Tema
menjar
3.016 refranys catalogats sota aquest tema.
Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve
Siga quin siga el preu del blat, sempre acaba venent-se perquè és un aliment de primera necessitat
plantes oficis menjar
Al bon caldo, el vi li fa coixí
En un bon caldo hi ha que menjar un bon vi
vinya menjar
Al bon caldo, el vi li obri el camí
El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges
menjar bona vinya
Al bon vi, el brou li fa camí
El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges. El brou prepara el camí (l'estómac) per al vi, fent que se senti millor i evitant una embriaguesa ràpida. Indica que el menjar calent i suau facilita la degustació del vi sense que aquest afecti negativament.
bona menjar vinya
Al caliu
Consisteix a coure els aliments, com patates, castanyes o verdures, directament entre les brases i la cendra calenta d'un foc ja apagat. És una forma rústica de coure que aporta un sabor fumat peculiar.
foc menjar maneres de dir
Al camp vas, el que portes menjaràs
Recomana endur-se queviures per a passar el dia fora de casa i garantir-te l'aliment i no passar privacions.
camp menjar
Al cel només mengen pa de xeixa
[La xeixa és una varietat de blat antic pròpia de les Illes Balears]. Fa referència a la qualitat excepcional d'aquest aliment. Significa que al cel tot és perfecte i de la millor categoria, ja que s'hi consumeix pa elaborat amb xeixa, un blat antic molt apreciat.
menjar
Al compare botifarra i al padrí un porró de vi
Cal estar a bé amb tots, amics i parents
menjar parentiu vinya
Al conill no li planyis el setrill
menjar animals
Al desembre estofat de llebre
animals mesos menjar
Al dijous gras botifarra menjaràs
Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou
festivitats menjar
Al Dijous Llarder, botifarra menjaré
Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou
festivitats menjar
Al dinar, menja poc; i al sopar, menys
L'excés en el sopar duu a passar una mala nit.
menjar salut
Al febrer, la cansalada al celler
menjar mesos
Al fer l'escudella es veu la triadella
Es veu el que hom ha posat a l'olla.
menjar
Al fer-te el plat veuràs si et pren de grat
menjar
Al fons [o en el culet] està la mel
Literalment es refereix a les figues, una varietat de les quals es diu “de la gota de la mel”. En sentit figurat s'utilitza per a animar algú a acabar una feina o un esforç. Indica que la millor part o la recompensa arriba precisament quan s'està a punt de finalitzar la tasca.
menjar plantes
Al gust estragat, el dolç li és amarg [o «li és salat]
Es diu de qui no comparteix els cànons de la majoria i resulta estrambòtic i estrany als altres
menjar
Al juliol ni dona ni caragol, però caragol i dona tot l'any és bona )
Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar d'ells
animals mesos menjar persones
Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol
Quan fa molta calor, les menges fortes, picants o calentes i la pràctica del sexe fan suar
menjar mesos amor oratge persones
Al llevat de taula
En el moment d'acabar un àpat
maneres de dir menjar
Al llit i a la taula, a la primera paraula
Vol dir que no ens hem de fer pregar quan ens criden a menjar o a descansar
parlar dormir menjar
Al mal de cap, omple el pap
La migranya i les preocupacions es distrauen menjant
menjar salut cos huma
Al malalt li preguntes si vol caldo?
