Refranys menjar

Arròs, peix i pebrot volen el vi ben fort (Als menjars consistents els va bé el vi amb cos)

plantes, vinya, menjar, animals

Artemisa, la mare guisa

menjar

Ataconar-se (Atipar-se, omplir de menjar)

maneres de dir, menjar

Atipar-se [o afartar-se] com un lladre (Menjar molt. Menjar com un llop, golafrejar, treure el ventre de pena, afartar-se com un teixó, atipar-se com un rènec; atipar-se a petapell, afartar-se com un porc, afartar-se més que una revolta de riu)

maneres de dir, menjar

Atracar-se (Omplir de menjar; atipar-se)

menjar, maneres de dir

Avesat a no minjar es va morir l’ase (És una crítica a qui pretén sobreviure privant-se de coses elementals i necessàries)

menjar, animals

Avui mengem, demà ja ho veurem [o Mengi jo i begui i jugui a la vasa, en acabar-me, tot s'acaba] (Es diu per indicar despreocupació envers les coses de demà)

menjar

Bacallà, que som quaresma (Convé callar)

animals, menjar, parlar

Badall no ment: fam, son o avorriment (Qui badalla te una d'estes tres coses)

maneres de dir, dormir, menjar

Badall no ment: son o talent, mal d'enamorament, enyorança de l'absent o fastidi del present [la talent = la fam, la gana, l’apetit] (Ho diuen perquè badallem, majorment, per avorriment, son, enamorament o estat d'ànim, més que per fam

menjar, amor, dormir

Badallar constantment vol dir fam, set, son o avorriment (Són els diferents causants del badall)

dormir, menjar, beure

Badar la boca al vent (No tindre res per a menjar)

menjar, cos huma, maneres de dir

Badar primer la boca que els ulls (Tenir gana de menjar abans d'aixecar-se del llit)

maneres de dir, menjar, cos huma

Baixar la becada (Venir a qualcú el socors que necessita, d'aliment o de mitjans per adquirir-lo)

maneres de dir, menjar

Ballar el ball de sant Prim (Passar-les primes, no tenir de què menjar)

menjar, diners

Banyar-se després de menjar no és sa

menjar, salut

Barb, peix de mala bava: dolent fregit, dolent bullit, dolent a la brasa

menjar, animals, salut

Batre a punt de neu (Batre clares d'ou fins a aconseguir una textura esponjosa i compacta semblant a la de la neu)

maneres de dir, menjar

Bé canta la Marta, quan està farta (Vol dir que qui no pot menjar no té humor ni ganes de treballar)

cantar, menjar, be

Bé canta Marta després de farta (Quan s’ha menjat, s’està de millor humor que abans)

be, cantar, menjar

Bé cuina la criada, però millor la bossa sorrada (Vol dir que per a fer el menjar bo, més que l'habilitat del cuiner hi val l'abundor d'ingredients apropiats)

menjar, be, persones

Bé cuina la mossa, però millor la bossa (Destaca l’interés pels diners o el patrimoni més que per la virtut o l’habilitat de la persona)

menjar

Bé dejuna qui mal menja (Vol dir que aquells qui per necessitat o pobresa estan mal alimentats, fan tanta mortificació com els qui dejunen voluntàriament)

menjar, be

Bé està el porc, quan rot (Es refereix a algú que està satisfet)

animals, menjar

Bé n'haja el pa que es deixa vendre (És afortunada la persona o el producte que resulta apreciada pels altres)

menjar, be

Bé sabràs quantes n'hi ha que a la fleca venen pa

menjar, oficis

Bé sap el que demana el pa el que vol

menjar, saber, be

Bé se el que em faig quan a menjar pa me'n vaig

be, salut, menjar

Beguda d’aigua, mel en salses (Destaca l’excel·lència de l’aigua pura)

menjar, aigua, beure

Berenar sopar (Menjada que es fa entre el berenar i el sopar i substitueix a aquests)

maneres de dir, menjar

Berenats i dejuns no mengen junts

menjar

Bescuit de monja, cafís de forment (Ho diuen per significar que als obsequis que fan les monges s'hi ha de correspondre amb obsequis molt més grossos)

menjar

Bescuitet de monja, cafisset de blat [(cafís = 12 barcelles = 48 almuds] (Un detall o obsequi demana una bona compensació)

menjar

Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa.

bona, menjar, vinya, beure, salut

Beure lleva la gana (El volum ocupat pel líquid ja no el pot ocupar un sòlid. Si es tracta de vi, aquest alimenta perquè el seu alcohol es transforma en sucre)

beure, menjar

Beure sense menjar és vida sense salut

salut, menjar, beure

Beure sense menjar granota fa

animals, beure, menjar

Beure sense menjar la vida fa escurçar

menjar, salut, beure

Beure un afront com una sopa de llet

menjar, beure

Biberó de criatura, porró de vell (En cada edat bevem d’una manera i ens alimentem amb coses diferents)

beure, menjar

Bitxo, pebre i all, menjar de cavall

plantes, menjar, animals

Blat comprat, ni coques, ni rotllos, ni pa assaonat [assaonat = compacte] (Habitualment, allò que es compra perquè no és fet d’u mateix condeix menys, o s’ha escatimat per falta de diners)

menjar, plantes

Bledes a dinar i bledes a sopar, massa bledes hi ha

menjar, plantes

Bledes donen als condemnats per més pena

plantes, menjar

Bledes i espinacs, molts a l'olla i pocs al plat

menjar, plantes

Bledes, bledotes, que se'n couen moltes i en surten poques

plantes, menjar

Bo pel paladar, dolent pel ventrell

cos huma, menjar, bona, salut

Bo per al fetge, mal a la melsa (Significa que no tots els remeis són vàlids per a tot)

menjar, bona, salut, beure, cos huma

Bo, poc i sovint, és al cos de profit

bona, cos huma, menjar, salut

Boca amarga no pot llançar [o escopir] saliva dolça [o mel] (Qui està disgustat, és normal que manifeste el disgust)

menjar

Pàgina 9 de 61.

El Refranyer