17 gener. És l’època de l’emparellament de moltes aus
17 gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre
17 gener). És època de zel i emparellament
17 gener. Marca el moment en què, amb l'alargament dels dies després del solstici d'hivern, les gallines tornen a ser productives. A partir del 17 de gener, la llum solar augmenta prou com per a "despertar" el cicle de posta de les aus, que havia minvat o desaparegut durant els mesos més foscos de novembre i desembre.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Llorenç: 10 agost. Vol dir que no tots els dies seran freds per Sant Antoni o molt calorosos per Sant Llorenç.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Llorenç: 10 agost. Vol dir que no tots els dies seran freds per Sant Antoni o molt calorosos per Sant Llorenç.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. És l'època dels aparellaments.
17 gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre.
17 gener. Per mitjans de gener es comencen a fer els preparatius del Carnestoltes que s'acosta.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Julià 7 gener. El gener és el mes més fred de l'any. Situa aquestes dues festes de gener com els moments de fred més cru i perillós de l'any. La referència al "fred del dimoni" juga amb la llegenda del sant, que sempre apareix acompanyat d'un diable que intenta temptar-lo. Sant Julià, "Cuida a matar" vol dir que el fred és tan intens que està a punt de matar (gent, bestiar o collites). Indica que és un fred que cala fins als ossos.
17 gener. S'allarga el dia. Surt abans el sol i es pon més tard.
17 gener. El temps de llum solar al gener ja va dilatant-se i el sol fa el seu periple un poc més alt
13 abril. Per aquest temps la claror del dia és prou llarga i hi ha més temps per a realitzar les tasques agricoles
19 juliol. Sant Arnau, advocat del vent per a la gent de mar, tancava a casa seva el combustible dels velers. La seva festivitat marcava l'inici d'un període de bonança, pel que fa al vent. S'associa amb l'arribada de l'anticicló estival, on es creia que el sant "tancava" el vent amb clau per evitar temporals i afavorir la navegació i la calor.
24 agost. Consell de pagès. Assenyala el 24 d'agost com el moment ideal per iniciar la sembra, particularment de certs conreus com els alls o els naps, aprofitant l'arribada de les primeres pluges de tardor després de la calor estiuenca.
24 agost. Aquesta dita és un cant a l'abundància del final d'agost, quan la natura regala els seus fruits més dolços i ja es comença a flairar la verema. El préssec arriba al seu punt òptim de sucre; està tan ple que la pell gairebé s'escapa sola (d'aquí el "sense pell").
24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. fa referència al 24 d'agost com a data d'inici tradicional en què les dones tornaven a filar després de les feines del camp de l'estiu. Indica la fi del període de descans estiuenc i el retorn a les tasques domèstiques o artesanals a la tardor. Com que el dia s'escurça ràpidament ("Per Sant Bartomeu, un pas de bou"), la gent sap que ja no pot badar més. És el moment de deixar les feines de l'era i tancar-se a filar.
24 agost. El veneraven els escorxadors i mataporcs.. Indica que per a aquesta data el porc ja ha de tenir una mida considerable i estar a punt per al seu engreix final o sacrifici. El refranyer destaca l'inici del compte enrere per a la matança i l'aprofitament d'aquest animal de granja.
24 agost. És el temps de batre el noguer perquè en caiguin les nous ja madures. indica el moment òptim per a la collita de les nous. Recomana batre el noguer propi per recollir el fruit, mentre que aconsella respectar la propietat aliena, ja que la collita es realitzarà igualment, sigui pel propietari o per tercers, subratllant la maduració del fruit.
24 agost. [Batollar (o sacsar) és l'acció de colpejar les branques dels arbres amb una vara o canya per fer caure el fruit]. Aquesta dita ens porta directament al cor de la collita de la fruita seca, una de les feines més emblemàtiques de finals d'agost. És el temps en què la corfa de l'ametla i les nous comencen a obrir-se i el fruit ja està a punt. Sant Bartomeu marca el punt en què el fruit ja no rep saba i la pell s'asseca, facilitant que caiga amb un bon "batollat".
