4 octubre. Temporals que solen produir-se al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació. [La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta].
4 octubre. La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta.
4 octubre. Segons la llegenda, quan era temut pel diable, el sant es teia el cordó que li feia de cinturó i fuetejava enlaire; al mateix moment hi havia una gran tempesta de llamps i trons. Per això rep el nom de la "cordonada de sant Francesc".
4. octubre. Fa referència als emporals que se solen produir al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació. [La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta].
3 maig. És l'exaltació de la Santa Creu. Ho diuen per indicar, irònicament, a un que allò que es pensa haver endevinat, ja ho sabia tothom.
24 juny. Suggereix de manera irònica que menjar col a l'estiu (per Sant Joan) és perjudicial per a la salut. L'olor de la col bullida era considerada desagradable i pesada per a l'estómac en temps de calor.
24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. "Vela" fa referència a la vetlla o filosa; per tant, qui no comença a treballar llavors, obtindrà una tela de pitjor qualitat.
La Puríssima: 8 desembre. Santa Llúcia: 13 desembre. Marca el període festiu i tradicional del pont de desembre. Aquesta dita popular relaciona la Puríssima (8 de desembre) amb la festivitat de Santa Llúcia (13 de desembre), sovint utilitzat per alinear la decoració nadalenca o les fires típiques.
24 juny. És un refrany popular català que s'utilitza com a amenaça o avís sobre la venjança. Significa que, encara que una ofensa o acció no es pagui immediatament, tard o d'hora (al llarg de l'any) en rebrà les conseqüències, igual que les figues maduren a la tardor.
6 d'agost. Tradicionalment, s'acabaven les feines més intenses de la sega i el camp, i les dones tornaven a filar. Durant l'estiu és l'època de màxima activitat dels filadors, abans que s'escurcin els dies.
24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. És el moment ideal per començar a filar («la vela» o vetlla), indicant que qui s'endarrereix en aquesta tasca tèxtil de final d'estiu no obtindrà un bon teixit.
3 febrer. Una creença general, subsistent encara avui dia, és que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella, la més immediata a Nadal, fins a la lluna vella de gener, perquè així no es torna guerxa ni es corca.
30 novembre. El començament de les llaurades està lligat principalment a dos factors: l'arribada de les pluges i a l'inici de la sembra.
24 juny. És la crítica del pagès vell cap al jove: tothom sap que llaurar la terra just després de Sant Joan és vital per airejar-la i matar les males herbes abans de la calor forta de juliol, però amb la gresca de la revetlla i la solana que cau, pocs són els valents que s'hi posen de debò.
24 juny. Estivat i oxigenar la terra en el moment idoni, abans de les pluges, afavoreix les plantes tant com enriquir-la amb fem orgànic
29 juny. Si un s'encomana a sant Pere no s'ha de témer la malastrugança del divendres.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. Sembla referir-se a l'exercici piadós denominat els tretze dimarts de sant Antoni de Pàdua.
15 agost: Mare de Déu d'agost. 29 setembre: Sant Miquel. Coincideix amb el pic de la calor de l'estiu. En aquesta època, els conills solen quedar-se protegits dins els seus caus per fugir de les temperatures extremes del migdia i la sequera. Amb l'arribada de la tardor i la baixada de les temperatures, els animals tornen a sortir amb més freqüència.
La fantasia humana fa que es confie més en el sant, l’especialista o el científic forani que no en el conegut o pròxim
20 d'agost. Significa que el que fa més saborós el menjar és la fam. La fam és el millor condiment per a qualsevol menjar. Fa referència a la història que sant Bernat, gràcies als seus dejunis, podia menjar plats amb llard ranci sense notar-ne el mal gust.
30 novembre. Anuncia que serà copiosa o persistent
24 juny. La nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny) és tradicionalment considerada la més curta de l'any, celebrant el solstici d'estiu amb fogueres, revetlles, coca i focs artificials. Tot i que astronòmicament el solstici sol caure el 20 o 21 de juny, la tradició popular manté aquesta data com el zenit estiuenc i el foc simbolitza la puresa i la renovació.
10 agost. Es refereix a les llàgrimes de Sant Llorenç. Coneguda com la pluja d’estels dels Perseids.
