`

Refranys amb la paraula më

any mesos oratge

Lluna setembral, la més clara de l'any

Això diuen, però el ben cert és que la més clara és la del gener

oratge

Lluna vermella, vent porta ella

El color lunar vermellós és bastant indicatiu de vent, sobretot en les capes superiors de l’atmosfera. La pols en suspensió tiny la llum filtrada

amistat

Lluny de la vista, lluny del pensament

Es refereix als qui no es recorden dels amics

animals menjar

Lo cabridet d’un mes i el corder de tres

Són les edats en què tenen la carn idònia per a ser menjada

animals

Lo gat prega pels descuidats; Prop d'un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat

Vol dir que aprofitant-se de les distraccions d'algú, els més eixerits els perjudiquen

llocs

Lo mercat de Girona, l’un dia es ven l’atre es dóna

Capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona

animals

Lo més guardat, s'ho menja el gat

Significa que sovint es perd primer allò que més s'estima

oficis salut

Lo metge no és més que un aconsolador

La professió del metge consisteix bàsicament en consolar als malalts i als seus familiars

persones

Lo meu és meu, i lo teu, dels dos

Critica els egoistes i els ganyans que es deixen convidar o que empren coses als altres però que rarament conviden o ofereixen res seu

diners

Lo que altre sua, poc me dura

Vol dir que el qui hereta béns guanyats d'un altre, no sol tenir gaire mirament a despendre'ls

setmana diners oficis salut

Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta

Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos

animals

Lo que hi ha en el cove és peix, i lo demés és peixquera

[peixquera = il·lusió, fantasia, ganes]. Cal distingir entre la realitat palpable i les pretensions

menjar persones

Lo que menja el meu veí, poc profit em fa a mi

Es diu amb un punt d’enveja quan algú està econòmicament millor que nosaltres

ensenyar

Lo que s’adeprén al bres no es perd mai més

Bres = bressol, "cuna". Els coneixements més elementals no s'obliden mai perquè són quasi com reflexos inconscients.

llocs

Los dels Reguers, --me'n vaig, me'n vaig-- i es queden una hora més

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs

Los manaments de Remolins

Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs diners

Los manaments dels Reguers: diners, diners i diners

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

menjar treball llocs beure

Los manaments dels Reguers: menjar, beure i no fer res

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

animals

L’abellerol menja set vespres cada vol

Destaca cóm és de beneficiós aquest ocell insectívor

animals

L’abellerol, menja set abelles cada vol

Ocell afeccionat a les vespes i a les abelles.

persones bona saber

L’acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler

Critica els que es vanaglorien de saber molt i viuen desastradament

persones

L’adulació llarga comença dolça i acaba amarga

Tot excés acaba molestant o tocant algun tema irritant

mesos plantes

L’agost els entemena, el setembre se’ls emmena. [entemenar = corcar]

Es refereix a la fruita, que madura al sol i a la calor i es menja al setembre

mar salut aigua

L’aigua de mar és medecina

Remeia o mitiga moltes afeccions, sobretot cutànies

aigua diners

L’aigua va allà on n’hi ha més

Es refereix que tota l’aigua va a parar sempre al punt més baix i que els diners van a parar a qui en té més

persones amistat plantes

L’amic provat i el meló penjat [Abans es conservaven els melons penjats d’una biga]

Significa que l’aparença sol ser enganyosa i que a l’hora de la veritat ens podem endur sorpreses quant a la dolçor

amistat

L’amistat és de més monta quant més anys compta

Com més es coneixen els amics i els seus defectes, més es consolida l’amistat

animals beure vinya

L’animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit

Es tracta de l’anomenada “mosca del vinagre”, que, atreta per l’emanació alcohòlica, acaba ofegant-se dins el recipient

oratge

L’arc de Sant Martí, val més veure’l al vespre que al matí

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se

parlar

L’embustero ha de tindre molta memòria

Es diu perquè el qui ha mentit necessita recordar-se d'allò que ha dit, per evitar de dir el contrari impensadament

animals parentiu

L’escorpra, la sogra i les cunyades tenen punxes metzinades

[escorpra = peix de carn saborosa i espines verinoses al llom / metzinat = verinós, tòxic]. Sentencia que el parentiu polític no sol ser apreciat igual que el parentiu carnal

animals

L’esperança era verda i se la va menjar un burro

És preferible admetre la realitat a confiar en quimeres, somnis i fantasies, que difícilment s’acompliran

animals estacions mesos oratge sants

L’estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir; com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred

11 novembre. Les temperatures apugen per uns dies abans de l’arribada del fred, moment que aprofiten les aus migradores per instal·lar-se

oficis ensenyar

L’experiència fa el mestre

Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente

parentiu

L’home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona

Així sol ser perquè, en general, els homes maduren més tard que les dones i perquè el temps fèrtil d’elles és més curt que el d’ells

parentiu amor

L’home es casa quan vol, i la dona quan pot

Abans, l’home tenia moltíssima més llibertat que la dona per a qualsevol cosa, i la dona depenia de la voluntat del pare

vell persones

L’home és dues vegades criatura

La vellesa última és comparable a la primera infantesa perquè el cos esdevé fluix i indefens i també el cap sol fluixejar

persones

L’home és l’únic animal que tropessa dues voltes en la mateixa pedra

Tots podem fallar i equivocar-nos, però reincidir en la mateixa equivocació denota que no hem aprés res de la mala experiència

persones

L’home és un animal de costums

Justifica que moltes vegades actuem per inèrcia, irreflexivament, per hàbit, i no per decisió conscient

persones animals

L’home i l’ós, com més pelut, més hermós

Ho diuen les persones peludes per fer creure que aqueix defecte és més aviat una gràcia

persones parlar animals

L’home per la paraula i el bou per la banya

A les persones se les aprecia per la sinceritat i pel manteniment de la paraula donada, i als bous de lídia, per la grandària i disposició de les banyes

persones amistat

L’home que tracta en amigues no li faltaran fatigues

Qui tè fèmines al seu voltant, sempre ha de fer feines de força que elles no poden fer o ha de donar la cara per elles o preocupar-se per les seues cuites, manies, enamoriscaments o desvaris

parentiu diners

L’home ric, amb la fama casa el fill

En general, la gent considera que els fills dels rics, dels poderosos o dels famosos tenen les qualitats o l’herència dels seus progenitors

diners parentiu persones

L’home té dos enemics volguts: els béns i els fills

Impliquen la preocupació i l’esforç per mantenir-los i procurar-los el millor futur possible

vell persones

L’home vell muda consell

Justifica que a vegades es canvie d’opinió o d’actitud a mesura que s’obtenen noves versions, informacions o coneixements

animals

L’ocell matiner troba el cuc primer

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

menjar maneres de dir persones

Madò Manduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

Es diu d'una persona que despèn en coses de luxe els recursos que necessita per a les coses necessàries

maneres de dir

Mai més

En cap altre temps o cap altra vegada

colors mesos

Maig corrent, la mel rossa com l'or, blanca com l'argent

És per aquest temps que les abelles treballen amb més intensitat; és quan fan més mel i la millor.

oratge plantes vinya camp bona mesos

Maig plujós [o ventòs] i juny calent, fan bon vi i bon ferment

Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites

mesos camp plantes oratge vinya

Maig ventós i juny calent, bon vi i bon forment

El temps sec afavoreix la maduresa del cereals i els ceps

cos huma mal menjar salut

Mal de cap vol menjar. Mal de ventre vol cagar

De vegades, el cap fa mal per estar desanat, i menjar massa o malament pot provenir d'indigestió.

persones consells

Mal fineix qui mal comença

Qui no obra bé de bon començament arrossega el defecte fins al final, si no hi posa remei

mar maneres de dir

Mal menjasses un botavant!

Ho diuen al ca o al gat que se'n du menjar robat

gent

Mala gent, mala processó [o Gent dolenta no fa bona processó; o Com més gent, més roín processó]

Es diu referint-se a una activitat col·lectiva en què intervé gent inepta o malintencionada

treball mal bona

Mala plomada val més que bona ullada

Cada treball vol el seu instrumental específic, perquè treballar a ull sol donar mals resultats

maneres de dir menjar

Malaguanyat pa que menja!

Expressió aplicada a una persona inútil, malfeinera

mort salut

Malalt que és de mort, cap remei no hi pot

Tot és inútil quan ha arribat l'hora.

mal

Malament qui ho troba tot dolent; però pitjor qui ho troba tot massa bo

És nociu i contraproduent tot allò que passa de mida: tant per un extrem com per l'altre, per excés o per defecte.

el bagul de les paraules oblidades

MALMENAR

1. Fer malbé. Espatllar fent anar de qualsevol manera. 2. Tractar malament, produint dany [material o moral]

el bagul de les paraules oblidades

MALMETRE

1. Posar en mal estat, fer malbé, espatllar o alterar la bona marxa. 2. Fer que s'enemisten diverses persones