24 agost. Indica que l'aigua en aquesta època és beneficiosa per al "sementer" (terres de sembrar) i augura una bona temporada agrícola. La pluja en aquesta data remulla la terra seca, facilitant el llaurat i l'arrelament posterior de la llavor.
24 agost. És el temps de la seva collita. Per Sant Bartomeu, l'avellana ja ha perdut la humitat de l'estiu i es desprèn fàcilment de l'embolcall verd (l'involucre). Si no es cull llavors, corre el risc de caure a terra i fer-se malbé amb les primeres pluges de la "hivernada" que comentaves abans.
24 agost. Per aquestes dates, la batuda del blat ja s'ha d'haver acabat. Una vegada el gra és a lloc, les pluges d'agost estoven la terra per començar a pensar en la propera llaurada.
24 agost. Hom diu que aquest sant fa ploure a bots i barrals. Tradicionalment, quan els trons venen "de cap al riu" (sovint referint-se a la direcció del llevant o de la desembocadura, segons la zona), indiquen que la pluja entra amb força des del mar o seguint la línia de la costa. És el senyal definitiu per deixar de batollar o de filar a l'aire lliure i buscar recer, ja que el canvi de temps és imminent i irreversible.
24 agost. ["Embarcar" o "enriuar" el cànem consistia a submergir les feixos de la planta dins de l'aigua (en basses, rius o rieres) perquè es produís la maceració]. Per Sant Bartomeu, el cànem ja s'ha segat i assecat una mica. És el moment ideal per posar-lo a l'aigua, aprofitant que l'aigua dels rius encara és calenta i facilita la fermentació. Com que per Sant Bartomeu arriba "l'aigua primera", els pagesos aprofitaven aquest augment del cabal dels rius per omplir les basses de maceració.
24 agost. Indica que per aquesta època les mosques es tornen especialment empipadores i agressives amb els animals, ja que la calor intensa de l'estiu comença a disminuir. L'ase, que sol ser un animal pacient, es desespera perquè les mosques l'ataquen a les potes (on no arriba bé amb la cua per espantar-les). Aquest comportament dels insectes és un indicador clàssic de tempesta imminent. La saviesa popular diu que quan les mosques piquen més de l'habitual, és que l'aigua no tardarà a caure.
24 agost. Referit a la collita del noguer. Les nous ja estan madures i es desprenen de la seva pellofa verda ("niu"), sent el moment tradicional per començar a collir-les.
24 agost. [fogoll (o focoll) és un manat de llenya menuda o de brancatge per encendre el foc]. Arriba el moment de les nous. S'ha d'agafar la perxa (la vara llarga) per sacsejar les branques del noguer, ja que el fruit ja és madur i l'embolcall verd comença a ennegrir-se i a obrir-se. Al mateix temps ens diu que, amb les primeres pluges i la fresca del vespre que porta Sant Bartomeu, ja comença a venir de gust (o a ser necessari) tenir la llenya a punt a la llar de foc (el foguer).
24 agost. Aquesta és la dita que marca oficialment la tornada a la rutina i la fi del privilegi de l'estiu. El dia s'escurça, les hores de sol disminueixen clarament, ja no hi ha temps per perdre "fent la son". S'ha d'aprofitar cada minut de llum per enllestir les collites. La xafogor sufocant del juliol i el mig agost, que obligava a refugiar-se a dins de casa a les hores centrals, comença a desaparèixer. Ja es pot treballar al camp sense que el sol t'escalfi el cap.
24 agost. [L'oli al gresol: El gresol era el llàntia o llum d'oli tradicional]. Aquesta dita és la sentència definitiva sobre la llum solar. Si fins ara Sant Bartomeu ens deia que havíem de treballar més, ara ens explica que ho haurem de fer a les fosques. El dia s'ha escurçat tant que a l'hora de sopar o de fer les darreres feines a casa ja no n'hi ha prou amb la claror del cel. Cal començar a "cremar oli".
24 agost. Indica que cap a finals d'estiu solen començar les pluges, marcant el canvi de temps cap a la tardor. Després de la calor estancada de l'agost, l'arribada de Sant Bartomeu sol coincidir amb les primeres entrades d'aire fred en altura, provocant pluges que ja no són només quatre gotes, sinó generals ("arreu").
