ocell deixa de cantar i empren el camí de tornada cap a Itàlia o l'Àfrica per passar l'hivern.
[Mare de Déu de Setembre: Nativitat de Maria: 8 setembre]. Comença la recol·lecció
25 novembre. La gent de mar, vuit dies abans o després del dia d'avui, diuen que surt un núvol circular, anomenat de roda de santa Catarina, en record del martiri de la santa. Aquest núvol congria tempestats molt perilloses per a la navegació i la gent de mar miren aquest moment amb certa paüra.
12 octubre. És el moment de fer favar.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Cada festivitat té el seu producte característic. "Per Nadal, coques": Es refereix a la tradició de menjar dolços més elaborats i consistents per les festes de Nadal, com les coques de sucre, de torró o les neules, aprofitant que ja s'havia fet la collita dels fruits secs "Per Sant Joan, bacores" (o coques): El 24 de juny és el moment àlgid de la primera collita de la figuera (les bacores), un fruit primerenc, dolç.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal. Ens parla amb eloqüència de la intimitat familiar del Nadal.
Nadal: 25 desembre. Sant Tomàs: 21 desembre. És quan comença l'hivern. . És una expressió tradicional del refranyer de desembre que indica l'inici del fred més intens.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Són les ocasions de retrobament de la família
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Solstici d’hivern. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre i a partir d’ací va allargant-se el dia.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Sant Silvestre: 31 desembre. Els Reis: 6 gener. Per denotar que per Nadal comença a allargar-se el dia, utilitzant la imatge de passos animals per mostrar la progressió.. Indica que els dies creixen molt poc a poc al principi i cada cop més ràpid: primer un "pas de pardal" (petit), fins a un "pas de bou" (gran) al gener.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 7 gener. En al·lusió a la llargada del dia. El 25 de desembre, el dia ha començat a créixer fa molt poc, com el pas discret d'un galant. Per Sant Julià, un cego ho veurà: El 7 de gener, el dia ja s'ha allargat prou (uns 10-15 minuts) perquè el canvi sigui evident per a tothom. L'expressió "un cec ho veurà" és una exageració popular per dir que la claredat guanya terreny de forma innegable.
1 gener. Avui començaven les llogues dels jornalers. També se solia pagar la soldada als qui cobraven per anys i a termini vençut.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És el que s'acostuma a menjar a les illes Balears. Les formatjades: Són unes pastes farcides de carn de be, formatge o de brossat. El flaó és el pastís de formatge i herba-sana que no pot faltar abans de la Quaresma. Les cavallades: Una referència a les festes de Ciutadella, on el cavall és el protagonista amb els caragols i els jocs des Pla. Galls i capons: L'aviram de qualitat era el plat de luxe per excel·lència de la nit de Nadal.
[Pasqua florida = abril / Pasqua granada = començ de juny / Sant Joan = 24 juny avançat / Sant Pere = 29 juny fin al de juny]. Marca tot el procés del blat. Per Pasqua Granada (Pentecosta): L'espiga ja ha crescut i comença a agafar el color or ("l'espiga daurada"). Per Sant Joan: Amb l'arribada de la calor, el gra ja és sec i és el moment de la sega. Per Sant Pere: Pocs dies després, el cereal ja s'ha portat a l'era per a ser batut (separar el gra de la palla).
6 gener. En referència a la llargada del dia. Es diu perquè per la festa dels Reis ja es comença a allargar el dia. Indica que el canvi de llum és tan notori que només algú molt ignorant ("bèstia" o "ase") no se n'adonaria.
28 agost. El dia de Sant Agustí, s'interpreta com un dia ennuvolat, amb possibilitat elevada de precipitació i, si escau, abundants.