24 juny. Ens recorda que, tot i que l'aigua és vida, si plou massa pel solstici, la calor i la humitat fan que la fruita d'estiu —com els préssecs o les cireres— s'esberli i es faci malbé a l'arbre. La humitat reblaneix la pell quan la fruita està en creixement, de manera que es bada.
29 juny. És una advertència agrícola sobre el perill de les pluges tardanes a finals de juny. Al voltant del 29 de juny és el temps de la sega i el batre. Si plou fort, el gra que s'està assecant a l'era es mulla, es fa malbé o se l'emporta l'aigua, perdent-se tota la collita de cereal. Per al vinyar, una pluja tan sobtada i forta a l'inici de l'estiu no beneficia el raïm (que necessita una maduració més seca i constant) i pot provocar malalties o fongs que arruïnin la producció de vi.
25 maig. Marca amb precisió el calendari de migració d'aquests dos ocells.
28 agost. Hi ha que aprofitar les hores de sol i fer més feina abans que arribe el dies més curts.
24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. Indica que s'ha de començar a filar o a treballar el lli/llana cap a finals d'estiu per obtenir un bon resultat. "Velar" es refereix a la vetlla o l'inici de la feina de filar, assenyalant la importància de la previsió i la feina a temps.
24 juny . És la crítica del pagès vell cap al jove: tothom sap que llaurar la terra just després de Sant Joan és vital per airejar-la i matar les males herbes abans de la calor forta de juliol, però amb la gresca de la revetlla i la solana que cau, pocs són els valents que s'hi posen de debò.
25 novembre. La gent de mar, vuit dies abans o després del dia d'avui, diuen que surt un núvol circular, anomenat de roda de santa Catarina, en record del martiri de la santa. Aquest núvol congria tempestats molt perilloses per a la navegació i la gent de mar miren aquest moment amb certa paüra.
25 novembre. La gent de mar, vuit dies abans o després del dia d'avui, diuen que surt un núvol circular, anomenat de roda de santa Catarina, en record del martiri de la santa. Aquest núvol congria tempestats molt perilloses per a la navegació i la gent de mar miren aquest moment amb certa paüra.
25 novembre. La gent de mar, vuit dies abans o després del dia d'avui, diuen que surt un núvol circular, anomenat de roda de santa Catarina, en record del martiri de la santa. Aquest núvol congria tempestats molt perilloses per a la navegació i la gent de mar miren aquest moment amb certa paüra.
24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.
24 de juny. Indica el millor moment per consumir sardina fresca. Recomana no menjar-ne al març (quan pot ser més escassa o petita), buscar-la a l'abril (quan és millor) i reduir-ne el consum cap al maig i Sant Joan, quan la qualitat pot baixar o no estar en temporada alta.
10 agost. És el ple de la calor, quan les cigales canten de dia i els grills de nit
4 octubre. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera.
11 juny. Significa que el fort vent associat a la festivitat de Sant Bernabé sol bufar de manera gairebé segura poc abans o poc després d'aquesta data, indicant una inestabilitat meteorològica pròxima a l'estiu.
26 juliol. Es diu de les coses de gran aparença i poc profit
24 juny. [Les Cabrelles són el conjunt d'estels que s’anomena les Plèiades i que es troba situat just al damunt de la constel·lació del Bou o Taurus]. Aquest grup d'estels es veu cap al juny. Per al pagès i el mariner, veure-les era el senyal que la nit més curta de l'any s'acabava i que començava el dia del "millor sant".
24 juny. [Les Cabres o Les Cabrelles són el conjunt d'estels que s’anomena les Plèiades i que es troba situat just al damunt de la constel·lació del Bou o Taurus]. Aquest grup d'estels es veu cap al juny.. Per al pagès i el mariner, veure-les era el senyal que la nit més curta de l'any s'acabava i que començava el dia del "millor sant".
24 juny. Indica que al voltant de Sant Joan, les cireres ja són madures i és el moment ideal per consumir-les, sovint associat a la vida domèstica i a la vora de la llar de foc o la llar de casa.
10 setembre: Sant Nicolau de Tolentino. Són unes pastes tradicionals que se solen beneir i repartir el dia de la seva festa. Sant Nicolau és conegut per la seva generositat. Les coques "plenes de mel" simbolitzen la bondat i els favors que el sant atorga a qui li té devoció.
29 juny. Referit als focs de sant Pere. Encenien grans fogueres i es posaven ben a la vora per tal de guarir-se dels mals d'ànima. Hom creia que feia passar les malvolences, les antipaties i els odis.
