`

Refranys menjar

plantes vinya menjar animals

Arròs, peix i pebrot volen el vi ben fort

Als menjars consistents els va bé el vi amb cos

maneres de dir menjar

Ataconar-se

Atipar-se, omplir de menjar

maneres de dir menjar

Atipar-se [o afartar-se] com un lladre

Menjar molt. Menjar com un llop, golafrejar, treure el ventre de pena, afartar-se com un teixó, atipar-se com un rènec; atipar-se a petapell, afartar-se com un porc, afartar-se més que una revolta de riu

menjar maneres de dir

Atracar-se

Omplir de menjar; atipar-se

menjar animals

Avesat a no minjar es va morir l’ase

És una crítica a qui pretén sobreviure privant-se de coses elementals i necessàries

menjar amor dormir

Badall no ment: son o talent, mal d'enamorament, enyorança de l'absent o fastidi del present [la talent = la fam, la gana, l’apetit]

Ho diuen perquè badallem, majorment, per avorriment, son, enamorament o estat d'ànim, més que per fam

maneres de dir menjar cos huma

Badar primer la boca que els ulls

Tenir gana de menjar abans d'aixecar-se del llit

maneres de dir menjar

Baixar la becada

Venir a qualcú el socors que necessita, d'aliment o de mitjans per adquirir-lo

menjar diners

Ballar el ball de sant Prim

Passar-les primes, no tenir de què menjar

animals menjar salut

Barb, peix de mala bava: dolent fregit, dolent bullit, dolent a la brasa

La seva carn és força insípida i està plena d'espines.

maneres de dir menjar

Batre a punt de neu

Batre clares d'ou fins a aconseguir una textura esponjosa i compacta semblant a la de la neu

cantar menjar be

Bé canta la Marta, quan està farta

Vol dir que qui no pot menjar no té humor ni ganes de treballar

be cantar menjar

Bé canta Marta després de farta

Quan s’ha menjat, s’està de millor humor que abans

menjar be persones

Bé cuina la criada, però millor la bossa sorrada

Vol dir que per a fer el menjar bo, més que l'habilitat del cuiner hi val l'abundor d'ingredients apropiats

menjar

Bé cuina la mossa, però millor la bossa

Destaca l’interés pels diners o el patrimoni més que per la virtut o l’habilitat de la persona

menjar be

Bé dejuna qui mal menja

Vol dir que aquells qui per necessitat o pobresa estan mal alimentats, fan tanta mortificació com els qui dejunen voluntàriament

animals menjar

Bé està el porc, quan rot

Es refereix a algú que està satisfet

menjar be

Bé n'haja el pa que es deixa vendre

És afortunada la persona o el producte que resulta apreciada pels altres

menjar aigua beure

Beguda d’aigua, mel en salses

Destaca l’excel·lència de l’aigua pura

maneres de dir menjar

Berenar sopar

Menjada que es fa entre el berenar i el sopar i substitueix a aquests

menjar

Bescuit de monja, cafís de forment

Ho diuen per significar que als obsequis que fan les monges s'hi ha de correspondre amb obsequis molt més grossos

menjar

Bescuitet de monja, cafisset de blat [

Un detall o obsequi demana una bona compensació

beure menjar

Beure lleva la gana

El volum ocupat pel líquid ja no el pot ocupar un sòlid. Si es tracta de vi, aquest alimenta perquè el seu alcohol es transforma en sucre

beure menjar

Biberó de criatura, porró de vell

En cada edat bevem d’una manera i ens alimentem amb coses diferents

menjar plantes

Blat comprat, ni coques, ni rotllos, ni pa assaonat [assaonat = compacte]

Habitualment, allò que es compra perquè no és fet d’u mateix condeix menys, o s’ha escatimat per falta de diners

menjar bona salut beure cos huma

Bo per al fetge, mal a la melsa

Significa que no tots els remeis són vàlids per a tot

menjar

Boca amarga no pot llançar [o escopir] saliva dolça [o mel]

Qui està disgustat, és normal que manifeste el disgust

cos huma menjar maneres de dir

Boca inútil

Dit de la persona que no treballa i hom ha de mantenir per no res

menjar cos huma

Boca oberta, pastís dins

Es refereix al fet que s'ha de ser despert en aquesta vida

donar cos huma menjar

Boca que menja mel, no pot escopir [o donar] fel. [o Qui té la mel, que tenga la fel].

Significa que cal acceptar les adversitats i desavantatges des de el moment que volem gaudir de les prosperitats i avantatges.

menjar

Bocí per força no fa profit [o és mal de passar]

Les coses que es fan per obligació no agraden a ningú

menjar plantes salut

Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen

Desaconsella la seva menja. La llet o la clara d’ou, com el carbó activat, absorbeixen part de les toxines ingerides si s’arriba a temps en els enverinaments

persones oratge mesos menjar bona

Bon abril i bon caballer, molt escassos solen ser

Significa que no podem fiar-nos de l’oratge, que es comporta com els senyors feudals, que hui pactaven i demà es combatien

beure menjar plantes bona

Bon blat fa bon beure

Menjar molt pa demana beguda per reblanir-lo

menjar plantes bona

Bon blat fa bon pa

La bondat en les persones o els productes solen donar bon resultat

bona menjar

Bon convent, si donen sopa

Es diu de les coses que poden esser bones o no ésser-ho, segons el profit material que donin. Al·ludeix a la sopa dels convents, o sia, a les racions de cuinat que es repartien als indigents en els portals dels convent

bona menjar

Bon dia és aquell en què hi ha què menjar

L’aliment és elemental per al sosteniment de tota vida

maneres de dir menjar bona

Bon dia fon si hi ha què menjar

És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació

bona menjar maneres de dir dia i nit

Bon dia i bon olla a migdia

Salutació quan es desitga al temps que puga menjar

maneres de dir dia i nit menjar bona

Bon dia i bona olla

Es deia quan dos persones es trobaven de matí i es saludaven sobretot en temps de la misèria perquè el qui tenia un bon plat d'escudella dinava i moltes vegades no menjava res més

bona menjar

Bon dia i gana al migdia

És una salutació i un bon desig alhora

menjar bona

Bon greixet fa bon blanquet

Vol dir que els grassos solen tenir la pell blanca

menjar bona treball

Bon menjar fa bon treballar

Amb l'energia recuperada tenim mes forces per la feina

bona menjar

Bon menjar fa estar gras

Si no ens controlem perdem la línia

bona menjar cos huma

Bon menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada

La cara reflecteix el bé que un ha menjat

beure vinya menjar bona

Bon pa bon vi i a dormir

Després d'un bon menjar ens entra la son

bona menjar

Bon pa farem si la farina és bona

La bondat en les persones o els productes solen donar bon resultat

menjar bona vinya

Bon pa i bon vi escurcen el camí

Es refereix a que la bona gastronomia amenitza un viatge

bona menjar vinya beure parlar

Bon pa i bon vi fan bon llatí

Després d'un bon menjar li donem a la llengua

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi i deixa dir

Després d'un bon menjar li donem a la llengua

beure vinya menjar bona

Bon pa i bon vi i faràs bon camí

Significa que el menjar i el vi donen forces

beure vinya menjar bona

Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir

Significa que el menjar i el vi donen forces

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi, arre rossí

Significa que el menjar i el vi donen forces

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi, vida de Paradís

Significa que el menjar i el vi donen forces

beure vinya menjar bona

Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang

Significa que el menjar i el vi donen forces

bona menjar

Bon pilot, bon farinot

[pilot = grapat] Quan hi ha bona gana, no cal perdre temps en la presentació del menjar

maneres de dir menjar bona

Bon plat i fondo

Atipar-se molt i no preocupar-se per res

maneres de dir menjar

Bon profit!

Fórmula amb què saludem els que mengen o acaben de menjar, expressant-los el desig d'una acció beneficiosa de l'aliment que prenen o han pres

menjar bona salut

Bon sopar, mala nit

Aconsella no gitar-se aviat després d¡un sopar copiós

menjar bona

Bon tros i prou pa, bon esmorzar

Ben cert, sobretot per a qui fa faena física

bona beure menjar

Bon vi i bon tall i penes avall

Davant d'un bon menjar s'obliden les penes

menjar bona

Bona és la sal, encara que cara

Es diu com a expressió de la carestia d’algun producte

bona menjar

Bona olla, bona sobra

Quant a la valor nutritiva de l'escudella