Refranys menjar

Boca inútil (Dit de la persona que no treballa i hom ha de mantenir per no res)

cos huma, menjar, maneres de dir

Boca oberta, pastís dins (Es refereix al fet que s'ha de ser despert en aquesta vida)

menjar, cos huma

Boca que menja mel, no pot escopir [o donar] fel. [o Qui té la mel, que tenga la fel]. (Significa que cal acceptar les adversitats i desavantatges des de el moment que volem gaudir de les prosperitats i avantatges.)

donar, cos huma, menjar

Bocí per força no fa profit [o és mal de passar] (Les coses que es fan per obligació no agraden a ningú)

menjar

Bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata (Desaconsella la menja de bolets)

plantes, salut, menjar

Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen (Desaconsella la seva menja. La llet o la clara d’ou, com el carbó activat, absorbeixen part de les toxines ingerides si s’arriba a temps en els enverinaments)

menjar, plantes, salut

Bolets de soca, toca que toca

menjar, justicia, plantes

Bolets, es mengen calents i es caguen freds

plantes, menjar

Bon abril i bon caballer, molt escassos solen ser (Significa que no podem fiar-nos de l’oratge, que es comporta com els senyors feudals, que hui pactaven i demà es combatien)

persones, oratge, mesos, menjar, bona

Bon arròs, bona llimona; bona barca, bon timó

menjar, bona, mar, plantes

Bon blat fa bon beure (Menjar molt pa demana beguda per reblanir-lo)

beure, menjar, plantes, bona

Bon blat fa bon pa (La bondat en les persones o els productes solen donar bon resultat)

menjar, plantes, bona

Bon convent, si donen sopa (Es diu de les coses que poden esser bones o no ésser-ho, segons el profit material que donin. Al·ludeix a la sopa dels convents, o sia, a les racions de cuinat que es repartien als indigents en els portals dels convent

bona, menjar

Bon dia és aquell en què hi ha què menjar (L’aliment és elemental per al sosteniment de tota vida)

bona, menjar

Bon dia fon si hi ha què menjar (És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació)

maneres de dir, menjar, bona

Bon dia i bon olla a migdia (Salutació quan es desitga al temps que puga menjar)

bona, menjar, maneres de dir, dia i nit

Bon dia i bona olla (Es deia quan dos persones es trobaven de matí i es saludaven sobretot en temps de la misèria perquè el qui tenia un bon plat d'escudella dinava i moltes vegades no menjava res més)

maneres de dir, dia i nit, menjar, bona

Bon dia i gana al migdia (És una salutació i un bon desig alhora)

bona, menjar

Bon greixet fa bon blanquet (Vol dir que els grassos solen tenir la pell blanca)

menjar, bona

Bon menjar al matí és or, a la tarda plata, i a la nit mata

bona, salut, menjar

Bon menjar fa bon treballar (Amb l'energia recuperada tenim mes forces per la feina)

menjar, bona, treball

Bon menjar fa estar gras (Si no ens controlem perdem la línia)

bona, menjar

Bon menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada (La cara reflecteix el bé que un ha menjat)

bona, menjar, cos huma

Bon menjar i bona vida, a l'absent prompte s'oblida

menjar, salut, bona

Bon menjar porta a mal menjar i massa menjar porta al poc menjar

salut, bona, menjar

Bon pa bon vi i a dormir (Després d'un bon menjar ens entra la son)

beure, vinya, menjar, bona

Bon pa farem si la farina és bona (La bondat en les persones o els productes solen donar bon resultat)

bona, menjar

Bon pa i bon vi escurcen el camí (Es refereix a que la bona gastronomia amenitza un viatge)

menjar, bona, vinya

Bon pa i bon vi fan bon llatí (Després d'un bon menjar li donem a la llengua)

bona, menjar, vinya, beure, parlar

Bon pa i bon vi i deixa dir (Després d'un bon menjar li donem a la llengua)

bona, menjar, vinya, beure

Bon pa i bon vi i faràs bon camí (Significa que el menjar i el vi donen forces)

beure, vinya, menjar, bona

Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir (Significa que el menjar i el vi donen forces)

beure, vinya, menjar, bona

Bon pa i bon vi, arre rossí (Significa que el menjar i el vi donen forces)

bona, menjar, vinya, beure

Bon pa i bon vi, vida de Paradís (Significa que el menjar i el vi donen forces)

bona, menjar, vinya, beure

Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang (Significa que el menjar i el vi donen forces)

beure, vinya, menjar, bona

Bon pa, bon vi i bona minyona.

vinya, bona, menjar

Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa

vinya, bona, menjar, casa

Bon pilot, bon farinot [pilot = grapat] (Quan hi ha bona gana, no cal perdre temps en la presentació del menjar)

bona, menjar

Bon plat i fondo (Atipar-se molt i no preocupar-se per res)

maneres de dir, menjar, bona

Bon profit i un raig d'oli

bona, plantes, menjar

Bon profit! (Fórmula amb què saludem els que mengen o acaben de menjar, expressant-los el desig d'una acció beneficiosa de l'aliment que prenen o han pres)

maneres de dir, menjar

Bon sopar, mala nit (Aconsella no gitar-se aviat després d¡un sopar copiós)

menjar, bona, salut

Bon tros i prou pa, bon esmorzar (Ben cert, sobretot per a qui fa faena física)

menjar, bona

Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou.

menjar, bona, vinya, beure

Bon vi i bon tall i penes avall (Davant d'un bon menjar s'obliden les penes)

bona, beure, menjar

Bon vi i bona escudella i que treballi qui en ve al darrera.

bona, menjar, vinya, treball

Bona és la sal, encara que cara (Es diu com a expressió de la carestia d’algun producte)

menjar, bona

Bona gana, bona salut

salut, menjar, bona

Bona olla, bona sobra (Quant a la valor nutritiva de l'escudella)

bona, menjar

Bona teca (Bon menjar)

maneres de dir, menjar, bona

Pàgina 10 de 61.

El Refranyer