Refranys menjar

Animal que vola, a la cassola (Significa que no s’ha de desaprofitar cap ocasió)

menjar, animals

Anxoves de l'Estartit, bones de dia, males de nit (Entitat de població costanera pertanyent administrativament del municipi de Torroella de Montgrí a a comarca del Baix Empordà de la província de Girona)

dia i nit, llocs, mal, menjar, bona, animals

Any d'ocells, any de fam (Els preus abaixen quan hi ha molta producció)

animals, menjar

Any de bacores, poc blat (Això diuen)

plantes, menjar

Any de bolets, any d'ovelles esguerrades (La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal)

any, animals, plantes, menjar

Any de bolets, any de castanyes (La proliferació de fongs ve emparellada amb la maduració de les castanyes)

menjar, plantes, any

Any de bolets, any de freds (La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal)

menjar, plantes, any, oratge

Any de bolets, any de pobrets (Els bolets és conseqüència de ploure molt i per contra es fan malbé la resta de productes del camp que perjudica els llauradors)

any, camp, menjar, plantes

Any de carestia, garbell espès i sedàs de farina (En temps de precarietat convé reduir el consum de quemenjar i de tot en general)

any, menjar

Any de magranes, any de blat (Això diuen)

menjar, plantes, any

Any de molt pa, garbell clar i sedàs espès

menjar, any

Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa

treball, oratge, any, menjar, oficis, aigua

Any de poc pa, garbell espès i sedàs clar (En temps de precarietat convé reduir el consum de quemenjar i de tot en general)

menjar, any

Any de rovellons, neu fins als cullons (La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal)

plantes, menjar, oratge, any

Any de secalls anys de badalls (Si no hi ha que menjar patirem fam)

menjar, camp, any

Any de serves, mai lo veges (Significa que qui s’alimenta de serves ho fa perquè no té altra cosa que menjar)

any, menjar, plantes

Anyada d’ocells, anyada de fam (Si abunden els ocells, devoraran prompte els grans de qualsevol cereal)

animals, menjar, camp

Anys d'ous, cada dia menjars nous

menjar

Apa, company, vós a les cols i jo a la carn

menjar, plantes

Àpit, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd

plantes, menjar

Aplana i engul (Expressió que s'utilitza per a dir a una persona que es menge el que hi ha de menjar encara que no li agrade)

maneres de dir, menjar

Aquell que sols espigola, poc omplirà la cassola

treball, camp, menjar

Aquest menjar no té adí» (No té gust, no té substància)

menjar

Aquesta és bona i no embafa! (Es diu en to admiratiu referint-se a una cosa estranya i poc admissible o tolerable)

maneres de dir, bona, menjar

Aquesta taula té la ventura que qui no hi és no hi fretura

menjar

Ara dinem, després veurem (Es diu expeditivament per a ajornar algun assumpte relegant-lo a un segon lloc)

menjar

Ara que n'hi ha, mengem-ne (Es diu per indicar despreocupació envers les coses de demà)

menjar

Ara sabràs el pa que s’hi dóna! (Ara escarmentaràs!)

maneres de dir, menjar

Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta (Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims)

animals, mesos, menjar, oratge, festivitats

Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall (Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims)

festivitats, menjar, mesos, animals

Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons (Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims)

cantar, mesos, menjar, festivitats

Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la truja a la pastera i farem xera, xera (Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims)

festivitats, menjar, mesos, animals

Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet (Significa que qui treballa en una propietat que és llogada, ve un moment en què ha de fer front a la despesa, de la qual no es recordava o no havia fet la previsió oportuna)

mort, menjar, persones, treball

Arrepenja't amb el que t'has menjat, que, a mi, no me n'has dat

menjar

Arribat el febrer, eriçons caçaré (És el moment idoni per a collir els eriçons de mar, que és quan estan més saborosos i ja se n’ha alçat la veda)

caça, animals, mesos, menjar

Arròs amb rap, caldós o socarrat (El rap és un peix molt saborós)

animals, plantes, menjar

Arròs caldós dura fins les "dos"

menjar, plantes

Arròs caldós per al gat i el gos (L’arròs passat o revingut no sol agradar a quasi ningú)

menjar, animals, plantes

Arròs Caterina, que la carn embafa (Ho diuen per expressar rebuig a la repetició d'alguna menja o d'algun tema i desitjar-ne canvi)

menjar, maneres de dir, plantes

Arròs covat, dóna'l al gat (L’arròs passat o revingut no sol agradar a quasi ningú)

plantes, menjar, animals, donar

Arròs covat, per al gat (L’arròs passat o revingut no sol agradar a quasi ningú)

plantes, menjar, animals

Arròs i bugada, foc de brasa (Són coses que requereixen escalfor continuada i no un foc potent)

plantes, menjar, foc

Arròs i carn cuinada

menjar, plantes

Arròs i sol, mai hi ha prou (El primer alimenta i el segon aporta vitamina)

menjar

Arròs i tartana, i casaca a la moda (Proclama l’excel·lència d’aquest producte)

menjar, plantes, indumentària

Arròs que fa el ventre gros (Alimenta, fa tapó i infla, per això és bo contra la diarrea)

plantes, salut, cos huma, menjar

Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.

vinya, plantes, menjar, aigua

Arròs, Caterina, que cada dia carn embafa (Ho diuen per expressar rebuig a la repetició d'alguna menja o d'algun tema i desitjar-ne canvi)

plantes, maneres de dir, menjar

Arròs, gall mort i gallina morta

menjar, plantes, animals

Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló

plantes, vinya, animals, menjar

Pàgina 8 de 61.

El Refranyer