28 agost. Fa referència al cicle de l'allargament del dia
28 agost. Durant l'estiu, els pagesos de Menorca tenien el costum de fer una "becadeta" després d'haver dinat, ja que feia massa calor per anar a treballar
6 febrer. Fa referència a l'inici de les tasques de caça o aprofitament forestal en aquesta època de l'any. Suggerix que cap a mitjans de febrer és un bon moment per caçar, aprofitant el "ram" o la vegetació, indicant un canvi en el temps o el camp.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Indica que per aquesta època els xais ja han crescut prou per ser considerats corders (corder de llet). La segona part fa referència a la proximitat del Nadal, quan els corders tenen el pes ideal per al consum, assegurant-ne la presència a les cases.
30 novembre. Anuncia que serà copiosa o persistent.
30 novembre. Els dies són més curts que les nits i el sol és menys brillant que a l’estiu
Sant Andreu: 30 novembre. Santa Rita: 22 maig. Fa referència a la llargada del dia i com ja s'ha escurçat molt la nit, camí del solstici d'estiu
30 novembre. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener. Les olives per confitar verdes, es colliran abans.
30 novembre. És època d’això, ja que a la primavera d’hivern els temps sol ser inestable
30 novembre. Anuncia que serà copiosa o persistent.
30 novembre. Data d'inici de la seua maduresa. Fa quasi tres mesos que s'ha veremat i el vi ja ha agafat el seu gust.
30 novembre. [Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona]. Anuncia que serà copiosa o persistent.
30 novembre. Així és depenent de l’altitud i l’orientació de cada lloc
30 novembre. Data d'inici de la seua maduresa. Fa quasi tres mesos que s'ha veremat i el vi ja ha agafat el seu gust.
30 novembre. Data d'inici de la seua maduresa. Fa quasi tres mesos que s'ha veremat i el vi ja ha agafat el seu gust.
30 novembre. Bordons: Conjunt de tres estels de gran magnitud que formen el que en termes tècnics astronòmics se diu el cinturó d'Orió
30 novembre. És temps de preparar la matança.
30 novembre. [La Llacuna: Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona. Sarral: Municipi de la Conca de Barberà en la província de Tarragona]. La fira de la Llacuna es celebra per Sant Andreu i la de Sarral, a principi de desembre. Si no és en una data és en l'altra que el fred rigorós d'hivern ja es deixa sentir.
30 novembre. És l'oratge que es pot esperar normalment a partir d'ara.
30 novembre. D'entrada ens anuncia nevades.
30 novembre. Així és depenent de l’altitud i l’orientació de cada lloc.
30 novembre. És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Descriu perfectament el canvi de mes al calendari. Mes comenceu": S’acaba el novembre i, l’endemà mateix de Sant Andreu, comença el desembre. "Mes acabeu": És el darrer dia del mes de novembre. A més de marcar el calendari, aquesta data és un punt d'inflexió tradicional en la pagesia i el temps: s'entra de ple en l'hivern, els dies són molt curts i sovint s'associa amb l'arribada del fred intens o les primeres nevades.
30 novembre. Així és depenent de l’altitud i l’orientació de cada lloc
30 novembre. És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps
30 novembre. És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps
30 novembre. Hi ha que estar preparat per l'arribada del fred
30 novembre. Cal estar ben preparats, si no se'n té, val més demanar en préstec alguna peça d'abric.
30 novembre. [Arreu = eina, ferrament, estri / xarcolar = eixarcolar, llevar males herbes]. Una vegada dins el desembre ja no és hora de sembrar, sinó de llevar les males herbes dels sembrats.
30 novembre. "Sembra del teu": Significa que, si a hores d'ara encara tens gra propi al graner, corre a sembrar-lo perquè és l'última oportunitat abans que el fred de desembre ho aturi tot. "Si ho has d'emprar (o comprar), deixa-ho anar": Aquí ve l'advertència. Si a finals de novembre no tens llavor i n'has d'anar a buscar o comprar a fora, no val la pena el risc. Sembrar tan tard és jugar-se els diners, ja que la terra estarà massa freda perquè el gra germini amb força.
