Pot fer molt goig criticar a qui no es pot defensar, però no és ètic
1. Beguda alcohòlica. 2. Abús en el consum de begudes alcohòliques
1. Excrescència o prominència arrodonida en una superfície orgànica. 2. Que encara mama; especialment, porcell. 3. Prominència d'un terreny de forma semblant a una mamella
Persona, generalment dona, que té les mamelles grosses
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
Diu la tradició dels dies manllevats que, a començaments d'abril, una vella es reia del març amb aquessts mots: «Març, marçot, no m'has mort cap ovella ni ovellot. Cent borrecs tinc a Cerdanya, tots ells amb un pam de banya; cent ovelles a l'Urgell, totes amb el seu anyell. Cara de gos, de març marcell, que no m'has mort cabra ni anyell, truja ni porcell, arri allí, mala pell.» Aleshores, el març va demanar uns dies a l'abril i va fer tanta fred que va matar tots els animals de la vella.
És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol
Mare de Déu de Candeler: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. És una endevinalla, més que un refrany, que es diu burlescament a qui no ha entés alguna cosa que li hem dit
16 juliol. Antigament, les noies pregaven amb una petita pregària a la Mare del Carme perquè els trobés marit, era igual el seu estatus econòmic, ric o pobre
Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals
Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc
En general, sol tenir mala fama la gent que va de port en port i passa més temps fora de casa que dins d’ella
Les persones ens necessitem més que mai les unes a les altres quan estem desvalgudes
1. Maulit. Crit del gat quan està enfadat, incòmode, espantat o en període de zel. 2. A marrameus [o a gatameus]: Amb els dos genolls i les dues mans en terra
Significa que els excessos de menjar són causa de greus malalties
Es posa de manifest que allò que es diu d'algú pot fer molt de mal a la persona al·ludida
Vol dir que la diplomàcia o la dialèctica poden ser més fortes i eficaces que la violència
[Dena per Deu. Dena és sinònim de desena. Una desena és un conjunt de deu coses]. la gent diu Càgon dena és per evitar dir càgon Déu. Per tant, Càgon dena seria un eufemisme, és a dir una manera d’insultar o de renegar una mica més suavitzada.
Exclamacions de contrarietat
Segons lo que vaja darrere de l'expressió, pot servir com expressió d'esglai, sorpresa, o ofensiva. Si es posa el nom d'una persona venerada per alguna religió, passa a ser una blasfèmia
Es diu quan se sap que algú parla malament d'altri en absència o quan s'agraeix un compliment hipòcrita
Es diu quan s'han sofert els perills o molèsties d'una empresa sense arribar-ne a assolir els beneficis
Que no assumeix prou responsabilitats o constància en una tasca i que de seguida la deixa estar
1. Gota d'oli o d'una altra matèria greixosa que sura visiblement damunt d'un altre líquid. 2. Taca rogenca en el rovell d'un ou que indica que està fecundat
1. Que no té pèl a la cara. 2. Babau, beneitot, fava, idiota. 3. So d'un clàxon. 4. S'usa per a expressar incredulitat o negació. 5. Jove pretensiós que homeneja
Medicament. Remei, substància que serveix per a prevenir, alleujar o curar una malaltia, o per a reparar les seqüeles que puga haver produït
Suposa que els medicaments d'aplicació externa no poden perjudicar
Significa que els medicaments s'han de prendre amb insistència perquè siguin eficaços
S’empra per manifestar que una cosa que mos ve, cau molt bé o dóna realç a una altra ja experimentada i agradable
Recomana que es tracti amb amabilitat els qui demanen diners o favors, però sense esser massa condescendents a concedir-los-ho
La mel, quan és més fresca és millor, al contrari del vi, que és més estimat quan és vell
Exclamació, variant eufèmica de merda, que s’usa principalment per a indicar incredulitat, disconformitat o disgust
1. Malenconia, tristor profunda i persistent. 2. Estat depressiu intens, caracteritzat per astènia, prostració i inhibició psicomotriu
1. La segona mel que es treu de la canya dolça. Líquid espès, de color fosc i de sabor dolç, que queda com a residu de la cristal•lització del sucre contingut en la canyamel o la remolatxa. 2. Suc espès i dolç que destil•len certes fruites, com les figues, garroves, etc. 3. Líquid espès i apegalós que ix en els tarongers que tenen gomosi
1. Que afecta una excessiva delicadesa en les paraules i en les accions, especialment a l'hora de menjar. 2. Mancat de delit, que té aspecte de malalt
Està molt estesa la consideració del matrimoni com una loteria; depèn de la sort que es tingui, ja que ningú pot dir per endavant com serà la seva dona o el seu marit. Com el meló, no es poden provar abans d'adquirir-los.
Vol dir que són dues coses que cal triar per si mateix i no refiant-se d'altres
1. Molt dolç. Que és semblant a la mel en algun dels seus aspectes. 2. Que té o manifesta una amabilitat o una dolçor excessiva. Adéu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos: Forma humorística de comiat [d'algú] a qui s'aprecia. 3. Es diu del menjar, [especialment la carn], bla, tendre. 4. Que no és [un arròs] ni massa eixut ni massa caldós.
1. Òrgan del sistema circulatori dels vertebrats, de color roig fosc i forma ovoide, situat a l'esquerra de l'estómac, que produeix glòbuls rojos i destrueix els inservibles. El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa: Es diu referint-se a una solució que afavoreix una cosa però en perjudica una altra. 2. Botella de vidre, en forma de cor, que es pot ficar còmodament en la butxaca. 3. Lentitud i indolència en les operacions. 4. Patir de la melsa: Estar prenyada una fadrina
Es diu perquè el qui se'n va d'un lloc i oblida allò que havia d'emportar-se'n, després ha de tornar-hi per recollir-ho
Es diu en menyspreu dels qui no planyen les salutacions i compliments, però sí els donatius.
Home o xiquet que treballa en l'ofici de corder fent voltar la roda o torn on es caragolen les fibres de cànem o d'altra matèria tèxtil que el filador va amollant del manoll que porta lligat a la cintura
1. Fer rodar; donar moviment a un instrument giratori. Menar la roda: Els corders, els filadors de cànem. Menar la corda: Fer voltar la corda en el joc de saltar la corda. 2. Tenir taba. Sostenir conversa, enraonar molt
Menar-lo subjecte, no donar-li gaire llibertat per evitar que surti de la llei o de la rectitud moral
1. Cosa necessària per a l'ús. Allò que es necessita. Haver de menester [alguna cosa]. Ser menester. Fer menester. Tenir el seu menester: Ser [o tenir], [algú o alguna cosa], útil o imprescindible [a algú]. 2. El menester fa fer i l'ànsia fa filar: S'usa per a ponderar com incita a la faena i a la diligència la urgència d'aconseguir les coses necessàries per a la vida. 5. Haver-s'ho de ben menester: No ser gens espavilat
1. A bona gana de ballar, poc so és menester: Vol dir que quan un té voluntat de fer una cosa, fàcilment troba pretext per fer-la. 2. Del que has de menester per tu, no en facis part a ningú: Es diu contra l'excés de generositat. 3. Haver de menester Déu i ajuda: Haver de fer grans esforços. 4. Haver de menester les herbes de Sant Joan: Necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa. 5. No haver menester padrins: Elogiar-se un mateix, no esperar els elogis d'altri
1. Qui professa un ofici o art mecànic manual. 2. Individu que professava un treball manual i que, en l'Antic Règim, formava part d'un gremi o una confraria
Persona que té igual de tot, que no li importa ni li preocupa res, que manté una actitud d'indiferència respecte a determinades coses que es suposa que li haurien d'interessar, que no vol saber res d'exigències morals, polítiques o religioses i que no li preocupen en absolut els convencionalismes que ens imposa la societat. En definitiva, és u que no té formalitat, que tot s'ho tira a l'esquena, que se'n fot de tot
Recomana aprofitar bé la vida, ja que la mort és segura
Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material
Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut
Vol dir que no cal una alimentació suau per a viure molt, sinó tot el contrari
Això vol dir que hem de prendre la majoria de les coses bones de la vida, i evitar el dolor i el patiment