oficis

Boira per terra, pescador a la mar

Indica un bon auguri per a la pesca. Significa que quan la boira es manté baixa, a la terra o arran de costa, és un moment favorable per sortir a pescar, sovint associat a una bona captura de sardina.

oficis oratge mar

Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya

La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma. Indica que la boirina a la vall (i claror a dalt) augura bon temps, permetent al pagès treballar. Contràriament, la boirina a la muntanya augura pluja o mal temps, obligant el pagès a quedar-se recollit a la cabanya.

oficis oratge treball

Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya

La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma. Indica que la boira a la vall (baixa) pronostica bon temps per pescar, mentre que la boira a la muntanya (alta) augura mal temps, aconsellant quedar-se a resguard.

oficis oratge mar

Bon advocat, mal veí

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

bona persones oficis

Bon caçador de pèl, mal caçador de ploma; bon caçador de ploma mal caçador de pèl

animals oficis caça

Bon caçador, bona cama [

caça oficis bona

Bon caçador, mal treballador

caça oficis bona mal

Bon foc fa bon coc [

Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil

foc bona oficis

Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes...

És una crítica a qui es vanta de ser bo en el seu ofici o afició

bona oficis mar

Bon metge, poques medecines

oficis salut

Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador

És una crítica amable a la gent de mar, ja que, de fet, es tracta de dues professions ben diferents

mar bona oficis

Bon senyor té bon pastor

Qui té bon caràcter i es porta bé amb els altres és respectat i apreciat

bona persones oficis

Bon sermó tindrem, si el predicador no s'escanya [o enganya]

Es diu irònicameut quan se sent tossir el qui ha de parlar en públic, o quan s'observa que el qui ha d'actuar fa mala cara

bona oficis

Bona nit pastora

És una dita popular utilitzada per indicar que una situació s'ha acabat, s'ha perdut o no té cap mena de remei possible.

bona oficis dia i nit maneres de dir

Boticari, tancat en l’armari, jugant a pilota i resant el rosari

És una burla de qui hauria d’estar sempre al servei del públic

oficis

Bou de cinc i torero de vint-i-cinc

Són les edats ideals, quan més força i agilitat es té

animals oficis

Bruixot i curanderos, papadinerus

oficis salut diners

Bruixots i curanderos, papadinerus

oficis

Bufant, bufant les botelles es fan

oficis

Busca sempre l'advocat que et mostre la veritat

Quan tenguis un problemagreu, cerca un entès en la matèria que et pugui assessorar.

justicia oficis

Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat

Ningú sol fer-se mariner o soldat si no és per necessitat, de manera que els animals i els béns que puguen tenir són robats o trobats

oficis animals

Cabra que tira a la muntanya, no hi ha pastor que la guarde

Significa que és molt difícil o impossible canviar la inclinació natural, la voluntat o els costums arrelats d'una persona. S'utilitza per indicar que, per més esforços que es facin per controlar algú, tard o d'hora actuarà segons la seva pròpia naturalesa o desig.

animals oficis

Caçador boig és qui deixa un ocell per agafar-ne un altre

És il·lògic deixar una cosa per una altra d’idèntica

caça oficis animals

Caçador de bosc, caçador de moixonets [moixonets = ocellets, pardalets]

Qui no caça en terreny obert està condemnat a no trobar grans preses

animals oficis caça

Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l’hospital

Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final de la vida no s’haga aconseguit res que valga la pena

mar oficis

Caçador de gabieta, la fam li apreta

La passivitat és menys rendible que l’activitat

caça oficis animals menjar

Caçador de gos i fura, fam segura

caça animals menjar oficis

Caçador de moixonets guanyarà pocs menudets

Qui dedica els esforços a aconseguir poc profit, aquest li servirà de ben poc

oficis caça

Caçador de reclam, fred i fam

La passivitat és menys rendible que l’activitat

menjar oficis caça

Caçador d’escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió

[sarró = bossa per a l’entrepà i la caça / partió = herència, partició]. Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai

oficis persones caça

Caçador i pescador, fam, fred i calor

Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició

caça mar oficis menjar

Caçador que topa un mussol, cacera de dol

Significa que no caçarà res perquè ja ho ha caçat el mussol

animals oficis caça

Caçador que vol fer casa, a la caça no amenaça

Qui vol obtenir alguna cosa no ha de fer-ho amb amenaces.

oficis caça

Caçador sense gos, és com soldat sense fusell

Poc caçarà.

