menjar

3.016 refranys catalogats sota aquest tema.

Mostrant 701–800 de 3.016
Darrera de la carn, bon vi i bon trago
És la millor manera d'ajudar a digerir-la
menjar beure vinya
Darrera de la carn, bon vi i si és porc encara més fort.
Destaca la importància de maridar la carn, especialment el porc, amb un bon vi per gaudir millor del menjar. La dita suggereix que el vi ajuda a pair o potenciar el sabor de la carn.
animals bona menjar vinya beure
Darrera de les figues aigua i darrera de les peres vi
Aconsella sobre el maridatge ideal per a aquestes fruites per evitar mals de panxa, suggerint aigua després de menjar figues i vi després de les peres. És una dita popular que destaca els millors acompanyaments per a la digestió.
aigua menjar plantes vinya beure
Darrera de les peres bon vi begues.
Recomana beure vi després de menjar peres per acompanyar-les millor. Suggereix que el vi ajuda a la digestió de certes fruites.
bona menjar plantes vinya beure
Darrera del pa calent no beguis aigua corrent
Aconsella no beure aigua (especialment si és molt freda o d'"aigua corrent"/font) just després de menjar pa acabat de sortir del forn. Tradicionalment, es considera que barrejar el pa calent amb aigua freda és dolent per a la salut o la digestió.
aigua menjar salut
Darrera el porc fi, bon vi
És la millor manera d'ajudar a digerir-lo. És una dita que s'utilitza per exaltar el maridatge entre el porc i el vi, sovint dient que el vi fort és el millor acompanyament per a aquesta carn.
animals menjar beure
Darrera l'enciamet, un bon traguet
Segons la tradició popular, l'enciam es considera un aliment "fred" i "aigualit" que pot ser difícil de digerir si no s'acompanya de la calidesa del vi.
bona menjar plantes vinya beure
Darrere de la carn, bon vi, i si és porc, encara més fort
S’explica per si mateix
animals beure menjar
Darrere de res begues vi, darrere de l'arròs si
Vol dir que el vi és bo en qualsevol circumstància
maneres de dir beure plantes vinya menjar
De banquets i bons sopars, n'estan plens tots els fossars
Convé ser moderat
mort bona menjar salut
De blat i de palla, com més n'hi ha, més se'n gasta
Assenyala que l'abundància sol relaxar l'estalvi i propiciar la malversació. Quan tenim molts recursos o facilitat d'accés a una cosa, tendim a ser menys curosos i a gastar-los amb molta més alegria.
camp menjar
De bolets que no conegues, no en mastegues
Aconsella no collir ni tocar res que ens puga enverinar
menjar consells plantes
De bolets que no coneguis, no en masteguis
Desaconsella la seva menja
menjar salut plantes
De bolets, poquets
Recomana no abusar-ne per ser indigets
plantes salut menjar
De bon blat, bon pa
Assenyala que la qualitat del resultat final depèn directament de la qualitat dels ingredients i de lesforç inicial. A la vida, com en l'elaboració del pa, les bones bases garanteixen l'èxit
bona menjar plantes
De bona olla mal cuinat és comprovat
bona menjar
De bons [o grans] sopars [o menjars], n'estan plens els fossars
Convé ser moderat
salut menjar bona mort
De caigudes i de sopars, n'estan plens els fossars
Convé ser moderat
salut menjar mort
De calent en calent
Sense deixar que es refrede
menjar maneres de dir
De carabassa, amb poca n’hi ha massa
És un fruit laxant i que alimenta poc
menjar plantes
De carn de caça no abuses [o no en minges] massa
Té colesterol i l’excés provoca gota. Aconsella moderació en el consum de carn de caça (com senglar, cérvol o conill) perquè, tot i ser natural i baixa en greixos, pot contenir un alt contingut en àcid úric. L'excés d'aquesta carn pot provocar o empitjorar la gota i s'ha de consumir sempre molt cuinada per raons de seguretat alimentària.
animals menjar salut caça
De carn de caça no n'abusis massa
És un tipus de carn molt forta i cal vigilar per la salut.
consells menjar salut caça
De castanyes, qui més en pela més en menja
Sol ocórrer que qui manipula aquesta fruita, i a l'igual que les ametles, va menjant-ne dissimuladament
menjar plantes
De dues arengades, la llençada fa més profit que la menjada
menjar animals
De fam i de guerra, allunya nostre terra
menjar
De fam i feina, tothom en fuig
Ser poc amic de treballar, espavilar-se per a viure sense treballar.
menjar treball
De formatge i pa beneit, menja'n poquet
menjar
De grans sopars les tombes en són plenes
Qui vol viure molt, ha de sopar poc
maneres de dir salut menjar mort
De jugador, borratxo i fart, Déu me n'apart
Expressa la desconfiança cap a les persones que pateixen addiccions al joc, l'alcohol o una golafreria extrema. S'utilitza per indicar que d'aquestes persones no se'n pot esperar res de bo o de fiar.
