Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat. Fan la festa major i és fama que mengen garsa.
Santa Àgueda: 5 febrer. Sant Blai: 3 febrer. És un vegetal molt sa però dessaborit. Aplicat a qui li cal disciplina.
11 novembre. Aquesta és la sentència definitiva per als qui actuen amb maldat o supèrbia: tard o d'hora, tothom rep la seva recompensa o càstig. S'utilitza per assenyalar que ningú no escapa al seu destí final o a la retribució, sovint relacionat amb la matança del porc tradicional al voltant del 11 de novembre.
Sant Roc: 16 agost. Sant Francesc: 4 octubre. Ve a significar que s’ha de tractar a cada u segons el seu mereixement o la seua categoria. Expressa la necessitat d'ajustar la devoció, el reconeixement o l'esforç al mèrit o la importància de cada cas. Suggerix que sant Roc té una consideració menor, o que l'esforç ja ha estat prou gran amb la festivitat anterior, demanant menys intensitat.
29 juny. Escatologia. Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona. Sant Pere és el patró de Gavà.
4 d'0ctubre. Significa que quan hi ha bona voluntat, generositat o una providència divina, el menjar és suficient per a tots, fins i tot si s'hi afegeixen més convidats del compte. S'utilitza per expressar que la generositat permet compartir i fer arribar les coses per a tothom, especialment en situacions de necessitat o quan es comparteix el poc que es té.
30 novembre. A Manresa s'havien celebrat fires molt importants, a les quals havia estat el costum que les fadrines firessin llurs galants. Els nois deien que havien de pagar les noies, però aquestes responien amb aquest refrany.
[Romeria al Monestir d'Agres, també anomenat Santuari de la Mare de Déu d'Agres o Santuari de la Verge del Castell. És un monestir situat al terme municipal d'Agres (El Comtat, País Valencià). Es refereix a la importància dels diners i de complir les promeses
17 gener. Cantarella de la quitxalla passant pels carrers i tocant la campaneta de convit al novenari del Sant per tal d'aconseguir una bona floració de les oliveres.
29 setembre. Vol dir que cadascú procura acudir allà on té el seu profit o el seu gust especial
16 agost. És el patró dels picapedrers, empedradors, marbristes i cirurgians. Eficaç contra les plagues, les infeccions i les pestes, Sant Roc va ser un rodamon, tant com el seu ca, no debades sempre van junts. El dia s'escurça molt. No hi ha dubte que les nits d'agost són les més fosques de l'any. Tot i això, l'estiu continua ben viu. Els ametlers mostren la seva collita a punt.
4 d'octubre. Indica predisposició a compartir i convidar, minimitzant la dificultat de fer un lloc extra a la taula. Es diu per indicar que convidar algú a dinar no fa augmentar la despesa, sempre que no es facin extraordinaris
Municipis valencians de la comarca de L'Horta Sud. Es fa servir per situar temporalment l'època estival i les festes patronals.
16 juliol. Consell agrari. Indica el moment òptim per a la sembra tardana de llegums. Assenyala que mitjans de juliol, especialment al voltant de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, és l'època ideal per plantar fesols i mongetes, aprofitant el calendari agrícola.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció. A Nadal, l'all al bancal: Significa que el solstici d'hivern és el moment òptim per a la sembra. L'all necessita passar fred per dividir-se bé en grans. A Sant Joan, a casa: Pel 24 de juny, la planta ja s'ha assecat i és el moment de la collita. Si es deixen a terra més temps, les tiges es podreixen i el cap de l'all es pot obrir.
16 agost. Es diu per a decidir a qui es mostra indecís en alguna cosa o ho diu aquell a qui no li deixen fer el que pretén
Tradicionalment als països de parla catalana se celebraven tres dies de Pasqua (diumenge, dilluns i dimarts), més el dillons següent a la setmana de Pasqua, festa de Sant Vicent Ferrer. Una característica important de la Pasqua era que a l'hora de la berena i dels jocs que hi seguien, es toleraven colles de xiques i xics, cosa que no es veia al llarg de l'any. Tenint en compte aquests costums, s'entén el refrany. Fet i fet, a partir de Pasqua s'encetaven nuviatges.
29 juny. Blasma la curtedat de la persona que, podent triar, s'equivoca i pren la cosa menys bona
29 juny. Recrimina a qui s’equivoca i es perjudica a si mateix
29 juny. Municipi de la província de Tarragona i la capital de la comarca del Baix Camp. La Diada de Sant Pere és la festa grossa de Reus. El dinar tradicional era el següent: de primer plat, arròs a la cassola; de segon, bou rostit, i, de postres, crema o bunyols.
