menjar

Demà dejunarem, que avui és festa

Ho diuen quan no volen sacrificar-se

menjar festa

Demà dijunirà Gironi

menjar

Desdejuna com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre

Convé ser moderat. Recomana repartir la ingesta d'aliments de més a menys al llarg del dia, adaptant-se als ritmes d'energia del cos. L'esmorzar ha de ser la menjada més abundant i completa del dia. El menjar del migdia ha de ser equilibrat i nutritiu, però sense arribar als excessos de l'esmorzar. El sopar ha de ser molt lleuger, senzill i fàcil de digerir.

menjar salut

Després d'un bon banquet, el que és tort ho veuràs dret

menjar bona

Després d'un bon dinar s'ha de reposar

bona salut menjar

Després d'un bon menjar, un all

menjar plantes salut bona

Després d'un bon pa i vi anem a dormir

vinya menjar bona dormir

Després d'una festa major, una sopa amb oli

Significa que després d'uns dies d'excessos, grans àpats i menjar pesat durant la festa major, convé fer una dieta tova, lleugera i depurativa, com una sopa senzilla, per reposar l'estómac. És una expressió que recomana moderació i menjar sa per compensar els excessos festius.

festa menjar salut

Després de Déu, l’olla

Destaca l’espiritualitat per sobre la materialitat

menjar déu

Després de dinar, descansar; després de sopar passejar

Convé ajudar la digestió de la menjada principal del dia deixant que només treballe l’estómac, mentre que el sopar, més lleuger, s’abaixa caminant per a ajudar a conciliar el son

menjar

Després de dinar, ni estigues de peu ni passejar

menjar

Després de festa major, arròs amb espinacs

Quan s’ha menjat massa, convé donar-li un descans alternatiu a l’estómac

plantes festa menjar

Després de l'amanit, bon trago de vi.

beure vinya menjar

Després de menjar, ni llibres ni estimar

La digestió vol repós

ensenyar menjar amor

Després de menjar, reposar

menjar salut

Després de Pasqua de Resurrecció, ni figues, ni panses ni sermó

[Ni figues, ni panses: Es refereix als aliments secs i senzills que es consumien durant la Quaresma, substituint la carn. Ni sermó: Al·ludeix a la fi de les prèdiques severes i de recolliment pròpies del temps quaresmal]. Indica que, un cop finalitzada la Setmana Santa i el període de Quaresma, s'acaben les restriccions alimentàries (dejuni i abstinència) i la severitat religiosa. L'expressió celebra la fi de les privacions, el retorn a la llibertat en el menjar i l'inici de l'alegria pasqual.

festivitats menjar mesos plantes

Després del meló, vi a muntó; si és tendral, en barral; si és d'Alger, en pitxer

Com més quantitat de suc ingerim, més es dilueix en la panxa el vi

menjar plantes

Després del préssec i el meló beuràs el vi millor

Són fruites que realcen el sabor del vi

menjar vinya beure

Déu dóna el pa segons la gana

déu menjar

Déu dóna pa a qui no té queixals

Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre

donar déu cos huma menjar

Déu dóna pa a qui no té talent

Indica que sovint la bona sort recau damunt les persones que ja són prou riques o prou felices

menjar donar déu

Déu dona torrons a qui no té queixals

Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre

menjar déu donar cos huma

Déu dona un tros de pa a qui no se'l sap guanyar

El món està mal repartit. Uns tant i altres tan poc

menjar donar déu

Déu el tingui allí on vulgui, menys al rebost de la casa

Ho diem per expressar que no ens sap greu, ans el contrari, que algú s'absenti o es mori. Si es tracta d'una defunció diuen: Déu li doni molts anys d'avantatge! Déu el tingui allà on vulgui.

casa déu menjar

Déu ens doni claredat, en tot menys a l'olla

Ho diuen humorísticament per demanar bon seny, claredat d'enteniment. Quan la quantitat d'aigua posada a l'olla no està amb relació amb la carn i la gallina que s'hi posa el brou resulta aigualit i poc espès i per tant poca alimentós.

déu donar menjar

Déu et do enteniment i pa pel talent

[talent: gana]. Són imprescindibles.

déu menjar

Déu n'hi do amb un bon crostó

Déu us afavoresca amb una bona llesca

déu bona menjar

Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.

Són dos utinsilis plens i imprescindibles per al pastor.

déu menjar vinya

Déu no menja ni beu, però paga a qui deu

ignifica que Déu remunera els homes segons els mèrits en l'ocasió oportuna.

déu menjar beure

Déu provirà i la panxa patirà.

Vol dir que a més de confiar en la providència cal posar de la nostra part l'esforç necessari.

déu menjar

Déu te faci la vida sota una llosa

Es diu humorísticament a una persona molt menjadora

maneres de dir déu menjar

Dia de carn [o carnal, o dia de gras]

Dia en què és lícit menjar carn

dia i nit maneres de dir menjar

Dia de dejuni

Dia en què l'Església té manat dejunar

dia i nit maneres de dir menjar

Dia de peix

Dia d'abstinència de carn

menjar animals maneres de dir dia i nit

Dia llarg, peix curt

Vol dir que a l'estiu, quan els dies són llargs, no convé menjar gaire peix

animals menjar oratge dia i nit

Dies i olles curen les coses

Vol dir que amb temps i paciència s’aconsegueix tot

dia i nit menjar salut

Dijous faves en caragols

És una dita popular que forma part d'una cançó tradicional per recordar què menjar cada dia de la setmana, centrant-se en la temporada de faves. Forma part d'una dita més àmplia: "Dilluns faves a munts, Dimarts faves a grapats, Dimecres faves seques, Dijous faves en caragols,Divendres, faves tendres. Dissabte, faves en recapte..

animals menjar plantes setmana

Dijous gras, coques de llardons

El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa

festivitats menjar setmana

Dina bé, sopa poc, i viuràs més que enròc

[Enròc: personatge fictici o popular indeterminat que va viure molts anys]. Convé alimentar el cos per a l’activitat diària, però també facilitar-li el descans. Insisteix en la importància de fer la menjada principal al migdia (quan el cos està actiu) i reduir al mínim la ingesta nocturna per garantir una bona digestió i un descans reparador. Viuràs més que enròc és una frase feta que s'utilitza per significar «viure molt de temps» o ser gairebé immortal.

menjar salut be

Dina poc i sopa poc i dormiràs com un soc

Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic. Fer àpats lleugers a la nit afavoreix que el sistema digestiu faci la seva feina de manera ràpida i eficient. En no haver de processar greixos o excés de calories a la nit, el cos es relaxa millor i s'aconsegueix un son més profund i reparador.

dormir menjar salut

Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol

Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic. Fer àpats lleugers a la nit afavoreix que el sistema digestiu faci la seva feina de manera ràpida i eficient. En no haver de processar greixos o excés de calories a la nit, el cos es relaxa millor i s'aconsegueix un son més profund i reparador.

bona dormir menjar oficis

Dinar arròs amb crits

Dinar arròs broix, sense tallades.

menjar plantes

Dinar com el moro Mussa

Fer una bona dinada

maneres de dir menjar

Dinar d'una a tres, hora de marquès

En un temps llunyà els jornalers solien dinar a les dotze, hora solar, i els senyors ho feien més tard.

menjar

Dinar reposat, dinar passejat

Les menjades fortes tenen una digestió lenta, i a les lleugeres els convé l’exercici suau

menjar

Dinar sense migdiada, malaguanyada

menjar

Diners d'altri i caldo de peix, no fan greix

Significa que els recursos aliens o els beneficis poc substancials (com un caldo lleuger) no serveixen per a consolidar una riquesa real o una estabilitat duradora.

