Tema
sants
1.724 refranys catalogats sota aquest tema.
La cordonada de Sant Francesc
4 octubre. Temporals que solen produir-se al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació. [La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta].
oratge sants maneres de dir
La cordonada de Sant Francesc, cap any no pot faltar, o per terra o per mar
4 octubre. La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta.
any mesos oratge sants mar
La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners
4 octubre. Segons la llegenda, quan era temut pel diable, el sant es teia el cordó que li feia de cinturó i fuetejava enlaire; al mateix moment hi havia una gran tempesta de llamps i trons. Per això rep el nom de la "cordonada de sant Francesc".
mesos oficis oratge sants mar
La cordonada de Sant Francesc, si és dolenta per la terra pel mar encara més
4. octubre. Fa referència als emporals que se solen produir al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació. [La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta].
oratge sants mar
La Creu dia tres la trobareu.
3 maig. És l'exaltació de la Santa Creu. Ho diuen per indicar, irònicament, a un que allò que es pensa haver endevinat, ja ho sabia tothom.
sants
La dona que al seu marit vulga matar, que li done cols per Sant Joan
24 juny. Suggereix de manera irònica que menjar col a l'estiu (per Sant Joan) és perjudicial per a la salut. L'olor de la col bullida era considerada desagradable i pesada per a l'estómac en temps de calor.
menjar mesos plantes sants parentiu
La dona que per Sant Bartomeu no vela, no fa bona tela
24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. "Vela" fa referència a la vetlla o filosa; per tant, qui no comença a treballar llavors, obtindrà una tela de pitjor qualitat.
mesos oficis persones sants
La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia
La Puríssima: 8 desembre. Santa Llúcia: 13 desembre. Marca el període festiu i tradicional del pont de desembre. Aquesta dita popular relaciona la Puríssima (8 de desembre) amb la festivitat de Santa Llúcia (13 de desembre), sovint utilitzat per alinear la decoració nadalenca o les fires típiques.
mesos sants
La figa que a Sant Joan no és nada, en tot l’any és madurada
24 juny. És un refrany popular català que s'utilitza com a amenaça o avís sobre la venjança. Significa que, encara que una ofensa o acció no es pagui immediatament, tard o d'hora (al llarg de l'any) en rebrà les conseqüències, igual que les figues maduren a la tardor.
mesos plantes sants
La filadora millor comença per Sant Salvador.
6 d'agost. Tradicionalment, s'acabaven les feines més intenses de la sega i el camp, i les dones tornaven a filar. Durant l'estiu és l'època de màxima activitat dels filadors, abans que s'escurcin els dies.
mesos oficis sants
La filadora que per Sant Bartomeu no comença la "vela" no fa bona tela
24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. És el moment ideal per començar a filar («la vela» o vetlla), indicant que qui s'endarrereix en aquesta tasca tèxtil de final d'estiu no obtindrà un bon teixit.
mesos oficis sants
La fusta per al meu casal, tallada abans de Sant Blai
3 febrer. Una creença general, subsistent encara avui dia, és que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella, la més immediata a Nadal, fins a la lluna vella de gener, perquè així no es torna guerxa ni es corca.
mesos sants
La llaurada de Sant Andreu, la millor que fareu.
30 novembre. El començament de les llaurades està lligat principalment a dos factors: l'arribada de les pluges i a l'inici de la sembra.
camp mesos sants
La llaurada de sant Joan, molts la saben i pocs la fan
24 juny. És la crítica del pagès vell cap al jove: tothom sap que llaurar la terra just després de Sant Joan és vital per airejar-la i matar les males herbes abans de la calor forta de juliol, però amb la gresca de la revetlla i la solana que cau, pocs són els valents que s'hi posen de debò.
camp mesos sants
La llaurada de Sant Joan, per quatre femades val
24 juny. Estivat i oxigenar la terra en el moment idoni, abans de les pluges, afavoreix les plantes tant com enriquir-la amb fem orgànic
camp mesos sants
La maledicció de divendres sant Pere la va treure.
29 juny. Si un s'encomana a sant Pere no s'ha de témer la malastrugança del divendres.
sants setmana
La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. Sembla referir-se a l'exercici piadós denominat els tretze dimarts de sant Antoni de Pàdua.
mesos sants setmana
La Mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en trau.
15 agost: Mare de Déu d'agost. 29 setembre: Sant Miquel. Coincideix amb el pic de la calor de l'estiu. En aquesta època, els conills solen quedar-se protegits dins els seus caus per fugir de les temperatures extremes del migdia i la sequera. Amb l'arribada de la tardor i la baixada de les temperatures, els animals tornen a sortir amb més freqüència.
animals festivitats sants
La Mare de Déu de més lluny és més miraculosa
La fantasia humana fa que es confie més en el sant, l’especialista o el científic forani que no en el conegut o pròxim
sants
La millor salsa és la de Sant Bernat
20 d'agost. Significa que el que fa més saborós el menjar és la fam. La fam és el millor condiment per a qualsevol menjar. Fa referència a la història que sant Bernat, gràcies als seus dejunis, podia menjar plats amb llard ranci sense notar-ne el mal gust.
menjar mesos sants
La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
30 novembre. Anuncia que serà copiosa o persistent
festivitats mesos oratge sants
La nit de Sant Joan, la més curta de l'any
24 juny. La nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny) és tradicionalment considerada la més curta de l'any, celebrant el solstici d'estiu amb fogueres, revetlles, coca i focs artificials. Tot i que astronòmicament el solstici sol caure el 20 o 21 de juny, la tradició popular manté aquesta data com el zenit estiuenc i el foc simbolitza la puresa i la renovació.
any mesos sants dia i nit
La nit de sant Llorenç, els estels cauen del cel.
10 agost. Es refereix a les llàgrimes de Sant Llorenç. Coneguda com la pluja d’estels dels Perseids.
sants
La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
24 juny. Ens recorda que, tot i que l'aigua és vida, si plou massa pel solstici, la calor i la humitat fan que la fruita d'estiu —com els préssecs o les cireres— s'esberli i es faci malbé a l'arbre. La humitat reblaneix la pell quan la fruita està en creixement, de manera que es bada.
camp mesos oratge plantes sants
La pluja de Sant Joan s’emporta les avellanes i les glans
24 juny. Indica que les pluges durant el solstici d'estiu, al voltant del 24 de juny, són perjudicials per a la collita futura de fruits secs i glans, malmetent la producció de la temporada.
camp mesos oratge plantes sants
La pluja de Sant Pere no omple el celler i buida l'era.
29 juny. És una advertència agrícola sobre el perill de les pluges tardanes a finals de juny. Al voltant del 29 de juny és el temps de la sega i el batre. Si plou fort, el gra que s'està assecant a l'era es mulla, es fa malbé o se l'emporta l'aigua, perdent-se tota la collita de cereal. Per al vinyar, una pluja tan sobtada i forta a l'inici de l'estiu no beneficia el raïm (que necessita una maduració més seca i constant) i pot provocar malalties o fongs que arruïnin la producció de vi.
camp oratge sants
La puput i el cucut, per l'abril sentiràs cantar, el cucut al juny no sentiràs i la puput tampoc per Sant Urbà
25 maig. Marca amb precisió el calendari de migració d'aquests dos ocells.
animals mesos sants
La que no fila per Sant Agustí, no farà bon bocí
28 agost. Hi ha que aprofitar les hores de sol i fer més feina abans que arribe el dies més curts.
mesos sants
La que per Sant Bartomeu no vela, mai fa bona tela.
24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. Indica que s'ha de començar a filar o a treballar el lli/llana cap a finals d'estiu per obtenir un bon resultat. "Velar" es refereix a la vetlla o l'inici de la feina de filar, assenyalant la importància de la previsió i la feina a temps.
sants
La rella de Sant Joan, molts la saben però pocs la fan
24 juny . És la crítica del pagès vell cap al jove: tothom sap que llaurar la terra just després de Sant Joan és vital per airejar-la i matar les males herbes abans de la calor forta de juliol, però amb la gresca de la revetlla i la solana que cau, pocs són els valents que s'hi posen de debò.
sants
La roda de Santa Caterina, amb vuit dies no se fina
25 novembre. La gent de mar, vuit dies abans o després del dia d'avui, diuen que surt un núvol circular, anomenat de roda de santa Catarina, en record del martiri de la santa. Aquest núvol congria tempestats molt perilloses per a la navegació i la gent de mar miren aquest moment amb certa paüra.
mesos sants
La roda de Santa Caterina, de les barques fa xixina
25 novembre. La gent de mar, vuit dies abans o després del dia d'avui, diuen que surt un núvol circular, anomenat de roda de santa Catarina, en record del martiri de la santa. Aquest núvol congria tempestats molt perilloses per a la navegació i la gent de mar miren aquest moment amb certa paüra.