animals oficis caça

Caçador [o cacera] de furó, perdició

Introduir un predador en un cau de conills significa una matança general amb improbable benefici per al “caçador”

oficis animals caça

Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica

Es dedica a activitats esporàdiques de profit incert i no té una feina seguida, sobreviu però no medra

casa oficis mar caça

Cada cavaller parla de les seves armes

oficis

Cada marxant lloa la seua mercaderia

Significa que cadascú té tendència a valorar, elogiar i defensar les coses que li són pròpies (els seus béns, idees, feina o familiars), encara que no siguin especialment bones.

oficis

Cada mercader alaba les seves coses

oficis

Cada mestre té el seu llibre

Cada persona sigueix unes premises particulars

ensenyar oficis

Cada oller alaba les seves olles

Significa que cadascú tendeix a valorar, defensar o lloar allò que és seu (idees, feina, família), fins i tot quan és evident que té defectes o no és de bona qualitat. La frase subratlla la tendència humana a l'autojustificació i l'orgull propi per sobre de l'objectivitat.

menjar oficis

Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades

Significa que cadascú tendeix a valorar, defensar o lloar allò que és seu (idees, feina, família), fins i tot quan és evident que té defectes o no és de bona qualitat. La frase subratlla la tendència humana a l'autojustificació i l'orgull propi per sobre de l'objectivitat.

menjar oficis

Cada pescador coneix el seu ormeig

Es diu a qui ha criticat o opinat sobre el comportament d’algú altre

mar oficis

Cada sastre fa el seu tall

Significa que cada persona té la seva pròpia manera d'obrar, pensar o fer les coses. S'utilitza per indicar que tothom té un estil o criteri personal.

oficis

Cada sastre fa el seu tall, i algun en fa dos

És un joc de paraules que significa que cada persona té una manera de fer les coses, i que sempre hi ha qui s’aprofita

oficis

Cada u del seu ofici, com el botxí de penjar gent

[Botxí: Persona que executa les penes de mort i altres penes corporals]. Vol dir que cadascú ha de parlar d'allò que entén.

llocs oficis

Cadascú, del seu ofici

Recomana que cada persona es dediqui a les tasques que coneix i domina, evitant entremetre's en temes que no entén. S'utilitza per aconsellar especialització i prudència.

oficis

Calaix de sastre

Conjunt de coses diverses i desordenades. Persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats

maneres de dir oficis

Camina més que un ramader

Caminanr sense interrupció llarga distància

maneres de dir oficis

Cànem de corder, fila'l com ve

Es diu quan una feina, un projecte, estan a punt per portar-se a terme

oficis plantes

Cap capellà recorda quan fou vicari [o escola]

Quan estem bé ens oblidem o no volem recordar quan estàvem mal o els esforços que ens ha costat arribar a la condició o posició que actualment tenim

persones oficis

Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

oficis cos huma salut

Cap pescador no mor tip

[tip = fart, ple] . Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis

menjar oficis mar

Cap sabater calça bé [o Ningú va més mal calçat que el sabater]

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

oficis indumentària

Capa i sarró fa pastor

Malgrat ser en ple estiu els pastors no s'obliden pas d'emportar-se'n la capa. i el sarró.

oficis indumentària

Capellà de missa i olla

Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat

maneres de dir oficis

Capellà, metge i sepultura no tenen hora segura

Significa que la mort, la malaltia i la necessitat d'assistència espiritual (capellà) són imprevisibles i poden arribar en qualsevol moment, sense avís previ. Subratlla la fragilitat de la vida humana i la incertesa davant la mort, on ni metges ni sants poden garantir l'hora.

oficis salut

Cara de jutge

Cara o gest molt sever, com de persona irritada o rigorosa

justicia oficis cos huma maneres de dir

Cardedeu, els dentistes engreixeu

municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

oficis

Carreter que carros fa, no és mai ric si els fa a fiar

oficis

Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

salut plantes casa menjar oficis

Casa humida, el metge crida

oficis salut casa

Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge

salut oficis

Cavall de tabaler, no s'espanta de soroll

Qui està acostumat a molt no pot espantar-se de poca cosa

animals oficis

Cavall tabaler, no l’espanta el brugit de pell seca

Qui està acostumat a molt no pot espantar-se de poca cosa

oficis animals

Cel aborregat, mariner ajaçat

[ajaçat = ajagut, gitat, enllitat]. Indica que quan el cel està "aborregat" (cobert de núvols petits i blancs, semblants a velló d'ovella o núvols altocumulus), els mariners prefereixen quedar-se al port o ajaguts (ajaçat), ja que el temps és inestable i sol anunciar pluja o mal temps en poques hores.

oficis oratge

Cel ras i estels llampurnents, poca feina pels mariners

[llampurnent = titil·lant, centellant]. significa que quan el cel està clar (sense núvols) i les estrelles titil·len (llampurnen) amb força, generalment indica calma al mar i un temps estable. En conseqüència, els mariners tenen poc treball a fer ja que les condicions no són perilloses ni mogudes, a la mar regna la calma i els peixos dormen.

oficis oratge mar

Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres

Aquesta dita crítica determinats oficis, vistos amb desconfiança, perquè els tres oficis escamotegen i s’apropien materials

oficis

Colombaire i pescador, mentider i enredador

Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses

caça persones oficis

Com el ferrer de Montmeló , que quan tenia ferro no tenia carbó

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona]. S'utilitza per referir-se a algú que mai té el que necessita en el moment precís per poder realitzar una feina o acomplir els seus objectius.

llocs oficis

Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

oficis parentiu ensenyar

Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici

ensenyar treball oficis

Com el sastre terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs

plantes menjar oficis

Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre

Aquesta dita popular s'utilitza per referir-se a persones inexpertes o inconscients que, per atreviment, pretenen ensenyar o donar lliçons a qui en sap més que ells. Critica l'arrogància de voler instruir el mestre o el mestre d'ofici, tot subratllant la manca de prudència i el ridícul que comporta.

oficis ensenyar parentiu

Com ho passa senyor vent? -Em tractes de senyor? Ets moliner o pescador

oratge oficis mar

Com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medecines

Ho diuen del qui, per no haver de guanyar res venent una cosa, la reserva per a ell mateix

oficis salut llocs

Com l'apotecari de Castalla, que venent, venent, va quedar sense pots i sense ungüents

Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià

llocs oficis salut

Com l'escolà de Quart, que sempre corria i sempre aplegava tard

Es diu del qui s'afanya molt i progressa poc

oficis llocs

Com la feina de les llevadores, que mai no s'ha acaba

treball oficis

Com més brut el cuiner, més gras l'amo

menjar oficis

Com més metges, més malalts

oficis salut

Comerciant de vi, comerciant mesquí

Els vinaters i els lleters tenen la mala fama d’aigualir el seu producte per a obtenir-ne més quantitat

vinya oficis diners

Comptar a cents i a milers com els rajolers

Comptar exageradament, augmentant les quantitats arbitràriament

maneres de dir oficis

Comptar com els rajolers

Comptar exageradament, augmentant les quantitats arbitràriament

oficis maneres de dir

Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges

Significa que la mort és inevitable i que no existeix cap remei natural, planta medicinal o solució física capaç d'evitar-la. . És una reflexió sobre la fragilitat humana i la limitació de la medicina davant el destí final.

mort oficis salut

Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga

Els halos solars o parhelis són anunci de pluja, mentre que els halos lunars són un clar exponent de bonança

oratge oficis

Cosir i gratar tot és comença

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

oficis

Costums de mal mestre, fill sinistre

Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims

ensenyar parentiu oficis mal

Criada nova, perol trencat

Sentencia que cada vegada que una activitat canvia de persona, per professional que siga, acaba ressentint-se

oficis

Criat que és ben pagat, té sempre el braç preparat

Qui és ben considerat pel seu superior treballa a gust

treball persones oficis

Criats amanits, a l'hostal en venen

Ho diu el qui no es considera obligat a complir les ordres que un altre li dóna

oficis

D'advocat jove, plet perdut; de metge jove, fossar geperut

oficis

Dalt de la barca el patró és més que l’emperador

Destaca la importància del càrrec, del que depén fins i tot la vida de tots

mar oficis

Darrere del taulell, més val jove que vell

[taulell fa referència al bar o al comerç]. Significa que qui atén el públic ha de ser ràpid i àgil

oficis persones

De barca que mena el segon patró, liberanos dominó

[dominó = eufemisme per Dominus = el Senyor]. Qui reemplaça al titular no sol tenir tant d’ofici com aquell

oficis mar

De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers

mar oficis mort

De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un

mar oficis mort

De dos metges, el més vell

oficis

De Fe de notari, Rècipe de metge i Digiste d’advocats, Déu ens guard

Recomana evitar haver-se de posar en mans d’aquests professionals, ja que sempre n’eixim mal parats per bé que ens vaja

persones oficis déu justicia

De forner [o moliner] canviaràs, i de lladre no t’escaparàs

Se li diu com a advertiment a qui canvia de proveïdor per haver resultat perjudicat per l’anterior

oficis