`

Refranys amb la paraula ella

mesos plantes sants

Per Sant Feliu, l'avellana cau del niu [1 agost]

És el moment en que l'avellana arriba al seu estat de maduresa i cau a terra

sants vinya mesos bona

Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi (11 novembre)

Ací, la vella es refereix a la bóta vella que espera ser omplida de vi novell

mesos plantes sants

Per Sant Pere i Sant Feliu, l'avellana surt del niu (29 juny) (23 juny)

L’avellana, es cria dins d’una beina i guaita l’exterior

mesos plantes sants

Per Sant Simó i Sant Judes, nous i avellanes collides (28 d'Octubre)

Les avellanes i les nous s’han de collir o plegar a finals del setembre

maneres de dir

Perdre la cistella

Perdre la paciència, la serenitat davant les provocacions

persones vell

Perola vella, bony o forat

Es refereix que, quan ens fem vells, anem perdent facultats vitals i a tots se’ns accentuen la lletjor, els defectes, les manies i les malalties

cos huma maneres de dir

Portar l'orella dreta

Ésser molt viu, despert d'esperit

persones

Portar pocs capellans a enterrament

No arribar a ser persona d'importància

el bagul de les paraules oblidades

PORTELLA

1. Porta xicoteta. 2. Porta falsa o de corral. 3. Porta xicoteta dins una altra de més gran o dins una finestra

maneres de dir parlar

Posar palla a l'esquella

Fer callar algú deixant-lo sense saber què respondre

maneres de dir

Posar terra en l'escudella

Crear-li dificultats, fer-li difícil d'obtenir allò que voldri

maneres de dir

Posar tota la carn a la graella

Jugar tots els recursos en una empresa o en un intent

parlar maneres de dir

Prendre la barcella

Prendre la paraula. Parlar

maneres de dir animals

Prim com una orella de gat

Es diu d'una cosa molt prima

animals estacions

Primavera arribada, ovella esquilada

Vol dir que amb l'arribada del bon temps els pastors aprofiten per esquilar el ramat

maneres de dir

Pujar més el mànec que la paella

Donar-se més importància a les coses secundàries que a la principal

animals

Quan el pèl caní floreix, l'ovella pateix; quan el pèl li cau, el pastor s'hi ajau

Ho diuen els pastors referint-se a la malaltia de les ovelles anomenada pèl caní

plantes

Quan es madura la fruita, per ella mateixa cau

Vol dir que les coses han de venir al temps oportú, sense precipitacions ni violències

animals

Quan l'ovella ha de ser per al llop, ella mateixa se n'hi va

Es refereix a aquelles desgràcies que semblen provocades o cercades pel mateix qui les sofreix

animals

Quan la carn ha de ser del llop, ella mateixa s'hi porta

Es diu referint-se a casos que semblen ineludibles, en què les circumstàncies contribueixen a la realització d'allò que es voldria evitar

plantes

Quan la pera és madura, d'ella mateixa cau

Vol dir que les coses han de venir al temps oportú, sense precipitacions ni violències

animals

Quan la rabosa busca els grills, mal va la cosa per a ella i per als seus fills

Si qui habitualment es dedica a empreses més grans s’avé a dedicacions menys importants, és perquè les coses no li roden bé

oratge animals

Quan la xixella baixa al pla, cerca llenya i vés-te’n a escalfar

Quan ocells de mar o de muntanya busquen l’empara i la seguretat de la terra plana i de les valls és perquè en el seu medi natural fa molt mal oratge, del qual fugen

oratge animals foc

Quan la xixella baixa de la muntanya, encén el foc i entra a la cabanya

Quan ocells de mar o de muntanya busquen l’empara i la seguretat de la terra plana i de les valls és perquè en el seu medi natural fa molt mal oratge, del qual fugen

dites

Quan li ha vist el cul diu que és femella

Es fa servir quan un diu una cosa que és més que evident, perquè ja s'ha acabat o ja es veu com s'acabarà

animals

Quan naix l’ovella, naix qui menja d’ella

Significa que l’home en traurà profit

treball

Quan no n'és dia, la vella filaria

Es diu per aquells qui tenen l'ocurrència de treballar o fer alguna cosa quan les circumstàncies no són favorables

menjar

Quan s'escudella és calenta, no la deixis refredar

Significa que convé aprofitar el moment oportú, abans que passi l'oportunitat

animals camp

Quan sentis la tórtora rondinar, pren la cistella i ves a sembrar

A l’inici de la primavera se solen sembrar molts productes

foc menjar

Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc

No convé abandonar res en el moment més propici, ja que algú altre es pot aprofitar d’allò que ens corresponia

menjar camp

Quants ne manté la farina, i ella fina que fina!

Vol dir que la terra dóna pa a tothom, fins i tot als qui no mereixen viure

menjar maneres de dir oficis

Quedar-se com un capellà

Es diu després de pegar una bona fartada

consells

Qui a soles s'aconsella, a soles es desaconsella

Significa que no convé precipitar-se en algunes resolucions i recomana meditar-les i sotmetre-les a persones capacitades i no fiar-se d'un mateix

animals

Qui es fa ovella, el llop se'l menja

Indica que el qui obra amb massa bondat sol ser víctima dels dolents

treball

Qui fa un cove, fa una cistella [cove = cistell gran sense ansa]

Qui té capacitat per a fer una cosa, pot fer-ne una altra de similar

persones treball

Qui fa una cistella, fa un cabàs

Qui sap fer una cosa menuda o senzilla, té capacitat per a fer-ne altres de més complicades

treball persones

Qui fa una cistella, fa un cove

Qui sap fer una cosa menuda o senzilla, té capacitat per a fer-ne altres de més complicades

animals

Qui ha perdut l'ovella, busca l'esquella

Es refereix als qui cerquen remeis tardanament, quan la desgràcia ja s'ha esdevingut

menjar beure

Qui no menja escudella, quan és mort no beu en botella

Es diu humorísticament a la mainada quan no vol menjar sopa

festivitats

Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya

Els bons moments s’han de saber aprofitar, perquè de dolents, ja en vindran

maneres de dir

Qui t'emmascari sempre serà un cul de padella

Fa referència a aquell que diu mal d'algú que de ben segur és innocent

diners

Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli allà on vol [o frig quan vol]

Vol dir que el qui disposa dels mitjans i ressorts d'un govern, d'una organització, etc., pot donar-li l'orientació que vulgui

animals

Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall

Vol dir que el qui té tot el profit d'una cosa també ha de tenir-ne tots els mals de cap o els desavantatges

animals

Rabosa vella no cau a la ratera

La vellesa comporta saviesa per la molta experiència en la vida

parlar maneres de dir

Raonar sense trellat

Dit de qui enraona molt, però diu coses que no es poden creure gaire

persones treball

Recades sense cistella, per a la vella

Certs encàrrecs o feines, si no van convenientment compensats, val més no fer-los

el bagul de les paraules oblidades

RELLA

1. Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs. 2. Acció i efecte d'aplicar la rella a un camp. Llaurada

el bagul de les paraules oblidades

RELLA 1

Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera

oratge mar

Rellàmpecs al port, aigua al foc

Quan tenim damunt el mal oratge, no convé fer-se a la mar

el bagul de les paraules oblidades

ROBAVELLAIRE

O ROBAVELLER-A: Persona que compra i ven roba usada