Refranys menjar

A l’almàssera i al molí, el dinar al si [almàssera = premsa d’olives / al si = damunt, baix del braç, en la mà] (Aconsella dur-se el menjar a qui ha de passar la jornada en el tall o lluny de casa)

plantes, menjar

A l’amor i al gaspatxo, donar-los foc borratxo (La monotonia és causa d’avorriment; convé tenir inventiva i variar i improvisar, tant en la cuina com en les relacions amatòries)

amor, donar, menjar, foc

A l’enfornar es fan geperuts els pans (Vol dir que l'èxit de les empreses depèn de la manera com es comencen)

maneres de dir, menjar

A l’olla bullint no hi cauen mosques (Manifesta que a treballar o quan hi ha problemes no solen acudir els aprofitats)

treball, animals, menjar

A ma casa bullen faves, i a la teua, perolades (Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres)

plantes, casa, menjar

A mal de cagar no hi valen serves [serva = fruita aspra similar a la nespla] (Cada cosa vol el seu remei i no valen succedanis. (La diarrea s’atura amb orxata d’arròs o de xufa, però no amb cap fruita, que sempre es laxant encara que no ho semble)

menjar, salut

A mal menjar [o ben menjar], tres vegades beure (Recomana aprofitar l’oportunitat)

menjar, be, beure, mal

A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen (Municipis de la comarca lleidatana de Segrià)

llocs, menjar

A menjar curt, vi pur (Ressalta l’excel·lència del vi com a acompanyament de qualsevol menja)

menjar, vinya, beure

A menjar prop, a fer feina lluny (Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar)

menjar, treball

A menjar, a casa (Recomana la comoditat i la baratura)

menjar, casa

A Merea trenquen teia i couen pets a la graella

menjar, llocs

A mi ningú em posa l'olla

menjar

A mig de taula, poca paraula (En una menjada en companyia no convé xarrar massa i sí dedicar-se a menjar)

parlar, menjar

A millor aliment, millor pensament (Les coses es veuen més boniques quan es té la necessitat bàsica coberta. Per això existeixen els dinars de negocis, els sopars de parella...)

menjar

A mitjan dinar, qui no té pa, que se'n talli

menjar

A molt menjar molt penar (Les menjades abundants o pesades fan dificultosa i llarga la digestió)

menjar, salut

A molt sopar, molt somniar (Les menjades abundants o pesades fan dificultosa i llarga la digestió)

salut, menjar, dormir

A mon pare li diuen coca, i jo en mor de fam

menjar, parentiu

A Montbui fan les sopes en una campana (Ironia per la grandària de les campanes d'aquesta població barcelonina de la comarca del Vallès Oriental)

llocs, menjar, campana

A Nadal, tot ací dalt [ací = a la boca] (Nadal és una celebració en la que es menja molt)

menjar, festivitats

A on hi ha menjar, no m’enyori

menjar

A on no hi ha farina, tot és moïna (Vol dir que allà on no hi ha recursos per a viure, no sol mancar-hi irritació ni malestar)

diners, menjar

A on no hi ha pa, tot es renou (Qui passa gana no pot estar de bon humor)

menjar

A on va En Miquel? A on hi ha mel (Vol dir que cadascú cerca allò que li és agradable o convenient)

menjar

A pa calent, clava-li la dent (Recomana aprofitar la primera ocasió que se’ns presente)

menjar

A pa d'altri, navalla pròpia (Recomana traure bon profit de les coses dels altres quan l’ocasió és propícia)

menjar

A pa de quinze dies, fam de tres setmanes (Quan es passa gana, qualsevol menjar és ben vingut)

menjar

A pa dur, bona dent (En sentit ampli, significa que davant les dificultats hem de fer el cor fort)

menjar, cos huma

A pa i cebolleta, no cal trompeta

menjar, plantes, música

A Pacs, mengen les sopes a grapats per mandra de rentar els plats (Municipi de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona)

llocs, menjar

A panxa plena no hi entren penes (Indica que las desgracies es són menys o s'obliden abans quan tenim l'imprescindible per a la subsistència o quan adquirim bens materials en abundància)

cos huma, menjar, salut

A peix gras salsa magra, a peix magre salsa grassa (Cada sabor o densitat de la carn en general demana un condiment o un altre per a realçar-lo)

menjar, animals

A perdiu per barba i avant [o peti qui peti] (S’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui volen fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir)

menjar, animals

A Pina, qui no hi duu pa, no hi dina (Vol dir que cal prevenir-se de portar menjar o altres materials allà on no hi ha seguretat de trobar les coses necessàries)

menjar, llocs

A poc pa, prendre primer (Quan hi ha necessitat o precarietat, no s’ha de desaprofitar cap ocasió)

menjar

A qui a bufits gela el menjar, tots li miren el plat (És més educat remenar la sopa amb la cullera o esperar un poc que es refrede)

menjar

A qui dina, no li diguis menja

menjar

A qui et dóna un capó, dóna-li la cuixa i l'aló (Convé ser agraïts amb qui ens afavoreix, per tal que en alguna possible precarietat futura ens torne a afavorir)

menjar, animals

A qui et vulgui mal, menja-li el pa; i al que et vulgui bé, també (Ens convé traure bon profit de qualsevol situació)

menjar, be, mal

A qui hagis de donar sopar, no li tragues el berenar (Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptació i incomplir l’objectiu previst)

menjar, donar

A qui menja bé el pa, és pecat donar-li all (A qui és menjador, no convé facilitar-li que ens deixe sense res. La coentor de l’all fa menjar molt pa)

menjar, plantes

A qui no li agrade, que no s’ho menge (Es diu com a autojustificació de qui fa alguna cosa amb ple convenciment que està actuant bé)

menjar

A qui no vol brou, set escudelles (Vol dir que a qui no vol una cosa li sol sobrevenir aquesta abundosament )

menjar

A qui no vol brou, tassa plena (Significa que a vegades obtenim el resultat contrari del que preteníem)

maneres de dir, menjar

A qui té fam les pedres li semblen pa (És una crítica que es fa quan algú pretén fer creure coses que els altres saben que no té, o no farà, o no obtindrà)

menjar

A qui té fam, el pa negre li pareix blanc (Quan la gana és gran, es tenen poques manies amb el menjar)

menjar

A regar i al molí, el pa dins el si (Recomana endur-se queviures per a passar el dia fora de casa)

menjar

A Riola pa i farigola [Municipi de la província de València a la comarca de la Ribera Baixa] (Tots solem actuar igual en totes bandes)

llocs, menjar, plantes

A Rupit, molta gana i poc delit (Vila del terme de Rupit i Pruit, a la comarca d'Osona a la província de Barcelona)

llocs, menjar

Pàgina 3 de 61.

El Refranyer