Perquè és típic que quan un està malalt li oferesquin caldo però en realitat vendria a ser una pregunta irònica perquè realment un malalt no té ganes de res
menjar salut
Al mort terra amb ell i al viu aliment
Aconsella combatre la pena i distraure’s menjant.
menjar
Al pa calent, fes-hi un forat i amb oli untat
El pa menjat calent és malsà, però l’oli li lleva tota possible maldat
plantes menjar
Al pa, pa i al vi, vi
Expressió usada per a donar a entendre que s'han dit les coses clarament, sense embuts
maneres de dir vinya menjar
Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara
Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear malentesos
vinya parlar aigua menjar
Al poble de Pontós, bon menjar i alè espantós
Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona
llocs menjar
Al pobre que no té clam, no el deixes morir de fam [clam = anomenada, fama]
Recomana ser clarividents, caritatius i discrets amb els pobres que per dignitat o per vergonya no demanen res a ningú
diners persones menjar
Al pobre, el pa se li floreix el forn
Es diu quan a algú li ha eixit malament alguna cosa, sobretot quan es tracta d'u mateix.
diners menjar
Al que menja llonganissa, se li fa la panxa llisa
Estar molt prim
cos huma menjar
Al que menja lo madur, fes-li rosegar lo dur
Convé educar i preparar les persones per a totes les eventualitats de la vida
ensenyar menjar
Al que pasta i cou el pa, n'hi passen de totes
Significa que qui treballa directament en una tasca o negoci és qui corre més risc de patir problemes, imprevistos o accidents. S'aplica sovint per assenyalar que els experts o responsables directes són els més exposats a errors.
menjar oficis
Al que té gana, tant li fan les salses
Significa que quan es té vertadera fam o necessitat, es presta més atenció a la cosa principal que als acompanyaments. Indica que si hi ha bona gana, no calen condiments ni entreteniments; el menjar bàsic és suficient.
menjar
Al que tingues de donar a dinar, no te dolga [o no li planyis] l'esmorzar
Significa que, si ja t'has compromès a ajudar algú amb una cosa important o costosa (el dinar), no siguis gasiu ni et penedeixis d'ajudar-lo amb les coses petites prèvies (l'esmorzar). És un consell a la generositat completa i a no ser avar en els detalls.
donar menjar
Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
Quant a la valor nutritiva de l'escudella.
bona menjar persones
Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
Significa que, sovint, quan més es refusa una cosa, més quantitat ens n'arriba a sobre. S'utilitza per descriure situacions on, malgrat la intenció d'evitar un problema o circumstància desagradable, acabem tenint-ne una abundància no desitjada.
menjar
Al qui pasta la farina, mai li falta pa
menjar oficis
Al sexagenari, sopes i rosari
Ve a dir que perdem facultats quan envellim. Antigament, moltes persones estaven desdentades als seixanta anys
menjar vell
Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs
municipi de la comarca lleidatana de les Garrigues
llocs menjar
Al Tarròs mengen arròs
Població de la comarca lleidatana de l'Urgell que pertany administrativament al municipi de Tornabous
menjar llocs plantes
Al torrapà, la fam el va matar
Es diu referint-se a aquelles persones que no saben o no poden aprofitar-se de la bona situació en què es troben
mort menjar
Al vell, ceba a ell
Els vells solen estar desdentats i no poden rosegar
plantes vell menjar
Al vell, ceba o carabassa a ell
Els vells solen estar desdentats i no poden rosegar
menjar plantes vell
Al vell, rave o carbassa amb ell
No fa molts anys, quasi tots arribaven a la vellesa desdentats i no podien rosegar
plantes persones menjar
Al ventre buit, tot li mou l’apetit
Quan apreta la gana, s’acaben moltes manies
menjar cos huma
Alabeu-vos cols, que hi ha naps a l'olla
Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates
menjar plantes
Alabeu-vos [o lloeu-vos] cols hi ha naps a l'olla
Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates
menjar plantes
Albardà desvergonyit mai espera el convit
oficis menjar
Albercocs porquins, molts i roïns
Aquesta varietat sembla ser molt abundosa
menjar plantes
Alçar [o desparar, o llevar] taula
Llevar de damunt de la taula les coses que han servit per a menjar
maneres de dir menjar
Alçar-se de taula
En el moment d'acabar un àpat
menjar maneres de dir
Aldeana és la gallina, i se la mengen els de la vila
És una manera d’expressar que la gent del camp manté la de la ciutat. Assenyala la desigualtat social i econòmica històrica: la gent del camp o dels pobles (l'aldeana) produeix els recursos i aliments, com ara la gallina, mentre que els beneficis i el consum d'aquests béns se'ls emporten les classes més urbanes o dominants de la ciutat (la vila).
animals menjar
Alimenta més una escudella que una bona costella; però, si pot ser, l'escudella i la costella
Quant a la valor nutritiva de l'escudella.
menjar
Alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovelles
Destaca el gran valor nutritiu i saludable de la mel, equiparant-la en beneficis a la llet d'ovella, un aliment reconegut per la seva riquesa. La mel aporta sucres ràpids i antioxidants, mentre que la llet d'ovella és rica en proteïnes i greixos, fent de la combinació un aliment molt complet.
animals menjar
All bullit, gust perdut
Perd el sabor i la consistència
menjar plantes
All cru i vi pur passen el porc de segur [porc difícil de digerir]
La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió
plantes vinya menjar animals
All cuit, all perdut
menjar plantes
All en dejú, remei segur
L’all mata molts microbis patògens del sistema digestiu. Segons la tradició, un gra d'all a primera hora serveix per a tot: Depurar la sang i millorar la circulació. Matar els cucs de l'estómac (els paràsits). Prevenir refredats i pujar les defenses.
menjar plantes salut
All, cargol i col; el cargol pica l'all i l'all pica la col.
Aquesta és una coneguda endevinalla, embarbussament o dita popular catalana que fa referència a la recepta tradicional dels cargols amb all i col. La frase juga amb la paraula "pica" (de picar/fer salsa o de mossegar) per descriure la combinació dels ingredients.
animals menjar plantes
Allà on menja un, mengen dos [o Allà on mengen dos, mengen tres]
Es diu per indicar que convidar algú a dinar no fa augmentar la despesa, sempre que no es facin extraordinaris
menjar
Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons
Les coses bones o agradables per a nosaltres tenen o han tingut un cost per a algú altre
menjar
Allí hi havia 'arrop i tallaetes'
menjar
Allí on hi ha un pa hi ha un català
menjar
Allioli, menjar del dimoni
Es diu perquè cou i deixa mal alè. L'all cru té una força i una coïssor que s'atribueixen metafòricament al foc de l'infern. El mal alè: Es diu que és "del dimoni" perquè, després de menjar-ne, deixa una olor tan forta i persistent a la boca que pot arribar a "espantar" o incomodar els altres.
diable menjar
Allò que a uns sana, a altres mata
Cada individu té una constitució, unes toleràncies, una resistència... diferents de les d’un altre
menjar salut
Allò que és bo és però és bo
menjar bona
Allò que no entra pels ulls, no li plau a la boca
Se sol dir que se menja per la vista. Per extensió es diu que la bona presentació o aparença externa d'una persona o cosa influeix molt en l'elecció o el judici que n'han de formar.
cos huma menjar
Allò que no mata, engreixa
Es diu per significar que tot és aprofitable per al cos mentres no sigui declaradament perjudicial
salut mort menjar
Allò que no t'hages de menjar, deixa-ho cremar
Es refereix al fet que cada un ha de viure la seva vida
menjar consells
Alls piquen i cebes couen.
menjar plantes
Als porcs més lletjos, els millors aglans
Es diu quan considerem que algú que no s’ho mereix viu millor que nosaltres mateixos
menjar animals plantes
Als solatges hi ha la flor
Significa que una cosa bona agrada més quan ja s'acaba
menjar
Als vells atuells, bona sopa
Ens recorda que l'experiència, la maduresa i el saber fer aporten un valor afegit insubstituïble. En l'àmbit gastronòmic, implica que els plats de cocció lenta o els guisats tradicionals de tota la vida, fets amb el temps i la saviesa que donen els anys, són els més suculents.
bona menjar
Al·leluia, al·leluia, qui no mata corder o porc, no menja xulla
Es diu com a invitació a participar en el treball comú i també com a crítica a qui no hi col·labora
menjar animals
Al·lot de quinze anys, té gavatx i no té mans
Vol dir que els al·lots d'aquesta edat mengen molt i treballen poc
persones treball menjar
Amagueu el pa que ve la gana.
