Refranys menjar

A Sant Donís, mocador amb la piuleta i el tronador (9 octubre) (El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà)

festa, festivitats, menjar, mesos, sants, indumentària

A Seròs, sopes amb tomàquet (Municipi lleidatà de la comarca del Segrià)

llocs, menjar

A Sils , es menjant les botifarres i deixan els fils (Municipi de la comarca de La Selva a la província de Girona)

llocs, menjar

A tatx (Separant un tros d'una fruita per poder-la tastar)

maneres de dir, plantes, menjar

A taula parada (Amb tranquil·litat. Amb calma, sense pressa, sense neguits)

maneres de dir, menjar

A taula pot faltar el pa, però la sal no ha de faltar (La sal és barata i condimenta qualsevol menja)

menjar

A Torallola mengen merda a la cassola (Poble del terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà en la província de Lleida)

llocs, menjar

A tot arreu s'en fan, de bolets, quan plou (La pluja propicia l'aparició dels bolets. Es diu per a llevar-li importància a alguna cosa que algú creu extraordinària)

menjar, plantes, oratge

A tot past (En abundància, a qualsevol hora, a totes les menjades)

maneres de dir, temps, menjar

A Tremp pa i a Balaguer coca [El primer és un municipi de la comarca del Pallars Jussà i el segon de la comarca de La Noguera a la província de Lleida] (Tots solem actuar igual en totes bandes)

menjar, llocs

A tres coses renuncia els sastre [o frares]: fam, sed i fred

oficis, oratge, menjar, beure

A Ullastrell, les figues les mengen amb pell (Municipi de la comarca del Vallès Occidental a la província de Barcelona)

llocs, plantes, menjar

A una bona taula, ditxosos els darrers, si els primers tenen modos (Qui arriba després que altres s’ha d’acontentar amb el que quede)

menjar

A vegades val més el caldo que les tallades (Adverteix que no sempre allò que ens imaginem és encertat)

menjar

A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic (Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona)

llocs, menjar, animals, persones

Abans d'esmorzar, mil passos has de donar (Convé fer algun tipus d’activitat per tal d’obrir l’apetit)

donar, menjar

Abans de dinar no facis el sopar (Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptació i incomplir l’objectiu previst)

menjar

Abat de poble, molt de cantar i poc que menjar

menjar, oficis, música

Aboca l'arròs, Tereseta, que vinc enseguideta

plantes, menjar

Abocar sal, mal senyal (Creencia supersticiosa)

menjar

Abril abrilenc, gelat i famolenc (Les nits encara són fredes, i alguns dies també, i el camp encara no ha produït fruits)

oratge, mesos, menjar

Abril gelat, coques de blat (L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes)

plantes, mesos, menjar, oratge

Abril mullat, de pa en ve carregat (La pluja abrilenca alimenta molt les plantacions cerealistes)

menjar, mesos, plantes, oratge

Abril rigorós, pa i vi abundós

vinya, mesos, menjar

Acaba i digues panera (Es diu a qui es poc menjador per que s'afanyi a menjar)

maneres de dir, menjar

Acabada la Quaresma, acabat el bacallà (Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes)

menjar, festivitats, animals

Acabar primer el pa que la gana (Patir o passar gana)

menjar, maneres de dir

Acabar primer el pa que la talent (No tenir mitjans suficients per a alimentar-se com cal)

maneres de dir, diners, menjar

Acabateu tot, és molt bo per a la persona (Animar als xiquets/xiquetes acabar el menjar o les medicines)

maneres de dir, menjar

Ací venen set setmanes totes de desdejunar; i set que ja n'hem passades totes de riure i folgar

menjar, riure/plorar

Açò tenim i menjàvem pa a soles (Es diu quan s’ha descobert alguna qualitat d’algú o s’ha fet alguna troballa ignorada o oblidada)

menjar

Acostumar-se a la bona taula (Agradar a algú el menjar de qualitat superior)

maneres de dir, menjar

Adam es menjà la poma i el mal de queixals encara dura (Remarca que hi ha coses que són com són i no tenen remei)

cos huma, plantes, menjar

Afaitar-se després de menjar, no és fa

menjar, oficis, salut

Afartar-se com un porc (Menjar en excés)

menjar, animals, maneres de dir

Agafar bons garrots (No tenir gens de guany o no poder-se alimentar com cal)

bona, menjar, diners, maneres de dir

Agafar-se l'arròs (Enganxar-se, adherir-se, un aliment al recipient on es cou)

plantes, maneres de dir, menjar

Agradar més que a un porc la dacsa (Forma emfàtica d’expressar l’afició a un menjar)

maneres de dir, animals, menjar

Agradar-li la bona taula (Agradar a algú el menjar de qualitat superior)

bona, menjar, maneres de dir

Agradar-li la els bons bocis (Agradar a algú el menjar de qualitat superior)

menjar, maneres de dir

Àgueda, Blai, col sense oli (5 febrer) (3 febrer) (És un vegetal molt sa però dessaborit)

plantes, sants, menjar, mesos

Ai del que posa pa quan l'un tira per aquí i l'altre per allà! (Aconsella no esforçar-se inútilment en col·lectius desunits)

consells, menjar

Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell (Els aliments a temperatures anormals no són sans)

aigua, cos huma, menjar, salut, beure, vinya

Aigua fresca i pa calent, mal pel ventre (Sempre s’ha dit que el pa menjat acabat de treure del forn no assenta bé a la panxa)

aigua, menjar, cos huma

Aigua i pa, sopa farà (Convé mirar les coses pel seu costat bo)

aigua, menjar

Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endimoniat (Són menges molt energètiques)

menjar, plantes

Aire, que se socarra l'arròs!

menjar, plantes

Així, així et faràs gran (Expresón utilitzada per fer menjar als nens)

maneres de dir, persones, menjar

Això és bufar en caldo fred (Es diu d’algú que malda per aparentar allò que no és de cap de les maneres o de donar molt valor a alguna cosa que no en té gaire)

menjar, maneres de dir

Això és una olla

menjar

Pàgina 4 de 61.

El Refranyer