`

Refranys oficis

oratge oficis mar

Boira per terra, pescador a la mar

És un bon auguri de bona pesca

oficis oratge treball

Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya

La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma

oratge oficis mar

Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya

La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma

bona persones oficis

Bon advocat, mal veí

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

foc bona oficis

Bon foc fa bon coc [

Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil

bona oficis mar

Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes...

És una crítica a qui es vanta de ser bo en el seu ofici o afició

mar bona oficis

Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador

És una crítica amable a la gent de mar, ja que, de fet, es tracta de dues professions ben diferents

bona persones oficis

Bon senyor té bon pastor

Qui té bon caràcter i es porta bé amb els altres és respectat i apreciat

bona oficis

Bon sermó tindrem, si el predicador no s'escanya [o enganya]

Es diu irònicameut quan se sent tossir el qui ha de parlar en públic, o quan s'observa que el qui ha d'actuar fa mala cara

oficis bona dia i nit maneres de dir

Bona nit pastora

Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei

oficis

Boticari, tancat en l’armari, jugant a pilota i resant el rosari

És una burla de qui hauria d’estar sempre al servei del públic

animals oficis

Bou de cinc i torero de vint-i-cinc

Són les edats ideals, quan més força i agilitat es té

oficis animals

Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat

Ningú sol fer-se mariner o soldat si no és per necessitat, de manera que els animals i els béns que puguen tenir són robats o trobats

animals oficis

Cabra que tira a la muntanya, no hi ha pastor que la guarde

No es pot desviar la inclinació natural de cada u

caça oficis animals

Caçador boig és qui deixa un ocell per agafar-ne un altre

És il·lògic deixar una cosa per una altra d’idèntica

animals oficis caça

Caçador de bosc, caçador de moixonets [moixonets = ocellets, pardalets]

Qui no caça en terreny obert està condemnat a no trobar grans preses

mar oficis

Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l’hospital

Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final de la vida no s’haga aconseguit res que valga la pena

caça oficis animals menjar

Caçador de gabieta, la fam li apreta

La passivitat és menys rendible que l’activitat

oficis caça

Caçador de moixonets guanyarà pocs menudets

Qui dedica els esforços a aconseguir poc profit, aquest li servirà de ben poc

menjar oficis caça

Caçador de reclam, fred i fam

La passivitat és menys rendible que l’activitat

caça mar oficis menjar

Caçador i pescador, fam, fred i calor

Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició

animals oficis caça

Caçador que topa un mussol, cacera de dol

Significa que no caçarà res perquè ja ho ha caçat el mussol

oficis animals caça

Caçador [o cacera] de furó, perdició

Introduir un predador en un cau de conills significa una matança general amb improbable benefici per al “caçador”

oficis casa mar caça

Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica

es dedica a activitats esporàdiques de profit incert i no té una feina seguida, sobreviu però no medra

ensenyar oficis

Cada mestre té el seu llibre

Cada persona sigueix unes premises particulars

menjar oficis

Cada oller alaba les seves olles

Vol dir que cadascú procura valoritzar les coses que li pertanyen, encara que sien dolentes

oficis menjar

Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades

Vol dir que cadascú procura valoritzar les coses que li pertanyen, encara que sien dolentes

mar oficis

Cada pescador coneix el seu ormeig

Es diu a qui ha criticat o opinat sobre el comportament d’algú altre

oficis

Cada sastre fa el seu tall

En la casa pròpia, cadascú fa el que vol

oficis

Cada sastre fa el seu tall, i algun en fa dos

És un joc de paraules que significa que cada persona té una manera de fer les coses, i que sempre hi ha qui s’aprofita

oficis llocs

Cada u del seu ofici, com el botxí de penjar gent

Vol dir que cadascú ha de parlar d'allò que entén

oficis

Cadascú, del seu ofici

Vol dir que convé que cadascú es dediqui a aquelles coses que entén, i no es fiqui en les que no entén

maneres de dir oficis

Calaix de sastre

Conjunt de coses diverses i desordenades. Persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats

maneres de dir oficis

Camina més que un ramader

Caminanr sense interrupció llarga distància

oficis plantes

Cànem de corder, fila'l com ve

Es diu quan una feina, un projecte, estan a punt per portar-se a terme

persones oficis

Cap capellà recorda quan fou vicari [o escola]

