`

Refranys amb la paraula ella

llocs animals

A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya

Municipi barceloní de la comarca del Maresme

llocs

A Antella, ni finques, ni tractes, ni hi facis paella

Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta

vell mar

A barca vella tothom hi fa estella

Alguna gent s’aprofita d’aquell a qui li van malament les coses

mar vell

A barca vella, veles noves

La vellea només es pot intentar dissimular decorant-la. A voltes es diu de qui és presumit

maneres de dir

A barcella per garba

ho diuen del blat que ret molt, i per extensió ho diuen també de tota cosa que dóna profit

llocs foc menjar

A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot

És una entitat de població descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell a la província de Lleida

bona oficis

A bon capellà, millor sagristà [o escolà]

Es refereix a la conveniència de tenir bons mestres

animals

A bou vell, esquella nova

La vellesa només es pot intentar dissimular decorant-la

llocs

A Calafell, bella platja i vell castell

Municipi de la comarca del Baix Penedès en la província de Tarragona

llocs

A Calella la botella, a Sant Pol el flabiol, a Canet el tamborino i a ballar de sol a sol

Municipis de la província de Barcelona a la Comarca del Maresme

llocs vinya

A Capellades, molins, i a La Beguda, raïms

Pobles de la comarca de l'Anoia a la província de Barcelona

llocs animals

A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sell [o a l’animal és al que s’aparella]

En totes parts s’actua similarment i se li encomana la faena dura al pobre i al dòcil

persones

A ell, que és mesell; a ella, que és femella

Es diu encoratjant algú a acarar algun risc o persona

salut animals

A fibló de vespa, cera d’orella

Un consell de medicina natural

maneres de dir salut cos huma animals

A fibló [o picada] d'abella, cera d'orella

Perquè la cera d'orella és bona, segons creença vulgar, per curar els pics d'abella

animals

A gata vella, no li digues moixeta

Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot

dites

A Joana se l'emporten els moros i ella no plora? No li sap molt mal ser mora

Es diu referint-se a algú que no protesta d'allò que sembla perjudicar-lo, però que tal vegada en el fons li és un benefici

animals llocs

A l'Escala maten l'oca, a Bellcaire l'esplomoquen i a Torroella se la foten tota

Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona

menjar

A l'escudella i pitança bufar-la és mala criança

És més educat remenar la sopa amb la cullera o esperar un poc que es refrede

menjar bona estacions oratge vinya

A l'hivern, bona escudella i vi calent

És una bona manera per combatre el fred

llocs menjar

A la Granadella, cada dia escudella

Municipi de la comarca lleidatana de les Garrigues

animals vell

A la mula vella, alleugera-li la rella

Cal tindre consideració i comprensió amb els animals vells, ja tots perdem facultats a la vellesa

maneres de dir animals menjar

A la petarrellada

Manera de coure els caragols, que consisteix a posar-los sobre una rajola i cobrir-los de llenya encesa

llocs

A la Pobla de Mafumet, tota aixella és de mofet

Poble tarragoní de la comarca del Tarragonès

maneres de dir

A la repetellada

Fet de qualsevol manera, generalment, per manca de temps. De pressa, ràpidament, a més córrer, a tot córrer, patim-patam

vell animals

A la res vella alívia-li la rella

Cal tindre consideració i comprensió amb els animals vells, ja tots perdem facultats a la vellesa

llocs

A la Todolella qui no és mascle és femella

Municipi castellonenc a la comarca dels Ports

oratge mesos plantes

A les avellanes, foc i flames

Ja comença el fred i les cases van gelant-se

menjar plantes

A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves

Recomana menjar de tot, no sols allò que a un li agrade més

persones llocs

A l’Arboç les nenes maques, a Gornal ja no ho són tant, a Bellvei les rovellades i al Vendrell la flor del camp

Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca del Penedès al Vendrell en la comarca del Baix Penedès a Tarragona

parentiu

A mal capellà, mal sagristà [o escolà]

Adverteix que els xiquets imiten els bons o mals exemples dels adults

cos huma salut

A mal d'orella, llet de femella

És un remei casolà si es coneix alguna dona lactant

maneres de dir

A meravella

Meravellosament, excel·lentment

persones vell

A poc a poc fila la vella el cop

Es diu per indicar que qualsevol cosa, per petita que sigui, pot ser útil per ajudar a aconseguir un fi determinat

déu donar

A qui no vol sella, Déu li dóna bast .

Vol dir que els egoistes, per fugir de molèsties, a vegades cauen en altres molèsties més grosses

maneres de dir

A rampellades

De manera capritxosa,impensadament

animals vell ensenyar

A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines

La vellesa comporta saviesa per la molta experiència en la vida

llocs menjar animals persones

A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic

Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

llocs

A Xirivella, els de la corbella

Poble valencià de loa comarca de L'Horta

el bagul de les paraules oblidades

ABABOL [Rosella]

1. Planta herbàcia anual [Papaver rhoeas], de fulles pinnatipartides, de flors de color roig viu i fruits en càpsula, que creix en els sembrats i en les vores dels conreus. 2. Flor de la rosella. 3. Rosellaa borda. Planta herbàcia perenne [Anemone nemerosa], de rizoma carnós, de fulles palmatisectes i de flors solitàries blanques, exteriorment rosades

animals oratge cos huma mesos

Abella de juliol, el cap li dol

La fortor del sol fa mal de cap a tothom

animals diners maneres de dir

Abella, ovella o església, si vols riquesa

Suposa que l'apicultura, el bestiar de llana i l'estat eclesiàstic són coses lucratives

animals

Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars

Fa referència a la utilitat de la cria de les abelles

el bagul de les paraules oblidades

ACASELLAR

Fer cavallons per a plantar melons

el bagul de les paraules oblidades

ACASTELLAR

Posar les coses damunt les altres, formant-ne un munt relativament alt. Especialment arreglar les rajoles d'una forma especial perquè s'assequen, formant castells

el bagul de les paraules oblidades

AGABELLAR [Acaparar]

1. Adquirir tota la quantitat possible de mercaderies, per a poder esser l'àrbitre del mercat. 2. Adjuntar certa quantitat de cereal formant gavelles. 3. Reunir [dos o més persones] per a un fi determinat, com per a fer una protesta

maneres de dir parlar

Agafar la barcella

Parlar sense parar. Irritar-se

mesos plantes

Agost ho emparella tot

És quan madura la fruita

el bagul de les paraules oblidades

AGRELLA

Planta herbàcia [Rumex acetosa], de fulles sagitades i gust àcid

persones treball

Ahí tens la granera, para amb ella

Se li diu expeditivament a qui pretén que li prestem algun servei que no tenim cap obligació ni cap gana de fer(

maneres de dir indumentària

Ai mare!, mira ell [o ella]

Exclamació davant altra persona per com està o va vestida

aigua salut

Aigua gelada mala ventrellada.

Ventrellada: Indigestió amb diarrea

oratge estacions

Aire castellà, en hivern roín, pitjor en estiu

En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella

llocs oratge

Aire de Morella, guarda't d'ella

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs

Això costarà més que l'assut d'Antella

Es refereix a una cosa molt laboriosa

persones parlar

Al badoc, muda-li el joc [badoc = destrellatat, cap-buit, dement]

Convé canviar de conversa o d’activitat per a lliurar-nos de pesats o enredadors

maneres de dir

Al dellà

A l'altra banda

dites

Al destapar la cistella es veu el que hi ha en ella

Confirma que no es pot saber amb plena certesa una cosa fins que no es produeix

mesos animals

Al gener cada ovella amb el seu corder

Significa que els mesos de gener solen ser els de la cria dels anyells

animals

Al gener [o al febrer], cada ovella al seu corder; si no a la tripa, al braguer

Significa que els mesos de gener i febrer solen ser els de la cria dels anyells

mesos camp

Al juliol, la corbella [o falç] al vol [o al sol. o al puny]

Expressió que reflecteix una realitat agrícola

camp mesos indumentària

Al juny, corbella al puny i la roba lluny

La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor