`

Refranys menjar

menjar mesos plantes

Dels fruits de l’octubre, ningú no en viu

A l’octubre ja s’ha collit la fruita sucosa d’estiu, tret dels caquis, i encara no ha madurat tota la fruita seca d’hivern, tret de les ametles, les castanyes i els pinyons

festivitats mesos menjar

Demà de Nadal, arròs de catedral

El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial

menjar festa

Demà dejunarem, que avui és festa

Ho diuen quan no volen sacrificar-se

menjar festa salut

Després d'una festa major, una sopa amb oli

Significa que en haver menjat massa els dies de gran festa, convé menjar poc per tornar el ventrell a la normalitat digestiva

menjar déu

Després de Déu, l’olla

Destaca l’espiritualitat per sobre la materialitat

menjar

Després de dinar, descansar; després de sopar passejar

Convé ajudar la digestió de la menjada principal del dia deixant que només treballe l’estómac, mentre que el sopar, més lleuger, s’abaixa caminant per a ajudar a conciliar el son

plantes festa menjar

Després de festa major, arròs amb espinacs

Quan s’ha menjat massa, convé donar-li un descans alternatiu a l’estómac

menjar plantes

Després del meló, vi a muntó; si és tendral, en barral; si és d'Alger, en pitxer

Com més quantitat de suc ingerim, més es dilueix en la panxa el vi

donar déu cos huma menjar

Déu dóna pa a qui no té queixals

Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre

menjar donar déu

Déu dóna pa a qui no té talent

Indica que sovint la bona sort recau damunt les persones que ja són prou riques o prou felices

menjar déu donar cos huma

Déu dona torrons a qui no té queixals

Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre

menjar donar déu

Déu dona un tros de pa a qui no se'l sap guanyar

El món està mal repartit. Uns tant i altres tan poc

casa déu menjar

Déu el tingui allí on vulgui, menys al rebost de la casa

Ho diem per expressar que no ens sap greu, ans el contrari, que algú s'absenti o es mori. Si es tracta d'una defunció diuen: Déu li doni molts anys d'avantatge! Déu el tingui allà on vulgui.

déu bona menjar

Déu n'hi do amb un bon crostó

Déu us afavoresca amb una bona llesca

maneres de dir déu menjar

Déu te faci la vida sota una llosa

Es diu humorísticament a una persona molt menjadora

dia i nit maneres de dir menjar

Dia de dejuni

Dia en què l'Església té manat dejunar

menjar animals maneres de dir dia i nit

Dia de peix

Dia d'abstinència de carn

animals menjar oratge dia i nit

Dia llarg, peix curt

Vol dir que a l'estiu, quan els dies són llargs, no convé menjar gaire peix

dia i nit menjar salut

Dies i olles curen les coses

Vol dir que amb temps i paciència s’aconsegueix tot

festivitats menjar setmana

Dijous gras, coques de llardons

El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa

be menjar salut

Dina bé, sopa poc, i viuràs més que enròc

Convé alimentar el cos per a l’activitat diària, però també facilitar-li el descans

salut menjar dormir

Dina poc i sopa poc i dormiràs com un soc

Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic

dormir oficis menjar bona

Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol

Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic

menjar

Dinar reposat, dinar passejat

Les menjades fortes tenen una digestió lenta, i a les lleugeres els convé l’exercici suau

animals diners menjar

Diners d'altri i caldo de peix, no fan greix

No omplin la butxaca ni el ventrell, respectivament..

animals diners menjar

Diners d'un altre i brou de peix no fan greix

Els diners aliens que manegem no ens fan rics a nosaltres, sinó al seu propietar

diners menjar oficis

Diners fan cuineres

Vol dir que els menjars exquisits no s'obtenen sinó amb molta despesa

persones menjar

Dis-me el que menges i et diré qui eres

Significa que els gustos gastronòmics estan en funció de l’economia

persones treball menjar llocs

Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja

Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes

menjar

Diu el bon català: què menjarem demà?

Expressa l'esperit previsor dels catalans

menjar festivitats vinya setmana beure

Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa

Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa

consells festivitats festa menjar

Divendres sant, ni festa, ni ball, ni carn

Consell basat en preceptes de l’església Catòlica

plantes menjar donar animals

Donar bou i arròs

Recepta de les festes de Reus

menjar donar animals mar maneres de dir

Donar el menjar als peixos

Vomitar pel mareig el qui va embarcat

maneres de dir plantes donar cos huma menjar

Donar faves a qui no té queixals

Es diu quan considerem que s’ha produït una injustícia, divina o humana, en la que ha resultat afavorit algú que no s’ho mereixia o no ho necessitava, i no nosaltres

maneres de dir diable menjar amistat

Donar greix al dimoni

Donar gust als dolents o als enemics; obrar en benefici d'altri i sense profit propi

maneres de dir cos huma donar menjar

Donar torrons a qui no té queixals [o dents]

Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre

dormir gent menjar salut

Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent

Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material.

menjar plantes

Dos plats de carabassa, no fan ni un dit de grassa

Es diu d'aquelles coses que fan molt d'embalum i tenen poca substància o són inútils

menjar

Dues menjades de calent i un menjar gelat, dia passat

Amb dues menjades principals i una altra de més lleugera al dia hi ha suficient

maneres de dir menjar

Eixe és tan fetiller que no menja ni edros

Estugós, que es fa escrúpol de molts menjars i cal donar-li'ls triats

menjar dormir amor

El badall no ment: son, gana o enamorament

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

menjar dormir

El badall no pot mentir: fam o son o ésser roí

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

dormir menjar

El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

menjar salut dormir

El ben dormir i el poc sopar plegats solen anar

La digestió lleugera li va molt bé al cos quan està inactiu

plantes animals menjar

El bolet que hi ha cucs, no mata

Si els animals se’l mengen, és perquè és mengívol

menjar bona

El bon aliment fa bon enteniment

Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients, el cos les refusa o emmalateix

bona salut persones gent menjar

El bon aliment fa tornar jove la gent

Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients, el cos les refusa o emmalateix

beure vinya bona menjar

El bon brou, bon vi vol

El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges

bona menjar

El bon català/valler/alcoià... té fred després de dinar

Es diu per justificar que algú s’abrigue en la sobretaula. La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d’estar per la pell i les extremitats

menjar bona plantes

El bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera

Té com un nasset i és rodó com el cul d’una dona acotada