24 juny. Les herbes medicinals que es cullen la vespra de Sant Joan tenen reputació de molt efectives, com el primer bany oficial de l’any
20 d'Agost. [manya: Enginy per a aconseguir alguna cosa a despit d’altri o enganyant]. Tenir dobles intencions. Dir la veritat només parcialment, guardant-se algunes coses importants sense manifestar-les.
29 d'octubre. Fa referència a la llegenda on les mosques del sant van atacar i matar els soldats francesos (La llegenda explica que el 1285, durant el setge de Girona, de la tomba de Sant Narcís van sortir mosques gegants que van atacar les tropes de Felip l'Ardit), indicant que en aquesta època les poques mosques que queden són molt persistents, pesades i fan picades molt doloroses, valent "per sis".
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere [Claver: (9 setembre. És la cronologia exacta de la maduració del fruit que ens donarà l'oli. Tarden mig any a engrossir i madurar
29 setembre. [Les "perdiuades": Es refereix a les primeres pluges de tardor. S'anomenen així perquè coincideixen amb l'època en què les perdius joves ja són prou grans per volar i moure's pels camps]. La dita emmarca aquestes pluges en un marge de un mes (15 dies abans i 15 dies després del 29 de setembre). És el moment en què el temps canvia definitivament de l'estiu a la tardor. Es diu que si plou per aquestes dates, les perdius troben aliment més fàcilment i la cacera serà bona.
21 desembre. [Témpora: temps de dejuni abans de cada estació per demanar protecció per a les collites]. Fa al·lusió a la tradició d'observar les témpores (dejuni i abstinència) abans de Nadal, indicant que complir-les manté la salut i seguretat ("no cauràs de la serra"). Es deia que qui complia amb el dejuni de les témpores tindria la "protecció divina" per no estimbar-se ni patir accidents a la muntanya.
29 juny. [Nucli de població alacantí en La Vall de La Gallinera de la comarca de la Marina Alta]. Aquesta quarteta és una mostra de l'humor picant i burlesc del folklore valencià. És molt comú en les cançons de ronda o de festa major fer mofa de la imatge del patró local, humanitzant-lo a través de situacions absurdes o vestimentes estrafolàries.
19 agost. Pronostica pluja imminent per al matí següent si es veuen llampecs durant la vigília o la mateixa jornada. Indica una alta probabilitat de precipitacions sobtades durant l'estiu, sovint associades a tronades que refresquen l'ambient en aquesta data.
24 juny. Estivat i oxigenar la terra en el moment idoni, abans de les pluges, afavoreix les plantes tant com enriquir-la amb fem orgànic
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Ressalta la importància de mantenir un horari matiner i ordenat durant tot l'any. Indica que matinar (aixecar-se aviat) i anar a dormir d'hora (acotxar-se) és saludable a l'estiu (Sant Joan) i beneficiós o convenient a l'hivern (Nadal).
21 desembre. Fa referència al solstici dhivern. Es refereix a la brevetat del dia o a una acció que només passa una vegada a l'any. Indica que aquest plat, típic de les verdures rostides, es menja o s'ha de menjar només una vegada en aquell moment específic de l'any.
11 novembre. Aquesta dita és la que ens dóna la mesura exacta d'aquesta treva climàtica tan esperada! Indica que és un temps molt breu de bona temperatura que clourà definitivament l’estiu. Tres jorns: Tres dies de sol i temperatures suaus que permeten assecar la roba, acabar de sembrar o sortir a passejar sense tant d'abric. I un dematí: Aquest "afegitó" indica que el quart dia encara començarà bonic, però que a mesura que avanci la jornada, el fred o la pluja tornaran a treure el cap.
11 novembre. Expressa el desig que el bon temps de novembre s'allargui tant com sigui possible. Si l'estiuet dura "fins a la fi", significa que tindrem unes setmanes ideals per acabar la sembra, fer la matança amb bon sol i recollir les darreres olives sense patir pel fred rigorós o la neu.
11 novembre. Té dues parts molt clares que ens parlen de l'engany del temps a mitjan novembre: Els ocellets fa venir: La suavitat tèrmica de l'estiuet confon els ocells migradors, que es pensen que la primavera ha tornat i es deixen veure més, refiant-se del solet. Guarda't més del fred: Aquí ve l'advertència! Ens diu que la natura sempre busca l'equilibri. Si l'estiuet és càlid, el contrast serà molt més brusc i perillós.