mesos sants
La roda de Santa Caterina, tota la mar terbolina
25 novembre. La gent de mar, vuit dies abans o després del dia d'avui, diuen que surt un núvol circular, anomenat de roda de santa Catarina, en record del martiri de la santa. Aquest núvol congria tempestats molt perilloses per a la navegació i la gent de mar miren aquest moment amb certa paüra.
mesos oratge sants mar
La rosada de Sant Antoni mata el blat
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. A mitjans de juny, el blat ja està a punt per ser segat. La tradició assenyala que les fortes rosades d'aquesta època, combinades amb la calor creixent, afavoreixen l'aparició de fongs (com la rovell del blat) o fan que el gra s'estovi i perdi qualitat abans de la sega.
mesos sants
La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera
24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.
gent joc justicia llocs mal+7
La sardina, pel març, deixa-la anar; per l’abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant
24 de juny. Indica el millor moment per consumir sardina fresca. Recomana no menjar-ne al març (quan pot ser més escassa o petita), buscar-la a l'abril (quan és millor) i reduir-ne el consum cap al maig i Sant Joan, quan la qualitat pot baixar o no estar en temporada alta.
animals mesos sants
La setmana de sant Llorenç, molt torrada i poc ventadora
10 agost. És el ple de la calor, quan les cigales canten de dia i els grills de nit. Indica que al voltant d'aquesta data s'assoleix el pic de calor de l'estiu. La frase descriu un temps molt calorós ("molt torrada") i sense vent ("poc ventadora"), característic de ple estiu.
mesos oratge sants
La tardor segura, sant Francesc la procura
4 octubre. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera.
estacions mesos sants
La ventada de Sant Bernabé davant o detrás ve.
11 juny. Significa que el fort vent associat a la festivitat de Sant Bernabé sol bufar de manera gairebé segura poc abans o poc després d'aquesta data, indicant una inestabilitat meteorològica pròxima a l'estiu.
oratge sants
La vinya de sant Joaquim, molta planta i poc raïm.
26 juliol. Es diu de les coses de gran aparença i poc profit
mesos plantes sants
Les Cabrelles per sant Joan, bona matinada fan
24 juny. [Les Cabrelles són el conjunt d'estels que s’anomena les Plèiades i que es troba situat just al damunt de la constel·lació del Bou o Taurus]. Aquest grup d'estels es veu cap al juny. Per al pagès i el mariner, veure-les era el senyal que la nit més curta de l'any s'acabava i que començava el dia del "millor sant".
oratge sants
Les Cabres, per Sant Joan, de bon matí les veuràs
24 juny. [Les Cabres o Les Cabrelles són el conjunt d'estels que s’anomena les Plèiades i que es troba situat just al damunt de la constel·lació del Bou o Taurus]. Aquest grup d'estels es veu cap al juny.. Per al pagès i el mariner, veure-les era el senyal que la nit més curta de l'any s'acabava i que començava el dia del "millor sant".
animals mesos sants
Les cireres de Sant Joan es mengen vora la llar
24 juny. Indica que al voltant de Sant Joan, les cireres ja són madures i és el moment ideal per consumir-les, sovint associat a la vida domèstica i a la vora de la llar de foc o la llar de casa.
casa mesos plantes sants
Les cols de Sant Antoni, mantenen fins al dimoni
17 gener. En referència a la seva qualitat. Sant Antoni havia estat el patró de la pagesia; per això es creu que és molt saludable menjar cols el dia d'avui.
diable menjar mesos plantes sants
Les coques de sant Nicolau totes són plenes de mel.
10 setembre: Sant Nicolau de Tolentino. Són unes pastes tradicionals que se solen beneir i repartir el dia de la seva festa. Sant Nicolau és conegut per la seva generositat. Les coques "plenes de mel" simbolitzen la bondat i els favors que el sant atorga a qui li té devoció.
menjar mesos sants
Les flames del foc de Sant Pere cremen el mal de quimera.
29 juny. Referit als focs de sant Pere. Encenien grans fogueres i es posaven ben a la vora per tal de guarir-se dels mals d'ànima. Hom creia que feia passar les malvolences, les antipaties i els odis.
foc mesos sants
Les herbes de Sant Joan, tenen virtut tot l'any
24 juny. Les herbes medicinals que es cullen la vespra de Sant Joan tenen reputació de molt efectives, com el primer bany oficial de l’any
any mesos plantes sants
Les manyes de fra Bernat, una al pap i altra al sac.
