Refranys menjar

Fins passada la llet nova, no es pot dir l'infant a prova (Significa que un infant no té gaire seguretat de viure mentres no hagi passat alguns dies)

menjar

Fins que el menjar no siga paït, no cal que digues “bon profit”

menjar

Flaira, nas, que no en tastaràs

cos huma, menjar

Foc, menjar i beguda, imprescindibles per a la vida

foc, menjar

Fondre greix (Passar quimera per alguna cosa)

menjar, maneres de dir

Fondre's a la boca (Es diu d'una menja tendra, gustosa, fàcil d'empassar)

maneres de dir, menjar

Fondre's dins de la boca (Ésser un menjar molt bo, tendre i fàcil d'empassar)

cos huma, menjar, maneres de dir

Fonoll i ruda fan la vista aguda (Són dues plantes medicinals que tenen una olor inconfusible)

menjar, plantes, salut

Formatge d’abril, per a mi; el de maig, per al gavatx, i el de juny, per a ningú. (De formatge, se’n fa tot l’any, però el fet en abril és el més reputat)

mesos, menjar

Formatge, fruita i pa, menjar de vilà

menjar

Formént comprat, ni coques, ni rollos, ni pá assaonat (Distingeix entre l'acció de produir i vendre?

menjar

Forn per nadal no té descans (Adverteix que les festes nadalenques donen molta feina als forns per tractar-se de festes de molt de consum)

menjar, festivitats

Forn que no purga, mal forn (Es diu del forn d'obra que, per tenir la boca massa alta o per no prendre bé l'aire, el caliu queda carbó i puja sempre fins al punt d'embarassar el tirar-hi llenya)

menjar

Forn sota teulat, tan aviat encès com escalfat

menjar

Fred d'abril, no faltarà pa ni vi (La il·lusió influeix més en l’esperit que la realitat desagradable)

oratge, vinya, mesos, menjar

Fregint i menjant (Gastar tot el que es guanya)

maneres de dir, diners, menjar

Fruita novella, la dent amb ella

menjar, plantes

Fruita primerenca no val gaire

plantes, menjar

Fruita robada a algú, mal de ventre segur (Ve a significar que, bé per remordiments o bé perquè tot acaba sabent-se, robar no dóna mai bona vida)

menjar, plantes, salut, cos huma

Fruita tocada, fruita menjada

plantes, menjar

Fruita, però no molta

menjar, plantes, salut

Fruita, poca i ben madura

salut, plantes, menjar

Fugir del porc i coure a la brasa

animals, menjar

Fum d'altar, botifarres a l'olla (Vol dir que els dies de festa major sol haver-hi bon dinar)

menjar, festa

Fum i carbassa treuen la gent [o el marit] de casa

casa, menjar, plantes

Gallina de Xirles i pollastre de Polop, beu-te el caldo i tira-lo (Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta)

llocs, animals, menjar

Gallina i moltó, olla de festa major (Ressalta l’excel·lència de les seues carns)

menjar, festa, animals

Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt (Són un consell culinari i una opinió)

animals, salut, menjar

Gallina, bou i moltó és olla de senyo (Tenen unes carns excel·lents)

menjar, animals

Gallina, vaca, moltó, és olla de senyor (Tenen unes carns excel·lents)

animals, menjar

Gana i galvana mai ne fa falta (L’apetit i la peresa són inclinacions naturals a les quals ens solem oferir amb molt de gust)

menjar

Garbell foradat, forment mal colat (Adverteix que les coses mal fetes donen mals resultats)

menjar

Gastar i menjar, tot és començar (Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar)

diners, menjar, maneres de dir

Gelada abrilera, fam a darrera (Si gela per l’abril, arruïna totes les collites, perquè estaven en plena maduració)

menjar, mesos, oratge

Gelat i llaminadura fan mal a la dentadura

salut, menjar

Gelats i llaminadures fan mal a les criatures [llaminadura = llepolia, gola] (El dolç és energètic, però fa càries, engreixa i lleva les ganes de menjar)

menjar, parentiu

Gener i febrer mengen més que el món sencer (En el ple hivern, es consumeix molt i no s’arreplega res, sobretot en el camp i la mar)

mesos, menjar, mon

Gent jove, pa tou i fetge

menjar, gent

Gent jove, pa tou [o blanet] (Es diu que el pa bla alimenta més que el dur; per això convé a qui està creixent)

gent, menjar

Germans, ni coques ni pans (Aconsella no compartir allò que ens és bàsic a nosaltres mateixos)

consells, menjar, parentiu

Goig fan els ous a la cistella, però més a la paella

menjar

Golafreria és pecat que consum sanitat

salut, menjar

Gos fart no vol rossegons (Qui té les necessitats cobertes no té ganes d’esforçar-se)

animals, menjar

Gràcies del plat, que la vianda és meva (Es diu referint-se a una cosa que algú cedeix com si fos seva, i que és més pròpiament d'aquell a qui és cedida)

menjar

Gran olla, poca carn, i casa gran, pa xiquet (Adverteix que, moltes vegades, l’aparença exterior amaga precarietat)

menjar, casa

Gratar i menjar, tot és començar (Quan comencem a gratar-nos, no pararíem perquè ens proporciona un gran plaer. També, a vegades fem un mosset sense ganes i se’ns obri l’apetit)

maneres de dir, menjar

Greix ranci i fet malbé, al cos no fa bé

salut, cos huma, mal, menjar

Gripau, la cua li cau i el gat se li menja.

animals, menjar

Guanyar-se les veces (Guanyar-se el menjar per a viure)

maneres de dir, treball, menjar

Guarda pa per a maig, i tot l'any en tindràs (Més que a pa, es refereix al blat i a la farina que es produeixen en aquesta època, i adverteix que en abril, les cases encara romanen fredes)

menjar, mesos

Pàgina 31 de 61.

El Refranyer