oficis

De gener a gener el diner és del banquer

diners oficis mesos

De jutge, notari i advocat, Déu ens en guard

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

déu justicia oficis

De jutges i d'advocats, no n'hi ha gaires de salvats

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

justicia oficis

De la casa que té setge, se’n pot tornar el metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

casa oficis plantes salut

De la cera i el cant pla viu el sagristà

[Cera: Ciri. Cant pla: Cant gregorià. Escolà: Sagristà]. En els actes litúrgics s'empren ciris (en altre temps fets exclusivament de cera) i, freqüentment, també hi tenia part el cant gregorià (avui pràcticament desplaçat per complet). Una i altra cosa augmentaven l'estipendi.

cantar oficis

De la parròquia, el pastor és el rector

A l'Església Catòlica el rector és el pastor propi de la parròquia que se li confia, i exerceix la cura pastoral de la comunitat que li està encomanada sota l'autoritat del Bisbe diocesà

oficis

De la sogra i del doctor, quant més lluny millor

Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet de no ser la mare natural, sinó política

oficis parentiu salut

De mal d'amor, els metges no en curen

amor oficis salut

De mal de mariners, el metges no en curen

Les vocacions i les grans aficions formen part de la personalitat de cada u, i encara que resulten perjudicials per a l’interessat són ben difícils de desarrelar

mal oficis salut mar

De mariner no tothom en sap fer

mar saber oficis

De mariner tothom n’és

oficis mar

De metge poc; d'apotecari menys, i de curander gens

Són advocats de causes perdudes.

oficis salut

De metge, poc; d'apotecari menys; de curandero gens, i d'higiene molta

Són advocats de causes perdudes.

oficis salut

De metge, poeta i boig, tots en tenim un poc

Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot

persones oficis

De moliner fugiràs, però de lladre no te n'escaparàs

Es diu que la gent dolenta que no poden evitar la seva maldat en qualsevol situació. S'utilitza per expressar que, tot i canviar de persona o de lloc, els problemes o els enganys continuen sent els mateixos.

oficis persones

De moliner mudaràs, però de lladre no t’escaparàs

Significa que encara que canviem de proveïdor, de comerciant, de tècnic... per no estar contents amb ell, ens quedarem com estàvem, perquè tots són iguals

oficis

De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta

Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot

oficis música

De músic, metge i poeta, tothom en té una miqueta

Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot

música oficis

De pagès, no n'hi ha cap de savi

Significa que els camperols no solen endevinar gaire els canvis de temps

saber oficis oratge

De pare gaiter, lo fill tabaleter.

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

parentiu oficis

De pares vimeners, los fills estellers

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

oficis parentiu

De patró, tothom ho és, els pilots tots són corders i els que han de fer la feina són els pobres mariners

A tots ens agrada manar, i qui no pot fer-ho, obeeix calladament

oficis mar

De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó [rodanxó = gros, gras]

Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis

mar diners oficis

De poetes, cantants i enamorats, la meitat de la meitat

La dita subratlla la diferència entre l'aparença i la realitat en aquests col·lectius. Suggereix que l'autèntica passió, inspiració o veritat en els àmbits artístics i amorosos és molt escassa, representant només una petita fracció del total.

amor oficis música

De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern

oficis estacions

De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys

Sant Joan: 24 juny. Tots Sants: 1 novembre. Descriu perfectament la duresa de la transhumància i el pasturatge d'estiu. El pastor ha de pujar el ramat a les altures per trobar pastures fresques, suportant les tronades sobtades de l'estiu i la solana, fins que el fred de novembre (Tots Sants) el torna a fer baixar a la plana.

mesos oficis sants

De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells

Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (8 maig) fins a Sant Miquel de setembre (29 setembre), època de bonança estival. Utilitzada històricament per marcar terminis agrícoles, de lloguer o de contractes de masoveria.

animals oficis oratge sants

De sastre i de sabater, no tothom en sap fer

oficis

De sastres i sabaters, una foguera se'n fes

No eren ben vists.

foc oficis

De totes les maneres, aiguaderes [aiguader = repartidor i venedor d’aigua]

A qui no té cultura, sempre se li nota

persones oficis

De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal

Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = capital, diners, fortuna] Fa referència al fet que, en el període entre l'1 de novembre i el 25 de desembre, la fornera gasta els seus estalvis o guanys a comprar llenya per abastir el forn durant tot l'hivern, i és un temps d'inversió i pocs beneficis.

diners festivitats mesos oficis

Debades, no pega el sagristà barretades

Significa que no se sol fer res per no res

oficis treball

Deixa fer el mestre, per ase que sigui

El més inútil dels professionals sap més de la seua professió que qui no és de la professió.

ensenyar oficis animals

Deixar-se dur com un bou en mans del carnisser

No fer resistència

dites animals oficis

Del bon estiu el pagés viu

És temps de recollida de cereals, fruiters i hortalisses.

