`

Refranys amb la paraula ella

dites

La paella no va, sense el mànec

Vol dir que les coses han de ser raonables, adequades i lògiques, cosa que no és una paella sense mànec

dites

La primera, i clavillada [clavillada = clivellada, badada, esclatada]

Es diu quan alguna cosa ha resultat infructuosa al primer intent

sants

La rella de Sant Joan, molts la saben però pocs la fan [Altea] ( 24 juny )

Al camp, convé fer-li almenys una bona llaurada a l’any, que se sol fer pel maig o pel setembre

vell indumentària

La roba vella guarda la nova

Mentre s’utilitzen les coses velles, es reserven les noves. Que a vegades es guarden tant de temps que es queden antigues

plantes

La rosa més bella, és plena d'espines

Totes les bones coses tenen un cost o necessiten un esforç o se’n paga alguna conseqüència

llocs

La Todolella l’esquella

Municipi castellonenc a la comarca dels Ports

persones animals

La trena fa la donzella, les banyes fan l’ovella i la cua fa l’ocella

La intel·ligència, les idees i el seny distingeixen cada persona, i el físic, els sexes, mentre que els ocells són identificables per la cua

oratge vinya plantes mesos camp

La vinya per son menester, cavada i podada en la lluna vella de gener

Quan no hi ha lluna, es retira la saba dels arbres de fulla perenne cap a les arrels i decau tota manifestació de la naturalesa. És el moment de podar

festivitats mesos persones

Les lletanies de maig, que les dejuni el capellà, el vicari i l'escolà

La setmana en què s'escau el dijous de l'Ascensió era anomenada «setmana de les lletanies. Referent al dejuni i a les processons propis d'aquesta setmana

parlar

Li diu el perol a la paella, fiug que mascares

Es diu referint-se als qui censuren en els altres aquells defectes que ells mateixos tenen

el bagul de les paraules oblidades

LLACORELLA / LLICORELLA

Pedreny molt fluix, compost de carbonat de calç i argila

el bagul de les paraules oblidades

LLADELLA

Insecte de la família dels pedicúlids, espècie Phthirius pubis, semblant al poll, però de cos més curt i ample, que viu paràsit en les parts peloses del cos humà [fora del cap]. 2. Persona molesta i importuna

foc plantes

Llenya d'avellaner no fa foc ni fa braser

La llenya d'avellaner es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga, fa molt fum i no calfa gens, i si és tendra, no s’encén

foc vell

Llenya vella fa bon foc

És la que millor crema

maneres de dir menjar dormir

Llevar-se a toc de paella

Llevar-se molt tard, gairebé a l'hora de dinar

ensenyar oficis diable salut

Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat

Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió

animals

Llop amb pell d’ovella mai porta esquella

Indica que el qui va amb segona intenció procura no fer soroll o no fer-se massa visible

oratge

Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella

L’estrella lluminosa pròxima a la lluna és Venus, coincidència que sol produir-se al febrer, el mes més gelador de l’hivern

oratge

Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella

Com més blanca és la lluna, més neta està l’atmosfera i més es condensa la rosada sobre la terra augmentant el fred

oratge

Lluna nova vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella

Com major és la lluminositat d’aquest astre, més atrau els peixos. Per això es va inventar la pesca a l’encesa quan no hi ha lluna

oratge

Lluna que porti estrella, no et fiïs d'ella

Sempre s’ha cregut que les confluències astrals eren indicis de canvis profunds en la naturalesa i la vida humana. D’ací naix l’astrologia, mare de l’astronomia

oratge llocs

Lluna vella, de cara a Cantavella

Poble conegut en castellà com a Cantavieja i situat en la província de Terol a la comarca del Maestrat

llocs oratge

Lluna vella, de cara Morella

Poble castellonenc de la comarca dels Ports

oratge

Lluna vermella, vent porta ella

El color lunar vermellós és bastant indicatiu de vent, sobretot en les capes superiors de l’atmosfera. La pols en suspensió tiny la llum filtrada

llocs indumentària

Lo botxí de Maella, una sabata i una espardenya

Municipi aragonès de parla catalana del Baix Aragó a la província de Saragossa

llocs

Lo de València del Cid ho diran els castellans; jo, de Llíria, diré València dels edetans [Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]

Edeta és el nom antic de la Llíria ibèrica i romana; Edetània era la regió encapçalada per Edeta

animals

Lo mateix mor l'ovella que el corder

Vol dir que no sols moren els vells, sinó també molts de joves

consells animals

Lo qui sol se minja el gall sol s’aparella [o ensella] el cavall

Significa que voler tenir un tot sol el profit d'una cosa, sovint produeix perjudicis

animals mesos mort

L’abella i la vaca, en març estiren la pota

Sobretot, els insectes que naixen abans de la calor solen morir de fred

menjar cos huma

L’orella, prop de la taula

Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar

salut bona dormir menjar mal

Mal dormir i bon sopar aparellats van

Després d¡un sopar copiós si et gites aviat passes mala nit

el bagul de les paraules oblidades

MANGANELLA

1. Conducte que transporta les aigües brutes d'una vivenda fins a la claveguera general. 2. Eruga de la creïlla que viu davall terra

persones llocs

Manresans, bordellans, que heu robat els cossos sants

Habitants de la ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

maneres de dir mar

Mar vella

La que està agitada com a conseqüència d'un vent ja calmat

mesos mort oratge persones

Març marçot mata la vella i la jove si pot

Avisa del temps variable, i de vegades perillós per a la salut, característic del mes de març

mesos foc vell oratge persones

Març marçot mata la vella [o s'elemporta al clot] de la vora del foc, i a la jove si pot

Els mesos de canvi estacional causen modificacions perjudicials en els éssers vius: al·lèrgies, depressions, defuncions...

oratge animals mesos persones

Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si li trob

Refereix la tradició que diu que un pastor es va riure del mes de març perque no li havia mort cap ovella i com a venjança va produir molt de fred i les matà

oratge mesos animals

Març marçot, no m’has mort cap ovella ni cap corderot

Els mesos de canvi estacional causen modificacions perjudicials en els éssers vius: al·lèrgies, depressions, defuncions...

oratge persones mesos foc

Març ventos, mata la vella a la vora del foc

Refereix la tradició que diu que un pastor es va riure del mes de març perque no li havia mort cap ovella i com a venjança va produir molt de fred i les matà

animals mesos

Març, marçai, cada ovella amb lo seu xai

Es per aquesta època quan les ovelles han criat

animals mesos

Març, marçàs, de l'ovella en fas pedaç

Un bon mes de març invita els animals a criar

salut vell mesos

Març, marçot, mata la vella vora el foc

Els mesos de canvi estacional causen modificacions perjudicials en els éssers vius: al·lèrgies, depressions, defuncions...

animals cos huma

Matar el cuc de l'orella

Molestar molt amb la insistència d'una cosa que es repeteix

el bagul de les paraules oblidades

MELLAT -ADA

Desdentat -ada. Que no té dents o que li’n falten

el bagul de les paraules oblidades

MENJACAPELLANS

Anticlerical. Contrari al clericalisme. Enemic acarnissat dels capellans, anticlerical acèrrim

maneres de dir

Menjacapellans

Anticlerical acèrrim, enemic acarnissat dels capellans

salut plantes menjar

Menjar verdura és cordura [o tindre trellat)

La verdura és bona per a sans i malalts

cos huma maneres de dir

Més cego que una rella

Es diu d'una persona molt curta de vista

maneres de dir beure

Més picat que una rella

Molt enfadat, o molt embriagat

maneres de dir camp

Més tort que una corbella

Molt tort, desviat de la forma o direcció normal

treball persones oficis

Més val un bon casat que un mal capellà

Cada u serveix per a una cosa, i qui no té vocació, difícilment serà un bon professional

animals treball

Més val una abella, que mil mosques

Una persona productiva és preferible a qualsevol altra

animals persones cos huma

Molta orella té l’ase, i no sap de lletra

Es diu de qui sempre esta escoltant darrere les portes o finestres

consells parentiu

Molts parents a aconsellar, però pocs a ajudar

Donar consells és fàcil i barat, però resoldre problemes o fer faena per a un altre costa més

llocs persones amistat

Morella no té abric, i home pobre no té amic

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs aigua oratge

Morellà, l'aigua està allà

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs

Morella, la bella, mira-la de lluny i no et fiïs d'ella

Poble castellonenc a la comarca dels Ports

llocs

Morella, mira-la bé i aparta't d'ella

Poble castellonenc de la comarca dels Ports

llocs

Morella, no et fiïs d'ella

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs oratge

Morellà, pega ací i fot allà

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs oratge

Morella, quan se pon lo sol, se pon ella

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

dites

Moros se'n duen Na Catalina i ella no plora? És perquè és mora

Es diu referint-se a algú que no protesta d'allò que sembla perjudicar-lo, però que tal vegada en el fons li és un benefici

animals

Mula que no veu civada, la sella la té matada

Significa que l'animal que no menja prou, sol patir de nafres i altres malures

animals

Mula que no vol sella, Déu li dóna albarda

Es diu referint-se a aquells que, per no voler patir cap incomoditat, han de sofrir-ne de més grosses que les que defugien

maneres de dir cos huma

Mullar l'orella [a algú]

desafiar-lo. Senyal de rebel·lia o de provocació del adversari