20 d'Agost. [manya: Enginy per a aconseguir alguna cosa a despit d’altri o enganyant]. Tenir dobles intencions. Dir la veritat només parcialment, guardant-se algunes coses importants sense manifestar-les.
sants
Les mosques, per Sant Narcís, cada picada en maten sis.
29 d'octubre. Fa referència a la llegenda on les mosques del sant van atacar i matar els soldats francesos (La llegenda explica que el 1285, durant el setge de Girona, de la tomba de Sant Narcís van sortir mosques gegants que van atacar les tropes de Felip l'Ardit), indicant que en aquesta època les poques mosques que queden són molt persistents, pesades i fan picades molt doloroses, valent "per sis".
animals mesos sants
Les olives, per sant Joan, són com grans de sal; per sant Pere [Claver], són com grans de pebre
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere [Claver: (9 setembre. És la cronologia exacta de la maduració del fruit que ens donarà l'oli. Tarden mig any a engrossir i madurar
mesos plantes sants
Les perdiuades per Sant Miquel, quinze dies abans i quinze dies després
29 setembre. [Les "perdiuades": Es refereix a les primeres pluges de tardor. S'anomenen així perquè coincideixen amb l'època en què les perdius joves ja són prou grans per volar i moure's pels camps]. La dita emmarca aquestes pluges en un marge de un mes (15 dies abans i 15 dies després del 29 de setembre). És el moment en què el temps canvia definitivament de l'estiu a la tardor. Es diu que si plou per aquestes dates, les perdius troben aliment més fàcilment i la cacera serà bona.
animals sants
Les témpores de Sant Tomàs, de la serra no cauràs si dejunades les has
21 desembre. [Témpora: temps de dejuni abans de cada estació per demanar protecció per a les collites]. Fa al·lusió a la tradició d'observar les témpores (dejuni i abstinència) abans de Nadal, indicant que complir-les manté la salut i seguretat ("no cauràs de la serra"). Es deia que qui complia amb el dejuni de les témpores tindria la "protecció divina" per no estimbar-se ni patir accidents a la muntanya.
sants
Les xiques de La Carroja li han fet un vestit a Sant Pere; li han cosit els pantalons amb la bragueta darrere
29 juny. [Nucli de població alacantí en La Vall de La Gallinera de la comarca de la Marina Alta]. Aquesta quarteta és una mostra de l'humor picant i burlesc del folklore valencià. És molt comú en les cançons de ronda o de festa major fer mofa de la imatge del patró local, humanitzant-lo a través de situacions absurdes o vestimentes estrafolàries.
llocs persones sants
Llampecs a Sant Magí, pluja al matí.
19 agost. Pronostica pluja imminent per al matí següent si es veuen llampecs durant la vigília o la mateixa jornada. Indica una alta probabilitat de precipitacions sobtades durant l'estiu, sovint associades a tronades que refresquen l'ambient en aquesta data.
mesos oratge sants
Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa
24 juny. Convé estovar la terra perquè el blat cresca còmodament
camp menjar mesos plantes sants
Llaurada per sant Joan, bona femada tot l'any
24 juny. Estivat i oxigenar la terra en el moment idoni, abans de les pluges, afavoreix les plantes tant com enriquir-la amb fem orgànic
camp mesos sants
Llevar-se i acotxar-se aviat és sa per Sant Joan, és bo per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Ressalta la importància de mantenir un horari matiner i ordenat durant tot l'any. Indica que matinar (aixecar-se aviat) i anar a dormir d'hora (acotxar-se) és saludable a l'estiu (Sant Joan) i beneficiós o convenient a l'hivern (Nadal).
festivitats mesos sants
L’escalivada de sant Tomàs, una vegada i no más
21 desembre. Fa referència al solstici dhivern. Es refereix a la brevetat del dia o a una acció que només passa una vegada a l'any. Indica que aquest plat, típic de les verdures rostides, es menja o s'ha de menjar només una vegada en aquell moment específic de l'any.