24 agost. Fa referència als insectes. Tots piquen igual: A finals d'agost, les mosques i els mosquits han tingut tot l'estiu per reproduir-se. Hi ha tantes generacions barrejades que la distinció entre les velles ("els pares") i les noves ("els fills") desapareix; totes tenen la mateixa fam i la mateixa fúria. En un sentit més humà, també es diu perquè, amb tanta feina acumulada (batollar, collir, filar), tothom ha d'arremangar-se igual: pares i fills fan la mateixa jornada.
24 agost. Indica que al voltant d'aquesta data les nous ja estan madures i és el moment ideal per batre el noguer i collir-ne el fruit.
24 agost. El tro de Sant Bartomeu és el que "trenca" definitivament la basca de l'estiu.
24 agost. Indica el final de l'estiu i l'inici de les tempestes d'agost. Aquesta dita avisa que, en apropar-se el setembre, les tronades són més freqüents, marcant sovint un canvi de temps després de la forta calor estiuenca.
21 març. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Indica que per aquesta data el cucut ja ha tornat i canta, assenyalant el bon temps.
21 març. Indica que el sol ja s'eleva prou per incidir directament sobre les parets de les cases, marcant el canvi cap a dies més llargs i una major insolació després de l'hivern.
21 de març. Estem a darreries de l'hivern; però encara pot fer fred.
11 juny. Antigament per aquests dies s'acostumaven a plantar les carabasses i els fesols i està demostrat que dóna bon resultat, i per tant actualment també es continua fent.
11 juny. Fa referència a la creença popular que si plou en aquesta data, s'inicia un llarg període de pluges de quaranta dies. Malgrat tanta aigua, la dita subratlla la fragilitat del cultiu, suggerint que ni tan sols amb pluges constants la carbassera sobreviu, subratllant la incertesa agrícola.
11 juny. Vaticina un període llarg d'inestabilitat meteorològica, amb molta pluja, que s'estén quaranta dies ja sigui abans ("al davant") o després ("al darrer") d'aquesta data. Se sol interpretar com l'arribada de les tempestes d'estiu.
11 juny. Vaticina un període llarg d'inestabilitat meteorològica, amb molta pluja, que s'estén quaranta dies.
11 juny. Antigament per aquests dies s'acostumaven a plantar les carabasses i els fesols i està demostrat que dóna bon resultat, i per tant actualment també es continua fent. S'estira el carbasser fa referència al ràpid creixement de la planta en aquest moment, assegurant una bona collita si es fa en aquesta data.
11 juny. És la data límit ideal per plantar fesols. Si no es fa personalment, s'ha d'encarregar ("o fes-ho fer") per garantir una bona producció.
11 juny. Indica el moment ideal per plantar o sembrar carabassers (o els fesols) per assegurar una bona collita. Aquesta tradició agrícola aprofita la calor de l'època per al creixement ràpid de la planta.
11 juny. [Perdigot = mascle de la perdiu]. Ho diuen els caçadors. Indica que cap a mitjans de juny, qualsevol perdiu (perdigot) és bona per a la caça o el consum, ja que és quan comencen a sortir. També s'interpreta sovint com una dita que significa «més val poc que res» o que en temps d'escassetat s'accepta qualsevol cosa.
20 d'Agost. [Gec: Peça de vestir que cobreix el tronc, amb mànigues i sense faldons]. Indica que, a les acaballes d'agost, el temps comença a refrescar, especialment al vespre o al matí, fent necessari cordar-se la jaqueta o gec.
12 març: Sant Bernat Bisbe. Fins aquest moment, el sol rodava molt baix i no es notava el forat de la teulada; però cap a mitjans de març el sol ja té prou alçada per entrar per les obertures (forats o finestres) de les cases, evidenciant l'allargament dels dies i l'arribada de la primavera.
Sant Bernat Calbó: 25 octubre. El refranyer alerta que el 25 d'octubre ja cal anar ben abrigat, amb la jaqueta tancada i també la testa coberta.