30 novembre. És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps
30 novembre. Certament, ja que el fred mata mosques, mosquits i molts altres insectes volàtils
30 novembre. És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps
30 novembre. Cal haver llaurat abans no haja arribat Sant Andreu
30 novembre. Cal triar entre varietats de cicle llarg, que s'han de sembrar a la tardor; de cicle mitjà per a sembrar des de mitjans de tardor, fins a desembre i àdhuc fins el gener i el febrer; de cicle curt o de primavera.
17 gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre
17 gener. Es refereix al fet que s'ha de gaudir quan es pot
17 gener. És quan aprofiten els caçadors per caçar-la col·locant el perdigot en una gàbia perquè les atrega amb el seu cant
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
4 octubre. Es diu perquè el mes d'octubre, en què s'escau la festa de Sant Francesc d'Assís, és el temps millor per a caçar tords. A principis d'octubre comença el pas migratori dels ocells. "Pilla el reclam i ves" és una crida a aprofitar el moment idoni en què les aus arriben. "Si no agarres res, no tornes més" és una forma exagerada i humorística de dir que, si en aquesta època tan propícia no s'aconsegueix caçar res, vol dir que el caçador no té traça o que la temporada ja està perduda.
4 octubre. A principis d'octubre comença el pas migratori dels ocells. És època de la caça del tord.
Sant Jaume: 25 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Indica que cap a l'acabament del juliol ja es pot trobar raïm primerenc (el raïm ja està madur, pintat o a la taula). És una dita típica del camp que senyala l'inici de la collita de la vinya, especialment a la Plana de Castelló o la Plana d'Utiel-Requena.
8 març. Descriu l'estat del temps i de la salut en eixa època de transició cap a la primavera. És l'època de les malalties. Març és un mes de canvis bruscos de temperatura. El refrany suggereix que, si estàs desganat o malalt i no tens polpa per a menjar, almenys has de beure líquid (caldos, aigua o vi) per a mantindre les forces. També és temps de quaresma i podia relacionar-se amb el dejuni religiós, on el consum de líquids estava més permès que el de sòlids.
Sant Joan: 24 juny. Santa Anna: 26 juliol. És refereix als fesols (o mongetes) i els melons. A Sant Joan eixits: Significa que pel 24 de juny la planta ja ha d'haver tret el cap de la terra (germinat). A Santa Anna collits: Un mes després, pel 26 de juliol, ja es poden collir.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Es diu referint-se al blat a segar, que sol esser verd per Sant Joan i madur per Sant Pere.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita és la guia per als amants de la figuera! Ens explica la diferència entre les dues collites d'aquest arbre: A Sant Joan, bacores: Les bacores són el primer fruit de les figueres (figues flor). Maduren a finals de juny, són més grans i flonges, però menys dolces que la figa. A Sant Pere, les millors: Diu la tradició que les bacores que es collen pel 29 de juny, havent rebut uns dies més de sol intens, són les més meloses i de millor qualitat.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita fa referència a la mida de l'oliva durant el mes de juny, marcant el seu ràpid creixement a l'inici de l'estiu. A Sant Joan, com la sal: Pels volts del 24 de juny, l'oliva és encara molt petita, tot just formada després de la floració, amb una mida similar a un gra de sal gruixuda. A Sant Pere, com lo pebre: Només cinc dies després, el 29 de juny, el fruit ja ha crescut notablement fins a semblar un gra de pebre rodó.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita descriu el ritme de la sega del blat. Marca el procés de recollida del cereal: A Sant Joan, les garbes al camp: El blat ja s'ha segat i està lligat en garbes, però encara es troba sobre el terreny on ha crescut. A Sant Pere, les garbes a les eres: La feina ha avançat i les garbes ja s'han transportat a l'era (l'espai circular empedrat) per començar la batre, és a dir, per separar el gra de la palla.
24 juny. Aquesta dita es refereix a les mosques! És la forma popular de descriure com, amb l'arribada de la calor forta i el solstici d'estiu, aquests insectes es tornen omnipresents i molests. El refrany juga amb el moviment constant i pesat de les mosques que "vénen i van" sense parar, buscant la fresca de les cases o el menjar de les taules.
23 abril. Segons sembla, durant aquesta data un dia d'hivern és inusual que passi, i si es produeix el més probable que sigui l'últim i únic de la primavera.