menjar sants
L’estiuet de sant Martí dura tres jorns i un dematí
11 novembre. Aquesta dita és la que ens dóna la mesura exacta d'aquesta treva climàtica tan esperada! Indica que és un temps molt breu de bona temperatura que clourà definitivament l’estiu. Tres jorns: Tres dies de sol i temperatures suaus que permeten assecar la roba, acabar de sembrar o sortir a passejar sense tant d'abric. I un dematí: Aquest "afegitó" indica que el quart dia encara començarà bonic, però que a mesura que avanci la jornada, el fred o la pluja tornaran a treure el cap.
estacions mesos oratge sants
L’estiuet de sant Martí durarà fins a la fi
11 novembre. Expressa el desig que el bon temps de novembre s'allargui tant com sigui possible. Si l'estiuet dura "fins a la fi", significa que tindrem unes setmanes ideals per acabar la sembra, fer la matança amb bon sol i recollir les darreres olives sense patir pel fred rigorós o la neu.
estacions mesos oratge sants
L’estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir; com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred
11 novembre. Té dues parts molt clares que ens parlen de l'engany del temps a mitjan novembre: Els ocellets fa venir: La suavitat tèrmica de l'estiuet confon els ocells migradors, que es pensen que la primavera ha tornat i es deixen veure més, refiant-se del solet. Guarda't més del fred: Aquí ve l'advertència! Ens diu que la natura sempre busca l'equilibri. Si l'estiuet és càlid, el contrast serà molt més brusc i perillós.
animals estacions mesos oratge sants
L’ocell que no és ací per Sant Martí, s’ha quedat pel camí
11 novembre. Aquesta dita és la sentència definitiva sobre la migració dels ocells i l'arribada del fred rigorós! Pels voltants de Sant Martí, totes les aus que han de marxar cap a terres més càlides ja haurien d'haver volat. Si un ocell migrador no ha arribat al seu destí o no ha marxat a temps, el refranyer és implacable: "s'ha quedat pel camí", volent dir que difícilment sobreviurà al fred que ve o que s'ha perdut durant la travessa.
animals mesos oratge sants
Mai s'ha sentit dir que pel giner es fasi la festa de Sant Cristòfol.
10 juliol. Aquesta frase és un refrany català que subratlla l'absurditat de celebrar Sant Cristòfol al gener, ja que la seva festivitat és el 10 de juliol. L'expressió indica que és impensable festejar aquest sant (patró dels conductors) en ple hivern, ja que tradicionalment la seva celebració està lligada a l'estiu. La dita destaca la incongruència temporal, posant èmfasi que la festa de Sant Cristòfol, com moltes altres, té una data fixa i no es canvia de juliol al gener.
mesos sants
Mal qui recorda Santa Bàrbara quant trona
4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.
mesos oratge sants
Malat que passa sant Marc, arriba a Nadal.
Sant Marc: 25 d'abril. 25 desembre. Els que pateixen malalties cròniques cal que vagin en compte, perquè, segons opinió popular, la mort passa comptes de la hivernada. Però els que aconsegueixen passar auest mes tenen assegurada la vida per tot l'any.
festivitats mesos salut sants
Mare de Déu de Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai, dia tres, endevina quin mes és
Mare de Déu de Candeler: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. És una endevinalla, més que un refrany, que es diu burlescament a qui no ha entés alguna cosa que li hem dit
mesos sants
Me cague en la mar serena i els collons de Sant Nyec.
Sant Nyec" no és un sant reconegut en l'onomàstica cristiana, sinó una expressió popular valenciana utilitzada en frases fetes i refranys, sovint amb un to col·loquial o irònic com en l'expressió "els collons de Sant Nyec" per referir-se a un lloc molt llunyà o inexistent. També en aquest cas s'empra com insult.
sants mar
Mentre orava Sant Isidre, llauraven els àngels.
15 maig. Relacionat amb la llegenda de Sant Isidre el Llaurador, que combina la pietat amb la faena diària. Fa referència a la imatge que hi ha d'ell, les figures que representen a Sant Isidre normalment el presenten de genolls en actitud de pregar, mentre a el fons dos àngels empenyen per ell una arada.
sants
Més curt que el dia de Sant Tomàs
21 desembre. El dia de Sant Tomàs coincideix pràcticament amb el dia més curt de l'any. En sentit figurat s'aplica a una persona que té poca paciència, a algú que és curt d'enteniment o, simplement, a qualsevol esdeveniment que dura un sospir. De poca llargària o duració. De poca capacitat. Escàs, de poca entitat.
mesos sants
Més gran que Sant Cristòfol.