Es diu quan arriba a taula algú que està molt afamat.
menjar
Amansir la fam
Prendre un refrigeri
maneres de dir menjar
Amb aigua sola no es fa bon brou [o caldo]
Significa que per aconseguir un resultat de qualitat calen els ingredients i l'esforç adequats, ja que amb el mínim indispensable no s'obté res de bo. S'aplica a qualsevol tasca on la manca de recursos o dedicació impedeix l'èxit.
aigua menjar
Amb bona o mala pitança, no faltes a la templança
Recomana ser comedit en el menjar
bona menjar mal
Amb bons talls, es fa bona olla
bona menjar
Amb bull i renou, s'olla cou
Vol dir que cal bellugar-se molt i esser actius perquè les coses que s'emprenen vagin per bon camí. Les coses importants, especialment les empreses o projectes, requereixen activitat, agitació, esforç i a vegades cert renou o aparat per a prosperar i arribar a bon port.
menjar
Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi; tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar
Són aliments difícils de pair i s'han d'acompanyar amb begudes fortes. Recomana beure vi en lloc d'aigua quan es mengen cargols, figues i naps. L'expressió "tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar" (o "nedant") és una exageració humorística que suggereix que el vi ha de ser molt clar i lleuger, gairebé transparent, com si els aliments hi estiguessin nedant a dins.
aigua animals menjar plantes vinya+1
Amb ceba i amb pa a Judes van desmamar
La tradició diu que el deixeble traïdor fou desmamat amb truita de ceba i que sempre més en va menjar; la rabior de la ceba li va enverinar el cos i l'ànima i d'ací el seu procedir.
menjar plantes
Amb cebetes i llomillo, la mestressa fa el platillo."
menjar
Amb diners, torrons, i amb pessetes, casquetes
[casquetes = Pastissets farcits de confitura]. Vol dir que amb diners tot es pot comprar
diners menjar
Amb el celler ple no fa por gana ni fred
En la societat agrícola, el celler no només guardava el vi, sinó també les reserves de gra, oli, embotits i fruita seca. Si el rebost estava ple, l'hivern —per dur que fos— no podia vèncer la família. No fa por gana ni fred" vol dir que les necessitats bàsiques estan cobertes.
menjar oratge
Amb el dinar a la boca
A continuació, inmediatament
cos huma menjar maneres de dir
Amb el formatge peres i amb la carn cireres
plantes menjar
Amb el meló vi a trompó.
menjar vinya
Amb el menjar a la boca
A continuació, immediatament. De seguida, o molt aviat, després de menjar. Havent dinat, de seguida; sense reposar
maneres de dir menjar cos huma
Amb el mos en la boca
Just en acabant de menjar
menjar maneres de dir
Amb el pa a les alforges, hi ha qui es moriria de fam
Critica la inutilitat d’algunes persones
menjar
Amb el pa a les mans, se moriria de fam
Es diu d'una persona molt tímida o inhàbil per a guanyar-se la vida
menjar
Amb el pap buit
Sense haver menjat
maneres de dir menjar
Amb el pap ple es parla millor
Quan estan cobertes les necessitats més elementals s’està més dispost
menjar parlar
Amb els fesols [o mongetes] porc i amb el porc vi fort
plantes vinya animals menjar
Amb escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
Hom creia que era bo beure vi en menjar l'escudella i al seu darrera.
menjar beure
Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí
Quant a la valor nutritiva de l'escudella i la bona combinació amb el vi.
bona menjar vinya