3 febrer. Fa referència al moment ideal per al consum i la plantació d'alls, aprofitant que la planta comença a créixer. Aquesta tradició marca el pas de l'hivern, associant aquest producte amb la salut i el bon temps, essent Sant Blai el patró dels alls.
3 febrer. Les seves conseqüències duren molt de temps. Indica que si glaça per Sant Blai, es preveu un mes de febrer fred amb gebrades perllongades, assegurant així gairebé 30 dies més de fred intens. És una predicció tradicional sobre el temps hivernal per a la resta de l'hivern.
3 febrer. Sant Blai és l’advocat dels alls. Els alls millors, i sobretot els més coents, són els que se sembren el dia de la seva festa
3 febrer. Aconsella als agricultors aprofitar aquesta data, coincidint amb l'inici de la primavera, per plantar o sembrar amb tranquil·litat i sense presses. Indica que el temps és favorable per a les tasques del camp en aquesta època.
3 febrer. Sant Blai és l’advocat dels alls. Els alls millors, i sobretot els més coents, són els que se sembren el dia de la seva festa
3 febrer). La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles. Forma part de la dita tradicional sobre el cicle de la llum, on la jornada es fa notablement més llarga que al desembre, descrivint aquest augment com un pas gran i ràpid, com el d'un cavall.
3 febrer. L’arribada de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Indica l'inici del retorn de les cigonyes dels seus quarters d'hivern. La tradició diu que si ja n'han tornat per aquesta data, el temps serà favorable, mentre que si no se'n veuen, es preveu un mal any.
3 febrer. Sant Blai és l'advocat dels alls. Els alls millors, i sobretot els més coents, són els que se sembren el dia de la seva festa.
3 febrer. [godall=porc menut]. Marca l'època tradicional per castrar els mascles joves del porc (godalls) que no s'han de destinar a la reproducció, aprofitant que el fred intens de l'hivern evita infeccions i ajuda a la cicatrització.
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Si no tornen, augura un hivern llarg amb fred, gelades o neu. La dita subratlla la importància de l'arribada dels ocells per a l'inici de la primavera.
3 febrer. És el senyal que la natura es reactiva. El febrer és un mes bo per a la posta de l'aviram. Com que el dia ja ha crescut una mica i el fred més cru comença a afluixar, les gallines es desvetllen i comencen a pondre ous en abundància.
3 febrer. Abans durant sant Blai l'arribada de les cigonyes era un símptoma de la proximitat de la primavera, però actualment n'hi ha que es passen tot l'any aquí,. El fet que els hiverns siguin més suaus és un dels factors que segur que han empès les cigonyes a no marxar
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. indica que cap a aquesta data les cigonyes solen tornar de l'emigració, augurant l'arribada del bon temps. Si les cigonyes no apareixen pels cels en aquest moment, és un senyal meteorològic que encara persistiran el fred, la neu i les glaçades.
3 febrer. Indica que per aquesta data, en ple hivern, encara és molt probable trobar neu o fred intens al camí o als passos de muntanya. És una dita meteorològica sobre la persistència del fred.
3 febrer. Al febrer acostuma a nevar. Les nevades poden ser molt intenses i acumular grans gruixos de neu, fins i tot cobrint l'alçada d'un cavall.
3 febrer. S'han acabat els de l'any anterior, i encara no es poden emprar els de l'any actual. S'interpreta generalment com un consell agrícola que indica que al voltant d'aquesta data ja no s'han de plantar o sembrar alls ni cebes, ja que s'ha passat el temps òptim per al seu cultiu.
3 febrer. És un bon moment per a la plantació d’algunes varietats amb la punta del gra cap amunt, per aprofitar les pluges hivernals a les portes de la primavera
3 febrer. És un bon moment per a la plantació. Com que el dia ja ha crescut prou i la terra comença a desvetllar-se, el pagès ja pot sembrar gairebé de tot amb la confiança que la llavor tirarà endavant.
3 febrer. És un bon moment per a la plantació d'algunes varietats (amb la punta del gra cap amunt), per aprofitar les pluges hivernals a les portes de la primavera.
