Refranys oficis

animals, oficis, caça

Al criat del comú no li paga ningú (Allò que té molts propietaris o qui ha de servir a molts interessats es troba desprotegit perquè ningú no se’n vol fer càrrec)

persones, oficis

Al criat que servit ha, no li deguis res demà (Adverteix de la mudança general de caràcter de qui millora la seua condició social)

persones, oficis

Al febrer, busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)

oficis, treball, mesos

Al febrer, ja pots llogar bracer (En aquest mes s’inicien algunes labors agràries: poda, crema, preparació del terreny per a plantacions de final d’hivern...)

camp, mesos, oficis

Al febrer, lloga jornaler (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)

mesos, oficis

Al ferrer en barbes i a la lletra en baves

oficis

Al ferrer no li vagis a vendre baldes (Vol dir que és difícil enganyar a qui és perit o pràctic en la matèria)

oficis

Al fill del carnisser, no el vulgues per barber (Recomana no confiar faenes delicades a persones d’oficis bastos, perquè les faran de qualsevol manera)

parentiu, oficis

Al gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser

oficis, mort, salut

Al llaurador doneu-li cols (Significa que cal tractar la gent segons llur estament)

oficis, plantes

Al llaurador tot li fa

camp, oficis

Al llenyater, caça; i al caçador, llenya (Es diu referint-se a algú que té un càrrec o ofici inadequat per a ell i que en canvi seria molt apropiat per a un altre)

caça, oficis

Al mal mariner tots els vents li van en contra (Els ganduls sempre troben raons per no treballar Al mal treballador totes les eines li van malament, la mala rentadora no troba mai la pedra justa)

oficis, oratge, treball, mar

Al mal segador la palla li fa destorb

oficis

Al mar, qui no té por li'n faran (Es diu perquè un pescador no es pot fiar mai del mar)

oficis, mar

Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall

oficis, plantes, salut

Al metge i l'advocat, digue'ls sempre la veritat.

consells, oficis, salut

Al metge, confessor i lletrat, no el portis enganyat (A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més)

oficis

Al metge, confessor i lletrat, parlar-li clar (A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més)

oficis, salut

Al metge, li dóna més feina una dona que deu homes

salut, oficis

Al millor caçador si li escapa una llebre.

oficis, animals, caça

Al millor nadador se l'endú la corrent (Les circumstàncies poden més que la nostra voluntat o fortalesa)

oficis

Al millor pescador, li escapa una anguila (Ningú no és infal·lible, per més art o ofici que tinga)

oficis, mar, animals

Al notari, bo o dolent, procura tenir-lo content (Vol dir que el notari té en la seva mà afavorir o perjudicar els contractants o parents de contractants, modificant un poc les escriptures)

justicia, oficis

Al pagès deu-li cols [o A un pagès deu-li cols, i en temps de fang sabates grosses] (Significa que cal tractar la gent segons llur estament)

oficis, plantes, indumentària

Al petit pescador, el mar gran li fa por (Qui no té pretensions, no medra)

oficis, mar

Al porter digues-li noves, però al jutge ves amb proves

justicia, oficis

Al que pasta i cou el pa, n'hi passen de totes

menjar, oficis

Al qui pasta la farina, mai li falta pa

menjar, oficis

Al Raval me'n vull anar a veure les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense tisores

oficis

Al sastre sense didal, l'agulla li fa mal

oficis

Al vinater i a la muller, mai els falta què fer

oficis, parentiu, vinya

Albardà desvergonyit mai espera el convit

oficis, menjar

Alcalde de poblet, qui vol ho és

oficis

Alcaldes i sabates noves, passant els primers dies apreten menys

oficis, indumentària

Alegria, albarders, que es crema la palla! (S'aplica als qui s'alegren d'una cosa que caldria lamentar)

oficis

Allà on hi ha patrons, no manen mariners (Significa que en tot cal observar els drets de les jerarquies i dels títols de capacitat o d'autoritat)

mar, oficis

Allò que el metge erra, ho podreix la terra (Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba)

oficis, mort

Allò que el metge esguerra, ho arregla [ho tapa] la terra (Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba)

mort, oficis

Als criats no els degues massa, perquè et trauran de ta casa (Significa que els deutes en general acaben arruïnant el deutor)

diners, oficis, persones, casa

Amb boira tothom és timoner (Com que no es pot navegar o es navega seguint les indicacions dels vigies, resulta una labor fàcil, descansada sense responsabilitat directa. Es diu amb un punt de crítica quan a algú li són molt favorables les circumstàncies

oratge, oficis, mar

Amb bon vent tothom és mariner (Quan totes les condicions són favorables, tot resulta fàcil)

oratge, oficis, bona, mar

Amb bona mar tothom és mariner [o se sent cridat a navegar] (Es refereix als qui obren bé mentres les circumstàncies els són favorables. Quan les coses van bé no costa gaire de tirar endavant, s’han de valorar les persones quan les coses van malament)

bona, oficis, oratge, mar

Amb bona mar, el patró no pot manar (Quan el temps és bo, la marineria maniobra fàcilment i el patró no s’ha d’esforçar a manar res a ningú)

oratge, oficis, bona, mar

Amb el temps, són amos els aprenents (Qui sap aprofitar el temps i aprendre dels altres, arriba a situar-se econòmicament o a ser algú)

persones, oficis

Amb les febres de febrer, el metge no hi pot fer res (Febrer es diu així perquè és quan se solen produir les febres, i anar contra la força de la natura resulta quasi sempre infructuós)

oficis, salut, mesos

Amb lo cuc se pesca l'anguila (Vol dir que per a obtenir un bon resultat cal arriscar qualque cosa)

animals, oficis

Amb malves, aigua i un morter, apotecari vull ser

oficis, aigua, salut, plantes

Amb metges i capellans, no hi estiguis bé ni hi estiguis mal

oficis

Pàgina 3 de 29.

El Refranyer