10 juliol. S'utilitza per descriure una persona extremadament alta, generalment superant els dos metres d'alçada. Fa referència a la tradició iconogràfica de Sant Cristòfol com un gegant, sovint representat portant el nen Jesús a coll a través d'un riu.
sants
Més val vestir sants que despullar borratxos
La dita ens diu que és millor ocupar-se de coses dignes i ordenades que haver de solucionar els desastres o les misèries dels altres. Ens parla de la dignitat en la feina i en les companyies.
sants beure
Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi
19 agost. Assenyala que les migdiades preses durant la forta calor i la gran lluminositat d'agost (especialment per Sant Magí) produeixen una gran fatiga i son, deixant el cos com a ressaca, fins i tot més que si s'hagués begut vi. És una referència a la letargia provocada per les altes temperatures.
mesos sants vinya
Monja de Sant Agustí, dos caps al coixí.
28 agost). Es diu referint se a alguna noia que diu que vol esser monja, però que en realitat no té vocació i prefereix el matrimoni
sants
Nadal i Sant Joan fan dos bacins de l'any; Sant Josep i Sant Miquel fan altre tant
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Sant Josep: 19 març. Sant Miquel:29 setiembre. ens explica que el calendari es divideix en quatre parts iguals (els trimestres), marcades pels solsticis i els equinoccis: Nadal i Sant Joan (Solsticis): Els punts extrems de la llum i la foscor. Sant Josep i Sant Miquel (Equinoccis): Els punts d'equilibri a la primavera i la tardor.
festivitats sants
Neu per Santa Àgueda, al camp agrada
5 febrer. La neu humiteja la terra i és molt beneficiosa per a la vegetació
camp mesos oratge sants
Ni calor abans de Sant Joan, ni fred abans de Nadal, fan l'any bo i cabal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Significa que si no fa calor extrema abans de Sant Joan (juny) ni fred intens abans de Nadal, el clima serà equilibrat i la collita serà bona i productiva
sants
Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
Sant Joan: 24 juny. És la llei no escrita que dicta el ritme de les nostres festes Cada festivitat té el seu producte característic, cada celebració té el seu aroma i el seu gust.
festivitats menjar mesos plantes sants
Ni taula sense vi ni sermó sense Agustí
28 agost. Són elements naturals en cada un dels casos exposats. Els vells predicadors no sabien sermonejar si no recorrien a les paraules de sant Agustí.
menjar mesos sants vinya
Ningú no pensa en Santa Bàrbara sinó quan trona
4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.
mesos oratge sants
Nit de Sant Joan, nit d'amoretes
24 juny. És la cara més romàntica i picant de la revetlla. Entre el foc, les herbes amb virtut i la màgia de la nit més curta, la tradició diu que és el moment ideal per trobar parella o refermar l'amor. La frase subratlla que és una nit propícia per a les trobades amoroses, la passió i la fertilitat, aprofitant la màgia de la nit més curta de l'any.
amor mesos sants dia i nit
No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat
23 abril. Indica la inestabilitat climàtica primaveral abans de l'estabilització del temps, subratllant que l'hivern pot perllongar-se. S'utilitza per advertir contra la confiança excessiva en el bon temps d'inicis d'abril.
estacions mesos oratge sants
No és cada dia Santamaria
sants
No és nat ni naixerà qui per Sant Pere sentirà el cucut cantar
29 juny. Aquesta dita sentencia de forma definitiva el silenci del cucut amb l'arribada de l'estiu, reforçant la idea que a partir del 29 de juny és impossible sentir-lo. Assevera que el cucut emmudeix després d’apariar-se per a no delatar que ha post els ous en nius aliens i que les seues cries estan menjant a costa de les cries dels altres ocells L'expressió «no és nat ni naixerà» és una fórmula de negació total. Indica que, per llei natural, el cucut perd la veu o marxa en aquesta data.
animals cantar mesos sants
No et fiïs de l'aire del mes que comença amb abat (Sant Gil) i acaba amb frare (Sant Jeroní).
1 setembre: Sant Gil. 30 setembre: Sant Jeroní. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.
mesos oratge sants
No ho esperis tot dels sants: cal posar-hi el coll abans
Aquesta dita significa que no s'ha de confiar tota la sort o la solució dels problemes a agents externs (com els sants o la sort), sinó que primer cal esforçar-se i treballar intensament per un mateix. La responsabilitat de l'èxit recau en l'esforç personal ("posar-hi el coll").
cos huma sants
No totes cauen per Sant Joan, alguna en cau entre any
24 juny. Es diu en to d'amenaça, com volent significar que no totes les ofenses es vengen tot seguit, sinó que un dia o altre en ve l'oportunitat.
mesos sants
No totes les pagues cauen per Sant Joan, alguna en cau per Sant Pere
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Antigament, molts contractes agrícoles i lloguers es liquidaven per Sant Joan. La dita juga amb aquest sentit literal de "pagar" per indicar que hi ha deutes pendents que es cobren una mica més tard (Sant Pere). Significa que els guanys, sort o esdeveniments positius no es concentren només en un moment concret (com la paga extra o l'estiu), sinó que poden succeir al llarg de tot l'any.
diners mesos sants
No totes les pagues cauen per sant Joan, algunes cauen tot l'any
24 juny. Significa que els guanys, sort o esdeveniments positius no es concentren només en un moment concret (com la paga extra o l'estiu), sinó que poden succeir al llarg de tot l'any.
camp diners mesos sants
No totes les peres cauen per Sant Joan; algunes maduren pers San Pere
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Recomana paciència i justifica que les coses, referint-se a les fruites, no es produeixen totes alhora ni puntualment quan desitjaríem
mesos plantes sants
Només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona
4 desembre. Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita. Té el seu origen en la tradició d'invocar a Santa Bàrbara només durant les tempestes.
oratge sants maneres de dir
Nostra Senyora de la Bona Guia, feu-nos planera del mar la via
sants mar oratge
Núvols per Sant Magí, la pluja és pel camí
19 agost. Indica que la presència de núvols en aquesta data és un presagi d'arribada propera de pluja, sovint marcant el final de la calor més intensa de l'estiu i l'inici de les tronades d'agost.
mesos oratge sants
Oh, Mare de Déu del Claustre i Mare de Déu del Roser, deu-nos aigua si ens convé.
9 setembre: Mare de Déu del Claustre. Mare de Déu del Roser: 7 octubre. Aquesta oració o "goig" popular és una preguera de rogatives, típica de les èpoques de sequera extrema. El pagès sap que l'aigua és vital, però també que si plou quan no toca (per exemple, durant la sega o quan la vinya floreix), pot ser un desastre. Es demana aigua, però es deixa en mans de la Mare de Déu que sigui en el moment oportú i de manera beneficial, no destructiva.
aigua mesos oratge sants
Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat
20 d'agost. L'oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals. De Sant Bernat de Claravall se sap que dormia poc i s'alimentava menys. Tenia tant perdut el sentit del gust que un dia va arribar a beure oli pensant que era aigua.
mal mesos salut sants
Olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Fa referència al cicle de creixement de l'oliva i a les previsions de la collita segons l'època de l'any. "Una per Sant Joan": Indica que a finals de juny el fruit encara és molt petit i escàs. Si en aquesta data l'agricultor ja és capaç de veure alguna oliva formada a l'arbre, és un senyal d'esperança. "Cent per Nadal": Suggerix que, si la floració ha anat bé, per Nadal (quan l'oliva ja està madura i a punt de ser collida la producció serà abundant.
festivitats mesos plantes sants
On per Santa Àgata hi ha boira, hi cauen pedregades
5 febrer. El dia de Santa Àgata, el dia pot ser de dur hivern, de fred, pluja i neu. Pel que sembla la nevada en aquest període beneficia el camp. Es poden produir boires, senyal de pedregades a curt i llarg termini, en dies consecutius a la data.
oratge sants
Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora
15 març. L’arribada massiva d’aquesta au insectívora indica clarament que el bon temps és ací
animals estacions mesos oratge sants
Pagant, sant Pere canta
29 juny. Significa que els diners ho aconsegueixen tot
cantar diners mesos sants música
Pagar quan Sant Pere cante
29 juny. Aquesta expressió s'utilitza per indicar que un deute no es pagarà mai o que es vol ajornar indefinidament. S'usa quan algú demana cobrar i el deutor, amb poca intenció de complir, respon amb aquesta frase per treure-se'l de sobre.
cantar sants maneres de dir
Paraules de sant i obres de diable [o ungles de gat]
Es diu referint-se a les persones que acullen o despatxen la gent molt amablement, però obren sense contemplacions i procurant perjudicar-la
diable persones parlar sants