animals diners menjar

Diners d'un altre i brou de peix no fan greix

Significa que els recursos o diners que no són propis no serveixen per enriquir-se, igual que el brou de peix és lleuger i no engreixa. Indica que el que és aliè no perdura ni beneficia a llarg termini, i que el brou de peix té poca substància.

animals diners menjar

Diners fan cuineres

Vol dir que els menjars exquisits no s'obtenen sinó amb molta despesa

diners menjar oficis

Dins del plat, i sense cap: qui sap si és conill o gat?

menjar animals

Dis-me el que menges i et diré qui eres

Significa que els gustos gastronòmics estan en funció de l’economia

persones menjar

Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja

Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes

persones treball menjar llocs

Diu el bon català: què menjarem demà?

Expressa l'esperit previsor dels catalans

menjar

Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa

Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa

menjar festivitats vinya setmana beure

Diumenge de Rams mona entre mans

La Pasqua està prop.

cos huma festivitats menjar

Diumenge, com que no es treballa, es menja.

menjar setmana treball

Divendres sant, ni festa, ni ball, ni carn

Consell basat en preceptes de l’església Catòlica

consells festivitats festa menjar

Dolç a la boca, amargant al cos

cos huma salut menjar

Dóna pa a qui el pugui mastegar

menjar persones

Dona que no menja amb vós, després menjarà per dos

Es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé.

menjar persones

Dona que no menja, el beure la sosté

persones menjar plantes beure

Donar bou i arròs

És un plat tradicional històric, molt típic de la Festa Major de Sant Pere de Reus. En sentit figurat significa pagar amb escreix, donar més del que val una cosa o donar massa.

animals donar menjar plantes

Donar carena a la bartola

Significa menjar o omplir la panxa. Donar carena: En el lèxic mariner, significa reparar, netejar i posar a punt el buc d'un vaixell perquè pugui seguir navegant. En un sentit figurat, equival a fer un "manteniment" o posar a punt el propi cos. La bartola: És una forma col·loquial per a referir-se a la barriga o la panxa.

menjar maneres de dir

Donar el menjar als peixos

Vomitar pel mareig el qui va embarcat

menjar donar animals mar maneres de dir

Donar faves a qui no té queixals

Es diu quan considerem que s’ha produït una injustícia, divina o humana, en la que ha resultat afavorit algú que no s’ho mereixia o no ho necessitava, i no nosaltres

maneres de dir plantes donar cos huma menjar

Donar fleca [a una cosa]

Significa menjar-se una cosa. S'utilitza habitualment per indicar que algú consumeix un aliment amb ganes o de manera generosa.

menjar maneres de dir

Donar greix

Significa donar gust, complaure o satisfer algú en alguna cosa que li abelleix.

donar menjar maneres de dir

Donar greix al dimoni

Significa donar gust als dolents o als enemics o obrar en fals, fer un favor a algú o fer una acció que no et reportarà cap mena de benefici ni profit propi.

amistat diable menjar maneres de dir

Donar torrons a qui no té queixals [o dents]

S'utilitza per assenyalar una situació d'injustícia o desequilibri: quan algú rep un bé, un regal o una oportunitat valuosa (com uns torrons) que no pot aprofitar, mentre que un altre li trauria molt més profit. Fa referència a la falta de correspondència entre el que es té i el que es necessita.

cos huma donar menjar maneres de dir

Donar un fart de llenya [o de bastonades, de garrotades, etc.]