11 novembre. Aquesta dita és la sentència definitiva sobre la migració dels ocells i l'arribada del fred rigorós! Pels voltants de Sant Martí, totes les aus que han de marxar cap a terres més càlides ja haurien d'haver volat. Si un ocell migrador no ha arribat al seu destí o no ha marxat a temps, el refranyer és implacable: "s'ha quedat pel camí", volent dir que difícilment sobreviurà al fred que ve o que s'ha perdut durant la travessa.
10 juliol. Aquesta frase és un refrany català que subratlla l'absurditat de celebrar Sant Cristòfol al gener, ja que la seva festivitat és el 10 de juliol. L'expressió indica que és impensable festejar aquest sant (patró dels conductors) en ple hivern, ja que tradicionalment la seva celebració està lligada a l'estiu. La dita destaca la incongruència temporal, posant èmfasi que la festa de Sant Cristòfol, com moltes altres, té una data fixa i no es canvia de juliol al gener.
4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.
Sant Marc: 25 d'abril. 25 desembre. Els que pateixen malalties cròniques cal que vagin en compte, perquè, segons opinió popular, la mort passa comptes de la hivernada. Però els que aconsegueixen passar auest mes tenen assegurada la vida per tot l'any.
Mare de Déu de Candeler: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. És una endevinalla, més que un refrany, que es diu burlescament a qui no ha entés alguna cosa que li hem dit
Sant Nyec" no és un sant reconegut en l'onomàstica cristiana, sinó una expressió popular valenciana utilitzada en frases fetes i refranys, sovint amb un to col·loquial o irònic com en l'expressió "els collons de Sant Nyec" per referir-se a un lloc molt llunyà o inexistent. També en aquest cas s'empra com insult.
15 maig. Relacionat amb la llegenda de Sant Isidre el Llaurador, que combina la pietat amb la faena diària. Fa referència a la imatge que hi ha d'ell, les figures que representen a Sant Isidre normalment el presenten de genolls en actitud de pregar, mentre a el fons dos àngels empenyen per ell una arada.
21 desembre. El dia de Sant Tomàs coincideix pràcticament amb el dia més curt de l'any. En sentit figurat s'aplica a una persona que té poca paciència, a algú que és curt d'enteniment o, simplement, a qualsevol esdeveniment que dura un sospir. De poca llargària o duració. De poca capacitat. Escàs, de poca entitat.
10 juliol. S'utilitza per descriure una persona extremadament alta, generalment superant els dos metres d'alçada. Fa referència a la tradició iconogràfica de Sant Cristòfol com un gegant, sovint representat portant el nen Jesús a coll a través d'un riu.
La dita ens diu que és millor ocupar-se de coses dignes i ordenades que haver de solucionar els desastres o les misèries dels altres. Ens parla de la dignitat en la feina i en les companyies.
19 agost. Assenyala que les migdiades preses durant la forta calor i la gran lluminositat d'agost (especialment per Sant Magí) produeixen una gran fatiga i son, deixant el cos com a ressaca, fins i tot més que si s'hagués begut vi. És una referència a la letargia provocada per les altes temperatures.
28 agost). Es diu referint se a alguna noia que diu que vol esser monja, però que en realitat no té vocació i prefereix el matrimoni
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Sant Josep: 19 març. Sant Miquel:29 setiembre. ens explica que el calendari es divideix en quatre parts iguals (els trimestres), marcades pels solsticis i els equinoccis: Nadal i Sant Joan (Solsticis): Els punts extrems de la llum i la foscor. Sant Josep i Sant Miquel (Equinoccis): Els punts d'equilibri a la primavera i la tardor.
5 febrer. La neu humiteja la terra i és molt beneficiosa per a la vegetació
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Significa que si no fa calor extrema abans de Sant Joan (juny) ni fred intens abans de Nadal, el clima serà equilibrat i la collita serà bona i productiva
Sant Joan: 24 juny. És la llei no escrita que dicta el ritme de les nostres festes Cada festivitat té el seu producte característic, cada celebració té el seu aroma i el seu gust.
28 agost. Són elements naturals en cada un dels casos exposats. Els vells predicadors no sabien sermonejar si no recorrien a les paraules de sant Agustí.