bona estacions oficis

Del comptable, la gran ciència és trobar la diferència

oficis

Del fem el bon llaurador, sol fer plata i també or

oficis camp bona

Del gener el pagès no en treu res

Un poc de feina, no massa, i el profit el tendrà després.

mesos oficis

Del llop fer-ne pastor

Confiar persones o coses a l'esment d'algú que n'és enemic o que procurarà perjudicar-les

maneres de dir animals oficis

Del mal de la mort, metges no en curen

Que el mal que pateix la gent a la qual se li ha mort algú cap metge el pot curar

oficis mort mal salut

Del regiment de la Canya, ningun soldat deserta

Significa que els captaires no solen abandonar mai aquest gènere de vida

menjar oficis

Dels errors dels metges, n'estan plens els fossars

Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba

oficis mort

Dels mals de maig, metges no en curen

Es refereix als mals d’amor

amor mesos oficis

Demà diumenge, el rei que te penge, vindrà la granota, farà una fussota, vindrà el capellà la creu en la mà, s'endurà a tu i al teu germà

Fórmules rimades referents al diumenge, en combinació amb referències als altres dies de la setmana

mort oficis salut setmana

Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les mene l’amo del ramat

29 setembre. Aquesta és la dita de la comoditat del pastor! Defineix perfectament qui vol la part bona de la feina però no el sacrifici: De maig a Sant Miquel: És el temps de la glòria. Els dies són llargs, fa bon sol, l'herba és verda i es dorm al ras sense passar fred. De Sant Miquel a març: Arriba la cara fosca. Les nits es fan eternes, el fred talla la cara, la pluja mulla els ossos i cal tancar el bestiar i carregar palla. Aquí és on el pastor "dimiteix" i li passa el mort a l'amo.

mesos oficis sants

Desgraciat del masover que cada dia ha de donar el bon dia a l'amo

Significa que el subordinat que té el seu superior contínuament prop d'ell, no pot estar tranquil ni gaudir de llibertat

camp oficis

Déu cura i el metge cobra

déu oficis salut

Déu mantengui mon criat, per por d'altre més malvat

Expressa el desig que alguna cosa s'acomplisca.

déu oficis

Dilluns de sabaters, bon dia pels taverners.

El dilluns els sabaters feien festa i podien gaudir d'anar a la taverna.

oficis setmana

Dilluns el cullo, dimarts el molc, dimecres el garbello, dijous el pasto, divendres el coc, dissabte me'l menjo i diumenge el paeixo.

Setmana del llaurador

camp oficis setmana

Dilluns Sant Ja-hi-som, dimarts Sant Tornem-hi, dimecres Sant Cabdell Apostol, dijous Sant Tombem-hi, divendres Santa Esperança, dissabte Sant Alegret, diumenge Sant Gastet.

Setmana del jornaler

oficis setmana

Dimarts, els pescadors tiren els arts

Se sol dir per confirmar que el dimarts és un dia com un altre

setmana mar oficis

Dimecres, pels seus deixebles la vella no fila

oficis setmana

Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol

Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic. Fer àpats lleugers a la nit afavoreix que el sistema digestiu faci la seva feina de manera ràpida i eficient. En no haver de processar greixos o excés de calories a la nit, el cos es relaxa millor i s'aconsegueix un son més profund i reparador.

bona dormir menjar oficis

Diners fan cuineres

Vol dir que els menjars exquisits no s'obtenen sinó amb molta despesa

diners menjar oficis

Diners, de tort fan veritat, i de jutge bon advocat

Ens diu que amb diners podem aconseguir canviar la realitat segons els nostres interessos

diners justicia oficis

Diu el blat al sembrador: al juliol estaré amb vós

Destaca la saviesa agrícola, assegurant que el blat madurarà al juliol independentment de com hagi començat la sembra. El refrany ressalta la garantia del cicle natural vinculant l'esforç de la sembra amb la sega.

camp mesos oficis plantes

Diu que era un fuster, un fuster de molta fama, que per serrar un banc es va serrà una cama

oficis

Dolçainer i torero, no pots ser-ho

Es diu quan alguna cosa que ens volen fer passar per certa ens resulta il·lògica

oficis música

Dolçainer pagat, so roín

Qui ha cobrat la faena abans de fer-la, ja no té interés a acabar-la bé

música oficis

Donar música a un sord

És un modisme que s'utilitza per indicar una acció inútil o un esforç en va. Significa intentar persuadir, ensenyar o raonar amb algú que no vol escoltar, que és tossut o que ignora deliberadament els consells i advertiments dels altres.

oficis

Dones de caçadors, de pescadors i de moliners, malament van totes tres

Els marits aporten poc amb el seu guany.

oficis persones mar caça

Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama

En general, els professionals que tenen a veure amb les lleis tenen mala fama perquè causen més perjudici que benefici, o inclús afavorint-nos ens ho cobren

oficis

El barber de Llavorsí, fa la barba i paga el vi

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

llocs oficis vinya

El barber és el cronista del poble senser

oficis

El barber, jove, i el metge, vell

Per pròpia seguretat, convé que qui t’afaite tinga el pols ferm i qui vetle per la teua salut tinga molta experiència en l’ofici

oficis

El bisbe al palau, i el mariner a la nau

Sentencia que cada u s’ha de dedicar a les seues coses i no interferir en les dels altres

oficis persones mar

El blat el dóna déu, la farina el moliner

Fa referència a la natura i al clima. Per molt que el pagès treballi la terra, la pluja, el sol i el creixement de la planta depenen de factors naturals fora del control humà. Recorda que la natura només dona la primera matèria. Perquè esdevingui un aliment aprofitable (la farina per fer el pa), cal la intervenció de l'ofici, l'enginy i l'esforç de l'home a través del molí.

camp déu donar oficis plantes

El blat en el graner, sempre té mercader

Posa en relleu el valor del cereal com un bé de primera necessitat que no perd mai l'interès del mercat. El blat ben emmagatzemat és una assegurança econòmica per al pagès. Com que el pa és la base de l'alimentació, sempre hi haurà algú disposat a comprar el blat, sigui quin sigui el moment de l'any.

oficis plantes

El bon artesà no té mala ferramenta

oficis

El bon barber arremulla primer

Es diu quan es veu un glopet abans de menjar

maneres de dir oficis

El bon bolitxer és qui pesca pel febrer [bolitx = xarxa fina de pesca]

Només els bons professionals saben eixir airosos en les circumstàncies més difícils

mesos oficis bona mar

El bon bover comença a pasturar els bous pel febrer, i el bover millor no para fins a l'Ascensió

festivitats mesos oficis

El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua

Per a traure rendiment de l’ofici, s’ha de viure prop de la font de subsistència, perquè altrament es perd molt de temps anant i venint

caça bona oficis aigua

El bon cobrador fa el bon pagador [o El mal cobrador fa el mal pagador]

Significa que per a esser puntual en els pagaments cal fer també puntualment les cobrances

mal diners oficis bona

El bon cuiner, si ho sap fer, ho tasta primer

bona menjar oficis

El bon dependent recull un gra d'arròs del taulell

bona plantes oficis

El bon doctor, ben parlador

oficis

El bon foc fa el bon coc

[coc = xef, cuiner]. Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil

foc oficis oratge parlar persones

El bon forner ha de ser bon paler

oficis bona

El bon forner no deixa la pasta a mig fer

Si és possible, les feines una volta començades, han de ser acabades

bona oficis

El bon llevat treu pastadora de mal estat

Vol dir que les activitats de l'home estan sotmeses a les circumstàncies, als esdeveniments que poden precipitar-les d'una manera o altra.

bona mal menjar oficis

El bon mariner es mareja en terra i en mar està seré

Aconsella estar en perfectes condicions a l’hora de treballar

mar bona oficis

El bon mariner fa bon patró i el bon patró fa bon mariner

Un vertader professional coneix bé el seu ofici i totes les seues especialitats

oficis bona mar

El bon mariner fa bon patró no menen marinera

mar oficis bona

El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar

28 d’Octubre. Es creu que el 28 d'octubre es produeixen temporals de mar. El refranyer recomana no embarcar-se.

mesos oficis sants mar

El bon mariner ha de vetllar les veles

Si es vol ser un bon professional, no s’ha de descuidar mai cap detall. La direcció i la força del vent poden canviar

mar bona oficis

El bon mariner navega amb calor, que amb fred no

S’ha de saber disfrutar de les coses i no fer-les quan no convénen

oficis oratge bona mar

El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer

Sentencia que qui té ofici sap com ha de fer les coses i no s’ha de deixar influir per altres

oficis oratge persones bona mar

El bon metge mal no ha de dir que el malalt no pot guarir

No s’ha de ser derrotista abans d’hora, i amb més motiu davant dels que pateixen

bona persones oficis salut

El bon metge no desnona

oficis

El bon metge procura no dir al malalt que no té cura

oficis

El bon metge, molta xeringa i poca potinga

oficis

El bon metge, poca recepta

oficis salut

El bon obrer arremulla primer o abans d'obrar arremulla

Es diu quan es veu un glopet abans de menjar

oficis maneres de dir

El bon pagès a la terra, pel febrer la primera rella

Recorda la importància de començar a preparar la terra just a la sortida de l'hivern. La "rella" és la part de l'arada que trenca i remou el sòl; per tant, el refrany indica que febrer és el mes ideal per llaurar els camps per primera vegada i airejar la terra de cara als cultius de primavera.

camp mesos oficis

El bon pastor, ton, i no escorxa

Significa que les coses s'han de fer bé i amb suavitat

oficis bona

El bon patró fa el bon mariner

Vol dir que la bondat del superior influeix damunt la dels seus subordinats

oficis mar

El bon patró no escolta opinió

Sentencia que qui té ofici sap com ha de fer les coses i no s’ha de deixar influir per altres

bona persones mar oficis

El bon pescador el peix va a trobar

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

mar bona animals oficis