Sant Andreu: 30 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Cal triar entre varietats de cicle llarg, que s'han de sembrar a la tardor; de cicle mitjà per a sembrar des de mitjans de tardor, fins a desembre i àdhuc fins el gener i el febrer; de cicle curt o de primavera.
Sant Andreu: 30 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Cal triar entre varietats de cicle llarg, que s'han de sembrar a la tardor; de cicle mitjà per a sembrar des de mitjans de tardor, fins a desembre i àdhuc fins el gener i el febrer; de cicle curt o de primavera.
30 novembre. [flassada = cobrellit gros o calent]. Ja és temps de fred
30 novembre. Hi ha que estar previngut per a l'entrada de l'hivern i el fred
30 novembre. Els dies són més curts que les nits i el sol és menys brillant que a l’estiu
30 novembre. És el temps de la collita del raïm
30 novembre. El vi de la nova collita es pot beure després de la fermentació alcohòlica, que dura entre una i tres setmanes, permetent gaudir de vins joves o "collits" a finals de tardor.
17 gener. El gener és un mes molt ponedor de quasi tot l’aviram. Fa referència a l'inici de l'increment de la posta d'ous a mesura que els dies s'allarguen després del solstici d'hivern, tot i que el fred encara és intens.
17 gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre. Cap al 17 de gener, encara que el sol ja hagi començat a pondre's, la claror i el crepuscle es mantenen fins a les cinc de la tarda. És un senyal d'esperança per al pagès i la gent de carrer: la sensació que la tarda ja no "es mor" tan d'hora com per Nadal.
17 gener. Són dos referents per situar Carnaval en el calendari. Indica l'inici del període festiu i d'excessos abans de la Quaresma. Es tracta d'una frase tradicional que marca l'inici d'una època de celebracions, gresca i àpats abundants, especialment rellevant en moltes zones rurals on es fan fogueres i festes populars al voltant d'aquesta data.
17 gener. El gener és un mes molt ponedor de quasi tot l’aviram. Fa referència a l'inici de l'increment de la posta d'ous a mesura que els dies s'allarguen després del solstici d'hivern, tot i que el fred encara és intens.
17 gener. S'allarga el dia. Surt abans el sol i es pon més tard. Fa referència a la llargada del dia. A mitjans de gener la diferència ja és tan clara que es diu que tenim una hora més de sol.
17 gener. A partir d'aquí, l'augment dels minuts de llum del dia es fa més evident, coincidint també amb l'arribada de la primavera.
17 gener. S'allarga el dia. Surt abans el sol i es pon més tard.
17 gener. Amb aquesta sentència es dona per tancat el cicle de Nadal! És temps de fred rigorós i de reprendre les obligacions i tornar a la feina i a la rutina de l'hivern després de les festes nadalanques, d’Any nou i Reis. Els "focs" són les fogueres tradicionals de Sant Antoni (el 17 de gener), que simbolitzen la purificació i el fred que encara ha de venir, mentre que els "jocs" són les festes que hem anat encadenant des de Santa Llúcia.
17 gener. El temps de llum solar al gener ja va dilatant-se i el sol fa el seu periple un poc més alt
17 gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre.
17 gener. [traginer = carreter, transportista]. Ja fa un mes que ha començat a allargar-se el dia
17 gener. Ja fa un mes que ha començat a allargar-se el dia
17 gener. En el cor de l’hivern, les reserves estan a mig consumir y la collita futura, a mig fer. Adverteix contra el malbaratament durant els primers mesos freds. Si a mitjan gener ja s'ha gastat més de la meitat, es passarà gana abans de l'estiu.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. És l’inici de la temporada de cacera de les perdius, les quals s’atrauen amb el cant d’un perdigot engabiat
17 gener. En al·lusió a la llargada de la claror solar.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. L’ordi ja està tot segat