4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.
24 juny. És la cara més romàntica i picant de la revetlla. Entre el foc, les herbes amb virtut i la màgia de la nit més curta, la tradició diu que és el moment ideal per trobar parella o refermar l'amor. La frase subratlla que és una nit propícia per a les trobades amoroses, la passió i la fertilitat, aprofitant la màgia de la nit més curta de l'any.
23 abril. Indica la inestabilitat climàtica primaveral abans de l'estabilització del temps, subratllant que l'hivern pot perllongar-se. S'utilitza per advertir contra la confiança excessiva en el bon temps d'inicis d'abril.
29 juny. Aquesta dita sentencia de forma definitiva el silenci del cucut amb l'arribada de l'estiu, reforçant la idea que a partir del 29 de juny és impossible sentir-lo. Assevera que el cucut emmudeix després d’apariar-se per a no delatar que ha post els ous en nius aliens i que les seues cries estan menjant a costa de les cries dels altres ocells L'expressió «no és nat ni naixerà» és una fórmula de negació total. Indica que, per llei natural, el cucut perd la veu o marxa en aquesta data.
1 setembre: Sant Gil. 30 setembre: Sant Jeroní. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.
Aquesta dita significa que no s'ha de confiar tota la sort o la solució dels problemes a agents externs (com els sants o la sort), sinó que primer cal esforçar-se i treballar intensament per un mateix. La responsabilitat de l'èxit recau en l'esforç personal ("posar-hi el coll").
24 juny. Es diu en to d'amenaça, com volent significar que no totes les ofenses es vengen tot seguit, sinó que un dia o altre en ve l'oportunitat.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Antigament, molts contractes agrícoles i lloguers es liquidaven per Sant Joan. La dita juga amb aquest sentit literal de "pagar" per indicar que hi ha deutes pendents que es cobren una mica més tard (Sant Pere). Significa que els guanys, sort o esdeveniments positius no es concentren només en un moment concret (com la paga extra o l'estiu), sinó que poden succeir al llarg de tot l'any.
24 juny. Significa que els guanys, sort o esdeveniments positius no es concentren només en un moment concret (com la paga extra o l'estiu), sinó que poden succeir al llarg de tot l'any.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Recomana paciència i justifica que les coses, referint-se a les fruites, no es produeixen totes alhora ni puntualment quan desitjaríem
4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.
19 agost. Indica que la presència de núvols en aquesta data és un presagi d'arribada propera de pluja, sovint marcant el final de la calor més intensa de l'estiu i l'inici de les tronades d'agost.
9 setembre: Mare de Déu del Claustre. Mare de Déu del Roser: 7 octubre. Aquesta oració o "goig" popular és una preguera de rogatives, típica de les èpoques de sequera extrema. El pagès sap que l'aigua és vital, però també que si plou quan no toca (per exemple, durant la sega o quan la vinya floreix), pot ser un desastre. Es demana aigua, però es deixa en mans de la Mare de Déu que sigui en el moment oportú i de manera beneficial, no destructiva.
20 d'agost. L'oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals. De Sant Bernat de Claravall se sap que dormia poc i s'alimentava menys. Tenia tant perdut el sentit del gust que un dia va arribar a beure oli pensant que era aigua.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Fa referència al cicle de creixement de l'oliva i a les previsions de la collita segons l'època de l'any. "Una per Sant Joan": Indica que a finals de juny el fruit encara és molt petit i escàs. Si en aquesta data l'agricultor ja és capaç de veure alguna oliva formada a l'arbre, és un senyal d'esperança. "Cent per Nadal": Suggerix que, si la floració ha anat bé, per Nadal (quan l'oliva ja està madura i a punt de ser collida la producció serà abundant.
5 febrer. El dia de Santa Àgata, el dia pot ser de dur hivern, de fred, pluja i neu. Pel que sembla la nevada en aquest període beneficia el camp. Es poden produir boires, senyal de pedregades a curt i llarg termini, en dies consecutius a la data.
29 juny. Aquesta expressió s'utilitza per indicar que un deute no es pagarà mai o que es vol ajornar indefinidament. S'usa quan algú demana cobrar i el deutor, amb poca intenció de complir, respon amb aquesta frase per treure-se'l de sobre.
Es diu referint-se a les persones que acullen o despatxen la gent molt amablement, però obren sense contemplacions i procurant perjudicar-la