Significa pegar, colpejar o apallissar algú de manera excessiva. Aquesta locucció utilitza la paraula "fart" (que originalment indica atipar-se de menjar) per representar una quantitat exagerada i contínua de cops.

donar menjar maneres de dir

Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent

És el resum perfecte d'una vida sense complicacions, centrada en les necessitats bàsiques del cos. Dormir fort: Es refereix a un son profund i reparador. Menjar calent: En una època on el fred era un enemic constant, un plat calent era la base de la nutrició i de la prevenció de malalties. Cagar pudent: Indica que el sistema digestiu funciona a ple rendiment i que el cos processa i elimina correctament els aliments.

dormir gent menjar salut

Dos plats de carabassa, no fan ni un dit de grassa

Es diu d'aquelles coses que fan molt d'embalum i tenen poca substància o són inútils

menjar plantes

Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall

Literal i cert

animals menjar

Dues mans per treballar i una boca per menjar

Conformar-se, no voler abraçar més del que es pot.

cos huma menjar treball

Dues menjades de calent i un menjar gelat, dia passat

Amb dues menjades principals i una altra de més lleugera al dia hi ha suficient

menjar

Dur com un rosegó de pa

Molt dur

maneres de dir menjar

Dur molt de gavatx [o un bon gavatx], de tal o tal persona o cosa

Estar-ne molt tip, cansat, indignat

maneres de dir menjar

Dur molt de greix fuit

Estar molt magre

menjar maneres de dir

Dur rues en es gavatx

Dur el ventre buit

menjar maneres de dir

Durar tant com una cullera de pa

Durar molt poc

menjar maneres de dir

Eixe és tan fetiller que no menja ni edros

Estugós, que es fa escrúpol de molts menjars i cal donar-li'ls triats

maneres de dir menjar

El bacallà fa marxar els forasters

animals menjar

El badall no ment: son, gana o enamorament

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

menjar dormir amor

El badall no pot mentir: fam o son o ésser roí

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

menjar dormir

El badall no pot mentir: té gana, set o vol dormir; menja beu i dorm i faràs passar gana set i son

Es tracta d'un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat.

dormir menjar beure

El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

dormir menjar

El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir, es recorda de l'amor o és senyal que vol morir

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

menjar dormir mort amor

El barb, la truita i el gall, tot el maig [o menjar de maig]

Literal

animals menjar

El ben dormir i el poc sopar plegats solen anar

La digestió lleugera li va molt bé al cos quan està inactiu

menjar salut dormir

El beure no trenca el dejuni

Aconsella ingerir líquids durant el dejuni, imprescindible perquè lorganisme necessita la hidratació constant. És veritat que podem prescindir de la ingesta d'aliments durant un temps però no de líquids. Per tant, el cafè, el te o qualsevol infusió no trenca el dejuni.

menjar beure

El bolet que hi ha cucs, no mata

Si els animals se’l mengen, és perquè és mengívol

plantes animals menjar

El bon aliment fa bon enteniment

Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients, el cos les refusa o emmalateix

menjar bona

El bon aliment fa tornar jove la gent

Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients, el cos les refusa o emmalateix

bona salut persones gent menjar

El bon brou, amb un all de ceba, ja en té prou

Destaca que un brou de qualitat no necessita molts ingredients ni complicacions per ser bo; amb la base essencial (sovint una ceba o un tall de ceba/all) n'hi ha prou per obtenir un gran sabor. Posa en valor la simplicitat i els ingredients bàsics de la cuina tradicional.

bona menjar plantes

El bon brou, bon vi vol

Destaca la importància de maridar un brou o escudella d'alta qualitat amb un vi bo. Suggereix que els plats rics i reconfortants mereixen un bon acompanyament, indicant sovint que la qualitat del menjar ha de correspondre a la del vi.

bona menjar vinya beure

El bon català/valler/alcoià... té fred després de dinar

Es diu per justificar que algú s’abrigue en la sobretaula. La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d’estar per la pell i les extremitats

bona menjar

El bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera

Té com un nasset i és rodó com el cul d’una dona acotada

menjar bona plantes

El bon cuiner, si ho sap fer, ho tasta primer

bona menjar oficis

El bon formatge, vol fred de gener

Això es diu potser perquè el fred el conserva millor

mesos menjar bona

El bon llevat treu la dona de combat

bona persones menjar