19 març. L'oreneta és l'ocell que ens anunciava l'arribada de la primavera, donc prefereix el temps càlid. Mentre que el el tord se'n va a terres més fredes.
11 novembre. De la collita de raïm del setembre fet most i fermentat a l’octubre, ja hem obtingut el vi, que convindrà reservar per a la família. És el moment de tapar les bótes perquè el vi reposi i no es faci malbé amb l'aire.
11 novembre. Fa referència a les olives. Ja ha arribat el moment de la veritat: cal agafar l'escala, les sàrries i anar cap a l'olivar.
11 novembre. Tenen la mateixa durada el dia i la nit: és l’equinocci d’hivern
11 novembre. Mata el porc: La despensa s'omple de proteïna per als mesos de fred. Enceta el vi: Es tasta la collita nova per celebrar la feina feta. Despatxa el criat: Com que a l'hivern hi ha poca feina al camp (les hores de sol són poques), l'amo estalviava sous acomiadant els mossos fins a la primavera. Mata el rossí (o el cavall vell): Si l'animal ja no podia treballar, no valia la pena gastar civada per mantenir-lo durant l'hivern; una decisió freda de pura supervivència.
21 setembre. [batollar = batre a mà]. Indica l'inici generalitzat de la verema i la batolla, és a dir, el moment de collir el raïm i tirar els fruits secs (com ametles o avellanes) a terra. És una dita que marca el pas de l'estiu a la tardor i el ple auge de la collita.
24 febrer. S’hi produeix l’equinocci, que és quan el dia i la nit tenen la mateixa duració i, per tant, el sol ja fa un recorregut més alt i penetra més verticalment
29 setembre. De fet, a la figuera ja li han caigut molts dels fruits madurs que tenia.
29 setembre. Indica que, arribada aquesta data, la temporada de figues està en el seu punt àlgid i és el moment ideal per collir-les i vendre-les. Marca l'inici de la fi de la collita estiuenca, especialment per a les varietats tardanes.
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Això diuen, per bé que l'arribada del fred es retarda cada vegada més
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit, assenyalant que al voltant d'aquesta data es comença a notar clarament l'allargament dels dies: mitja hora més de llum al matí i mitja hora més a la vesprada, indicant que la primavera s'acosta.
31 desembre. [Cabestre: Corda que s'adapta al cap d'una bístia i serveix per subsectar-la]. Perquè comença la seva època de zel.
31 desembre. [Cabestre: Corda que s'adapta al cap d'una bístia i serveix per subsectar-la]. Perquè comença la seva època de zel.
22 gener. Febrer és el mes més fred de l’any, mentre que març sol ser ventós. Indica el canvi meteorològic en què tradicionalment s'acaben les gelades més fortes i comencen a bufar vents més intensos. Assenyala una transició del fred intens cap a un període més mogut, on la humitat o el gebre (glaçades) s'apaivaguen.
21 gener. La llum diürna s’ha allargat des del solstici d’hivern
5 febrer. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Marca l'inici tradicional per sembrar l'alfàbega, indicant que a principis de febrer s'ha de plantar per tenir-la a punt a l'estiu.
5 febrer. Dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Es creia que l'alfàbrega, per Santa Àgueda, cridava l'amor i atreia els casadors.
Santa Anna : 26 juliol. Sant Pol: 28 juny. Fa referència al canvi en les labors agrícoles o de pesca a causa de la calor estival, indicant que se surt a treballar a la fresca (matinada) i es torna amb el sol alt, o bé, es refereix a la migració de certs peixos o aus.
26 de juliol. Per aquesta festivitat comença a madurar el fruit per planes i costers de baixa altitud
25 novembre. L'oliva ja és ben madura, ha assolit el seu punt àlgid d'oli i és el moment ideal per a la collita.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a Nadal
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Santa Agnés: 21 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
23 setembre. [taleca = sarró, sac, bossa] Al setembre s’alça la veda d’aquest ocell
Vol dir que cal complir als infants les promeses que els han fetes, perquè són molt amatents a reclamar-ne el compliment
3 febrer. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge, i,com van explicar fins a aquest dia hom no desguarnia el pessebre.
24 juny. Encara que el camp semble que va a bon ritme, la setmana de Sant Joan és meteorològicament perillosa. Un pedregal o una tronada forta de final de juny pot destruir en pocs minuts tot el que ha costat mesos de créixer, especialment el blat que està sec o el raïm que està quallant.
24 juny. La pluja abans de Sant Joan és considerada beneïda perquè beneficia el creixement dels cultius i garanteix una bona collita, mentre que la pluja després de Sant Joan és maleïda ja que pot fer malbé la sega o podrir els fruits ja madurs.
