`

Refranys amb la paraula më

persones amistat

L’home que tracta en amigues no li faltaran fatigues

Qui tè fèmines al seu voltant, sempre ha de fer feines de força que elles no poden fer o ha de donar la cara per elles o preocupar-se per les seues cuites, manies, enamoriscaments o desvaris

parentiu diners

L’home ric, amb la fama casa el fill

En general, la gent considera que els fills dels rics, dels poderosos o dels famosos tenen les qualitats o l’herència dels seus progenitors

diners parentiu persones

L’home té dos enemics volguts: els béns i els fills

Impliquen la preocupació i l’esforç per mantenir-los i procurar-los el millor futur possible

vell persones

L’home vell muda consell

Justifica que a vegades es canvie d’opinió o d’actitud a mesura que s’obtenen noves versions, informacions o coneixements

animals

L’ocell matiner troba el cuc primer

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

menjar maneres de dir persones

Madò Manduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

Es diu d'una persona que despèn en coses de luxe els recursos que necessita per a les coses necessàries

maneres de dir

Mai més

En cap altre temps o cap altra vegada

oratge plantes vinya camp bona mesos

Maig plujós [o ventòs] i juny calent, fan bon vi i bon ferment

Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites

mesos camp plantes oratge vinya

Maig ventós i juny calent, bon vi i bon forment

El temps sec afavoreix la maduresa del cereals i els ceps

persones consells

Mal fineix qui mal comença

Qui no obra bé de bon començament arrossega el defecte fins al final, si no hi posa remei

mar maneres de dir

Mal menjasses un botavant!

Ho diuen al ca o al gat que se'n du menjar robat

gent

Mala gent, mala processó [o Gent dolenta no fa bona processó; o Com més gent, més roín processó]

Es diu referint-se a una activitat col·lectiva en què intervé gent inepta o malintencionada

treball mal bona

Mala plomada val més que bona ullada

Cada treball vol el seu instrumental específic, perquè treballar a ull sol donar mals resultats

maneres de dir menjar

Malaguanyat pa que menja!

Expressió aplicada a una persona inútil, malfeinera

el bagul de les paraules oblidades

MALMENAR

1. Fer malbé. Espatllar fent anar de qualsevol manera. 2. Tractar malament, produint dany [material o moral]

el bagul de les paraules oblidades

MALMETRE

1. Posar en mal estat, fer malbé, espatllar o alterar la bona marxa. 2. Fer que s'enemisten diverses persones

parlar persones

Malvat entreteniment, es dir mal de la gent

Pot fer molt goig criticar a qui no es pot defensar, però no és ètic

el bagul de les paraules oblidades

MAMELA

1. Beguda alcohòlica. 2. Abús en el consum de begudes alcohòliques

el bagul de les paraules oblidades

MAMELLÓ

1. Excrescència o prominència arrodonida en una superfície orgànica. 2. Que encara mama; especialment, porcell. 3. Prominència d'un terreny de forma semblant a una mamella

el bagul de les paraules oblidades

MAMELLUT -UDA

Persona, generalment dona, que té les mamelles grosses

llocs persones

Manresà i home de bé no pot ser.

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

mesos oratge

Març, marcer és un mentider

És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol

festivitats mesos

Mare de Déu del Carme, deu-me un bon marit, sia pobre, sia ric, mentre vingui de seguit [16 juliol]

Antigament, les noies pregaven amb una petita pregària a la Mare del Carme perquè els trobés marit, era igual el seu estatus econòmic, ric o pobre

maneres de dir

Mare meua la pastera!

Exclamació davant alguna destrossa

maneres de dir

Mare meua!

Expressió usada per a manifestar sorpresa, enuig, etc.

parentiu

Mare pietosa, cria sa filla melindrosa

Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals

parentiu

Mare que no cria, més que mare és tia

Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc

amor festivitats

Maridatge pel Candeler, per Tots Sants bolquer [el Candeler = la Candelera, 2 de febrer / maridatge = casament, boda, noces]

Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent

mar dormir oficis

Mariner que dorm no mena vaixell

Qui no s’esforça no pot obtenir benefici

oficis mar parlar

Mariner, llenguallarg i mentider

En general, sol tenir mala fama la gent que va de port en port i passa més temps fora de casa que dins d’ella

parentiu amor

Marit i muller en la vellesa s'han de menester

Les persones ens necessitem més que mai les unes a les altres quan estem desvalgudes

el bagul de les paraules oblidades

MARRAMEU

1. Maulit. Crit del gat quan està enfadat, incòmode, espantat o en període de zel. 2. A marrameus [o a gatameus]: Amb els dos genolls i les dues mans en terra

maneres de dir

Massa me'n dones

Es diu desconfiant de promeses, afalacs, obsequis....

menjar mort gent salut

Mata més gent la taula que la guerra

Significa que els excessos de menjar són causa de greus malalties

parlar

Mata més la llengua [o gola] que l'espasa

Es posa de manifest que allò que es diu d'algú pot fer molt de mal a la persona al·ludida

animals

Mata més una ploma que cent canons

Vol dir que la diplomàcia o la dialèctica poden ser més fortes i eficaces que la violència

maneres de dir

Matar l'avorriment

Entretindre's. No fer res

maneres de dir

Me cague en els collons!

Expressió de contrarietat

maneres de dir

Me cague en la mar salada

Exclamacions de contrarietat o queixa

maneres de dir

Me cague en...

Segons lo que vaja darrere de l'expressió, pot servir com expressió d'esglai, sorpresa, o ofensiva. Si es posa el nom d'una persona venerada per alguna religió, passa a ser una blasfèmia

maneres de dir

Me fa mil honres, i a mi cinc-centes me basten

Es diu quan se sap que algú parla malament d'altri en absència o quan s'agraeix un compliment hipòcrita

maneres de dir

Me la bufa o me la venta i no me la constipa

Em dona exactament igual, no m'importa

maneres de dir

Me la pagaràs

Expressió que indica un desig de revenja

maneres de dir

Me n’he d’estar

He de prescindir d’alguna cosa

maneres de dir

Me som untat i no he begut oli

Es diu quan s'han sofert els perills o molèsties d'una empresa sense arribar-ne a assolir els beneficis

treball

Me'n vaig a Enveig, a Enveig no hi veig i a casa me'n torni

Que no assumeix prou responsabilitats o constància en una tasca i que de seguida la deixa estar

el bagul de les paraules oblidades

MEALLA

1. Gota d'oli o d'una altra matèria greixosa que sura visiblement damunt d'un altre líquid. 2. Taca rogenca en el rovell d'un ou que indica que està fecundat

el bagul de les paraules oblidades

MEC

1. Que no té pèl a la cara. 2. Babau, beneitot, fava, idiota. 3. So d'un clàxon. 4. S'usa per a expressar incredulitat o negació. 5. Jove pretensiós que homeneja

el bagul de les paraules oblidades

MEDECINA / MEDICINA

Medicament. Remei, substància que serveix per a prevenir, alleujar o curar una malaltia, o per a reparar les seqüeles que puga haver produït

salut

Medecina per fora, a tota hora

Suposa que els medicaments d'aplicació externa no poden perjudicar