Refranys oficis

Amb paciència i més paciència s'arriba a jutge de l'Audiència (A la vida cal tenir paciència. Tot vol paciència; amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga)

justicia, oficis

Amb un cuc lleig, es pesca un bell peix (A vegades, amb la cosa més simple o insospitada es pot aconseguir un benefici o un objectiu)

animals, mar, oficis

Amb un mal cuc s'agarra el millor peix (A vegades, amb la cosa més simple o insospitada es pot aconseguir un benefici o un objectiu)

oficis, animals

Amic de plets, pocs diners; amic de metges, poca salut

salut, oficis, diners

Anar a menjar cireres (Anar-se'n per malalt un de la colla de segadors)

maneres de dir, salut, plantes, oficis

Anar a pic de sabates [o de guants, de barret, etc.] (Portar magnífiques sabates, guants, etc.)

oficis, indumentària, maneres de dir

Anar a recules com els advocats a l'infern

oficis

Anar al llit sense sopar mai cap metge ha fet llevar (Li lleva importància al dejú momentani, ja que és saludable deixar de fer alguna menjada de tant en tant perquè el cos es depura)

oficis, dormir, menjar, salut

Anar com el pas dels ferrers (Anar darrera de tot)

maneres de dir, oficis

Any de malalts, bon any pels metges (Alguns viuen de la desgràcia dels altres)

oficis, any, bona, salut

Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa

treball, oratge, any, menjar, oficis, aigua

Any plujós, pagès joiós [o ociòs] (La precipitació, ja siga en forma de pluja, neu o boira, fa abundoses les collites i els subsegüents beneficis econòmics)

any, oratge, oficis

Apotecari aconductat, mort de gana o rebentat

salut, oficis

Apotecari aconductat, o lladre o pelat

oficis, salut

Apotecari aconductat, pobre o condemnat

oficis

Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira dels cabells

oficis, diners, salut

Apotecari net fa mal ungüent

oficis, salut

Apotecaris i taverners fan pous de diners

diners, salut, oficis

Aprèn de mestre i esdevindràs destre [destre = hàbil] (Aprendre per pròpia experiència és molt útil, encara que lent; però aprendre directament de qui ja domina la teoria i la pràctica, és millor i més ràpid)

ensenyar, oficis

Aprenent de molt oficis [o ciències], mestre de poc [o res] (La dedicació simultània a moltes activitats dificulta l'especialització i per tant la destresa en una tarea concreta)

oficis, estacions, ensenyar

Aprenent de Portugal, que no sap cosir i vol tallar

ensenyar, llocs, oficis

Aprenent de tot, mestre de res. Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret)

ensenyar, oficis, saber

Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci.

beure, persones, vinya, oficis

Ara és hora, que el pastor dorm

oficis

Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb caputxina (Pronostica pluja)

oratge, oficis, mar

Arreplegador de palla, i llançador de farina

oficis

Arriers som i al camí ens trobarem (Les nostres males accions cap algú repercutiràn negativament en la seva futura actitud cap a nosaltres)

oficis

Aubes amb llevantons, cap a ses patrones duen es patrons (Vol dir que el vent de llevant a primera hora del matí sol obligar els pescadors a retirar-se de la pescada)

oficis, oratge, mar

Baldat com un ruc de llenyater (Amb una fatiga excessiva)

maneres de dir, animals, oficis

Bandera vella, honra de patró [o capità] (La vellúria o antigor de determinats elements denoten que en cap moment no hi ha hagut motiu per a reposar-les)

vell, oficis, mar

Barber mut mai s'ha conegut

oficis

Barber sagnador, més que goig fa por

salut, alegria, oficis

Barber vell mal pols té

oficis, mal

Barber xarraire, sabater mentider i sastre coix

oficis

Barbers i sagnadors, a l'infern de dos en dos

salut, oficis

Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena (Els pescadors sempre acaben mullats per raó del seu ofici, tant si guanyen com si no)

mar, oficis

Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera (La navegació en mar oberta fa capcinejar i oscil·lar fort les embarcacions menudes)

mar, oficis, plantes

Barca nova, patró vell (Es refereix a que l'experiència sempre és important)

oficis, mar

Barca perduda, patró ric (Les grans inversions cobren bones indemnizacions de les assegurances)

mar, diners, oficis

Barcelona fumada, pescadors a la mar

mar, llocs, oficis

Barco a la capa, mariner a l'hamaca (Quan no hi ha gran moviment en una empresa, els empleats es poden relaxar si tot funciona)

oficis, mar

Bé sabràs quantes n'hi ha que a la fleca venen pa

menjar, oficis

Beneit sigui el meu pare que em va fer ser sastrinyol que així quan plou no em mullo ni em cremo quan fa sol

parentiu, oficis

Béns de pagès, béns de no res (Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor)

oficis, treball, camp, diners

Besada de mariner fa picada de grumet

mar, oficis

Beure com un carreter (Beure molt)

beure, maneres de dir, oficis

Bogar amb el rem tort (Es diu d’un pescador sense sort(

oficis, mar, maneres de dir

Boira a la muntanya, pastor [o pescador] a la cabanya (La boira en terreny esquerp o desconegut és molt perillosa per als que s’hi desplacen, perquè amaga els perills)

oratge, oficis

Boira a la riera, pescador, enrera

oficis, oratge, mar

Boira al pla, pescador, a pescar

mar, oratge, oficis

Pàgina 4 de 29.

El Refranyer