Quan estem bé ens oblidem o no volem recordar quan estàvem mal o els esforços que ens ha costat arribar a la condició o posició que actualment tenim

oficis cos huma salut

Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

oficis mar menjar

Cap pescador no mor tip [tip = fart, ple]

Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis

oficis indumentària

Cap sabater calça bé [o Ningú va més mal calçat que el sabater]

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

maneres de dir oficis

Capellà de missa i olla

Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat

justicia oficis cos huma maneres de dir

Cara de jutge

Cara o gest molt sever, com de persona irritada o rigorosa

oficis

Cardedeu, els dentistes engreixeu

municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

salut plantes casa menjar oficis

Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

animals oficis

Cavall de tabaler, no s'espanta de soroll

Qui està acostumat a molt no pot espantar-se de poca cosa

oficis animals

Cavall tabaler, no l’espanta el brugit de pell seca

Qui està acostumat a molt no pot espantar-se de poca cosa

oratge oficis

Cel aborregat, mariner ajaçat.[ajaçat = ajagut, gitat, enllitat]

Solen anunciar que pot ploure al cap d’algunes hores

oratge oficis mar

Cel ras i estels llampurnents, poca feina pels mariners [llampurnent = titil·lant, centellant]

Quan l’estelada sembla fer llumades, és perquè el vent circula per les altures i ran de mar regna la calma i els peixos dormen

oficis

Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres

Aquesta dita crítica determinats oficis, vistos amb desconfiança, perquè els tres oficis escamotegen i s’apropien materials

caça persones oficis

Colombaire i pescador, mentider i enredador

Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses

llocs oficis

Com el ferrer de Montmeló , que quan tenia ferro no tenia carbó

Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona

oficis parentiu ensenyar

Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

ensenyar parentiu oficis

Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

oficis salut llocs

Com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medecines

Ho diuen del qui, per no haver de guanyar res venent una cosa, la reserva per a ell mateix

vinya oficis diners

Comerciant de vi, comerciant mesquí

Els vinaters i els lleters tenen la mala fama d’aigualir el seu producte per a obtenir-ne més quantitat

maneres de dir oficis

Comptar a cents i a milers com els rajolers

Comptar exageradament, augmentant les quantitats arbitràriament

oficis maneres de dir

Comptar com els rajolers

Comptar exageradament, augmentant les quantitats arbitràriament

oratge oficis

Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga

Els halos solars o parhelis són anunci de pluja, mentre que els halos lunars són un clar exponent de bonança

oficis

Cosir i gratar tot és comença

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

ensenyar parentiu oficis mal

Costums de mal mestre, fill sinistre

Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims

oficis

Criada nova, perol trencat

Sentencia que cada vegada que una activitat canvia de persona, per professional que siga, acaba ressentint-se

treball persones oficis

Criat que és ben pagat, té sempre el braç preparat

Qui és ben considerat pel seu superior treballa a gust

oficis

Criats amanits, a l'hostal en venen

Ho diu el qui no es considera obligat a complir les ordres que un altre li dóna

mar oficis

Dalt de la barca el patró és més que l’emperador

Destaca la importància del càrrec, del que depén fins i tot la vida de tots

persones oficis déu justicia

De Fe de notari, Rècipe de metge i Digiste d’advocats, Déu ens guard

Recomana evitar haver-se de posar en mans d’aquests professionals, ja que sempre n’eixim mal parats per bé que ens vaja

oficis

De forner [o moliner] canviaràs, i de lladre no t’escaparàs

Se li diu com a advertiment a qui canvia de proveïdor per haver resultat perjudicat per l’anterior