3 febrer. És un refrany que celebra l'allargament dels dies i l'entrada cap a la primavera. La frase indica que s'ha guanyat una hora de llum a la vesprada ("per dalt") i una altra al matí ("per baix") en comparació amb els dies més curts de l'hivern.
3 febrer. Per aquestes dates, el dia ja s'ha allargat prou perquè un treballador del camp pugui fer un jornal sencer de sol a sol. Després del solstici d'hivern, quan els dies són molt curts, arribar a principis de febrer marca el retorn a les jornades laborals completes gràcies a l'increment de la llum natural. És temps de treballar complidament la terra perquè s’oxigene, de podar arbres i fer-ne cremes, de plantar...
6 octubre. Referida 'a la febrositat de la feina de batre amb gran activitat per aquest temps
26 setembre. El dia s'escurça i els vespres són ben foscos, abans de les vuit ja s'ha post el sol. El refrany ens diu que caldrà encendre el llum d'oli.
26 setembre. Assenyala l'inici de la temporada de castanyes al voltant del 16 de setembre. Indica que és l'època en què aquest fruit de tardor comença a ser present i es pot collir, marcant la transició cap als mesos més freds.
26 setembre. En el bosc és l'època de collita de fruits de tardor, pinyes, castanyes, cireretes de pastor…
26 setembre. Aquesta expressió indica l'inici de la tardor i el moment ideal per començar la sembra de certs cultius.
26 setembre. Es refereix a que si plou per aquesta data perjudica la qualitat del vi.
26 setembre. [Marrà o mardà =, mascle de l'ovella]. A partir d'aquí, l'augment dels minuts de llum del dia es fa més evident, coincidint també amb l'arribada de la primavera.
16 setembre. Al setembre sol fers-se el moviment migratori d'aquestes aus
23 novembre. [de calent = de debò, de valent, de veritat, amb gana]. Marca l'entrada definitiva del fred rigorós de la tardor-hivern. El joc de paraules "apreta el fred de calent" és una ironia típica del refranyer català: vol dir que el fred arriba amb molta intensitat o força ("de valent"), malgrat que utilitzi la paraula "calent" per fer la rima. És el moment en què tradicionalment es diu que cal treure la roba de llana i encendre les llars de foc.
23 novembre. Marca l'entrada definitiva del fred rigorós de la tardor-hivern. Quan diem que el fred "reganya les dents", fem referència a la sensació de tiritar o de tenir les dents claquejant pel fred intens que ja es nota a finals de novembre.
23 novembre. Les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens.
23 novembre. Marca l'arribada del fred intens i les primeres nevades a cotes baixes. "La neu a les dents" és una imatge poètica per dir que el fred ja ens toca directament la cara o que la neu ja és ben a prop, gairebé a tocar de boca.
23 novembre. Ja no és temps de sembrar. Aconsella no sembrar més, ja que el fred intens arriba i la sembra seria inútil. Indica que és massa tard per a les collites i que l'hivern s'avança, per la qual cosa sembrar llavors suposaria perdre-les.
25 octubre. [tupí = olla menuda amb una ansa]. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener. Les olives per confitar verdes, es colliran abans.
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
Antigament, en tal dia com avui, les confraries de pescadors celebraven llur diada amb ofici solemne i jocs de cucanya
13 juliol. Antigament, l'escola acabava aquest dia i la mainada deia això amb goig
13 juliol. Estem ja a meitat de juliol i arribem a la plenitud de la calor estiuenca, la qual cosa pot afectar a les collites.
13 abril. Entrem en el periode d'allargament del dia, on les hores de sol predominen
26 desembre. Vol dir que per Sant Esteve el dia ja comença a allargar-se una mica.
26 desembre. Es diu per significar que aquelles festes tothom procura passar-les a casa seva.
26 desembre. A Sant Esteve, sembla que l'augment de les hores de sol diàries, es perceben alguna cosa més que a Santa Llúcia. De la mateixa manera, en aquesta data, és habitual que nevi o plogui.
26 desembre. Al·ludeix hiperbòlicament a l'allargament del dia.