11 novembre. És el moment de gaudir de les reserves abans que el "Sant Martí" porti la matança del porc i el tancament definitiu de les feines de camp. Com es diu sovint, és l'última alegria abans que l'hivern ens obligui a estrènyer-nos el cinturó. El pa: El blat de l'estiu ja està ben guardat i molt. El vi: La verema ha acabat i les bótes bullen de vi nou.
11 novembre. El refrany descriu perfectament el miratge de novembre: La bonança: Abans de l'11 de novembre, encara gaudim de les reserves de la collita (el pa i el vi) i d'aquells dies de sol inesperat (l'estiuet). Un cop s'acaba l'estiuet de Sant Martí, el fred entra de cop, les hores de sol minven i les reserves s'han de gestionar amb molta cura perquè l'hivern serà llarg i la terra no donarà res fins a la primavera. És el recordatori que la festa s'acaba i toca estrènyer-se el cinturó.
25 de novembre. Fins al desembre no està ben madura
23 novembre. Sant Climent de Peralta. Aquesta frase forma part d'una cançó o vers popular tradicional català, sovint vinculat a les festes de Sant Climent, que celebra la Marieta per haver donat pebrots per ballar.
24 juny. És una dita popular catalana que adverteix sobre els efectes negatius de la pluja al voltant del 24 de juny. Segons la tradició agrícola, la pluja en aquesta data perjudica greument les collites de cereals (pa) i les vinyes (vi).
19 agost. Avisa que les pluges en aquesta data solen ser perjudicials, ja que no ajuden a la collita de gra ("no dóna pa") i malmeten la verema o el vi ("lleva vi"). Indica una aigua inoportuna que a més sol ser freda, segons la tradició.
11 novembre. Sol ser l’inici de la temporada de les pluges fredes torrencials, quan l’atmosfera es refreda i fa que l’aigua dels núvols es condense i pese
22 maig. Es veu que és una pluja molt puntual
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Refrany català que adverteix que la pluja a finals de juny (Sant Joan) és molt perjudicial per a la vinya. Aquesta humitat inoportuna afavoreix les malalties del cep, espatllant el raïm i provocant que el vi resultant sigui agre o de mala qualitat quan arribi el Nadal.
25 maig. S'utilitza per indicar que les pluges durant aquestes dates són perjudicials per a la vinya (afecten la floració, reduint la collita de vi) i no beneficien especialment els conreus de cereals, anunciant una mala anyada en general.
24 de juny. Exacte! Aquesta frase resumeix la idea que, encara que el calendari astronòmic diga una cosa, per al poble l'estiu comença de veritat amb la foguera de Sant Joan. És el moment en què el sol arriba al seu punt més alt i les nits conviden a estar al carrer.
29 setembre. Quant a la verema i els estels.
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures. L'oreneta és l'ocell que ens anunciava l'arribada de la primavera. Ara marxa, no li agrada gens el fred. Qui torna és el tord, molt menys fredoric.
13 desembre. Patrona dels cecs. En els jocs de cartes, els jugadors són molt suspicaços i desconfien de qui reparteix la sort.
Si no se li té fe i confiança, poc farem per nosaltres i poc farà ell per ajudar També es refereix als coneguts dels quals no esperem res
Si no se li té fe i confiança, poc farem per nosaltres i poc farà ell per ajudar. També es refereix als coneguts dels quals no esperem res
3 maig. Es el dia de l'exaltació de la Santa Creu. Ho diuen per indicar, irònicament, a un que allò que es pensa haver endevinat, ja ho sabia tothom.
22 gener. Indica que una alba clara i serena el dia de Sant Vicenç és un bon presagi per a la producció agrícola, especialment frutícola. És una dita meteorològica popular que associa un inici de dia serè en ple hivern amb la futura fertilitat dels camps i arbres fruiters.
Ho diu qui surt bé d'un mal pas. Vaig tenir sort, algun sant m'ha volgut bé!
Es diu quan passa quelcom poc habitual. Algun dimoni s'ha trencat el coll, algun sant s'ha trencat el coll
11 novembre. S’ha de sembrar a la tardor, per garantir un sabor suau i de qualitat. Tradicionalment, el moment de la plantació determina la qualitat de l'all: sembrar-lo en aquesta data dóna un all més fi, mentre que altres dates com l'Advent o el gener produeixen alls més coents.
6 gener. En referència a la llargada del dia. Es diu perquè per la festa dels Reis ja es comença a allargar el dia.