déu joc menjar beure
De la bellesa, ni se'n menja ni se'n beu
En un món tan superficial és difícil posar-hi seny i entendre que l'atractiu d'una persona li pot obrir portes, sí, però poca cosa més. Per tirar endavant i ser feliç calen altres coses molt més importants.
menjar persones beure
De la bona pasta es fa el bon pa
Per dir que algú és bona persona, que no té cap malícia.
bona menjar
De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló
Són menges exquisides per al paladar
menjar plantes animals
De la casa on no hi ha pa, les rates en fugen
Vol dir que tothom s'allunya dels llocs o empreses on no hi ha res a guanyar
animals menjar casa persones
De la guapesa, no se'n tira cap tros a l'olla
Els agraïments no només han de ser de paraula. Es diu en menyspreu dels qui no planyen les salutacions i compliments, però sí els donatius.
menjar
De la mà a la boca, mai no s'equivoca
cos huma menjar
De la ma [o del plat] a la boca, es perd la sopa
Adverteix que moltes vegades es perd part del producte o dels diners durant el procés o el camí cap a la destinació
menjar cos huma
De la mar el bon peixó, i de la terra el moltó
Es refereix als productes considerats millors com a mengívols, de la terra i de la mar
mar bona menjar
De la mar, l'esturió; i de la terra, el bacó
Ho diuen per l'exquisit gust de la carn de porc
animals mar menjar
De la mateixa manera es mor de fam que de fartades
mort menjar
De la missa i la llangonissa, fins els trossos en són bons
menjar
De la perdiu, allò que mira a baix; del conill, allò que mira a dalt
menjar animals
De la taula al llit i del llit a la taula
Dit de qui sols viu per a menjar i dormir
maneres de dir menjar dormir
De la virtut de la ruda ni la meitat no és sabuda
La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible
plantes salut menjar
De les fruites [o sopes] i amors, els primers són els millors
Les novetats solen agradar, com la primera fruita de la temporada i el primer amor, que és el més intens i perdurable.
amor menjar plantes
De les glans de juny, tot l'any el porc en gruny
Cal evitar que mengen glans d’aquest temps, que són molt del gust dels porcs, no són bones i els fan mal
menjar mesos animals
De les olors, la del pa, i dels gustos, el de la sal
menjar
De les sobres se'n fan obres
De les sobre d'una menjada pots fer una altra
menjar
De llegums [fesols] i de moniatos no te'n fies, que fan flats
Tenen albúmina.
salut plantes menjar
De lo que et menges, et creix
Broma que es diu a qui està menjant-se algun aliment que, per a forma, s’assimila als sexes o als caràcters sexuals..
menjar
De mala farina, mal pa
Avisa que no es poden esperar bons resultats d’allò que no és intrínsecament bo
menjar mal plantes
De massa bona es fa la pasta agra
A vegades, les coses es capgiren i no resulten com s’esperava
bona menjar
De menjar calent, el cos se'n ressent
Menjar de calent abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat
salut menjar
De menjar poc, parlar poc i alçar-se matí; ningú no s'ha tingut que penedir
És una bona costum i desitjable
dormir menjar parlar
De molt de peix que menges, si sabies el que ha costat de treure ploraries
animals menjar
De pa de casa més bo i més barato
Indica que l'aliment més profitós és el que es pren en la intimitat i calma de la casa pròpia.
bona casa menjar
De pa florit i de pa ajagut, ningú n'han plangut
Les aigües de maig, de vegades persistents, ajeuen o volquen el sembrat. No hi fa res.
menjar
De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer.
vinya menjar
De pa i figa
De poca importància
maneres de dir plantes menjar
De pans i de coques, n'hi ha de totes
menjar
De pebre i de pa beneit, poquet
Hom creu també que el pebre és calent i que massa, perjudica.
menjar plantes salut
De penes i de sopars, hi ha molta gent als fossars
Convé menjar poc a la nit, quan no podem cremar calories
mort menjar salut
De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes
Són espècies de fongs que no maten, però afecten el sistema digestiu
plantes salut menjar
De pic de martell
D'allò més saborós o vivaç
maneres de dir menjar
De poc pa no poden fer moltes sopes
Vol dir que amb escassesa de materials, no es pot tenir una producció abundant.
menjar
De pressa, que s'olla vessa!
Es diu per instar a anar aviat, a activar molt una cosa
menjar
De pruna una i de peres a dotzenes
plantes menjar
De quin pa fas rosegons¡
Es diu de qui critica o no accepta una cosa molt bona. No saps el valor d’això que menysprees, quines pretensions que tens!, què t'has pensat?
menjar maneres de dir
De res, massa
Recomana moderació, tant en el menjar com en tot
menjar
De rica taula, les engrunes
Vol dir que de les coses bones, la porció més insignificant té valor.
menjar
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel
Sant Joan: 24 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Es refereix al fet que en els mesos calorosos (estiu) és millor evitar certs productes que es fan malbé abans o que la mel d'estiu no és tan bona com la de primavera. També pot al·ludir a una època menys adequada per al seguici o la vida social intensa a causa del treball al camp.
animals menjar mesos persones sants
De totes maneres, tonyina [o arròs] en ceba
Es diu en ser-nos alguna cosa indiferent o sense importància, o en desembocar els nostres esforços a la mar de la inutilitat.
animals menjar plantes
De totes maneres... arròs amb ceba
Es diu en ser-nos alguna cosa indiferent o sense importància, o en desembocar els nostres esforços a la mar de la inutilitat.
menjar plantes
De vi, oli, porc i amic, el millor és el més antic
Cert. Amb els anys, les tres coses milloren i es valoren més.
amistat animals menjar vinya
De vore les botifarres, te se menegen les barres
menjar
Deixa'm, albarda, i em menjaré el teu pa
Adverteix que els entremesos, encara que més els acomiadin, tornaran on coneixen que poden treure alguna cosa.
menjar
Dejunar després de fart, [o Dejunar després d'haver dinat]
Aparentar mortificacions que en realitat no són tals, perquè es compensen amb altres actes amb què es regala el cos
menjar maneres de dir
Dejunar o menjar fruita
plantes salut menjar
Dejunar per ben dinar, qualsevol ho fa
menjar
Del blat ben pastat, el bon pa no n'és fat
Significa que les coses ben fetes, treballades amb dedicació i cura (com pastar bé la farina), donen sempre un resultat excel·lent i de qualitat (el pa no és fat, és a dir, té gust i és bo).
bona menjar
Del blat en flor, als quaranta dies el pa al forn
Passat l'hivern entrem a la fase reproductiva. En uns vuit dies queden fecundades totes les flors fèrtils de l'espiga, en aquest moment l'activitat fisiològica és màxima. Arribem a nivells alts de transpiració, d'extracció d'aigua i de nutrients del sòl.
menjar
Del cigró, beu-te el caldo i tirar-lo
El sabor del cigró supera al del brou del qual s’ha impregnat. S'utilitza per indicar que s'ha d'aprofitar l'essencial (el suc o l'oportunitat) d'alguna cosa, però que després el que queda (el cigró mateix o la resta) no té gaire valor i es pot descartar.
menjar plantes beure
Del conill el que mira al cel i de la perdiu el que mira al sòl
Fa referència a la manera de consumir aquestes peces de caça, indicant quina part és més bona de cada animal segons la tradició popular: Del conill el que mira al cel: Recomana menjar les potes del darrere (les del darrere), que són més carnoses. De la perdiu el que mira al sòl: Recomana menjar les potes de davant, que són més tendres i gustoses.
animals menjar
Del conill, el llom, de la perdiu el pit
Són les parts més carnoses
menjar animals
Del diner no es pot dinar, però amb ell en pots comprar
Amb un joc de paraules, destaca la importància dels diners
menjar diners
Del fart al dijú, no compten tots u [o Farts i dejuns no mengen
Vol dir que els rics i els pobres no veuen les coses de la mateixa manera
menjar
Del lluç, la cua
És la part amb menys espines
animals menjar
Del mar, el nero; de la terra, el carnero»
Significa que el nero és el millor peix i el moltó és el més saborós dels animals de terra
animals mar menjar
Del marduix, l’amor en fuig
[marduix o Moraduix= planta que s'empra en els condiments]. Pareix ser que el seu sabor no agrada a tots
amor menjar plantes
Del pa dur es fan rosques; ací no es tira res
menjar
Del pa tou tothom en fa llesques
Les bones coses i els moments feliços són efímers
menjar
Del pernil vés tallant tros i aviat hi veuràs l'os
menjar
Del plat a la boca ningú s'equivoca
Significa que el menjar sempre congrega gent
cos huma menjar
Del que no mengen los gossos i els gats, pocs plats
Convé evitar els aliments no naturals i les plantes que els animals no volen, i això perquè solen ser tòxics
animals menjar
Del regiment de la Canya, ningun soldat deserta
Significa que els captaires no solen abandonar mai aquest gènere de vida
menjar oficis
Del seu pa farà sopes
Expressió utilitzada per a indicar que cada u haurà d'assumir les conseqüències dels seus actes
menjar
Del sorell, beu-te el caldo i tira’l a ell
[sorell = peix blau]. La carn del sorell és ben poc saborosa
animals menjar
Dels bons menjars, primer que la boca en tasta el nas
[Tasta: de tastar, apreciar el gust d'una menja prenent-ne una petita porció]. Hi ha aliments, viandes i guisats que es perceben per la sentor que desprenen abans que amb el gust.
bona cos huma menjar
Dels colors la grana i de fruites la magrana [ o la maçana] [maçana=poma]
És una opinió
plantes menjar colors
Dels fruits de l’octubre, ningú no en viu
A l’octubre ja s’ha collit la fruita sucosa d’estiu, tret dels caquis, i encara no ha madurat tota la fruita seca d’hivern, tret de les ametles, les castanyes i els pinyons
menjar mesos plantes
Demà de Nadal, arròs de catedral
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial
festivitats menjar mesos