`

Refranys oficis

déu justicia oficis

De jutge, notari i advocat, Déu ens en guard

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

justicia oficis

De jutges i d'advocats, no n'hi ha gaires de salvats

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

oficis

De la parròquia, el pastor és el rector

A l'Església Catòlica el rector és el pastor propi de la parròquia que se li confia, i exerceix la cura pastoral de la comunitat que li està encomanada sota l'autoritat del Bisbe diocesà

oficis parentiu salut

De la sogra i del doctor, quant més lluny millor

Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet de no ser la mare natural, sinó política

mal oficis salut mar

De mal de mariners, el metges no en curen

Les vocacions i les grans aficions formen part de la personalitat de cada u, i encara que resulten perjudicials per a l’interessat són ben difícils de desarrelar

persones oficis

De metge, poeta i boig, tots en tenim un poc

Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot

persones oficis

De moliner fugiràs, però de lladre no te n'escaparàs

Es diu que la gent dolenta que no poden evitar la seva maldat en qualsevol situació

oficis

De moliner mudaràs, però de lladre no t’escaparàs

Significa que encara que canviem de proveïdor, de comerciant, de tècnic... per no estar contents amb ell, ens quedarem com estàvem, perquè tots són iguals

oficis música

De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta

Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot

música oficis

De músic, metge i poeta, tothom en té una miqueta

Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot

saber oficis oratge

De pagès, no n'hi ha cap de savi

Significa que els camperols no solen endevinar gaire els canvis de temps

parentiu oficis

De pare gaiter, lo fill tabaleter.

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

oficis parentiu

De pares vimeners, los fills estellers

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

mar diners oficis

De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó [rodanxó = gros, gras]

Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis

festivitats mesos oficis diners

De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal [cabal = capital, diners, fortuna]

Ha d’invertir en llenya per a tot l’hivern, perquè després estarà banyada o humida

oficis treball

Debades, no pega el sagristà barretades

Significa que no se sol fer res per no res

ensenyar oficis animals

Deixa fer el mestre, per ase que sigui

El més inútil dels professionals sap més de la seua professió que qui no és de la professió.

maneres de dir animals oficis

Del llop fer-ne pastor

Confiar persones o coses a l'esment d'algú que n'és enemic o que procurarà perjudicar-les

oficis mort mal salut

Del mal de la mort, metges no en curen

Que el mal que pateix la gent a la qual se li ha mort algú cap metge el pot curar

menjar oficis

Del regiment de la Canya, ningun soldat deserta

Significa que els captaires no solen abandonar mai aquest gènere de vida

oficis mort

Dels errors dels metges, n'estan plens els fossars

Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba

camp oficis

Desgraciat del masover que cada dia ha de donar el bon dia a l'amo

Significa que el subordinat que té el seu superior contínuament prop d'ell, no pot estar tranquil ni gaudir de llibertat

setmana mar oficis

Dimarts, els pescadors tiren els arts

Se sol dir per confirmar que el dimarts és un dia com un altre

dormir oficis menjar bona

Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol

Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic

diners menjar oficis

Diners fan cuineres

Vol dir que els menjars exquisits no s'obtenen sinó amb molta despesa

diners justicia oficis

Diners, de tort fan veritat, i de jutge bon advocat

Ens diu que amb diners podem aconseguir canviar la realitat segons els nostres interessos

oficis música

Dolçainer i torero, no pots ser-ho

Es diu quan alguna cosa que ens volen fer passar per certa ens resulta il·lògica

música oficis

Dolçainer pagat, so roín

Qui ha cobrat la faena abans de fer-la, ja no té interés a acabar-la bé

oficis

Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama

En general, els professionals que tenen a veure amb les lleis tenen mala fama perquè causen més perjudici que benefici, o inclús afavorint-nos ens ho cobren

llocs oficis vinya

El barber de Llavorsí, fa la barba i paga el vi

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

oficis

El barber, jove, i el metge, vell

Per pròpia seguretat, convé que qui t’afaite tinga el pols ferm i qui vetle per la teua salut tinga molta experiència en l’ofici

oficis persones mar

El bisbe al palau, i el mariner a la nau

Sentencia que cada u s’ha de dedicar a les seues coses i no interferir en les dels altres

plantes oficis

El blat en el graner, sempre té mercader

La feina feta és segura, mentre que la que està per fer és insegura.

maneres de dir oficis

El bon barber arremulla primer

Es diu quan es veu un glopet abans de menjar

mesos oficis bona mar

El bon bolitxer és qui pesca pel febrer [bolitx = xarxa fina de pesca]

Només els bons professionals saben eixir airosos en les circumstàncies més difícils

caça bona oficis aigua

El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua

Per a traure rendiment de l’ofici, s’ha de viure prop de la font de subsistència, perquè altrament es perd molt de temps anant i venint

mal diners oficis bona

El bon cobrador fa el bon pagador [o El mal cobrador fa el mal pagador]

Significa que per a esser puntual en els pagaments cal fer també puntualment les cobrances

oficis foc oratge parlar persones

El bon foc fa el bon coc [coc = xef, cuiner]

Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil

bona oficis

El bon forner no deixa la pasta a mig fer

Si és possible, les feines una volta començades, han de ser acabades

mar bona oficis

El bon mariner es mareja en terra i en mar està seré

Aconsella estar en perfectes condicions a l’hora de treballar

oficis bona mar

El bon mariner fa bon patró i el bon patró fa bon mariner

Un vertader professional coneix bé el seu ofici i totes les seues especialitats

mar bona oficis

El bon mariner ha de vetllar les veles

Si es vol ser un bon professional, no s’ha de descuidar mai cap detall. La direcció i la força del vent poden canviar

oficis oratge bona mar

El bon mariner navega amb calor, que amb fred no

S’ha de saber disfrutar de les coses i no fer-les quan no convénen

oficis oratge persones bona mar

El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer

Sentencia que qui té ofici sap com ha de fer les coses i no s’ha de deixar influir per altres

bona persones oficis salut

El bon metge mal no ha de dir que el malalt no pot guarir

No s’ha de ser derrotista abans d’hora, i amb més motiu davant dels que pateixen

oficis bona

El bon pastor, ton, i no escorxa

Significa que les coses s'han de fer bé i amb suavitat

oficis mar

El bon patró fa el bon mariner

Vol dir que la bondat del superior influeix damunt la dels seus subordinats

bona persones mar oficis

El bon patró no escolta opinió

Sentencia que qui té ofici sap com ha de fer les coses i no s’ha de deixar influir per altres

mar bona animals oficis

El bon pescador el peix va a trobar

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets