`

Refranys amb la paraula më

menjar amor

Les sopes i les amors, les primeres són les millors

Vol dir que la primera amor és més fonda que les altres

menjar amor plantes

Les sopes, fruites i amors, els primers són els millors

Les novetats solen agradar, com la primera fruita de la temporada i el primer amor, que és el més intens i perdurable

menjar cos huma

Les tripes porten les cames

Si no es menja suficientment, l’energia corporal i mental decau

llocs persones

Les xiques de l’Alforí tenen la panxa pigosa i més avall del melic tenen un mos de rabosa

Fontanars dels Alforins és un xicoteta població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida

maneres de dir treball

Li agrada més un vagarí que cent retories

Es diu d'una persona malfeinera i rodamón

maneres de dir riure/plorar

Llàgrimes de bacora

Es diu dels plors fingits, falsos

el bagul de les paraules oblidades

LLAMENC -A

Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines

foc maneres de dir

Llançar [o afefir] més llenya al foc

Augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió

el bagul de les paraules oblidades

LLANGUIMENT

Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat, entristir-se, perdre la vitalitat

salut oficis

Llarg mal cansa el metge i el malalt i els que el volten de cuita'l

Les malalties cròniques o incurables fan que tots s’acostumen, mal que bé, a elles

plantes camp be menjar

Llaura bé i fort i menjaràs pa en abundor

Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels

plantes sants camp menjar mesos

Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa (24 juny)

Convé estovar la terra perquè el blat cresca còmodament

camp treball animals

Llaurada de rucs i batre de bous, merda a l'era

Vol dir que ni els rucs valen per a llaurar ni els bous per a batre

diners oficis treball indumentària

Llaurador de capa negra, ben poc medra

Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar

treball camp animals persones

Llaurat de vaques i cavada de dones, baconada segura [baconada = porcada, enviscada, merderada, bunyol, faena mal feta]

Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat

mesos camp

Llaure el qui no llaurà, que el mes de maig entrà

És un recordatori al camperol abans de les calors

el bagul de les paraules oblidades

LLÉMENA

1. Ou de poll del cap. 2. Ous d'abella. 3. Conjunt de bastes xicotetes d'ordit o de trama que apareixen en els teixits a causa d'un funcionament defectuós dels lliços. 4. Persona pesada, difícil de llevar-se-la de damunt

dormir menjar indumentària

Llençols calents fan menjar les sopes fredes

Qui es demora en el descans arriba tard a l’hora de menjar

persones parlar

Llengua de mel, llengua del cel

Qui alaba i resulta agradable és més apreciat que qui és antipàtic

vinya plantes menjar

Llenya, d'alzina; vi, de sarment; oli, d'oliva; pa, de forment

Es una enumeració de quatre varietats de productes considerades les millors dins la respectiva espècie

amistat vinya vell

Llenya, vi i amic, com més vell més preferit

Podem confiar en allò que coneixem de temps

ensenyar oficis persones

Lletres i armes noblesa alcancen

Vol dir que els homes de carrera i els militars donen bon to a una família

maneres de dir dormir

Llevar-se primer que la màrfega

Aixecar-se del llit molt dematí

ensenyar oficis diable salut

Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat

Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió

oficis parlar saber ensenyar

Llibre tancat, mestre callat

Si es tenen els mitjans però no hi ha voluntat, és com si no es tingueren

saber ensenyar cos huma diners

Llibres i una closca estreta, pocs diners i poca xaveta [closca = crani, testa, cap / xaveta = seny, enteniment]

Cal saber interpretar allò que es llegeix per a extraure’n la lliçó, la veritat o la cosa positiva

vinya ensenyar

Llibres i vins, els més antics

Podem confiar en allò que coneixem de temps

ensenyar vinya vell

Llibres i vins, els més vells són els més fins

Podem confiar en allò que coneixem de temps

consells be

Lliga bé es primer manat, si vols fer bona falcada

Recomana prudència en el començament d'una empresa o d'un negoci

animals

Llop més maleït, el pèl més lluït

Significa que de vegades les persones de qui més es desitja la mort són les que viuen més temps, per a desesperació dels qui desitgen que morin

maneres de dir

Llosc d'enteniment

De poca intel·ligència

foc

Llueix més el fum a la meva terra que el foc a la aliena

Tothom sol apreciar més les coses, els menjars, els costums... propis que els dels altres, encara que siguen millors. Se sol diu com a menyspreu

maneres de dir oratge

Lluir més que el sol de migdia

Exhibir, fer que es vegi i noti bé una cosa

el bagul de les paraules oblidades

LLUMENER -A

1. Electricista. Especialista en aplicacions tècniques i mecàniques de l'electricitat, o bé en instal•lacions elèctriques. 2. Encarregat d'encendre i d'apagar les llums d'una església. 3. Astre que llueix en el cel

el bagul de les paraules oblidades

LLUMENERA

1. Torxera. Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl•lic, amb un o més brocs per als blens, proveït d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo. 2. Persona molt intel•ligent, molt lúcida o amb molts coneixements. Sovint en aquesta accepció pren un sentit irònic [Beneitot, curt d'enteniment]

el bagul de les paraules oblidades

LLUMENETA

1. Llum dèbil o llunyana. 2. Llum de peu, menuda, portàtil, de llautó, amb depòsit per a l'oli, metxa de cotó i caputxa per a apagar-la. 3. Llumades o ombres que impedeixen intermitentment la visió, com quan es tanquen i s'obrin els ulls moltes voltes i de pressa. 4. Lluerna. Insecte coleòpter [Lampyris nocticula], de formes allargades i de cos moll, la femella del qual no té ales ni èlitres i està dotada d'un aparell que emet una fosforescència d'un to verd brillant

oratge

Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella

Com més blanca és la lluna, més neta està l’atmosfera i més es condensa la rosada sobre la terra augmentant el fred

foc oratge vinya

Lluna lluent al foc un altre sarment [sarment = llenya de parra]

Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu

oratge

Lluna naixent vermellosa, ventada grossa

El color lunar vermellós és bastant indicatiu de vent, sobretot en les capes superiors de l’atmosfera. La pols en suspensió tiny la llum filtrada

oratge festivitats mesos

Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma

La lluna regeix no sols la natura sinó l’activitat humana i, per tant, el calendari religiós

oratge

Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa

El color lunar vermellós és bastant indicatiu de vent, sobretot en les capes superiors de l’atmosfera. La pols en suspensió tiny la llum filtrada

oratge mesos amor

Lluna pel gener, l’amor primer

L’atmosfera nítida de les nits hivernals permet una visió diàfana de la lluna, que es mostra preciosa com el primer amor

oratge

Lluna plena es menja els núvols

La lluminositat de la lluna traspassa el vapor d’aigua en suspensió si no és abundantíssim

oratge

Lluna plena poc aire mena

En el pleniluni no sol fer aire, si no és que veiem la lluna grogosa o rogenca

any mesos oratge

Lluna setembral, la més clara de l'any

Això diuen, però el ben cert és que la més clara és la del gener

oratge

Lluna vermella, vent porta ella

El color lunar vermellós és bastant indicatiu de vent, sobretot en les capes superiors de l’atmosfera. La pols en suspensió tiny la llum filtrada

amistat

Lluny de la vista, lluny del pensament

Es refereix als qui no es recorden dels amics

animals menjar

Lo cabridet d’un mes i el corder de tres

Són les edats en què tenen la carn idònia per a ser menjada

animals

Lo gat prega pels descuidats; Prop d'un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat

Vol dir que aprofitant-se de les distraccions d'algú, els més eixerits els perjudiquen

llocs

Lo mercat de Girona, l’un dia es ven l’atre es dóna

Capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona

animals

Lo més guardat, s'ho menja el gat

Significa que sovint es perd primer allò que més s'estima

oficis salut

Lo metge no és més que un aconsolador

La professió del metge consisteix bàsicament en consolar als malalts i als seus familiars

persones

Lo meu és meu, i lo teu, dels dos

Critica els egoistes i els ganyans que es deixen convidar o que empren coses als altres però que rarament conviden o ofereixen res seu

diners

Lo que altre sua, poc me dura

Vol dir que el qui hereta béns guanyats d'un altre, no sol tenir gaire mirament a despendre'ls

setmana diners oficis salut

Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta

Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos

menjar persones

Lo que menja el meu veí, poc profit em fa a mi

Es diu amb un punt d’enveja quan algú està econòmicament millor que nosaltres