Refranys menjar

Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve (Siga quin siga el preu del blat, sempre acaba venent-se perquè és un aliment de primera necessitat)

plantes, oficis, menjar

Al bon caldo, el vi li fa coixí(En un bon caldo hi ha que menjar un bon vi)

vinya, menjar

Al bon caldo, el vi li obri el camí (El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges)

menjar, bona, vinya

Al bon vi, el brou li fa camí (El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges)

vinya, bona, menjar

Al caliu (Coure entre la cendra calenta)

foc, menjar, maneres de dir

Al camp vas, el que portes menjaràs (Recomana endur-se queviures per a passar el dia fora de casa)

menjar, camp

Al cel només mengen pa de xeixa

menjar

Al compare botifarra i al padrí un porró de vi (Cal estar a bé amb tots, amics i parents)

menjar, parentiu, vinya

Al conill no li planyis el setrill

menjar, animals

Al desembre estofat de llebre

animals, mesos, menjar

Al dijous gras botifarra menjaràs (Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou)

festivitats, menjar

Al Dijous Llarder, botifarra menjaré (Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou)

festivitats, menjar

Al dinar, menja poc; i al sopar, menys

menjar, salut

Al febrer, la cansalada al celler

menjar, mesos

Al fer l'escudella es veu la triadella

menjar

Al fer-te el plat veuràs si et pren de grat

menjar

Al fons [o en el culet] està la mel (Es refereix a les figues, una varietat de les quals es diu “de la gota de la mel”)

menjar, plantes

Al gust estragat, el dolç li és amarg [o «li és salat] (Es diu de qui no comparteix els cànons de la majoria i resulta estrambòtic i estrany als altres)

menjar

Al juliol ni dona ni caragol, però caragol i dona tot l'any és bona (Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar d'ells))

animals, mesos, menjar, persones

Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol (Quan fa molta calor, les menges fortes, picants o calentes i la pràctica del sexe fan suar)

menjar, mesos, amor, oratge, persones

Al llevat de taula (En el moment d'acabar un àpat)

maneres de dir, menjar

Al llit i a la taula, a la primera paraula (Vol dir que no ens hem de fer pregar quan ens criden a menjar o a descansar)

parlar, dormir, menjar

Al mal de cap, omple el pap (La migranya i les preocupacions es distrauen menjant)

menjar, salut, cos huma

Al malalt li preguntes si vol caldo? (Perquè és típic que quan un està malalt li oferesquin caldo però en realitat vendria a ser una pregunta irònica perquè realment un malalt no té ganes de res)

menjar, salut

Al mort terra amb ell i al viu aliment (Aconsella combatre la pena i distraure’s menjant.)

menjar

Al pa calent, fes-hi un forat i amb oli untat (El pa menjat calent és malsà, però l’oli li lleva tota possible maldat)

plantes, menjar

Al pa, pa i al vi, vi (Expressió usada per a donar a entendre que s'han dit les coses clarament, sense embuts)

maneres de dir, vinya, menjar

Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara (Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear malentesos)

vinya, parlar, aigua, menjar

Al poble de Pontós, bon menjar i alè espantós (Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona)

llocs, menjar

Al pobre que no té clam, no el deixes morir de fam [clam = anomenada, fama] (Recomana ser clarividents, caritatius i discrets amb els pobres que per dignitat o per vergonya no demanen res a ningú)

diners, persones, menjar

Al pobre, el pa se li floreix el forn

menjar, diners

Al que menja llonganissa, se li fa la panxa llisa (Estar molt prim)

cos huma, menjar

Al que menja lo madur, fes-li rosegar lo dur (Convé educar i preparar les persones per a totes les eventualitats de la vida)

ensenyar, menjar

Al que pasta i cou el pa, n'hi passen de totes

menjar, oficis

Al que té gana, tant li fan les salses

menjar

Al que tingues de donar a dinar, no te dolga [o no li planyis] l'esmorzar

donar, menjar

Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona

bona, menjar, persones

Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses (Es diu quan no es desitjava una cosa i en tenim mes del conte)

menjar

Al qui pasta la farina, mai li falta pa

menjar, oficis

Al sexagenari, sopes i rosari (Ve a dir que perdem facultats quan envellim. Antigament, moltes persones estaven desdentades als seixanta anys)

menjar, vell

Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs (municipi de la comarca lleidatana de les Garrigues)

llocs, menjar

Al Tarròs mengen arròs (Població de la comarca lleidatana de l'Urgell que pertany administrativament al municipi de Tornabous)

menjar, llocs, plantes

Al torrapà, la fam el va matar (Es diu referint-se a aquelles persones que no saben o no poden aprofitar-se de la bona situació en què es troben)

mort, menjar

Al vell, ceba a ell (Els vells solen estar desdentats i no poden rosegar)

plantes, vell, menjar

Al vell, ceba o carabassa a ell (Els vells solen estar desdentats i no poden rosegar)

menjar, plantes, vell

Al vell, rave o carbassa amb ell (No fa molts anys, quasi tots arribaven a la vellesa desdentats i no podien rosegar)

plantes, persones, menjar

Al ventre buit, tot li mou l’apetit (Quan apreta la gana, s’acaben moltes manies)

menjar, cos huma

Alabeu-vos cols, que hi ha naps a l'olla (Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates)

menjar, plantes

Alabeu-vos [o lloeu-vos] cols hi ha naps a l'olla (Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates)

menjar, plantes

Albardà desvergonyit mai espera el convit

oficis, menjar

Pàgina 5 de 61.

El Refranyer