`

Refranys amb la paraula ella

maneres de dir

Néixer amb el pa sota l'aisella [o Portar (un xiquet) el pa davall de l'aixella]

Comportar, el naixement d'un xiquet, l'existència dels mitjans que li calen per a viure

maneres de dir

Néixer-li femella

Frustrar-se un propòsit

oratge festivitats festa animals

Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada [esgarriada = perduda, extraviada]

El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre

menjar persones

Ni formatge sense ronya, ni donzella sense vergonya

Vol dir que la cotna manté el formatge, i la vergonya defensa les donzelles

persones

Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle

Propugna la desconfiança en les coses que no són lògiques

llocs animals persones

Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda

Municipis de la comarca del Garrigues a la província de Lleida

maneres de dir

Ni per meravellat!

Exclamació d'incredulitat que s'usa com a negació emfàtica i menyspreadora per a posar de manifest que no ens creiem allò que ens diuen

mesos any oratge festivitats

Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada. (6 de gener)

El cel ras a la primera lluna del gener augura una anyada poc plovedora

consells vell

No deixes [o no canvies] senda vella per novella [o les sendes velles per novelles]

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

amistat menjar

No es coneix una persona fins que no t’has menjat un quilo de sal amb ella

La freqüentació aporta coneixement més o menys profund, mentre que la primera impressió pot ser enganyosa o parcial

animals oratge

No et fiïs de cel estrellat ni de gat esverat

Es diu referint-se a les persones excessivament pacífiques i calmades, que en irritar-se solen esser molt temibles

persones oratge amor

No hi ha dissabte sense sol, ni donzella sense amor

Confirma que hem d’admetre les circumstàncies tal com són

maneres de dir plantes

No hi ha rosa sense espina, encara que ella siga fina

Expressió per a indicar que no hi ha plaer o felicitat que no porti aparellada alguna pena

maneres de dir

No tenir trellat [o trellat ni forrellat] )

Tenir poc coneixement. No tindre sentit

maneres de dir

No traure trellat

No arribar a cap conclusió, no aclarir res

maneres de dir

No valer un rot de vella

Esser una cosa o persona completament inútil, no servir per a res

oratge llocs

Núvols de Morella a Salàs, mal pas

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs oratge

Núvols de Salàs a Morella, a la meravella

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

animals menjar cos huma

Olla de rector, vedella, porc i moltó

Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses

vell

Olla vella, bony o forat, o tot plegat

Es refereix que, quan ens fem vells, anem perdent facultats vitals i a tots se’ns accentuen la lletjor, els defectes, les manies i les malalties

maneres de dir

Omplir la cistella plena

Pujar la mosca al nas, fer esclatar la irritació

animals aigua oratge

Oronella terrera, aigua o pedra [terrera = que vola ran de terra]

Significa que plourà o pedregarà, però ningú sap quan

animals

Ovella de molts, lo llop se la menja

Les coses que tenen molts interessats o propietaris estan descurades perquè ningú vol fer-se’n càrrec excusant-se que ho facen els altres

animals

Ovella farta del seu rabo s’espanta

Les persones i els animals perdem interés a esforçar-nos quan tenim les necessitats cobertes

animals

Ovella farta, de la cua fa manta

Significa que el qui està ben alimentat, s'acomoda per a dormir fàcilment

animals

Ovella magra, anyell gras

Vol suposar que les ovelles magres donen els anyells més grassos

animals maneres de dir

Ovella moixa

Ovella pobra de llana

animals parentiu

Ovella petarrella, a cent anys sembla novella

Es diu referint-se a les persones menudes, que semblen més joves que no són

animals

Ovella ronyosa embruta el ramat

Indica els perills del mal exemple

menjar animals

Ovella sense pastor, recapte pel llop

Vol dir que les coses mal guardades solen caure en mans dels lladregots

animals

Ovella [o cabreta]que bela, perd el bocí [o no beu]

Significa que el qui crida o parla molt quan és hora d'obrar o de recollir beneficis, sol romandre sense aquests

mal

Pagar la nova i la vella

Sofrir d'una vegada el càstig de diverses malifetes

diners maneres de dir

Pagar [alguna cosa] amb palla vella

Pagar amb el producte de la cosa comprada

maneres de dir cos huma

Parar l'orella

Escoltar amb interès

maneres de dir cos huma

Parar orella

Fer-ne cabal, posar-hi atenció

parlar maneres de dir animals

Paraula d'ovella i fets de llop

Es diu referint-se a les persones que acullen o despatxen la gent molt amablement, però obren sense contemplacions i procurant perjudicar-la

cos huma maneres de dir

Parlar a cau [o soca] d'orella

Parlar tocant la mateixa orella, en veu molt baixa

maneres de dir parlar

Parlar a l'orella

En beu baixa i arrimant-se a l'orella

animals maneres de dir persones

Parlar d'ovella i mossegar de llop, [o Cap d'ovella i garres de llop]

Es diu dels hipòcrites, que fingeixen amor i procuren fer mal

animals oficis

Pastor, quan l’ovella caga fa pudor

És una observació que es fa a qui pretén no donar-se per entés que les coses són com són, i no com ell pretén que siguen

mesos vell persones oratge

Pel gener, la vella al foguer

Recomana evitar el fred, sempre perillós

mesos camp plantes

Pel juliol, la corbella al coll

És el temps de la sega de les espigues

animals mesos amor

Pel maig, cada ovella amb sa parella

Maig és el mes més bonic de la primavera, que fa florir els vegetals, apariar-se molts mamífers i enamorar-se els humans

camp cos huma mesos

Pel març la falceta al braç [falceta = falç, corbella menuda]

Cal anar preparat per a segar les herbes que envaeixen els camps, no per a segar la collita

mesos animals

Pel març, la cabra a l'arç, l'ovella a la cultiva [ o a la pastera] i el bou al ribàs

Com que l’herba de pastura encara no ha brotat, cada espècie ha de menjar del que hi haja

llocs

Per a donçainers en Tales, per a espavilats en Onda, per a banys a Vilavella i per a bovos l’Alcora

Els tres primers són municipis castellonencs a la comarca de la Plana Baixa i l'últim a la de l'Alcalatén

parentiu animals

Per casar filles solteres, no vengues moltons ni ovelles [moltó = mascle de l’ovella, mardà]

De ben antic, per a casar una filla se l’havia de dotar amb alguns béns: diners, joies, mobles

animals festivitats llocs

Per l'Ascensió, orenetes a abundor; a la plana sí, però a Morella no

Són animals que busquen bones temperatures, no climes de muntanya

mesos oratge oficis

Per la lluna vella de gener, talla la fusta el bon fuster

Fa referència a la creença en que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella

mesos festivitats animals

Per la Mare de Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera (2 febrer)

Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable

animals festivitats mesos

Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també (2 febrer)

Pel febrer, totes les gallines ponen molt on els ve de gust, ja que no podran empollar tots els ous

parentiu animals mesos festivitats

Per Nadal cada ovella al seu corral

Per les festes de Nadal tot el món procura d'estar amb la família

animals

Per no perdre la vedella penja-li al coll una esquella

Als animals que pasturen solts per la muntanya se’ls localitza fàcilment pel so. El refrany es refereix a qui no para mai per casa

riure/plorar

Per riure l'ensellaren [o el casen], i encara hi va

Es diu reconvenint qualcú que diu que fa una cosa per riure, quan aquella cosa mereix esser feta o tractada seriosament